CANÇONS SECRETES DE MERCÈ CORRETJA i MERCÈ TORRENTS PER MARTA VALERO i MARTA PUJOL

cancons-secretes

Dues Marta interpreten a dues Mercè, casualitats o no, ha estat un plaer escoltar aquest CD que Columna Música acaba de publicar amb 12 cançons amb música de Mercè Torrents i poemes de la seva filla Mercè Corretja, aplegats en dos reculls anomenats Vine pluja i Vibracions.

La nostra miopia cultural o fins i tot la pobresa que acostuma a caracteritzar la vida cultural catalana, fa que la compositora barcelonina Mercè Torrents i Turmo (1930) malgrat els anys que fa que es dedica a la composició musical sigui pràcticament desconeguda per gran part del públic que assisteix amb regularitat a les sales de concert catalanes, i davant d’aquesta trista evidència ens caldria preguntar-nos si tots plegats ho estem fent mínimament bé parlant sempre dels mateixos compositors i obres, fins i tot amb els compositors vius. Continua llegint

SIMON RATTLE I DANIEL TRIFONOV ACOMIADEN EL 2016 A BERLÍN

I continuo el periple per el darrer dia musical de l’any 2016 i avui ens aturem a la sala Philharmonie de Berlín per assistir al concert de Sant Silvestre de la Berliner Philharmoniker i que va reunir a Simon Rattle, naturalment i al estratosfèric Daniel Trifonov, en un brillantíssim concert que va incloure obres de  Dmitri Kabalewsky, Sergei Rakhmàninov, William WaltonAntonín Dvořák.

Resulta interessant comparar les diferents propostes que al voltant del Cap d’Any van apareixent i constatar que amb un programa com el que ens proposa Sir Simon Rattle, evidentment popular però amb peces poc sovintejades, també es pot fer un èxit, és clar que amb la Berliner Philharmoniker sembla impossible no fer-lo, oi? Continua llegint

LIFE VICTORIA 2016: JOAN MARTIN ROYO-PIERRE RÉACH;MERCEDES GANCEDO-CARMEN SANTAMARIA

Ahir va tenir lloc el penúltim liderabend de l’edició 2016 del LIFE VICTORIA, amb un programa titulat Die Nacht (La nit) amb obres de Schumann i Schubert que tenien com a protagonistes al gran cantant, baríton i liderista Joan Martín Royo i el pianista Pierre Réach.

Com a prèvia al recital i com és magnífica costum en els concerts del LIFE des de la primera edició, va tenir lloc un petit lierabend del LIFE  New Generation Artists, amb la soprano argentina Mercedes Gancedo posseïdora d’una veu ample, carnosa, càlida i flexible que en mans de l’artista sensible i acompanyada prodigiosament per la pianista càntabra Carmen Santamaria, en van tenir prou amb els encisadors  4 lieder Op 2 d’Arnold Schönberg i amb 3 dels 12 lieder del cicle  Liederkreis Op 39 de Robert Schumann, per posar-se el públic a la butxaca i quedar-nos amb ganes de més. Continua llegint

LICEU 2016/2017: RECITAL SIMON KEENLYSIDE & MALCOLM MARTINEAU

001

El públic que ahir en prou feines omplia el 50% de l’aforament del teatre va posar en evidència la decrepitud d’un model cultural que està perdent la exquisidesa, el refinament o aquella “finezza”, com diria un italià cultivat, que potser un dia ja llunyà semblava que teníem, però que després de l’expressió més barroera del comportament durant el liederabend que van protagonitzar el baríton ara irlandès (ençà del Brexit) Simon Keenlyside i el pianista Malcom Martineau, ha quedat definitivament oblidat donant pas a la tristíssima demostració que aquest teatre per poc que s’ho proposin perdrà el valor de la marca, i parlo en termes marquetinians perquè sembla que al cap i a la fi és l’únic que els interessa.

Perdoneu que comenci parlant de temes aliens als artistes però ahir el poc i mal avingut personal que varem anar al teatre, varem poder assistir a una vergonyant manca de respecte quan no tan sols no es van respectar els blocs del programa, aplaudint quan els semblava, sinó que alguns ho feien insistentment abans de que el piano acabés els darrers compassos, com si veiessin virtualment que el teló començava a baixar, senyal inequívoc per els neòfits que encara que la música continués, ells ja tenien la vènia per aplaudir.   Continua llegint

COR VIVALDI 2016/2017: LA MISSA NELSON DE HAYDN

Cor Vivaldi i Coral Polifònica de Puig-Reig, amb la Vivaldi Camerata i Aranu Farré (orgue) Foto IFL

Cor Vivaldi i Coral Polifònica de Puig-Reig, amb la Vivaldi Camerata i Aranu Farré (orgue) Foto IFL

Ahir es va inaugurar la temporada 2016/2017 de Les Quatre Estacions del Cor Vivaldi que té lloc a l’auditori Axa de l’Illa Diagonal amb la interpretació de la Missa “In Angustiis” (Nelson) de Franz Joseph Haydn, amb l’obligada participació d’un cor masculi que per l’ocasió va ser la secció d’homes de la Polifònica de Puig-Reig, ara dirigida per Josep Maria Conangia i amb la intervenció de l’orquestra de cambra Vivaldi Camerata, Arnau Farré a l’orgue i Joan Francesc Folqué (tenor) i Néstor Pindado (baix), que juntament amb membres del cor que es van anar fent càrrec de les diferents parts per a soprano i mezzosoprano, van cantar les parts del quartet solista.

Les fites del Vivaldi semblen no tenir límits, ja que són capaços de sortir sempre triomfadors dels grans compromisos que enfronta i que com en aquesta ocasió no són compromisos fàcilment assequibles, ans al contrari i en canvi la maduresa, el rigor i el treball intens fan que tot sigui possible.

Quan es confronta un cor de veus blanques amb un altre de veus d’homes el més fàcil és que el cor de veus blanques s’arrugui i es desequilibri el conjunt amb la manca de la mateixa consistència i contundència entre els diferents grups de veus, però amb els Vivaldi això no passa perquè la seva coneguda i reconeguda capacitat per emetre el so amb la notorietat i força atribuïble a veus adultes, és una de les seves senyes d’identitat. Continua llegint

PRESENTACIÓ DEL LLIBRE ALICIA DE LARROCHA NOTAS PARA UN GENIO

notas-para-un-genio-2

Ahir va tenir lloc al Petit Palau l’acte de presentació de la primera biografia d’Alicia de Larrocha “Notas para un genio”, escrit per la periodista Mònica Pagès Santacana amb un pròleg del gran amic de la senyora De Larrocha, el pianista i compositor André Previn.

L’acte, prèvia introducció del director del Palau de la Música, Joan Oller, va reunir al periodista  Javier Pérez-Senz que va conduir l’acte; Alicia Torra De Larrocha, filla de la pianista; la periodista Mònica Pagès Santacana autora del llibre i Josep Maria Prat promotor musical i president del GrupCamera. Continua llegint

JOSÉ MENOR AL TEATRE PRINCIPAL DE SABADELL: GRANADOS I GOYA, UN MÓN D’AMOR I MORT

Jose Menor

Jose Menor

Ahir va tenir lloc en el Teatre Principal de Sabadell el primer concert de la temporada 2016/2017 de música de cambra de Joventuts Musicals de la capital vallesana, amb el pianista sabadellenc José Menor que va interpretar una integral de Granados a l’entorn de Goya, un tour de force sense interrupció que  incloïa: Continua llegint

PRESENTANT A LISE DAVIDSEN

Lise Davidsen Foto: Ole Jørgen Bratland Statoil

Lise Davidsen
Foto: Ole Jørgen Bratland Statoil

L’Albert Garriga diumenge passat em va parlar de la soprano Lise Davidsen i de l’impacte que li va produir en una representació de Der Freischütz on cantava el rol d’Agathe, i com que la tenia pendent de portar-la a IFL ençà que la vaig veure en uns vídeos provinents del Operalia del 2015, quan el va guanyar, que em van deixar garratibat, vaig creure convenient portar-la a IFL, ja que disposo d’un liderabend del mes de maig passat, on acompanyada de l’eminent Helmut Deutsch (que no acompanya a qualsevol) ofereix un recital que estic segur que no deixarà indiferent a ningú.

Lise Davidsen és una soprano líric-dramàtica que ençà d’aquella participació en l’Operalia del 2015 no deixa indiferent a ningú. Va néixer a Stokke, un poble rural del sud-est de Noruega. Va començar a estudiar guitarra i el cant als quinze anys. Al principi es decantava molt per la guitarra, però posteriorment es va abnar decantant cap al cant. Els seus primers mestres van ser Mona Skatteboe i Runa Skramstad. Continua llegint

OBC 2016/2017: INAUGURACIÓ DE TEMPORADA LEIF OVE ANDSNES-KAZUSHI ONO

obc_progma_12pag_1617_web-page-001

Alguna cosa no estan fent bé a L’Auditori i a l’OBC, perquè desconeixent quina assistència hi va haver divendres per la nit al primer concert de la temporada, en el de dissabte la sala gran de l’Auditori feia més aviat pena, i això que segurament dels pocs que ens varem decidir a anar dissabte per la tarda a concert, molts eren invitats, però caldrà que un dia o altre algú comenci a estudiar perquè els concerts de l’OBC no motiven als melòmans de Barcelona, que en altres cicles es mobilitzen, no sempre per assistir a concerts amb orquestres superiors a la nostra, és clar que aquests concerts són d’actuació única i els de l‘OBC es reparteixen habitualment en tres tres sessions, però si tootes són com les d’ahir tarda, en els tres concerts en prou feina omplíem completament un dia..

L’OBC té un bon nivell, però fa anys que no anem endavant, fa anys que els concerts oscil·len entre la correcció i el notable alt, alguna vegada potser s’assoleix l’excel·lència depenent del director, però no és aquella orquestra que molt desitjaríem amb un so ric, ample, potent, personal i amb una etiqueta de marca, com les grans orquestres, aquelles que només atacat el primer acord penses, caram!.

Ono hauria de Continua llegint

JONAS KAUFMANN CANTA NAPOLITANES AL SAN CARLO

Fotografia Francesco Squeglia

Fotografia Francesco Squeglia

En un estat d’esgotament evident, enmig de promocions, master-class i rodes de premsa, però amb el carisma personal i vocal que el caracteritza, el tenor bavarès Jonas Kaufmann va promocionar el dia 12 de setembre passat, el seu nou disc dedicat a la canzone italiana al Teatro San Carlo de Nàpols, on acompanyat del pianista Stellario Fagone, va interpretar 6 cançons napolitanes (5 més el tema de The Godfather de Nino Rota, per ser més precís) al feu napolità per excel·lència, el Teatro San Carlo.

El mini concert és el que és, tampoc cal posar-se dels nervis. Ell mateix diu que està cansat, en mig del concert per si de cas i quan s’adona que la veu està fràgil a punt de trencar-se, quelcom que no acaba succeint però que hagués pogut passar, al menys de manera molt més notòria del que si s’intueix. Continua llegint

MATTHIAS GOERNE CANTA BEETHOVEN

Alexander Schmalcz i Matthias Goerne a Vilabertran  Foto: Josep Maria Poch

Alexander Schmalcz i Matthias Goerne a Vilabertran Foto: Josep Maria Poch

Dels dos programes que el baríton Matthias Goerne i el pianista Alexander Schmalcz van oferir a la Schubertíada de Vilabertran d’aquest agost passat, el segon dedicat íntegrament a Beethoven era per a mi el més interessant i no ho dic perquè el primer, que com sabeu hi vaig assistir i us en vaig fer el puntual apunt, no m’acabés de satisfer com jo esperava, no, ho dic perquè un liederabend només amb obres de Beethoven no és tan habitual com es podria pensar i alhora els Schubert, Schumann, Mahler o Wolf del baríton alemany són molt més sovintejats, per tan coneguts i admirats que no pas  pas el compositor de Bonn.

La crítica especialitzada va lloar com és habitual i just, ambdues sessions de l’edició del 2016 però m’ha semblat intuir que després de la maratoniana i asfixiant sessió del primer dia, la concentrada selecció del dilluns 29 d’agost va satisfer més, o si més no, no va provocar un cert debat com ho va fer la primera, amb la concentració màxima (sempre) exigida per Goerne, que en el cas del primer dia i amb els salts estilístics entre uns blocs i uns altres, encara era més severa.

El liderabend dedicat a Beethoven va ser per una banda una reivindicació de l’origen del lied romàntic que ens donava a conèixer obres poc escoltades, quelcom que sempre s’ha d’agrair, però també una vegada més una demostració de la destresa i encert de Goerne en estructurar els programes, que mai són un seguit de peces sinó una homogeneïtat conceptual admirable. Continua llegint

PROMS 2016: ARGERICH, BARENBOIM I LA WEDO INTERPRETEN WIDMANN, LISZT, SCHUBERT i WAGNER

Avui un concert excepcional

Torna la WEDO amb Daniel Barenboim, és clar, als PROMS i en aquesta edició amb una invitada tan luxosa i carismàtica com la inigualable pianista Martha Argerich que interpreta l’original, efectista i brillant concert per a piano i orquestra núm 1 de Franz Liszt, i després juntament amb Barenboim, interpreten un quatre mans tan deliciós com emotiu, el Rondó en La major de Franz Schubert, com si fos una propina, que òbviament no és. Dos vells amics s’ho passen bé i ens ho fan passar bé, fent música.

La segona part està dedicada íntegrament a Wagner, una de les especialitats de Barenboim, però el concert encara ens reserva una sorpresa inicial amb l’obra “Con brio” del compositor Jörg Widmann de qui el 2012 ja vaig fer un apunt arran de l’estrena a Munic de la seva òpera Babylon, si voleu recuperar aquell apunt  us deixo l’enllaç actualitzat Continua llegint

SCHUBERTÍADA DE VILABERTRAN 2016: DENIS KOZHUKHIN

Per tal de que existeixin concerts excepcionals és imprescindible que n’hi hagin de normals, d’ordinaris. Per a normals vull dir aquella mena de concerts que quan s’acaben no ha passat gairebé res. No són concerts dolents, no, però són concerts que fins i tot amb aspectes notables, no aportaran res d’excepcional, perquè no hi ha hagut res que motivés que en l’organisme intern dels oïdors s’alterés alguna cosa. Són concerts que aviat s’obliden, són concerts normals que donen sentit a aquells que són veritablement excepcionals.

Ahir dins el marc de la Schubertíada de Vilabertran 2016 vaig assistir al segon dels tres concerts prevists en aquesta edició i ves per on, va ser un concert d’aquests.

El jove pianista rus Denis Kozhukhin (Nizhny Novgorod, 1986) va ser cridat a darrera hora per a substituir al encara mes jove compatriota Daniel Kharitonov (Yuzhno-Sakhalinsk  a l’illa de Sakhalin, 22 de desembre de  1998) que es va lesionar la ma dreta i va haver de cancel·lar, privant-nos d’escoltar la Fantasia Wanderer de Schubert, que era una de les obres del seu programa schubertià i que era el que em feia veritable il·lusió, ja que crec que no l’he escoltada mai en una sal de concerts. Continua llegint

SCHUBERTÍADA DE VILABERTRAN 2016: MAURO PETER I HELMUT DEUTSCH INTERPRETEN DIE SCHÖNE MÜLLERIN

El 19 de setembre de 2012 us vaig deixar un apunt que deia Mauro Peter un nou tenor a seguir. Doncs bé, aquell jove tenor desconegut que va cantar Die Schöne Müllerin acompanyat de l’eminent Helmut Deutsch a la Schubertíada de Schwarzenberg substituint a Anja Harteros en una de les seves habituals cancel·lacions, ha debutat a Vilabertran amb el mateix programa i acompanyant en una sessió que el concentrat, atent, educat i respectuós públic que no omplia la Canònica de Santa Maria, dubto que oblidem en molt temps, perquè com ja es veia a venir l’any 2012, el tenor suís que encara no ha fet els 30 anys, és un prodigi de sensibilitat, musicalitat i expressivitat que dubto que deixi indiferent a ningú, ni tan sols als lletraferits del lied (alguns dels que conec i que no es van perdre l’esdeveniment, en acabar feien una cara de satisfacció que els delatava). Continua llegint

5 ANYS DESPRÉS TORNA A IFL EL WINTERREISE DE GERHAHER I HUBER

Gerold Huber i Christian Gerhaher a Schwarzenberg 2016 foto © Schubertiade Schwarzenberg

Gerold Huber i Christian Gerhaher a Schwarzenberg 2016 foto © Schubertiade Schwarzenberg

El mes d’octubre de 2011 vaig publicar un apunt amb el Winterreise segons Christian Gerhaher i Gerold Huber, ara quasi 5 anys més tard us torno a presentar el cicle més famós del lied romàntic interpretat per els mateixos artistes, podent comparar, si cal o jo creieu necessari, l’evolució interpretativa dels reconeguts i admirats artistes en una obra tan preuada. Continua llegint

Sabine Devieilhe i Anne Le Bozec interpreten Ravel, Roussel i Zemlinsky

Anne-Le-Bozec-Sabine-Devieilhe-Monnaie

Avui un exquisit àpat per a paladars refinats: Un recital de la soprano francesa Sabine Devieilhe acompanyada al piano per Anne Le Bozec, interpretant obres de Ravel, Roussel i Zemlinsky, és a dir, quasi amb tota seguretat l’afluència de visitants caurà en picat malgrat que la deliciosa soprano francesa, de veu puríssima i musicalitat distingida, garanteix una vetllada de qualitat musical i vocal admirable, quelcom que sempre hauria de ser un motiu de joia per a tots els amants de la música i el cant.

Tot i que els autors interpretats no siguin ni Schubert, ni Mahler, compositors “tolerats” per el gran públic que defuig els liderabend com els gats l’aigua (casos mediàtics a banda, és clar) , Devieilhe i Le Bozec recreen amb delicadesa i refinament aquest reguitzell de cançons de cristall fràgil i trencadís, que sense la deguda sensibilitat i expressivitat corren el perill d’esmicolar-se en mig del tedi. Continua llegint

PALAU 100: JONAS KAUFMANN i HELMUT DEUTSCH (a la fi)

Jonas Kaufmann i Helmut Deutsch Palau de la Música Catalana 09 de juny de 2016. Fotografia gentilesa d'Albert Valero

Jonas Kaufmann i Helmut Deutsch Palau de la Música Catalana 09 de juny de 2016. Fotografia gentilesa d’Albert Valero

Han hagut de passar 576 dies per tal de recuperar el liederabend que Palau100 va programar a la temporada 2014/2015 amb Jonas Kaufmann i Helmut Deutsch. L’espera s’ha fet llarga però ha valgut la pena perquè el triomf d’ahir va ser apoteòsic, com també ho va ser al Liceu amb aquell memorable Winterreise, però ahir al Palau el programa va ser generós i va comptar amb 6 propines que van portar al públic al deliri, fins i tot semblaven un país culturalment ric i madur, fent que un Liderabend amb Mahler, Britten i Strauss esdevingués un dels esdeveniments de l’any, és clar que això només és possible si qui ho protagonitza és el tenor alemany , sense cap mena de dubte el cantant líric número 1 de l’actualitat. Continua llegint

TARDES AL PALAU: LA CIUTAT QUE PARLA, LA CIUTAT QUE SONA D’ALBERT GUINOVART

Ahir vaig assistir a un concert emmarcat en el cicle Tardes al Palau, un cicle de caire popular que acostuma a estar farcit d’un públic sorollós i xerraire que no accepta de bon grat la invitació al silenci i amb l’afegitó de la legió de turistes carregats de d’estris per immortalitzar la històrica sala a preus més raonables que la pròpia visita turística. Tots aquests aspectes no del tot engrescadors per escoltar la música que se’ns proposa, no van ser cap obstacle per fruir una vegada més de l’enginy musical d’un dels compositors catalans més interessants, polifacètics i també cal dir que populars, el barceloní Albert Guinovart (1962), de qui es va programar la seva obra “La ciutat que parla, la ciutat que sona”, un obra de format singular i poc classificable, per a piano, percussió, grup de metalls i narrador, amb textos de David Nel·lo. Continua llegint

PIOTR BECZALA: LIEDERABEND AL MUSIKVEREIN AMB HELMUT DEUTSCH

Helmut Deutsch i Piotr Beczala

Helmut Deutsch i Piotr Beczala

Avui porto a IFL un liderabend que va tenir lloc el passat 8 d’abril a la sala Brahms del Musikverein de Viena i que va tenir com a protagonistes al tenor polonès Piotr Beczala, que per aquells dies recordeu que ja estava a la capital austríaca cantant un magnífic Riccardo de Un ballo in maschera, i el pianista Helmut Deutsch.

Beczala malgrat mostrar evidents signes d’incomoditat o inseguretat vocal en alguns moments del liederabend,  amb estretors en el pas de la veu i en l’emissió d’alguns aguts, desborda la sensibilitat, exquisidesa i l’elegància habitual, acompanyat per uns dels pianistes imprescindibles a l’actualitat a l’hora d’acompanyar un liederabend, Helmut Deutsch. Continua llegint

OBC 2015/2016: FESTIVAL GERSHWIN (1)

ProgMa_OBC24_Festival_Gershwin_web.1-page-001

Ahir es va iniciar un cap de setmana gershwinià a l’Auditori de Barcelona que té com a protagonistes a l’OBC, el director Andrew Grams i el pianista Alexei Volodin, amb tres programes diferents i que tenen com a comú denominador a George Gershwin, si bé els dos primers dies comparteix protagonisme amb un altre compositor genial nord-americà, Leonard Bernstein.

Ahir es va iniciar el programa amb les tres dances simfòniques de “On the Town” (Un dia a Nova York) de Bernstein, amb les que l’OBC ja va lluir des d’un bon inici la brillantor tímbrica amb la que el director Andrew Grams ens va voler apropar als seguidors de l’orquestra amb les famoses sonoritats de les orquestres nord-americanes. Continua llegint