CANÇONS SECRETES DE MERCÈ CORRETJA i MERCÈ TORRENTS PER MARTA VALERO i MARTA PUJOL

cancons-secretes

Dues Marta interpreten a dues Mercè, casualitats o no, ha estat un plaer escoltar aquest CD que Columna Música acaba de publicar amb 12 cançons amb música de Mercè Torrents i poemes de la seva filla Mercè Corretja, aplegats en dos reculls anomenats Vine pluja i Vibracions.

La nostra miopia cultural o fins i tot la pobresa que acostuma a caracteritzar la vida cultural catalana, fa que la compositora barcelonina Mercè Torrents i Turmo (1930) malgrat els anys que fa que es dedica a la composició musical sigui pràcticament desconeguda per gran part del públic que assisteix amb regularitat a les sales de concert catalanes, i davant d’aquesta trista evidència ens caldria preguntar-nos si tots plegats ho estem fent mínimament bé parlant sempre dels mateixos compositors i obres, fins i tot amb els compositors vius. Continua llegint

LIFE VICTORIA 2016: JOAN MARTIN ROYO-PIERRE RÉACH;MERCEDES GANCEDO-CARMEN SANTAMARIA

Ahir va tenir lloc el penúltim liderabend de l’edició 2016 del LIFE VICTORIA, amb un programa titulat Die Nacht (La nit) amb obres de Schumann i Schubert que tenien com a protagonistes al gran cantant, baríton i liderista Joan Martín Royo i el pianista Pierre Réach.

Com a prèvia al recital i com és magnífica costum en els concerts del LIFE des de la primera edició, va tenir lloc un petit lierabend del LIFE  New Generation Artists, amb la soprano argentina Mercedes Gancedo posseïdora d’una veu ample, carnosa, càlida i flexible que en mans de l’artista sensible i acompanyada prodigiosament per la pianista càntabra Carmen Santamaria, en van tenir prou amb els encisadors  4 lieder Op 2 d’Arnold Schönberg i amb 3 dels 12 lieder del cicle  Liederkreis Op 39 de Robert Schumann, per posar-se el públic a la butxaca i quedar-nos amb ganes de més. Continua llegint

L’AUDITORI-OBC: Dietrich Henschel substitueix a Thomas Hampson

dietrich_henschel_presse_02

Dietrich Hensel KGO Fotography gentilesa web de l’Auditori

Un dels concerts més esperats de la temporada 2016/2017 de l’OBC té lloc el proper cap de setmana, ja que el baríton nord-americà Thomas Hampson estava previst que cantés una de les seves especialitats, Gustav Mahler, cantant Des Knaben Wunderhorn, però una maleïda traqueïtis ha avortat la participació de Hampson i l’Auditori va anunciar ahir que serà substituït per el baríton alemany Dietrich Henschel.

Dietrich Henschel va néixer a Berlín l’any 1967. Va estudiar amb Hanno Blanschke a Munic i amb Dietrich Fischer-Dieskau a Berlín . Sent encara estudiant va guanyar importants premis en concursos alemanys i sobretot en el Concurs Internacional d’Hugo Wolf.

Va debutar l’any 1990 a la Bienal de Munich interpretant Le Précepteurs de Michèle Reverdy,obrint-li les portes als principals teatres i festivals.

Va entrar a formar part de la companyia d’òpera de Kiel entre 1993 i 1995, on va interpretar Papageno, el comte d’Almaviva de Le nozze di Figaro, el Valentin del Faust de Charles Gounod, el Pelléas o l’Orfeo de Monteverdi.

Dietrich Henschel alterna la el repertori operístic amb els concerts i els recitals de lied. Ha col·laborat amb les orquestres de Viena i Berlín, la Royal Concertgebouw Orchestra , la Orquestra Simfònica de Londres i l’Orquestra de París, sota la direcció de directors tan rellevants com Peter Eövös, Enoc zu Guttenberg , Fabio Luisi , Helmuth Rilling o Philippe Herreweghe entre molts d’altres. Mentre que com a liederista ha col·laborat amb Irwin Gage, Fritz Schwinghammer, Helmut Deutsch, Leonard Hokanson o Shiny Okahara.

L’any 2000 va signar un contracte amb Teldec per enregistrar diversos cicles de Lied. El primer treball va ser Die Winterreise amb Irwin Gage, va ser llançat al febrer de 2000. Amb el mestre Nagano ha gravat obres de Gustav Mahler, mentre que va participar en la referencial gravació de la  Passió segons Sant Mateu de JS Bach ( BWV 244 ) sota la direcció de Nikolaus Harnoncourt.

A Barcelona cantarà el programa previst amb Thomas Hampson, amb l’OBC dirigida per Kazushi Ono.

Òbviament l’absència de Hampson ha creat una decepció important entre el públic, també sobre aquells que mai s’apropen als concerts de l’OBC i que l’esquer de Hampson de ben segur els feia apropar excepcionalment a la temporada de l’OBC a l’Auditori.

Per a tots ells però també per a tots el que s’apropen amb assiduïtat a la temporada de l’orquestra Nacional de Catalunya i els que visiteu IFL amb aquest assiduïtat que em meravella, us deixaré a Henschel en un concert celebrat el 15 d’abril de 2015 al Barbican Center de Londres, amb la BBC Symphony Orchestra sota la direcció de Alexander Vedernikov cantant Des Knaben Wunderhorn, amb les orquestracions addicionals de Detlev Glanert.

En aquest concert no va cantar cap dels lieder de primer volum, ni tampoc els va cantar en l’ordre que jo les presento a l’apunt, seguint la cronologia de diferents volums. Continua llegint

5.000.000

5000000

L’1 de gener del 2011 vaig celebrar el primer milió d’apunts vists a IFL.

https://infernemland.blog/2011/01/01/01-01-2011-1-000-000-de-gracies/

El 12 de gener de 2013, dos anys més tard celebrava els 2.000.000

https://infernemland.blog/2013/01/12/2000000/

El 24 de març de 2014 ja celebràvem els 3.000.000 

https://infernemland.blog/2014/05/24/ifl-3-000-000-dapunts-visitats/

I finalment l’1 de setembre del 2015 us anunciava de forma més modesta i camuflada, l’assoliment dels 4.000.000 d’apunts visitats.

https://infernemland.blog/2015/09/01/siobhan-stagg/

Doncs bé, avui després de una mica més de 15 mesos del quart milió assolirem el cim dels 5.000.000 d’apunts visitats, una xifra rodona com les altres, impactant com les altres i de la mateixa manera que ho vaig fer en les anteriors quatre ocasions, avui vull agrair-vos aquest cim assolit gràcies a les vostres fidels visites i insistència. Continua llegint

LICEU 2016/2017: RECITAL SIMON KEENLYSIDE & MALCOLM MARTINEAU

001

El públic que ahir en prou feines omplia el 50% de l’aforament del teatre va posar en evidència la decrepitud d’un model cultural que està perdent la exquisidesa, el refinament o aquella “finezza”, com diria un italià cultivat, que potser un dia ja llunyà semblava que teníem, però que després de l’expressió més barroera del comportament durant el liederabend que van protagonitzar el baríton ara irlandès (ençà del Brexit) Simon Keenlyside i el pianista Malcom Martineau, ha quedat definitivament oblidat donant pas a la tristíssima demostració que aquest teatre per poc que s’ho proposin perdrà el valor de la marca, i parlo en termes marquetinians perquè sembla que al cap i a la fi és l’únic que els interessa.

Perdoneu que comenci parlant de temes aliens als artistes però ahir el poc i mal avingut personal que varem anar al teatre, varem poder assistir a una vergonyant manca de respecte quan no tan sols no es van respectar els blocs del programa, aplaudint quan els semblava, sinó que alguns ho feien insistentment abans de que el piano acabés els darrers compassos, com si veiessin virtualment que el teló començava a baixar, senyal inequívoc per els neòfits que encara que la música continués, ells ja tenien la vènia per aplaudir.   Continua llegint

TORNA EL LIED A BARCELONA: LIFE VICTORIA 2016

image001

Amb admirable i puntual tossuderia torna el Lied Festival Victoria, que en l’edició del 2016 oferirà del 4 de novembre al 21 de desembre, 6 recitals, conferències i classes magistrals a l’Akademie, un dels trets distintius d’aquest Festival a l’entorn de la figura de Victoria de los Ángeles.

El festival s’inaugura el proper 4 de novembre el baríton José Antonio López acompanyat per Iain Burnside, interpretarà un programa centrat en Cervantes i Shakespeare en el 500 aniversari de la seva mort. Com a previ a aquest concert la soprano Mireia Tarragó acompanyada pel pianista Eric Ledesma, tots dos becats de la Fundació Victoria de los Ángeles i New Generation Artists del LIFE Victoria interpretaran una breu sel·lecció de Lied, com a teloners. El concert tindrà lloc al Sant Pau Recinte Modernista · Pavelló Sant Rafael. Continua llegint

PRESENTANT A LISE DAVIDSEN

Lise Davidsen Foto: Ole Jørgen Bratland Statoil

Lise Davidsen
Foto: Ole Jørgen Bratland Statoil

L’Albert Garriga diumenge passat em va parlar de la soprano Lise Davidsen i de l’impacte que li va produir en una representació de Der Freischütz on cantava el rol d’Agathe, i com que la tenia pendent de portar-la a IFL ençà que la vaig veure en uns vídeos provinents del Operalia del 2015, quan el va guanyar, que em van deixar garratibat, vaig creure convenient portar-la a IFL, ja que disposo d’un liderabend del mes de maig passat, on acompanyada de l’eminent Helmut Deutsch (que no acompanya a qualsevol) ofereix un recital que estic segur que no deixarà indiferent a ningú.

Lise Davidsen és una soprano líric-dramàtica que ençà d’aquella participació en l’Operalia del 2015 no deixa indiferent a ningú. Va néixer a Stokke, un poble rural del sud-est de Noruega. Va començar a estudiar guitarra i el cant als quinze anys. Al principi es decantava molt per la guitarra, però posteriorment es va abnar decantant cap al cant. Els seus primers mestres van ser Mona Skatteboe i Runa Skramstad. Continua llegint

MATTHIAS GOERNE CANTA BEETHOVEN

Alexander Schmalcz i Matthias Goerne a Vilabertran  Foto: Josep Maria Poch

Alexander Schmalcz i Matthias Goerne a Vilabertran Foto: Josep Maria Poch

Dels dos programes que el baríton Matthias Goerne i el pianista Alexander Schmalcz van oferir a la Schubertíada de Vilabertran d’aquest agost passat, el segon dedicat íntegrament a Beethoven era per a mi el més interessant i no ho dic perquè el primer, que com sabeu hi vaig assistir i us en vaig fer el puntual apunt, no m’acabés de satisfer com jo esperava, no, ho dic perquè un liederabend només amb obres de Beethoven no és tan habitual com es podria pensar i alhora els Schubert, Schumann, Mahler o Wolf del baríton alemany són molt més sovintejats, per tan coneguts i admirats que no pas  pas el compositor de Bonn.

La crítica especialitzada va lloar com és habitual i just, ambdues sessions de l’edició del 2016 però m’ha semblat intuir que després de la maratoniana i asfixiant sessió del primer dia, la concentrada selecció del dilluns 29 d’agost va satisfer més, o si més no, no va provocar un cert debat com ho va fer la primera, amb la concentració màxima (sempre) exigida per Goerne, que en el cas del primer dia i amb els salts estilístics entre uns blocs i uns altres, encara era més severa.

El liderabend dedicat a Beethoven va ser per una banda una reivindicació de l’origen del lied romàntic que ens donava a conèixer obres poc escoltades, quelcom que sempre s’ha d’agrair, però també una vegada més una demostració de la destresa i encert de Goerne en estructurar els programes, que mai són un seguit de peces sinó una homogeneïtat conceptual admirable. Continua llegint

SCHUBERTIADA DE VILABERTRAN 2016: MATTHIAS GOERNE ALEXANDER SCHMALCZ

Matthias Goerne a la Schubertíada de Vilabertran el 27 d'agost de 2016. Fotografia M.Atalejo gentilesa de la SV16

Matthias Goerne a la Schubertíada de Vilabertran el 27 d’agost de 2016. Fotografia M.Atalejo gentilesa de la SV16

A la divinitat no se l’acostuma a posar en dubte, ni molt menys a discutir. La divinitat ens ha ofert tantes mostres del seu poder artístic i creatiu que ens té a tots permanentment als seus peus. Si ens demana que durant 85 minuts ens mantinguem incondicionalment al seu costat, sense respirar i per suposat sense mostrar cap intent d’aplaudir en acabar els quatre blocs abans del darrer, que aquest si, de moment ens deixa que ens esplaiem i aplaudim amb ganes, ho fem sense dir ni piu. Però a la divinitat m’agradaria dir-li que els millors liderabend són aquells que es produeix la comunió del públic amb el cantant i el pianista, comunió que també necessita d’algunes concessions per part seva, ja que de no ser així podria ocórrer que de tanta exigència de concentració i de tanta tensió acumulada durant tanta estona, sense atrevir-nos a agafar una mica d’alè per emprendre una nova tanda amb oxigen suficient, ens acabéssim desconnectant. I això benvolguts seguidors d’IFL és el que em va passar ahir amb Matthias Goerne i Alexander Schmalz, em van exigir tanta compenetració que vaig haver de sortir durant uns instants  de la intensa proposta i el retorn ja no va ser el mateix, no només per “culpa seva”, però ja us ho explicaré en detall. Continua llegint

SCHUBERTÍADA DE VILABERTRAN 2016: MAURO PETER I HELMUT DEUTSCH INTERPRETEN DIE SCHÖNE MÜLLERIN

El 19 de setembre de 2012 us vaig deixar un apunt que deia Mauro Peter un nou tenor a seguir. Doncs bé, aquell jove tenor desconegut que va cantar Die Schöne Müllerin acompanyat de l’eminent Helmut Deutsch a la Schubertíada de Schwarzenberg substituint a Anja Harteros en una de les seves habituals cancel·lacions, ha debutat a Vilabertran amb el mateix programa i acompanyant en una sessió que el concentrat, atent, educat i respectuós públic que no omplia la Canònica de Santa Maria, dubto que oblidem en molt temps, perquè com ja es veia a venir l’any 2012, el tenor suís que encara no ha fet els 30 anys, és un prodigi de sensibilitat, musicalitat i expressivitat que dubto que deixi indiferent a ningú, ni tan sols als lletraferits del lied (alguns dels que conec i que no es van perdre l’esdeveniment, en acabar feien una cara de satisfacció que els delatava). Continua llegint

5 ANYS DESPRÉS TORNA A IFL EL WINTERREISE DE GERHAHER I HUBER

Gerold Huber i Christian Gerhaher a Schwarzenberg 2016 foto © Schubertiade Schwarzenberg

Gerold Huber i Christian Gerhaher a Schwarzenberg 2016 foto © Schubertiade Schwarzenberg

El mes d’octubre de 2011 vaig publicar un apunt amb el Winterreise segons Christian Gerhaher i Gerold Huber, ara quasi 5 anys més tard us torno a presentar el cicle més famós del lied romàntic interpretat per els mateixos artistes, podent comparar, si cal o jo creieu necessari, l’evolució interpretativa dels reconeguts i admirats artistes en una obra tan preuada. Continua llegint

Els Wesendonck-Lieder cantats per Jonas Kaufmann i dirigits per Daniele Gatti

Jonas Kaufmann a Peralada, estiu 2014 Foto: Shooting - Miquel Gonzàlez

Jonas Kaufmann a Peralada, estiu 2014 Foto: Shooting – Miquel Gonzàlez

Al cap d’un dia d’escoltar el primer Tristan und Isolde dirigit per Daniele Gatti, avui us porto el cicle de cançons amb poemes de Mathilde Wesendock de Richard Wagner, en aquesta ocasió en la versió orquestral de Felix Mottl i cantades per Jonas Kaufmann.

Per tant poques coses a dir i molt per escoltar i gaudir malgrat la curta durada del cicle.

El preludi perfecte a la gran òpera wagneriana són aquests poemes inspiradors i no hi ha dubte  que la millor manera de fer front a un futur i esperat Tristan del tenor bavarès, és submergir-se en aquest món poètic, sensorial, tràgic i inquietant, habitualment associats a les veus femenines però que sota la sensibilitat de la veu fosca, de bronze viril i el cant expressiu situa el cicle en un alternativa més que possible, necessària. Continua llegint

Sabine Devieilhe i Anne Le Bozec interpreten Ravel, Roussel i Zemlinsky

Anne-Le-Bozec-Sabine-Devieilhe-Monnaie

Avui un exquisit àpat per a paladars refinats: Un recital de la soprano francesa Sabine Devieilhe acompanyada al piano per Anne Le Bozec, interpretant obres de Ravel, Roussel i Zemlinsky, és a dir, quasi amb tota seguretat l’afluència de visitants caurà en picat malgrat que la deliciosa soprano francesa, de veu puríssima i musicalitat distingida, garanteix una vetllada de qualitat musical i vocal admirable, quelcom que sempre hauria de ser un motiu de joia per a tots els amants de la música i el cant.

Tot i que els autors interpretats no siguin ni Schubert, ni Mahler, compositors “tolerats” per el gran públic que defuig els liderabend com els gats l’aigua (casos mediàtics a banda, és clar) , Devieilhe i Le Bozec recreen amb delicadesa i refinament aquest reguitzell de cançons de cristall fràgil i trencadís, que sense la deguda sensibilitat i expressivitat corren el perill d’esmicolar-se en mig del tedi. Continua llegint

PALAU 100: JONAS KAUFMANN i HELMUT DEUTSCH (a la fi)

Jonas Kaufmann i Helmut Deutsch Palau de la Música Catalana 09 de juny de 2016. Fotografia gentilesa d'Albert Valero

Jonas Kaufmann i Helmut Deutsch Palau de la Música Catalana 09 de juny de 2016. Fotografia gentilesa d’Albert Valero

Han hagut de passar 576 dies per tal de recuperar el liederabend que Palau100 va programar a la temporada 2014/2015 amb Jonas Kaufmann i Helmut Deutsch. L’espera s’ha fet llarga però ha valgut la pena perquè el triomf d’ahir va ser apoteòsic, com també ho va ser al Liceu amb aquell memorable Winterreise, però ahir al Palau el programa va ser generós i va comptar amb 6 propines que van portar al públic al deliri, fins i tot semblaven un país culturalment ric i madur, fent que un Liderabend amb Mahler, Britten i Strauss esdevingués un dels esdeveniments de l’any, és clar que això només és possible si qui ho protagonitza és el tenor alemany , sense cap mena de dubte el cantant líric número 1 de l’actualitat. Continua llegint

UNA SCHUBERTíADA A IFL

Schubert_portrait

Avui us proposo un apunt luxós. Està malament que ho digui jo mateix, però 101 lieder de Franz Schubert interpretats per el bo i millor del cant, des de 1915 fins a 1952, és sense cap mena de dubte un joiell que no es pot assaborir com cal si no li dediqueu temps per escoltar i re escoltar.

La llista de noms s’inicia amb Peter Anders i acaba amb Ljuba Welitsch, però ja ho veureu que entre l’un i l’altre hi han molts (no tots) els grans noms del cant i el lied.

Pel que fa a la selecció de lieder de ben segur que en podeu a trobar a faltar-ne algun, però serà difícil per a la majoria pensar en un en concret i que no el tingueu en aquesta imprescindible recopilació que ja fa dies que vaig rebre i avui, sense cap motiu aparent, he decidit de portar a IFL, Continua llegint

PIOTR BECZALA: LIEDERABEND AL MUSIKVEREIN AMB HELMUT DEUTSCH

Helmut Deutsch i Piotr Beczala

Helmut Deutsch i Piotr Beczala

Avui porto a IFL un liderabend que va tenir lloc el passat 8 d’abril a la sala Brahms del Musikverein de Viena i que va tenir com a protagonistes al tenor polonès Piotr Beczala, que per aquells dies recordeu que ja estava a la capital austríaca cantant un magnífic Riccardo de Un ballo in maschera, i el pianista Helmut Deutsch.

Beczala malgrat mostrar evidents signes d’incomoditat o inseguretat vocal en alguns moments del liederabend,  amb estretors en el pas de la veu i en l’emissió d’alguns aguts, desborda la sensibilitat, exquisidesa i l’elegància habitual, acompanyat per uns dels pianistes imprescindibles a l’actualitat a l’hora d’acompanyar un liederabend, Helmut Deutsch. Continua llegint

L’AGENDA MUSICAL 2016/2017 (Barcelona i Festivals d’estiu)

He esperat fins avui que L’Auditori de Barcelona oficialitzés tots els cicles de la seva temporada per publicar un clàssic d’IFL: la publicació de l’agenda musical de Barcelona 2016/2017, amb les temporades del Liceu (òpera, dansa, concerts i recitals), el Palau (Palau, Ibercamera, BCN Clàssics, OSV, Camera Musicae) i L’Auditori (OBC, Cambra, Antiga, Ibercamera).

Aquest any he afegit els festivals d’estiu de Peralada, Torroella i la Schubertíada de Vilabertran que ocupen l’activitat dels mesos de juliol i agost al Empordà, comarca que congrega tot i que no només, gran part del públic barceloní. Continua llegint

PALAU 100 GRANS VEUS: MATTHIAS GOERNE CANTA WINTERREISE AMB MARKUS HINTERHÄUSER

winterreise Aix 5

Tancar el ulls, aquesta era l’única alternativa possible per intentar seguir amb una certa concentració el Winterreise que Matthias Goerne i Markus Hinterhäuser ens varen oferir ahir al Palau.

La proposta escènica  William Kentridge és un dels errors més grans que en el meu entendre s’han comés mai en l’intent de fer-nos arribar un obra d’art com el Winterreise, quan d’antuvi tothom sap que amb un bon cantant i un bon pianista n’hi ha ben bé prou per fer-nos tocar al cel.

El concepte inicial és erroni perquè un lideabend no ens l’ha d’explicar cap invitat a la festa, ja hi ha qui té l’encàrrec de fer-ho, i per tant la iniciativa de buscar un apropament a nous públics mitjançant una intervenció abrupta, radical i profundament agressiva no funciona ja què  l’objectiu sota el meu punt de vista no tan sols no s’assoleix, sinó que provoca una fractura irreconciliable entre la partitura, els intèrprets i l’invitat. Continua llegint

FESTTAGE 2016: JONAS KAUFMANN I DANIEL BARENBOIM INTERPRETEN MAHLER

JKaufmann

Després d’un període de descans Jonas Kaufmann ha tornat a cantar al Festagge de Berlín acompanyat per la Staatskapelle de Berlín dirigida per Daniel Barenboim cantant els quatre meravellosos lied del company viatger (Lieder eines fahrenden Gesellen) de Gustav Mahler.

No cal dir que amb un cicle d’aquesta sensibilitat la veu i la musicalitat de Kaufmann brillen de manera especialment emotiva.  Continua llegint

EL WINTERRAISE SOLIDARI DE MARTÍN-ROYO i RÉACH A SARRIÀ

Ahir per la tarda va tenir lloc al Teatre de Sarrià, el liederabend solidari que ja us vaig anticipar el dia 8 de març a IFL. El teatre feia bastant goig tractant-se d’un recital de lied, lluny del centre i a les 5 de la tarda d’un diumenge, per tant la mobilització i la consciència social va funcionar una vegada més, unint en aquest cas una causa justa que farà una mica més feliços als nens de Cambodja a qui “Le Refuge Kol“els proporcionarà un àpat tres dies a la setmana. Dit així, un àpat tres dies a la setmana, és desolador, sobretot escoltat des de l’acollidora comoditat d’una butaca del Teatre de Sarrià després d’haver fet un àpat dominical i abans d’assistir a una vetllada sota tots els punts de vista inoblidable. Convé que de tant en tant algú ens recordi aquestes coses i convé conèixer que hi ha persones que dediquen la seva vida a intentar millorar-ho.

El preciós concert és va iniciar amb el breu, amable i demolidor parlament de Didier Laclau-Barrère que ens va informar en quatre pinzellades tot el que està fent l’ONG que ell presideix al costat de la mezzosoprano francesa Sophie Koch. Després va ser el torn del poeta Sam Abrams qui ens va llegir un preciós text al voltant de Schubert i el cabdal Winterraise, assegut davant una petita taula a l’esquerra del piano, que després esdevindria una mínima escenografia per facilitar a Joan Martín-Royo una dramatització austera, envoltat per una llum càlida que atorgava a l’espai escènic, una quotidianitat domèstica. Continua llegint