Anna Prohaska ( Neu-Ulm 1983)

No és la primera vegada que el nom de Anna Prohaska és etiquetat en un apunt de In Fernem Land, però fins ara mai havia estat ella la protagonista. Al 2008 la vam veure a Berlín fent el Tebaldo d’un Don Carlo oblidable i un pastoret d’un magnífic Tannhäuser i d’ençà d’aquells rols de necessari i imprescindible rodatge a la Staatsoper Unter den Linden, on és membre estable de la companyia, ha emergit com una soprano líric coloratura a tenir en compte, formant part de produccions, concerts i recitals de primer nivell, amb directors de renom i als teatres i sales de concert més importants.

No fa gaire la vam tenir a In Fernem Land, cantant la Missa en Si menor de Johann Sebastian Bach, sota les ordres de René Jacobs i avui hi torna com a interpret en solitari, d’un liederabend celebrat el passat 28 d’agost a l’Angelika-Kauffmann-Saal de Schwarzenberg, dins la Schubertiada que es celebra cada any en la ciutat suïssa.

També la Mei ens va informar en el seu blog del nou disc que ha enregistrat per la DG sota el títol de Siréne, acompanyada pel mateix pianista que el recital que us porto avui, Eric Schneider.

Interessant intèrpret que malgrat la seva joventut (1983) denota sapiència i domini del món liederístic. En l’emissió em recorda a Lucia Popp, és clar que amb el llarg camí que esperem que tingui per endavant, tot fa preveure una evolució lògica cap a territoris més densos, ja que la veu de líric lleugera posseeix ja un centre prou consistent i un indici de zona greu i que fa preveure una lògica evolució. El que ja està clar és que estem davant d’una artista sensible, que profunditza en el lied, no donant mai la sensació que es tracta d’una simple lectura. La veu té una sonoritat molt fresca i jovenívola, una veu quasi blanca, però que de ben segur anirà agafant gruix. Ara com ara, quan ataca la zona de pas, sembla que perdi seguretat en l’emissió i en canvi en la zona sobreaguda se sent més còmode i àgil, de moment. En qualsevol cas si la DG li ha fet un contracte en exclusiva deu ser per alguna cosa, i si Barenboim, Abbado o Jacobs, per citar-ne tres d’una llarga llista de directors, se la disputen, suposo que deu ser un símptoma de la seva vàlua més enllà d’aquesta aparença de Lolita que segurament els assessors de màrqueting potencien en excés.

Com podreu comprovar vosaltres mateixos, tot fa creure que estem davant d’una soprano amb moltes possibilitats d’esdevenir important per mèrits musicals.

Bé jo us deixo aquest recital, on a part de l’interès de descobrir a un nou estel emergent, que esperem que no ens l’espatllin, ens permet escoltar aquest interessant programa:

Johannes Brahms:
Lerchengesang
Heimweh II
Es hing der Reif
Fünf Ophelia Lieder
Mädchenlied
Immer leiser wird mein Schlummer
Mondenschein
Nachtigall

Karol Szymanowski, aus “Sechs Lieder einer Märchenprinzessin”:
Die Nachtigall
Der einsame Mond
Die goldenen Pantoffeln
Der Tanz

Hector Berlioz:
La mort d’Ophelie

Franz Schubert:
Rastlose Liebe
Du liebst mich nicht
Am See (D 746)
Die frühen Gräber

Richard Strauss:
Drei Lieder der Ophelia

Franz Schubert:
Schwestergruß
Der Geistertanz (D 116),
Der Tod und das Mädchen
Romanze aus Rosamunde

Anna Prohaska, soprano
Eric Schneider, piano

Angelika-Kauffmann-Saal de Schwarzenberg
28 d’agost de 2011

Us proposo escoltar el bloc dedicat al sempre interessant i sorprenent Karol Szymanowski, on Prohaska llueix les seves habilitats en les coloratures exigides en el inicial Die Nachtigall

Aquí teniu l’enllaç per baixar-vos el recital sencer:

Recital Anna Prohaska 28/08/2011 mp3

Demà diumenge no busqueu cap pista, toca descans, que és pel que es va inventar aquest dia.