Abans d’ahir vaig deixar un comentari al Quadern de l’apuntador arran del tancament de la botiga de Castello Clàssica al carrer Tallers de Barcelona, un tancament que es veia a venir, si bé en el número 7 del mateix carrer i en la botiga generalista, han reservat un raconet per encabir-hi part del material que tenien, com si tot el que hi havia en aquella botiga, material i immaterial es pogués re ubicar en un petit espai.
D’aquest comentari més nostàlgic que altre cosa, en va sortir una idea que fa temps que em ronda pel cap i és la manera com els nous formats i el mateix ritme de vida ens ha fet canviar l’habit d’escoltar la música.
Quan abans escoltàvem la música ens paràvem davant de l’equip, còmodament situat davant de les butaques de la sala d’estar i si era necessari ens hi passàvem tot un Tristan, així d’aquesta manera fa molt i molt temps que jo no escolto la música. Com a molt això ho faig si tinc davant d’un DVD, però tot i odiar-ho profundament, la majoria de música que escolto és davant de l’ordinador, ja sigui amb el auriculars posats o utilitzant l’equip tradicional, però mentre faig altres coses.
Mentre ho escric em sento avergonyit, però és així. També escolto molta música al cotxe, però com feia abans, davant de les pantalles i seguint el llibret o senzillament aclocant els ulls sense adormir-me, per intentar concentrar-me en allò més essencial sense deixar-me distreure per a res, fa molt temps que no ho practico.
A vosaltres també us passa?. Posar música mentre fem altres coses sempre s’ha fet i no passa res, hi ha música que ho permet, però deixar-ho tot per escoltar tota una simfonia o pitjor encara ja que requereix més temps, una òpera, ho feu ara?
A mida que la música l’hem pogut portar a sobre, sigui al cotxe o enganxada en un petit aparell que ens la transmet mitjançant uns auriculars que ens acaben per crispar o directament a l’ordinador que ens permet escoltar la sisena de Mahler i escriure l’apunt (que és el que estic fent ara) o contestant els e-mails, nosaltres mateixos hem anat trivialitzant l’acte meravellós d’obrir un disc i reproduir a casa la litúrgia de la sala de concerts o del teatre, amb una concentració i un ambient creat per gaudir-la intensament sense la necessitat de fer altres coses mentre les notes van brollant per els altaveus.
Quelcom estem fent malament o potser tan sols sóc jo, no ho sé. Qui sap si abans que no tenia tantes versions, ni tantes obres a l’abast per escoltar, fruia molt més del que tenia i ara amb l’afany d’escoltar-ho tot, no acabo fruint intensament de res.
En directe perquè no trobo la referencia que cerco i en les gravacions perquè no acabo d’aprofundir amb la intensitat necessària el que m’arriba.
No em digueu que amb el Ipod enganxat a l’orella mentre anem pel carrer podem fruir de la música com cal, ni que al metro o el tren en les hores punta sigui el lloc ideal per escoltar el Winterreise, mentre de fons escoltem l’irritant veu que ens anuncia la propera parada.
Espero, com les atribulades oients dels consultoris radiofònics de la meva infantesa, un bon consell en forma de comentari.
I posats a demanar consell, com us organitzeu els fitxers mp3 a l’ordinador?
IN FERNEM LAND 
No sabia que Castelló havia tancat, quin greu 😦 És cert que es veia a venir, però és trist.
Consell… complicat. Jo encara escolto música “com abans”, perquè si estic amb els auriculars davant de l’ordinador fent una altra cosa no l’escolto, la sento, i se’m converteix en soroll. Alguna vegada alguna cosa, sí, però poc.
Com que per escoltar com abans cal temps és difícil que escolti una òpera d’una tirada, normalment vaig per actes. Si és lied és més fàcil treure temps per unes quantes cançons. Si estic feinejant per casa em poso coses que tingui més escoltades per poder prescindir del llibret o els poemes, o música instrumental.
Al tren em passava el mateix, que el soroll no em deixava escoltar, però em vaig fer amb uns auriculars que aïllen prou bé del soroll i apa, tres quarts d’hora amb la música a les orelles, el llibret a la mà i procurant no passar-me de parada.
M'agradaM'agrada
Jo, la música l’escolto sempre en CD. No m’he acostumat als mp3 i el poc que tinc al disc dur no m’ho escolto mai. Sóc un dinosaure.
M'agradaM'agrada
Em costa molt escoltar música a l’ordinador. Només escolto la que poseu als blogs de música si és que m’interessa i, de tant en tant, faig discos sol·licitats al youtube. No m’agraden els auriculars malgrat la qualitat auditiva que proporcionen. Em fan sentir aillada i si sóc sola a casa tinc por, si es cala foc, de no enterar-me’n. No crec que aprengui mai a anar connectada pel carrer. Al tren ho havia intentat però preferia la lectura.
Escolto música quan feinejo. Repeteixo el que crec que haig de tornar a escoltar i tanta producció d’mp3 em fa sentir impotent perquè ho voldria escoltar tot. Per sort ara estic entrant en un període de serenitat al qual m’he obligat perquè altrament no puc fruir del que em poso pensant en el què tinc pendent…
Ho has explicat molt bé, Joaquim. Abans teniem un LP o un CD i l’obríem de forma ritual amb les orelles afinades per gaudir del què ens depararia el so i ocupàvem una butaca il·luminats i concentrats pel fluir de l’orquestra, les veus…em pregunto si el progrés tècnic ens ha trobat mal preparats i estem desaprenent a volcar-nos en un enregistrament que, molt difícilment, ens deixarà senyal.
Un petó.
M'agradaM'agrada
Els meus fills es fiquen amb mi perquè sóc totalment fidel al meu reproductor de CD’s i evidentment als CD’s.
Els caps de setmana marxo fora de Barcelona i al tren aprofitant que el trajecte és de gairebé unes 3 hores, m’emporto una òpera i el seu llibret i d’aquesta manera aconsegueixo una máxima concentració. Evidentment que no sempre són òperes, però com a casa no m’és tan fàcil disposar de 3 hores seguides he descobert que és una bona manera d’endinsar-me en aquest món.
Si estic a l’ordinador puc escoltar música clàssica, no pas òpera. Per escoltar òpera necessito concentració.
Al carrer mai m’he posat auriculars, m’agrada escoltar el soroll del carrer i estar pendent del que passa al meu voltant, sí potser que també m’afegeixi al grup dels dinosauris…
Cordialment,
M'agradaM'agrada
Hola Joaquim!
Moltes gràcies per la menció, abans que res.
Penso que el que expliques ens passa en més o menys grau a tots. En el meu cas, he desistit d’escoltar música pel carrer, si més no a Barcelona. És impossible. Tot i tenir el volum molt alt, sempre hi ha molt de soroll. El que intento ara és trobar estones per escoltar la música atentament, si pot ser assegut còmodament en un sofà, sense fer altres coses mentre això passa. No és fàcil.
M'agradaM'agrada
El cas nostre ho ting que dir es un privilegi en quant a la mùsica nllaunada, perque disposem de temps i sempre devant el dvd o el ordinador fem com una lliturgia . Igual que fosim al Palau o Liceu. >La part negativa es que estem lluny de els escenaris de musica en directe. En fi, no es pot tindre tot.
M'agradaM'agrada
Me resisto a los nuevos formatos, aunque los utilizo para proveerme de música, pero la escucha siempre la hago en formato CD y a través del lector conectado al equipo de música.
El ordenador lo utilizo para grabar o reproducir pequeños fragmentos y algún YouTube.
No guardo la música en formato mp3 en el ordenador. Tuve una mala experiencia perdiendo una memoria externa y prefiero archivarlo al viejo estilo, lo que también me hace ser más selectivo y no guardarlo todo.
Utilizo discos regrabables para hacer la criba.
Si no puedo escuchar una ópera entera de un tirón me organizo la escucha. Tengo que pactarla y compaginarla con las otras actividades propias de la vida familiar, pero no es un problema.
Por la calle y menos en ciudad, no me pongo los cascos, es un peligro.
M'agradaM'agrada
Molt interessant aquesta entrada. Es un tema que a mi també em preocupa. En el meu cas haig de dir que estic fent un procés a la inversa del que comenteu. Abans escoltava (¿?) mentre feia altres coses. Ara cerco l’estona per escoltar amb concentració la música que m’interessa per nova, per desconeguda, perquè l’he redescobert o perquè algú me n’ha parlat en alguna conferència. No cregueu que tinc gaire temps per mi mateixa, però m’estic obigant a trobar-lo. També ho faig (o ho intento) amb la lectura i he descobert la poesia (tan propera a la música de fet!!). Em preparo, si puc, els concerts en directe per després disfrutar-los a casa en CD. No he entrat en els MP3, encara. No utilitzo l’ordinador per escoltar música i aprofito els viatges en avió transoceànics que a vegades haig de fer per motius de feina, per escoltar òperes senceres.
Quina llàstima lo de Castelló, no en tenia ni idea..
En general crec que el temps és, finalment, un problema de prioritats. Tots creiem que no tenim temps, però no és sino mena mena de pantalla o de miratge. Cal fer un esforç per organitzar-se, però creieu.me que paga la pena…
M'agradaM'agrada
I posats a demanar consell, com us organitzeu els fitxers mp3 a l’ordinador?
Jo tinc una jerarquia de tres nivells de carpetes, començant pel gènere (ópera, lied, simfònica-cambra)
gènere —> compositor —> disc / enregistrament
—> intèrpret —> disc / enregistrament
Si l’intèrpret interpreta més d’un compositor, afegeixo un enllac directe a la carpeta dels compositors que toquen i així tanco el cercle.
Hi ha un programet molt útil per etiquetar els fitxers, de lliure distribució, Mp3Tag.
No és res de l’altre món, però trobo fàcilment el que busco, que el final és del que es tracta… I, sobretot, backup per si de cas.
M'agradaM'agrada
T´ha faltat analitzar la raó de tot plegat, Joaquim. Supose que tot es redueix en una paraula, per a bé o per a mal, evolució.
Recorde la meua etapa d´estudiant al conservatori de València, com en sortir de camí a casa sempre pasaba pel Corte Inglés per a mirar CDs i, sempre compraba un.Al tren, camí del poble, obria el CD com si es tractes d´un tresor i m´impacientaba per a posar-ho a l´equip en arribar a casa. A la migdiada l´escoltaba entre somnis fins que era l´hora d´anar a l´institut. Fer la migdiada amb Schotakovich o Strauss, per exemple, et dona energia. A mitja veu, no era necesari posar-li volum, el cervell és prou intel.ligent per a absorvir el que li interessa.
Anar a vore un concert en directe era un luxe, més barat que ara. Es feien cues llarguíssimes i es passaven les nits d´acampada ( com pera qualsevol estrella “pop” actual i no cap 15-M) per a l´endemà treure entrada per a la Berliner Philharmoniker.
Inclús recorde com feiem xicotetes reunions entre el amics de la banda i quedavem al local de la banda per escoltar en el equip a tota pastilla ( pobres veins) els nostres Mahler, Tchaikovski…
Tot això i més queda molt enrere i no fa tan anys. Ara, tens raó Joaquim, gairebé es redueix tot a l´ordinador, i acaba siguent noticia als mitjans de comunicació que “spotify” serà de pago ( que ja ho era, si no volies publicitat). Youtube s´ha convertit en una arma poderosísima, una videoteca enorme però que t´absorveix el cap i el temps i mai acabes escoltant res. Els CDs…no recorde l´últim que em vaig comprar, armes de destrucció masiva com el emule o Utorrent han fet que tingués una fonotéca al meu abast que no sé si l´escoltaré d´ací fins la fi dels dies.
Per sort no tinc mp3,ni Iphod,no iphone i no sé m done molt bé això dels auriculars, sempre acaben caiguent-me ( tindré una deformació orellal). Al cotxe nou, finalment puc escoltar algo però, prestar atenció a la carretera és mes prudent.
Tot s´ha reduït als assajos, alguns concerts i poc més. Aquesta Societat ens engoleix de mala forma. Per sort, ara que arriba la meua Maria, ens estem posant en marxa a escoltar com abans, CD a l´equip i al sofà. Estem, fins i tot, pensar en canviar-lo a millor. Reacciona moltíssim amb Mahler, serà per que és l´any. Misterioses coses incomprensibles.
Tal vegada, sempre arriba algo que ens fa recuperar la forma de viure les coses com abans. Ara escolte música mes tranquilament. Torne a llegir els llibrets de l´interior.
M'agradaM'agrada
Joaquim està molt bé tot el que dius en el teu article.
Per a mi la música sempre ha estat una companyia. L’he escoltada estudiant, treballant i escrivint. Però també l’havia escoltat, només escoltat a casa.
Escoltar de debó, només escoltar i concentrar-me en ella sense fer res més, com abans, fa temps que no ho faig.
Penso que tenim por de perdre el temps i el volem aprofitar massa i estem perdent un temps preciós de la nostra vida per dedicar-lo només a la música.
Escolto la ràdio, la ràdio per internet, CD i DVD.
Gràcies per aquest article tant encertat
M'agradaM'agrada
Ostres! Això és un tema gens trivial.
Hi ha moltes variables: la principal és el temps disponible. Jo abans disposava d’ell i em podia dedicar a escoltar CDs sense fer altra cosa al despatx o al salò de casa, però ara les estones més llargues de tranquil·litat les passo en les cues per entrar a Barcelona amb el cotxe pel matí. Això em deixa uns 50 minuts diaris (de dilluns a divendres), la resta del temps impossible: o feina o parella o criatures petites. Escoltar la música al cotxe no té gens de glamour, però amb un bon equip es pot fruir bastant. Inconvenient: s’ha de conduir! Sort que les cues fan que no hagis d’estar al 100% concentrat amb el altres cotxes (la velocitat mitjana és de 30 km/h, tots un darrera l’altre).
L’altra variable és el format. Fins fa dos anys era defensor del CD a ultrança, però quan un a més de melòman és col·leccionista de versions, i donada l’allau de possibilitats que la xarxa ha introduït i l’accessibilitat a milers de gravacions (radiofòniques i d’estudi) t’ho has de repensar. Quan t’has descarregat la 30 versió de l’Anell, o la 10a integral de simfonies de Bruckner, hom ja s’ho pensa de passar-les totes a CD.
La solució és fer-te un bon arxiu digital (disc durs externs, amb còpia de seguretat) i adaptar els teus equips. Això vol dir: possar un lector usb a l’equip de casa connectat a l’ampli i canviar la ràdio del cotxe per una que tingui connexió al i-pod o similar, o amb lector usb. Jo, ara, funciono amb pendrives.
M'agradaM'agrada
Yo no utilizo el ordenador para escuchar música, a lo sumo me he bajado temas cantados por intérpretes que no se encuentran por aquí: Katina Ranieri, Nilla Pizzi , …Afortunadamente tengo una buena discoteca y escucho música constantemente, pero siempre a través del lector de CD y del antiguo LP, conectados a un equipo y a unos altavoces grandes.
No me gustan los auriculares chiquitines, se me caen de las orejas como a Bernardo y nunca he escuchado música por la calle, pues no dispongo de ninguno de esos artilugios que empiezan por “i”. Las óperas que desconozco y que me he comprado últimamente, o me han regalado, las sigo con el texto a la primera escucha. Indudablemente se trata de pocos casos. En la actualidad prefiero el DVD para las óperas completas, pero me estoy llevando grandes chascos, gracias a la prepotencia de los directores de escena y sus insoportables “adaptaciones”.
Es cierto que la forma tradicional de escuchar música parece que va camino de acabarse. Las tiendas cierran, unas detrás de otras, o bien en el caso de la música seria pasa a ocupar un rincón escondido de la tienda (caso de Castelló).
Yo dispongo de tanto material que como dice Joaquim “no me lo acabaré nunca”, máxime teniendo en cuenta que los años pasan y cada vez más rápidos.
Lo siento pero no me gusta nada el panorama que se nos anuncia en ningún ámbito, tampoco en el de la música grabada.
M'agradaM'agrada
Gràcies Joaquim. És cert que el consum de música ha canviat. Crec que han estat les discogràfiques que no han estat gaire àgils per adaptar-se als nous temps, i les botigues físiques ho han pagat. Sap greu, perquè no hi ha com acudir als que en saben, i Castelló sempre era una bona referència.
En el meu cas, mai he pogut estudiar amb música, perquè la música m’atrapa. Només puc escoltar música quan faig coses repetitives que no requereixin gaire atenció. Per exemple, puc escoltar música quan vaig a córrer, si vaig a trotar o a “omplir kms”, perquè el córrer no em demana massa atenció i puc escoltar; però si faig sèries necessito estar concentrada en el que faig, i llavors no puc escoltar música. Si porto música començo a comptar temps, frases, escoltar afinacions, tot absolutament TOT em significa, i no puc deixar d’estar presa per la música. Sigui la música que sigui: Lady Gaga o Bach.
Això és dolent i és bo. Sempre he admirat qui podia llegir o estudiar escoltant música. Però la part bona és que quan escolto música hi tinc tots els sentits posats (excepte la vista si és òpera o ballet, que això sí que ho puc seguir). Sigui en llauna, sigui en directe, amb auriculars o sense, en mp3 o en cd. Sigui on sigui: al metro, a la platja, al carrer, al saló, per Collserola o davant de l’ordinador.
M'agradaM'agrada
Perdó! Sobre els arxius, tot en carpetes: sota l’arxiu “música” n’hi ha una altra anomenada “clàssica”, de la qual hi pengen carpetes amb els cognoms dels autors. I segons els autors, subcarpetes amb els noms de les obres, i una altra subcarpeta amb els noms dels directors o intèrprets que m’agraden. És una mica d’estar per casa, però a mi em funciona.
M'agradaM'agrada
Es curiós ,però haig de estar sola a casa ,cosa la cual pasa molt sovint.Llavors me instalo ben cómoda y escolto el que hem ve de gust.Aixó es disfrutar de la
música en CDs DVDs o en el Iplus (SI son tan amables de anunciar amb antelació el que poserán) i a la nit després de les 10 si no fan res a la tele m’envaig al meu dormitori a on tinc una altre tele i un altre Iplus i veig i escolto el que hem posen que acostuma a ser bó; jo lo que hem queixo es de que no facin pública la programació.Adeu m’agrada planificarme les coses.Adéu i una abraçada
M'agradaM'agrada
Interesante cuestión, muy interesante; sobre todo para aquellos que tenemos una deriva audiófila. Personalmente considero IMPRESCINDIBLE un buen equipo de sonido; no puedo SENTIR la Música en malas condiciones sonoras, me ocurre lo mismo en directo.
Para disfrutar pues, siempre el equipo grande:
Pese a la maravillosa reproducción en vinilo, por motivos logísticos y de comodidad, una fuente digital : un servidor de archivos de alta calidad (flac o similares) con DAC dedicado, o un lector de CD’s, a ser posible de pocos bits -16 es suficiente- de una marca lo más suave y natural (el grial, vaya)
Un amplificador a válvulas, preferiblemente triodos; poca potencia pero tridimensionalidad.
Unas cajas acústicas de amplio espectro, diáfanas pero cálidas; que intenten, al menos, contener toda una orquesta en su interior.
Potenciómetro tirando a alto, y sonido amplio, envolvente, embriagador… que no permita distracciones, para que todos los sentidos (seis) se concentren en lo que deben.
Desterrados ordenadores, minicadenas, mp3… e incluso muchos DVD’s cuyas pistas de audio suelen ser más bien pobres, muy comprimidas.
En fin… manías de uno.
M'agradaM'agrada
Querida amiga atribulada:
Debo decirte ante todo que sólo mi profesionalidad me obliga a contestarte, pues nunca en mis largos años de servicio habían solicitado de los mismos con tanta displicencia, como si no los necesitases realmente y mi ayuda fuese cosa de niños. “Espero, com les atribulades oients dels consultoris radiofònics de la meva infantesa, un bon consell” De verdad, querida, lo que yo espero es que la próxima vez me dirijas una carta en condiciones: “Estimada Doña Elena: Estoy desesperada…”, y lo que sea.
Pero , ay, eso no es todo. Y no te voy a echar en cara la absoluta falta de referencias al Eupartol o a alguno de los cosméticos de mi línea, porque es tu propia pregunta la que más me ofende. ¿Cómo se te ocurre hurgar en la llaga que nos afecta a todas? ¿Es que te crees que yo puedo dejar de atender mi consultorio para oir a mi adorado Ketelby? Ni siquiera el “Verano Indio” de mi sintonía he oído jamás con el recogimiento que merece, siempre repasando vuestras cartas hasta el último momento por dar con ese consejo que os saque del atolladero en el que vuestra mala cabeza os ha metido.
Y no sigo, porque estoy realmente muy afectada. Date por satisfecha con lo dicho, aunque seré generosa y te regalaré dos aforismos de mi acervo personal: No se puede estar en Misa y repicando, y el que mucho abarca poco aprieta.
Nada más. Veo que tus amigos te han dado muchos y muy buenos consejos sobre cómo organizar tus archivos, pero no olvides que el Eupartol va bien para desarreglos y desórdenes de todo tipo.
Tu dolida, pero todavía amiga
Elena Francis
M'agradaM'agrada
Genial Francis, no seràs pas parenta de la burra, la Francis vull dir?.
La venjança sempre ha de servir-se freda.
Chapeau! i no t’amoïnis que això ho arreglem amb un lot de Eupartol d’aquest que el regalarem a qui endevini el nom del cantant del concurs que organitzaré a l’estiu.
Sempre teva, meva i de totes i tots, la infernemlandera major de la República
M'agradaM'agrada
Nada como el directo y a partir de esa obviedad, hay que saber sacar el mejor partido a las circunstancias, que, nostalgias aparte, hoy permiten disfrutar de muchísima música de muchísima calidad. Demasiada, que a veces se convierte en hilo musical. A lo mucho y muy bien dicho y sin el menor animo de publicidad, hago publicidad de una página en la que hago publicidad de los dos inventos del TBO que más he agradecido:
1.- Buenos auriculares COLGANTES que no duelen NA. Y los hay de mucha calidad.
2.- Un amplificador de los antiguos y dos altavocillos de madera en el ordenador, y los Youtubes y las cosas que ponemos los blogueros suenan muy aceptablemente. Escucharlo con los altavoces del ordenador debiera estar prohibido.
http://anchaesmicasa.wordpress.com/manual-de-instrucciones-2/musica-en-el-ordenador/
Estoy seguro de que al final (si llegamos) todo irá con ordenador. El punto más crítico es la tarjeta de audio, y ya las hay profesionales.
M'agradaM'agrada
a casa,
60% catalunya música
30% arxius audio ordinador ( mp3 per compositors) + youtubes per un tube
escoltar concentrada, discretíssim 10% cd equip hifi 😥
molta ràdio mentre feinejo, una al dormitori i una altra ala cuina, imprescindible!
al carrer, cascos, impossible, els odio.
El problema no és la manera, és la falta de temps.
M'agradaM'agrada
Més o menys com tu, sobretot sento música quan faig una altra cosa, sigui treballar a casa, cuina o anar en bici a la feina. Rarament, ara, sento “de l’altra manera”: algun DVD, alguna retransmissió que m’interessa especialment, alguna peça concreta. Abans ho feia amb els festivals de Bayreuth, amb llibret a la mà, però ara no. La majoria, ràdio i CD. Jo he estat un gran consumidor de RNE (Radio Clásica, abans Radio 2 i abans “segundo canal de Radio Nacional”) i hi he descobert un munt de coses a preu regalat. Igual que a Catalunya Música. Això i el disc. L’ordinador… per als Youtube o, ara, per als arxius enregistrats de les ràdios, que permeten de tornar a continguts que no has pogut sentir: ara mateix, vaig sentint seguits els programes dedicats a T. L. de Victoria, en Grandes ciclos: els vas descarregant i, mira, descobreixes una autèntica meravella.
Però sí… no sé si és l’evolució que diu el nostre benvolgut fagotista (per cert, que deus estar entusiasmat amb l’anunci del cotxe del fagot); en tot cas, abans teníem temps per llegir i per sentir música amb calma i ara… és impossible. Suposo que perquè fem més coses, perquè “perdem el temps” davant l’ordinador i perquè, mentre fem tot això, que també està bé, deixem de fer les altres coses amb què abans ens distréiem i que eren les úniques que podíem fer.
Això sí, com ell i Colbran, no puc amb els auriculars petits; a casa, ja van bé uns de grans, però al carrer no, i els petits cauen, s’enganxen amb qualsevol cosa… no sé quants he trencat ja per estirar-los (involuntàriament) massa. L’últim fa poc, mentre podava plantes a la terrassa: entusiasmat, mentre m’ajupia cap a un roser petit el cable va anar cap allí, com era d’esperar en un cable respectuós amb la llei de la gravetat, i, apa, jo mateix el vaig tallar juntament amb la branca!
Pel que fa a l’ordenament… No guardo mp3 de moment perquè és una temptació i prefereixo no entrar-hi: llavors sí que no faria una altra cosa. Els discos els tinc ordenats (i els pocs mp3 que tinc, d’alguna cosa estranya) per ordre cronològic. Sona rar, però és com un repàs de la història de la música, un darrere l’altra: tens a Berg amb Webern i Gerhard, després de Schönberg, i és com tornar-los a ajuntar després de morts, perquè xerrin com quan eren a Viena. A Lortzing, Marschner, Weber i companyia entre Schubert i Schumann, a Mompou i Blancafort donant-se la mà. També és veritat que acaben quedant molt a prop Wagner i Brahms, i possiblement no es podien veure. Però posar Brahms amb Dvorak té molt de sentit, certament. De tant en tant, no saps que sentir, però penses “una música de tal moment” i qualsevol cosa que en surti ja estarà bé, que tenen una certa relació entre si. Això sí: només jo m’hi entenc, o algú que més o menys sàpìga de què va.
M'agradaM'agrada
Serà que tinc el dia una mica tonto (per a variar), però m’he entristit llegint tot el que s’ha dit. Tenim molt més de tot, però en disfrutem menys que abans, jo el primer, i sovint en pitjors condicions. No m’agraden els exercicis excessius de nostàlgia, però em sembla que és una evidència.
Malgrat tot, m’obligo periòdicament a escoltar tranquil·lament alguna obra, llegint-ne el text (si n’hi ha) i posant-hi tota l’atenció. També m’agrada alguna nit posar-me els auriculars (més que res per no molestar els veïns) quan sóc al llit i escoltar algun concert o òpera que m’estic preparant per anar a veure en viu, fins que em ve la son. Més d’un cop em quedo dormit i em desperto a les tantes enredat amb els cables…
M'agradaM'agrada
¿Has dicho organizar mp3 ? ¿Eso se puede ? :))) Mi disco duro es un desastre, cuando esta limpio empiezo con muy buena intención todo carpetas : Musica, Video, Documentos….y un tiempo despues en la carpeta de Musica hay mp3, fotos, docs y libros en pdf.Y ademas colecciono (alguien diria que mas bien almaceno) versiones de algunas obras. Así que en eso mal consejo puedo dar.
Yo escucho musica en el PC (CDs y DVDs incluidos, porque no tengo mas reproductores) con unos altavoces pequeños u ocasionalmente, con auriculares.
Nunca escuché nada por la calle…me da pavor eso de estar semiincomunicada y que se termina por no oir ni lo que pasa en la calle ni la musica. Pero a mi, sentarme a oir musica (eso que se llama “liturgía”) así en general, me pone nerviosa. Tiene que ser algo que verdaderamente tenga mucho deseo de escuchar sino, prefiero estar haciendo alguna otra cosa, generalmente también en el PC. No algo que requiera mucha atención pero tampoco estar de brazos cruzados. Eso solo puedo hacerlo si estoy viendo DVD, que es con diferencia, de la forma que mas opera escucho. No necesariamente con DVD mio, hasta hace poco tenia una subscripción al MET player (hasta que ví todo lo que me interesó, jejeje).
Así que mi actividad musical gira alrededor de Internet y el ordenador. Pero supongo que es inevitable cuando una tiene por hobby la informática. Eso si, ni ahora con el ordenador, ni antes con los vinilos he tenido nunca ni una sensación parecida a la de sentarme en una butaca del teatro.
M'agradaM'agrada
Prefereixo la manera “clàssica”, és a dir, sofà i concentrats en el que escoltem encara que sigui per poca estona.
A l’hivern quan el dia és curt i ve més de gust quedar-se a casa, tiro d’òpera en DVD.
A l’ordinador només escolto els talls curts que penges al blog, els llargs els gravo en CD.
Estic d’acord amb en tristany, hi ha un excés de tot, per això m’estimo més escoltar menys música ,però amb més qualitat de so i de condicions.
M'agradaM'agrada
Jo prefereixo guardar la música mp3 classificada per autors i en un disc extern suficientment gran (ara fan marevelles de 750 GB molt petits) i anar fent còpies del que m’interessa escoltar en CD per escoltar al cotxe.
I un bon reproductor mp3 amb 4 GB per anar-hi posant i canviant el que m’interessa escoltar. Com que faig bastantes hores d’aeroports i avions, res millor que el reproductor amb el que vols, ben relaxat i el ulls aclucats.
Heu vist mai un bon partit del Barça sense veu i escoltant alguna cosa que us interessi escoltar? Us ho recomano!!
Salut i bona setmana (que és curta!!)
M'agradaM'agrada
Per a mi les noves tecnologies han estat un gran descobriment. Sempre m’ha agradat escoltar música mentre feinejo per casa. L’ipod hem permet anar d’un lloc a l’altre sense haver de compartir la música amb tot el veïnat. L’ordinador hem va bé per organitzar-me la música a la meva manera. La tinc ordenada per gèneres, autors i títols, excepte la carpeta “recitals” que la tinc organitzada per intèrprets.
Quan tinc alguna estona també m’agrada asseure’m a sofà i escoltar algun cd. Pel que fa a les òperes m’agrada veure-les en DvD. Normalment quedem amb una amiga per veure-les juntes, pero això ho fem mès de cara l’hivern.
No m’agrada massa escoltar música a l’ordinador, com tampoc no n’escolto mai pel carrer. Al cotxe sempre escolto Catalunya Música, però els meus trajectes no són gaire llargs.
Tot i que em baixo tot el que penges, també m’agrada comprar CDs de tant en tant.
M'agradaM'agrada
Molt interessant el post Joaquim, ara the de dir que quan he vist els altaveus de la fotografia m’ha entrat un atac de pànic.
La major part de la música que escolto és a través de l’ordinador i a molt baix volum . Tinc dos aparells de música, un a S.Feliu i un altre a Tarrragona, no són de qualitat i , des de fa dos anys , a tots dos sento un petit só agut quan escolto qualsevol disc: em fa sortir de polleguera .
De vegades sento música per la ràdio .
En aquest moment no puc compaginar la música amb qualsevol altre activitat i quan dic música parlo de la guitarra del N.Yepes, per posar un exemple. Per parlar , per llegir, per treballar necessito silenci .
Una vegada al mes vaig a la consulta d’un metge que a la sala d’espera té fil musical. De cada cuatre vegades que hi vaig , tres haig de sortir de la sala i esperar el meu torn al passadís.
Pregunta : per què en la nostra cultura ens fa por el silenci ?? bars, cafeteries, restaurants, bancs , botigues, grans superficies , consultes de metges …. posen fil musical , unes vegades amb més encert que d’altres, i ens obliguen a sentir música ens vingui de gust o no amb l’agravant de que el volum en moltes ocasions, al menys a mi, resulta insuportable .
M'agradaM'agrada
Queridos amigos,hola Joaquim|, esta ha sido una buena pregunta, como escuchar la música, pues yo a la antigua o sea en el sofá amedia luz y muy pero muy concentrada,pendiente de no perderme ni una nota, me gusta mucho saborear cada frase,cada nota y sin libreto como Colbran exactamente igualito sies en directo mucho mejor,sino, afortunadamente tengouna colección muy completa y puedo escoger. Esto ocurria cuando estaba en mi casa con mi hija que era una gran melómana, desgraciadamente ahora todo es diferente aqui donde estoy ahora he de contentarme con el ordenador y los auriculares y esto sí, que no és escuchar la música, no, esto sí que no es lo mismo. Quiero añadir que no solo tengo ordenador, mis hijos saben muy bien que no puedo vivir sin música, yme dotaron con DVD,RADIOS y una gran y variada cantidad de DC y demás pero todo oirlo a media voz para no molestar lo más mínimo a los demás . Asi que ya sabeis más o menos como lo hago yo. Concentracion y aislarse del mundanal ruido, bueno, me estoy pasando un poco de la raya ya sabreis disculparme,verdad…….Cosas de abuelitas……Os saludo a todos con mucho cariño…….Mercedes Parera
M'agradaM'agrada
Em sap greu lo de Castelló. Més de la meitat, bastant més, de la meva discoteca, sigui vinil, sigui CD es d’aquesta botiga. Es veia a venir. Quina diferència passar una tarda ara i veure-la gairebé sempre buida (pràcticament la meitat dels poc que entraven de fet anaven a la botiga del costat), a fa vint anys, quan la podies trobar ben plena de gent. Ha estat la botiga de referència en clàssica a bcn. En fi, els temps.
A l’hora d’escoltar música tinc un problema: no sé què triar de la meva discoteca! Us ho juro! És una petita angoixa que tinc. I com més gran em feia la discoteca, més angoixat! Haig d’anar al sicòleg? Si, ja ho sé. De totes maneres no creieu que em passo la vida angoixat, ni molt menys, perque pràcticamente omplo el meu temps musical de la manera següent:
1.- Qualsevol òpera que sé que aviat haig d’escoltar en directe l’escolto (i reestudio) a casa, minim una vegada, normalment en CD i si la versió que tinc en DVD és millor doncs aleshores en DVD, i amb llibret a la má per descomptat. I em busco l’estona suficient per escoltar-la de dalt a baix. Si és un Wagner aleshores em preparo un bon berenar en un dels entreactes, que no és questió d’acabar deshidratat. Lo més fascinant? Preperar, escoltar i estudiar una obra que no he escoltat mai.
2.- Idem amb les obres simfòniques i gran obres concertants. Entre anar als directes i fer el que he esmentat ja omplo una gran part del meu temps que dedico a la música, i ja no és que en quedi massa més.
3.- No sé escoltar música que no sigui en format convencional.
4.- M’agrada la música “objecte”. M’explico. Vull dir que m’agrada passajar-me per les botigues, veure les novetats, m’agrada “tocar” la música, la capseta on està tancada, sigui CD, sigui DVD o abans LP de vinil. No m’agrada gens baixar-me música i amagatzamar-la al disc dur. Gens.
5.- No sé escoltar música i no estar concentrat en i per ella. És més, em pot arribar a irritar, per excels que sigui el fragment que estigui sonant en aquell moment. Reconec que hi poden haver-hi matissos aquí. Vull dir que no és lo mateix sentir un Haydn que un Schönberg, o un Mozart que un Xostakóvitx.
6.- L’unic lloc on escolto música acceptant que no puc estar del tot per ella és al cotxe. M’allibera i si quan vaig o torno de la feina sento un fragment emocionant us aseguro que m’oblido de la feina, i de tot, sense deixar, però, d’estar pendent de la carretera i el trànsit, clar.
7.- Per acabar, Catalunya Música o Ràdio Nacional III Clásica, són la meva font preferida per escoltar música. M’agrada l’espectació de no saber el que escoltaré, m’agrada molt, i això fa tambè que conegui obres que potser em passerien desapercebudes, i m’en duc tot sovint meravelloses sorpreses (l’última: “Das paradies und die Peri” de Schumann. Ja la tinc a la discoteca!). A més, això em soluciona els moments d’angoixa esmentants en el primer punt.
M'agradaM'agrada
SENSACIONAL AMICS!, MOLTES GRÀCIES.
La veritat és que sempre em sorpreneu i avui amb aquesta massiva i viscuda resposta no tinc gaire clar si sóc molt rar o si estic en els estàndards actualitzats dels nous oïdors/consumidors de música.
En primer lloc m’encantaria tenir una sala com la de la foto d’encapçalament, però no és el cas.
En segon lloc crec que no hi ha res comparable a escoltar la música còmodament assegut i en el punt just de relaxació, massa tampoc és bo.
En tercer lloc no hi ha res comparable a un àlbum d’un vell vinil, però com que malgrat tenir-ne, una gran quantitat del que tinc és en format CD o DVD, que són formats que encara preserven una dosi considerable d’eròtica material, fetitxisme fins i tot.
Tot el que sigui reproduït a l’ordinador és pràctic però no passa els mínims exigibles del control de qualitat.
Els exercicis preparatius d’en Josep Olivé o la descripció tècnica de l’equip ideal segons Barbebleue em semblen la Biblia i de seguiment estricte.
M’apunto al club anti auriculars petits, i els grans quan ve l’estiu són insuportables. Jo també he patit entortolligades amb el cable i el llit com en Tristany.
Pel carrer sóc incapaç d’apreciar res i el plaer de conduir de manera tranquil·la amb bona música al cotxe, és insubstituïble.
Per a mi no hi ha excuses possibles, hem de recuperar el temps necessari per gaudir la música amb tots els conforts ambientals necessaris i en general hauríem de retornar a una certa austeritat. tenir molt no ens fa més feliços, ans el contrari, la impossibilitat de gaudir de tot el que emmagatzemem segur que ens farà més infeliços.
I per descomptat, res com gaudir de la música a la sala de concerts o al teatre d’òpera.
La ràdio és una gran eina per escoltar música i per a mi va ser la gran font de coneixement durant molts i molts anys, des de la més tendre infància, quan ja escoltava RNE 2 i escrivia sol·licitant discs, fins les primeres transmissions del Liceu, moltes vegades tallades abruptament per els meus pares que entraven a l’habitació i em feien tancar l’aparell (jo no tindria més de sis o set anys), tot el que m’ha ensenyat la radio no té preu i el meu agraïment continua sent vigent i per això sóc un fidel oïdor de Cat Música i també de radio Clásica.
Fins que no vaig tenir el meu primer aparell de discs (una maleta monoaural) van passar molts anys.
Provaré de seguir els consells d’arxivar els mp3 com em dieu, que com la kende, sempre començo amb bones intencions però acabo tenint 1001 carpetes i un desgavell al seu interior. I ja no us dic res dels CD gravats i sense haver escrit res que els identifiqui i que m’obliga a identificar el contingut en els primers segons d’escolta, si vull conservar-los com cal.
TOTAL, de la mateixa manera que cada inici d’any hi ha qui fa els propòsits de deixar de fumar, o d’anar al gimnàs, jo vull i necessito tornar a una certa antigor i deixar tanta modernitat per més endavant.
Moltes gràcies, repeteixo, a tots, fins i tot a la inesperada Elena Francis, que m’ha fet riure de valent.
No sé si ho sabeu, però us necessito. Ja em sabreu perdonar si no us cito a tots, un per un, però vull enviar abans d’acabar una especial salutació a la Sra. Mercedes que s’ha de conformar a escoltar la seva imprescindible música en unes condicions que estic segur que com en a mi, no us agraden gens.
M'agradaM'agrada
Ya quisiera tener una sala para escuchar música como la que se ve en la foto pero la mayoría de nosotros vive en un piso de dimensiones medianas con un salón normalito, paredes de papel y vecinos que no toleran la música a 110 decibelios. Hace años que no compro un CD, no me avergüenza declararme “pirata”, no veo sentido comprar un CD por 20 € que probablemente escucharé una vez y acabará acumulando polvo. Consumo mucho “Mezzo” (y Mezzo HD), un gran televisor conectado a un buen equipo de música, y el iPlus que me permite grabar los conciertos y óperas, según el horario de visualización tengo que recurrir a los auriculares. En el ordenador tengo una tarjeta de sonido de gama alta con altavoces de estudio. Me gusta escuchar música en el coche durante un viaje, o con mi mp4 COWON, una pequeña maravilla que compré en Inglaterra. Escucho mucha radio, no solo música, también debates y programas informativos, en casa hay una radio en cada habitación, hasta en la ducha! YouTube es una buena herramienta para ver o escuchar cosas curiosas, no siempre con la mejor calidad. Practico el “multitasking”, casi siempre estoy haciendo algo mientras escucho música, excepto en casos puntuales que requieran toda mi atención.
M'agradaM'agrada
Em vaig deixar de dir una cosa que potser us pot interessar. Sí que faig servir l’ordinador perquè em vaig subscriure a http://www.naxos.com. Per uns 20 euros l’any (no hi arribava, l’any passat) et dóna accés complet a tots els enregistrament de Naxos i del grup: BIS, Marco Polo, i d’altres com Cappriccio, etc. I se sent la mar de bé. Pel preu d’un disc, pots accedir-hi a milers d’ells i, sobretot, d’autors ben estranys… Val la pena, encara que sigui per fer-hi un tast. Poso l’ordinador, li engego uns auriculars macos, dels inalàmbrics, i de fet, és com si tinguessis la cadena posada. I el lloc és segur, no et prenen el pèl… Jo hi porto dos o tres anys, i cap problema. Una mica abans que acabi l’any de subscripció t’avisen i pots renovar-lo o no.
M'agradaM'agrada
Gran post!
Com ja he fet salat de dia, vaig per feina, suposso que ho llegiràs:
Ho tinc tot, només em restaria tenir discs de pedra!
A casa dels pares encara escolto els meus vinils de quan era jovenet (tots de rock) i un futimer de clàssica, sarsueles i música catalana de llavors dels pares i/o avis tal com l’Emili Vendrell, coses frikies com discs d’en Maginet i de’n Joan Capri i similars.
A casa meva tinc (repicats, me’ls vaig tornar a comprar de nou) una bestiessa de CD’s tant de rock i, ja, d’òpera i clàssica en general. Ah!, el millor de tot és que… encara sóc usuari de cassettes! Tinc totes les gravacions de la meva banda de rock de l’escola quan tocava l’altre instrument, “mescles discotequeres meves”, recopilatoris pels antics “walkman” t’en recordes?
I per fi farà uns quants anyets… va arribar l’invent diabòlic: l’iPod. Puc dir, Joaquim, que no sé viure sense ell (ni sense determinats programes de ràdio parlats). Quan sóc al meu despatx… em sé de memòria TOTES les cançons de RAC 105 que possen les secretàries! Et podria dir en quina tonalitat estant escrites les partitures! Si no em “desconectés” amb la MEVA música pararia boig. La meva filla gran, que s’està fent idem ha “descobert” FLASH BACK FM i similars. Sense comentaris.
I, creume, no fa gaire, m’he tornat… un delinqüent; ja m’entens. I això em serveix per engaltar amb l’inici del teu post: la manera de poder escoltar la música… ha canviat. Però no és la música… és tot. A casa som quatre i un mira la tele, l’altre liPod, un l’iPad i el darrer l’ordinador; si el meu pare ho veiés es tornaria a morir. El món s’ha tornat autònom i egoista, i malgrat no ser antropòleg, al dedicarme professionalment a ajudar els homes a viure millor (?) ho constato any rera any.
Suposso que no hi estaràs d’acord, Joaquim, però totes aquestes pestanyes que tens aquí sota (Twitter, Facebook, Linkedin…) ho acabarem pagant la societat.
Finalment l’ordre: mana l’iPod; ho faig per estils musicals. Sempre cerco a partir d’estils, ja que escolto des de Lluís Llach fins a folcklore Tutsie.
PS: avui pregaré per discs Castelló; és com si haguéssin enderrocat el Nou Camp.
M'agradaM'agrada
Pianista, magnífic i arrauxat comentari, i no ho dubtis mai, els llegeixo absolutament tots els comentaris.
Jo encara tinc LP i uns quant K7, pocs però en tinc. El que no tinc són lectors. S’han fos i no tinc ni temps ni ganes d’embolicar-me amb això. No dono l’abast.
Trobo a faltar una mica de serenitat i calma i el pitjor és que depèn molt de nosaltres.
Algunes persones que han hagut de parar el ritme per causes de forja major, quan han pogut tornar-hi han decidit no fer-ho, alguna cosa hauríem d’aprendre d’ells. De fet ningú ens mana tenir 50 tetralogies diferents, en diferents formats, algunes escoltades moltes vegades i altres per estrenar.
Vivim en una societat de l’abundància i això no sempre ha de ser bo.
Gràcies per fer-me somriure amb aquest vertiginós entusiasme que desprens.
M'agradaM'agrada
Quàn era jove escoltava música a qualsevol lloc,al bus,caminant,al camp del Barça,a les sales d’espera dels trenta mil metges que m’han vist,peró sobretot a casa.Es més cómode,feinejo,no passo l’aspirador si estic amb l’audio posat,seria un sacrilegi.La cuina es una de les meves estances preferides,està molt a prop de l’ordinador i aleshores vaig de aqui cap allà baixant coses de youtube o escoltant les meravelles que ens posa en Joaquim.El que ja no faig mai es posarme auriculars.Aquests “paratos” m’han destrossat els “bujeros” de les meves delicades orelles,he intentat trobar auriculars a la meva mida però sembla ser que no existeixen.Molt poques vegades m’assec per escoltar música excepte si al meu fill li agafen els 5 minuts de fer comparacions,aleshores em repantingo i escolto.
M'agradaM'agrada
doncs jo fico blu-rays i no deixo que res em distregui
salutacions
M'agradaM'agrada
Gracias wotan58.
M’agrada veure’t per aquí.
M'agradaM'agrada