Cor Vivaldi, 13 de novembre de 2011 a L'Auditori de Barcelona IFL
Ahir es va iniciar la nova temporada de la Fundació Mas i Mas i el Cor Vivaldi a la sala Oriol Martorell de L’Auditori de Barcelona.
La temporada d’enguany consta de quatre concerts, el primer el celebrat ahir que portava per títol Coelo in Terra, amb música religiosa dels segles XX i XXI. El 18 de desembre tindrà lloc el segon concert que sota el títol de A Catalan Christmas Suite, s’interpretaran nadales molt tradicionals arranjades per Kirby Shaw, és a dir, sota una visió jazzística, el mateix Kirby Shaw es farà càrrec de la direcció. El tercer concert no es celebrarà fins el 22 d’abril i porta per títol Música Coral Catalana: Els Top-Ten. El darrer concert tindrà lloc el dia 1 de juliol i estarà dedicat íntegrament a Vivaldi, amb la interpretació del Magnificat i el Gloria. Tots els concerts es celebren en diumenge i l’hora sempre és a les 7 de la tarda. Apunteu-vos-ho a l’agenda, tot i que us ho aniré recordant, ja que la categoria del cor i els atractius programes, bé s’ho mereixen i no podem prescindir amb lleugeresa d’una formació com aquesta.
Abans de començar amb les impressions musicals del concert d’ahir, cal que us parli de dos fets ben significatius.
El primer és que el Cor Vivaldi ha desat a l’armari l’espectacular vestuari que el caracteritzava, amb el trencadís gaudinià, i ha adoptat un nou disseny, que em permetré dir que sembla més apropiat per a noies més adultes, però que té molt impacte visual i un elegant i distingit disseny, obra de Magda Pla. Diferenciades per colors, les sopranos llueixen un blau intens, les mezzosopranos un verd profund i les contralts un càlid grana. El teixit vellutat i els colors semblen més propis de períodes hivernals, però el resultat és nou alhora que distingit i sembla que el disseny sigui còmode i afavoreixi el cant.
El segon aspecte, molt interessant també i malauradament de caire vergonyosament pedagògic, és que en el programa de mà van incorporar un mocador de paper que amb l’enginyós nom de tussifluix (marca registrada), pretén conscienciar al públic de la molèstia dels estossecs durant el concert. La iniciativa diu: “tussifluix i que només soni la música!”.
No s’han sentit molts estossecs entre el públic, però l’innovador mocador no ha evitat que una senyora molt empolainada asseguda just al meu darrere, repartís a tota la comitiva que l’acompanyava uns caramels embolicats, que prèviament esteven dipositats en una bossa d’un plàstic que tenia efectes acústics molt enutjosos, creant durant la interpretació d’una de les peces programades i com era d’esperar en un moment especialment delicat, un efecte veritablement enutjós. Òbviament, les meves mirades assassines no van servir per evitar que el repartiment s’aturés de manera sobtada, ans al contrari, ella i els acompanyants van portar l’acte a les ultimes conseqüències, amb molesta plegada final d’embolcalls sobrants per acabar-ho d’adobar. Queda molta feina per fer
La primera part del concert constava de:
Jubilate Deo de Benjamin Britten, arranjada per Bernat Farré.
Ave Maria i Pater noster de Xabier Sarasola.
Sicut locut est del Magnificat de Peter John Bacchus
Missa Brevis de Benjamin Britten
A la segona el Cor Vivaldi van interpretar:
Ave Maria de Francisco Ibáñez
Angelus de Josu Elberdin
Ave Maria de Francesc Guzman
Missa Brevis “Rex Genitor” d’Albert Guinovart
El cor va ser acompanyat per Arnau Farré al orgue, Guillermo Prats al contrabaix, Albert Guinovart al piano i Òscar Boada al piano i dirigint.
Al Cor Vivaldi quan se’l escolta com a únics protagonistes, sense una gran orquestra, com ha succeït les darreres vegades que l’havia escoltat, pren una dimensió encara més gran. És tanta la qualitat i saben transmetre tan bé la música que interpreten, que la veritat és que me’n faig creus com una formació d’aquest nivell i aquesta excel·lència sigui encara tan poc considerada pel públic. Ahir la sala Oriol Martorell no es va omplir i ho trobo penós, ja que de ben segur si fos una agrupació exactament igual que la que és, però vingués de qualsevol altre país, se’n parlaria més i fins i tot els mitjans en ferien més ressò
No sé si ahir a la sala hi havien gaires crítics, jo no en vaig veure cap, tot i que em van dir que l’emèrit Jorge de Persia si que hi era. A veure quan sortirà la crítica al diari pel que escriu i que diran els altres diaris d’aquest concert. Si no en parlen és per denunciar-los a tots plegats. Per la meravellosa Maria Joao Pires tots fem panys i mànigues per anar-hi i en canvi el Cor Vivaldi tot i també ser meravellós o potser perquè és un cor infantil i com que és d’aquí i el tenim molt vist i escoltat (mai ni ha prou), doncs un diumenge a les 7 de la tarda deu ser millor fer altres coses.
El programa, que semblava poc atractiu, va ser d’una bellesa colpidora i el mestre Òscar Boada, que és un gran director, però també un gran comunicador, es va encarregar de fer-no cinc cèntims de les obres que s’interpretarien, tot endinsant-nos en petits detalls que ajudaven molt a entendre les obres abans d’escoltar-les, tot i quan s’escoltaven, la música i la magnífica interpretació eren el millor i infal·lible argument per quedar bocabadat davant d’aquest cor que si tanques els ulls, no sembla que estiguem escoltant, en molts moments, un cor infantil.
És tanta la força d’emissió i la qualitat de les veus, que el so mai queda petit, ni escardalenc, ni mancat de projecció i el que és millor, la seva expressivitat arriba d’immediat. Per altra part, en cada moment es poden apreciar les tres vocalitats que el formen, amb unes sopranos fermes,. segures i de poderós registre agut, que tant si canten en conjunt, com les que ho han fet com a solistes, demostren una seguretat, una preparació i una tècnica vocal que ha de fer enrajolar per força, a la majoria de sopranos dels cors adults de casa nostra. El mateix podríem dir de les mezzos, tot i que ahir van patir de manera especial els efectes dels refredats propis dels canvis climàtics sobtats, i dues de les seves integrants varen tenir que abandonar en diversos moments l’escenari, davant la impossibilitat de seguir cantant i estossegant alhora. Elles no van fer us del mocador miraculós, ja que cada vegada que tenien que abandonar l’hemicicle, amb cara compungida, ho feien amb una discreció admirable. Una d’elles, suposo que en representació de totes les altres (alguna soprano també) que es van repartir aquest patiment, va rebre al finalitzar el concert la flor que es va entregar al mestre Boada, i que ell va regalar a la mezzo més afectada, en una mostra d’estima, generositat i comprensió que el públic va reconèixer amb una ovació encara més intensa, que les que va rebre el cor en finalitzar el magnífic concert. Pel que fa a les poderoses contralts, no puc més que admirar la maduresa de les seves veus i la ductilitat en l’emissió, mai fixada, mai tensa, sempre audibles. Portentoses!
No semblen ni nenes, ni nen (heroic l’únic nen, el Blai Vázquez integrant de la corda de contralts) ni noies, repeteixo, quan els aneu a escoltar, tanqueu els ulls i veureu com l’impacte sonor és més propi d’un cor més adult.
Pel que fa a les obres interpretades tot i que em va agradar tot el conjunt, les que em van impactar més varen ser, el especialment inspirada Pater noster de Xabier Sarasola i d’impacte, per la seva complexitat sonora i interpretativa, el Siocut locutus est del Magnificat de Peter John Bacchus que estava present a la sala i amb el que vaig poder parlar en acabar el concert. La Missa Brevis de Britten no cal dir que és magnífica, una obra mestra d’una sobrietat i en molts moments d’un recolliment veritablement místic, una missa imponent malgrat la curta durada.
De la segona part em va agradar molt l’Angelus de Josu Elberdin i em va sorprendre molt l’Ave Maria del joveníssim Francesc Guzman (1991), que quan tenia 15 anys segons en ha explicat el mateix mestre Boada, va escriure aquesta obra que ja denota el talent i les grans possibilitats d’aquest músic del que de ben segur en sentirem a parlar. Però per la meva especial sensibilitat, l’obra de la segona part que em va captivar més va ser la Missa Brevis “Rex Genitor” d’Albert Guinovart.
Ja he dit no fa gaire, en ocasió del concert d’Enric Martínez Castignani a Sabadell, que la música de Guinovart i jo, tenim una connexió garantida. Tant li fa que faci un tema per una telenovel·la, una cançó de concert, un musical (atenció que està a punt d’estrenar-ne un, ja en parlaré) o com en aquest cas una missa. Tot just sona el primer acord té la gran virtut d’atrapar-me.
Certament la seva missa em va semblar l’obra menys religiosa de tot el programa, de fet no em va semblar religiosa o per dir-ho d’un altre manera, és tan religiosa com el Stabat Mater de Rossini o la Messa di Gloria de Puccini, ens entenem oi?. La música de Guinovart és pur sentiment, pura emoció melódica i harmònica, amb aquell segell personal que l’identifica immediatament i que tants altres compositors voldrien i no troben. Música més d’escenari que d’altar, música més de cor que d’ànima, que no vol dir que no tingui sentiment, però que t’enlaira no per la mística, ni per la contemplació i si per la seducció. Tan sols calia veure a Guinovart al piano (la versió gravada és amb orgue), per adonar-nos que aquest home si que és d’eixe món.
És ben curiós com totes les obres del programa d’ahir, malgrat ser contemporànies (Britten era el compositor més antic), no defugien, ni s’avergonyien de la melodia, malgrat que totes elles experimentaven i cercaven nous camins, noves textures i recerques tímbriques que les allunyaven del concepte més tradicional, però que ens mantenia a tots amb interès i alhora captivats per la bellesa del que sentíem. No està renyida una cosa amb l’altre i de mica en mica anem veient també a casa nostra com la melodia, allò prohibit pels talibans de la càtedra dels compositors catalans oficialment establerts i insistentment programats, malgrat la poca recepció del públic, no han volgut acceptar mai, i en canvi retorna en els compositors més joves, que segurament s’han després de la cotilla ideològica, que com totes les cotilles, fan més nosa que servei.
Al final del magnífic concert, un gran i merescut èxit
Nos us podeu perdre els propers concerts, de veritat que no en sortireu penedits i la llàstima és que aquest programa d’ahir ja us l’heu perdut, sent com va ser, una preciositat.
IN FERNEM LAND 
¿Carmels llepifluix?
M'agradaM'agrada
hahahahaha, però abans de llepar s’han de desembolicar, millor caramels papermut
M'agradaM'agrada
Així m’agrada, nois, sempre s’ha de mantenir el sentit de l’humor. Pel que fa al Cor Vivaldi lamento molt no haver pogut anar al concert (saps si va enregistrar-lo CM ?) perquè a mi també estan a punt d’acabar-se’m els elogis. Que al nostre país hi hagi un cor (infantil o no) d’aquest nivell ens hauria d’omplir d’orgull a tots els que transitem per aquest mundus musicae. Altra cosa és aquest reduccionisme tan nostrat que probablement, com bé dius, ens duu a omplir auditoris o esglésies quan vénen els cors de fora i, en canvi, aquí amb prou feines. I el paper que hi juga la premsa és ben galdós, francament. No pateixis, que ben aviat tindrem una allau informativa sobre les macabres bondats escèniques de l’ínclit i proteic col·lectiu del moianès, però la promoció que caldria pels que piquen pedra dia a dia, passa, que t’he vist. País… En fi, enhorabona novament al mestre Boada i els seus acòlits. Sort que aquí sempre troben un espai on se’n parla.
(per cert, curiosa la publicitat del Liceu als diaris: en ordre invers, Ligeti -lletra del cos 12-; Grand Macabre -cos 25-; Fura -cos 40-. Xifres aproximades. Ja entenc que han de mirar d’omplir el teatre, perquè queden un fotimer d’entrades per vendre, però jo no ho trobo bé, sóc així de raret.)
M'agradaM'agrada
Tristany, microfons si que ni havien, però no sé si es retransmetrà, ja ho preguntaré.
T’asseguro que si fos un cor alemany fins i tot ens preguntaríem apenats, el motiu pel qual a Catalunya no podem tenir un cor com aquest i ves per on….
Pel que fa a Le Grand Macabre d’autoria furera i que relega a Ligeti a un vergonyant segon terme, ja ho diu tot de com està el pati, ara bé, això també succeeix arreu i potser aquí com que anem a remolc, per voler ser modernets fem el mateix.
Un dia o altre haurà d’acabar aquesta dictadura escènica, pel bé i el futur de l’òpera, sobretot.
M'agradaM'agrada
Saps si repetiran aquest concert en algun altre auditori de Barcelona o rodalies?
Ahir no vaig poder, érem fora.
M'agradaM'agrada
Hola Santi, ja ho preguntaré.
M'agradaM'agrada
Vaig disfrutar tant que això confirma l’entrada que li vaig dedicar al meu bloc fa unes setmanes:
Cor Vivaldi – petits cantors de Catalunya: ètica i valors socials
http://joseluisregojo.blogspot.com/2011/10/cor-vivaldi-petits-cantors-de-catalunya.html
Ara ens toca no oblidar-nos del concert del 18 de desembre on tornarem a gaudir de les adaptacions al jazz, aquest cop de nadales catalanes.
M'agradaM'agrada
Benvingut jose luis, com pots veure ets oficialment el segon jose luis que comentes, per sort l’avatar us diferencia.
Ja visitaré el teu blog, de fet he fet una ullada ràpida, però cal llegir-lo en deteniment.
Efectivament, cal anotar a l’agenda els propers concerts.
Torna quan vulguis, els teus comentaris seran sempre benvinguts.
M'agradaM'agrada
Gràcies. Per la vostra informació, durant la setmana passada hem pogut gaudir del Cor Vivaldi dos cops per la televisió:
TV3:
http://www.tv3.cat/3alacarta/#/videos/3798030
TV2:
http://www.rtve.es/infantil/videos-juegos/videos/pizzicato/todos/pizzicato-cor-vivaldi/1247531/
M'agradaM'agrada
Un concert preciós, però el Cor Vivaldi mai defrauda,tenen un nivell d’exigència molt alt i els agrada molt el que fan, es nota.
A mi també em va saber molt greu que no s’omplís la sala 2 de l’auditori.
És la primera vegada que t’escric tot i que et segueixo de fa molt de temps.
Gràcies també en a tu per la feinada que fas
M'agradaM'agrada
Benvingut Josep Ramon, t’agreixo que t’hagis decidit a escriure i espero que no estiguessis assegut al darrere (hehehehe)
Gràcies a tu per ser-hi i com he dit al Jose Luis, torna quan vulguis.
M'agradaM'agrada
Si seran bons (noi i noies), que fins i tot serveixen de reclam/ganxo: l´OBC els anuncia pel dia 29; però l´actuació no surt a la pàgina web del Cor… A veure si ens ho pot aclarir el mestre Boada, que crec recordar que de tant en tant visita el blog.
Salutacions a tots/totes.
[P.S.: Prometo no tornar a mirar In Fernem Land des de la feina: m´heu fet riure de valent amb el llepifluix/papermut; i cada vegada que ho recordava se m´escapava el riure d´idiota en mig de la reunió -avorridissima- que he tingut després]
M'agradaM'agrada
Ja està bé que siguin un reclam, però el que cal és que hi anem a sentir-los. Fan molt goig
Mira, no sap com me’n alegro d’haver-te fet passar millor una reunió avorrida de dilluns, són horribles.
M'agradaM'agrada
Genial idea això del TUSSIFLUIX amb missatge inclòs, encara que sembla no va servir de gaire.
Hauriem de recomanar repartir-los a tots els auditoris, no?
Felicito a qui hagi tingut aquesta original idea!!
Bona nit a tothom
M'agradaM'agrada
En realitat compte, us mancava aquesta pàgina preliminar del programa de mà.
M'agradaM'agrada
Trobo genial la idea del Tussifluix, haurien de repartir aquests mocadors a totes les sales de concert del nostre país.
Me’n alegro que disfrutessiu tant amb el concert, la llàstima és que no s’omplís la sala, pregunto: no se’n fa prou difusió? o bé som tant provincians que només el de fora és bo i el de casa no.
M'agradaM'agrada
No en tinguis cap dubte Marta, allò que és de fora tendim a valorar-ho millor.
Ahir a la sala Oriol Martorell hi havia molt talent reunit, i la majoria d’aquí.
M'agradaM'agrada
Sí que ens em d’enorgullir d’aquest coro jove, pel que expliques n’hi motius sobrats.
M’apunto a l’agenda el concert del Desembre .
Gràcies Joaquim per aquesta crònica i enhorabona per l’audició .
M'agradaM'agrada
Estic segur, estimada nati, que quan escoltis el Cor Vivaldi en directa et quedaràs meravellada, ja ens ho sabràs dir.
M'agradaM'agrada
Estava fora de Barcelona tot el cap de setmana i m’era impossible anar a aquest concert interesentissim, entre d’altres motius perque és poc frequent el poder escoltar cors del nivell del Cor Vivaldi. Tambè sento un gran respecte per el mestre Oscar Boada, per la seva tasca i per els resultats musicals i artístics que aconsegueix d’aquestes veus. Anotats en agenda els altres concerts que menciones, i el del 1 de Juliol us asseguro que no hi ha viatge que valgui. Ni curt ni llarg.
Respecte dels estossecs i dels caremelets i dels ventalls fets anar amb força i vigor, com més millor, si pot ser repicant en un pit ben generós, dius que hi ha molta feina per fer. Jo més aviat crec que no hi ha res a fer. 😦
Si en Jorge de Persia hi era aleshores hi haurà crítica a La Vanguardia. En honor a la veritat no sol faltar als concerts d’aquestes característiques que fan a Barcelona. S’ha de reconeixer.
M'agradaM'agrada
Jo no el vaig veure, però em varen dir que si. Tinc ganes de llegir la seva crítica.
Pel que fa als estossecs i sorolls enotjosos i diversos, si la tàctica tussifluix no funciona, sempre podem ser més radicals i passar a l’atac. Si les mirades assassines no funcionen….
M'agradaM'agrada
…és que tens permís d’armes???????…hahahahha…jo encara no…
M'agradaM'agrada
Tinc mans 👿
M'agradaM'agrada
No he podido comentar hasta ahora porque he tenido un día muy ocupado.
Me gustó muchísimo todo el concierto, así como los preliminares del Sr. Boada (tenemos un apellido casi igualito). Aunque todas las muchachas (y el niño) cantan muy bien, me sorprendió la potencia y calidad de las contraltos. Una de ellas emitió notas que me sonaban a tenor…Enfín fue una auténtica delicia escuchar este coro y las magníficas piezas interpretadas de compositores que respetan la melodía y no se van por los cerros…
Algunos temas me agradaría volverlos a escuchar ahora mismo, por ejemplo el delicioso “Angelus” de Josu Elberdin. Si tuviera que destacar dos momentos del fabuloso concierto lo haría mencionando el “Sanctus-Benedictus” de la “Missa Brevis” de Britten y el “Gloria” de la “Misa Brevis “Rex Genitor”” de Guinovart, con su atrevido ritmo que me recordó el “Gee, Officer Krupkee!” de “West Side Story” de Leonard Bernstein.
Yo ví que filmaron todo el concierto, si bien no sé si con la pretensión de emitirlo por alguna cadena o simplemente para conservarlo como testimonio para el coro.
M'agradaM'agrada
Sobre els caramels sorollosos.
Fa força anys (anys seixanta) van tenir força èxit uns caramels no embolicats que es deien Kikis i tenien com a clients objectiu (ara en diuen target) els que al teatre, al cine o a concerts no volien fer soroll.
Ara un kiki és una altra cosa i, a més, ningú creu que al cine no es pot fer soroll.
Batalletes d’avi Cebeta
M'agradaM'agrada
😆 hahahaha, avi Cebeta, boníssim 😆
M'agradaM'agrada
Felicitats Oscar!!!
Fa una colla d’anys varem compartir penes i treballs a l’Orfeó…
He tingut la satisfacció d’esoltar el cor Vivaldi en un parell d’ocasions i sempre m’han semblat excepcionals..
Endavant, sempre endavant!!!
M'agradaM'agrada
Moltes gràcies, Isabel! Isabel què?
Una abraçada!
M'agradaM'agrada
Isabel Trias. Cantava amb la Conxita Garc ia, Miriam Fradera, Amadeu cartañà etc…
M'agradaM'agrada
i tant i tant! Et tinc super present.Quins temps aquells, eh?
Una abraçada molt forta!
M'agradaM'agrada
Un petó a l’Oscar i a la Isabel, que jo també us recordo molt! Miriam Fradera
M'agradaM'agrada
Benvinguda Miriam, ves per on el blog semble un programa d’aquells de retrobaments.
Torna quan vulguis i comenta sempre que et vingui de gust
M'agradaM'agrada
Miriam!
Com estàs? Què és de la teva vida?Et passo el meu mail
musica@ipsi.cat
Una abraçada
M'agradaM'agrada
Moltes gràcies a tots pels vostres comentaris tan elogiosos cap a la nostra tasca. Procuraré respondre les vostres preguntes:
Enregistrament: Ho vam enregistrar en video, però amb només dues càmeres, la qual cosa vol dir que no es podrà emetre mai per tv. Si que el vendrem, clar, als nostres concerts i a casa nostra. Si li pot interessar a algú, que contacti amb nosaltres a corvivaldi@ipsi.cat.
Si l’enregistrament sonor és prou bo, a lo millor fem un CD, qui sap….
Propers concerts: Aquest mateix programa el tornarem a fer a Mollet del Vallès el proper 12 de febrer de 2012, a l´Església parroquial.
Concert del 29 de novembre. És amb el Cor del Liceu i sota la direcció de José Luis Basso. Ens fa molta il.lusió poder participar al Requiem de Fauré, una obra que hem fet diverses vegades en els darrers anys. I ens fa sentir molt orgullosos que el propi mestre Basso ens demani. Estem molt contents!
El Tussifluix: la veritat és que va funcionar. Van haver-hi més estossecs a l´escenari que a la platea! Inter nos, us haig de dir que la voluntat d’aquest invent era que en parlessin a les diferents ràdios i tv del país, però no hi ha hagut sort. Jo que pensava que la Rahola i el Cuní en parlarien, i que el Quim Monzó en faria un article….mira que en soc d’ optimista, eh? La propera vegada m’haig d’inventar una cosa més agosarada….necessito pensar!
Gràcies a tots, un cop més!!
M'agradaM'agrada
Com sempre mestre Boada ens honores amb la visita i els comentaris.
Que en Cuní i la Rahola no parlin dels tossifluix es preocupant, si, però és molt més preocupant que mai la música sigui protagonista de les seves tertúlies i no parlo de que no hi hagi música, sinó que mai és parli de la música a Catalunya, i de la situació actual, i de projectes, i del públic, i de les formacions, i dels equipaments, i de les temporades i …aixó que a en Cuní l’he vist moltes vegades a l’Auditori, però deu creure que no és un tema interessant, i mira que hi han marros….
Si en els propers concerts del Vivaldi, hi ha més públic i això també es deu a la promoció infernemlandera, me’n sentiré molt satisfet.
M'agradaM'agrada
Informació pels seguidors del Cor Vivaldi:
Si voleu veure com l’esplendor del Nadal il.lumina Barcelona, veniu el dia 30 de novembre a les 19 h a la plaça Catalunya . Allà podreu veure com s’encenen els carrers de la ciutat acompanyats pel cant dels joves cantants del Cor Vivaldi interprentant Nadales populars catalanes en clau de jazz, com per exemple, Fum,fum,fum o Les dotze van tocant. Per saber més informació, consulteu el web de l’Ajuntament de Barcelona.
Aquesta actuació serà un avançament del repertori A catalan Christmas suite que cantaran el dia 18 de desembre a les 19 hores a l’Auditori acompanyats per Ignasi Terraza Jazz Trio i sota la direcció de Kirby Shaw. Per a més informació consulteu la pàgina web del Cor Vivaldi.
jose luis
M'agradaM'agrada
Gràcies José Luis per l’avis, El millor, en qualsevol cas, és anar a l’Auditori a veure el concert i que no passi com en el primer d’aquesta temporada, que hi va anar poca gent.
M'agradaM'agrada