LA SEDUCCIÓ DE FAZIL SAY


Avui us proposo escoltar música del compositor i pianista turc Fazil Say, nascut a Ank.ara l’any 1970.

No us espenteu tots aquells que no conegueu l’obra d’aquest interessantíssim compositor, ja que estic segur que us sentireu seduïts tan aviat escolteu les primeres notes de qualsevol de les seves composicions.

Com a prestigiós pianista, Fazil Say ha donat la volta al món amb les millors orquestres i directors, entre d’altres las Filharmònica de Nova York, la Filharmònica d’Israel, l’orquestra del Concertgebouw, la Filharmònica de la BBC o l’Orquesta Nacional de França a sales com el Musikverein, la Philharmonie de Berlín, el Carnegie Hall, el Suntory Hall de Tòquio o el Concertgebouw.

Però més que com a aclamat intèrpret del que podrem veure algun YouTube, m’ha cridat molt l’atenció el primer disc que va gravar per la casa Naïve, amb obres seves i on s’inclou el concert per a violí anomenat les 1001 nits a l’harem.

Està clar que Fazil Say ha mamat de les cultures d’orient i occident i de totes elles ha incorporat trets fàcilment identificatius a les seves composicions, amb una particular habilitat per  fer d’aquest mestissatge melòdic, rítmic i compositiu un seductor món sonor que beu de l’orientalisme més folklòric alhora que del jazz més clàssic, oferint un especial atractiu al públic que de ben segur es deixa endur per aquest món creatiu, molt sensorial i  bastant allunyat de les escoles i tendències més o menys habituals a les sales de concert i de les composicions contemporànies.

Jo us proposo escoltar el del concert per a violi, 1001 Nights in the harem, escrit per encàrrec de l’Orquestra Simfònica de Lucerna, el tercer moviment, el seductor andantino.

La solista és la violinista moldava Patricia Kopatchinskaja que la temporada passada ens va deixar bocabadats a l’Auditori  interpretant amb l’OBC el concert per a violi i orquestra de Béla Bartók.

Kopatchinskaja i Say formen un duo cambrístic  des de l’any 2006. Va ser arran de l’actuació de l’excepcional violinista a Barcelona que a la mitja part i en un acte ja habitual de promoció discogràfica, va signar CD’s i en Colbran va comprar aquest de l’obra de Fazil Say, que ha resultat ser una autèntica sorpresa.

El disc conté a part del concert per a violi i orquestra, el ballet Patara, escrit l’any 2005 i estrenat a Viena l’any següent, on intervé la soprano Burcu Soysev.

També hi ha unes variacions escrites per Say sobre el Summertime de Gershwin, l’any 2006 així com les celebradíssimes variacions “Alla turca jazz, fantasia on the rondo de la sonata per a piano K 331 de Mozart, obra datada l’any 1993 i de les que us deixaré un YouTube.

Bé, escoltem doncs aquest preciós andantino que després d’una climàtica preparació ambiental, al minut 1’57”, irromp amb un exuberant melodia oriental que sense cap mena de dubte associareu a alguna banda sonora. L’orquestra és la Luzerner Sinfonieorchester, la violinista, l’esmentada Patricia Kopatchinskaja i el director John Axelrod

I ara, tot i que en el disc de Naïve també s’inclouen les espectaculars variacions mozartianes, us deixo el YouTube per tal de que veieu com les gasta el pianista Fazil Say.

Espero que per a tots aquells que era fins avui un desconegut, us hagi fet entrar ganes d’escoltar més coses i de seguir la pista d’aquest music.

Ja em direu que us ha semblat.

Us deixo l’enllaç a la seva pàgina web

http://fazilsay.com/

Un comentari

  2. colbran's avatar colbran

    Tengo un recuerdo gratísimo de Patricia Kopatchinskaja en su paso por el Auditori, con su extraordinaria precisión, entrega y poco convencional acompañamiento corporal, hasta tal punto que me dejó conmocionado y no pude por menos que comprar uno de sus CDs (ahora me arrepiento de no haber comprado más, pues por aquí no se encuentran). Tuvo la gentileza de dedicármelo rubricando con el dibujo de un violín. El disco es fantástico!

    Este fragmento que nos ha propuesto Joaquim, a partir de ese minuto 1´57´´, está basado en la canción poular turca “Kâtibim” que explica como dos mujeres (señora y secretaria) viajan hacia Üsküdar. En 1953 la célebre y peculiar vocalista de color Eartha Kitt lo grabó en un EP junto con “Cést si bon” (en francés), “Angelitos negros” (en castellano) y un cuarto tema que bien pudo ser “My heart belongs to daddy” (de éste no estoy seguro). La canción se titulaba “Uska Dara” (“A Turkish tale”) y la cantaba en turco. Fue tal su éxito que la incluyó en “New faces”, film musical de 1954, donde intervenía como uno de los “nuevos rostros” del mundo del espectáculo norteamericano.

    Sería muy de agradecer que l’Auditori invitara a este extraordinario compositor y pianista que es Fazil Say, cuya música es realmente interesante y exótica, aparte de ser un prestigioso intérprete. Si viniera con la Kopatchinskaja el concierto sería aún más completo.

    M'agrada

    Respon
  4. Josep Olivé's avatar Josep Olivé

    Segueixo, segueixo la pista d’aquest músic des que un bon dia el vaig escoltar en directe a Salzburg, dirigit per Ian Bolton (aviat al Palau amb la Missa en Do menor de l’estimat Amadeus), amb un concert de idem (el superarchiconegut i preciós n.21, KV467). L’interpretació va ser captivadora perque amb un músic tant jove va sorprende tant sentit musical, tot i això que va tenir algun lapsus tècnic que denotava que per ell el resultat virtuosistic no és el fi sino el medi. I d’altre banda músic que aixeca passions (les quals em van sorprendre tambè ja que no el coneixia ni em sonava mediàticament), donades les caloroses i repetides ovacions que li van prodigar la gran quantitat de públic jove que abarrotava la meravellosa sala del Mozarteum.

    Magnific, magnific post (amb la sempre interesantissima aportació de Colbran) que mostra que hi han intèrprets valents dispossats a crear coses noves i no quedar dins del repertori habitual. I si a més la música creada és excel.lent, com és el cas de Fazil Say doncs fantàstic i fascinant. Ah, i aviat al Palau, tal i com oportunament ens “apunta” L’Apuntador.

    M'agrada

    Respon
  7. tristany's avatar tristany

    Hola, Joaquim (i tothom). Només volia saludar per anunciar el meu retorn després d’uns dies de (merescudes, ehem) vacances. Fidel al meu dogma d’abstenir-me de qualsevol contacte informàtic en els meus desplaçaments, em trobo en tornar que se m’ha girat (coneixent-te no em sorprèn gens, però) moooolta feina infernemlandaire, que em disposo a emprendre encantat de la vida. Sempre és un goig tornar a “casa”. Una abraçada molt gran.

    M'agrada

    Respon
  9. Mercedes Parera's avatar Mercedes Parera

    Saludos a todos!!! Desde luego ha sido un privilegio conocer a este grán intérprete Lazil Say, me ha sorprendido enormemente, solamente un pero, al escuchar esta Marcha turca,obviaron nombrar a su autor,perdonadme,peró a mi me pareció que era la del grandísimo Mozart .Aunque jamás la escuché a esta velocidad de crucero,de todas maneras,muchas gracias. Merceded

    M'agrada

    Respon
    • Joaquim's avatar Joaquim

      Hola Mercedes, bon dia:
      La peça original és de Mozart, és clar que si, però ell va fer unes variacions, com han fet tants i tants compositors de peces d’altri, per ser interpretades de manera virtuosística i en aquest cas en clau de jazz. Jo ho trobo fantàstic.

      M'agrada

      Respon

Deixa un comentari