Els aniversaris acostumen a portar regals, alguns materials i altres no, tots són valuosos i els segons més necessaris, però si entre els primers hi ha un disc meravellós del baríton polonès Mariusz Kwiecien cantant herois eslaus que ens permet escoltar un petit recull d’un repertori que adoro, comprendreu que aquest regal sigui motiu d’un apunt a IFL.

El baríton Kwiecien opta per oferir un ampli ventall de retrats psicològics en un disc que abraça l’inicial Onegin (ell inaugura el MET la propera temporada juntament amb la Tatiana de Netrebko amb aquest rol en el que tots suposem que serà un dels esdeveniments de l’any), jove, impetuós i passional, per passar a cantar, sense abandonar Txaikovski, l’exaltada i bellíssima ària de Robert a Iolanta i també l’ària de Mazeppa, que correspon a un home madur. Sorprèn que no ens regali l’ària del príncep Ieletvski de Pikovaia Dama, que sembla feta expressament per a la seva veu. 

La capacitat per emmotllar la veu a cada personatge queda especialment palesa en la gran ària del Príncep Igor de Borodin o en la cançó del mercader venecià de Sadko de Rimski-Korsakov, tan diferents i tan meravellosament cantades.

La veu és bonica, càlida i àmplia de tonalitats, si bé en la zona aguda a vegades perd una mica de color i calidesa. La capacitat per modular la veu, un legato fantàstic i l’exhibició d’algun pianíssim d’agradable impacte a Oneguin o en l’aria de Dvorák que us deixaré escoltar, fan que el disc esdevingui una festa vocal i expressiva.

Especialment brillant i encertat en la incorporació de les òperes de Moniuszko que aquí són absolutament desconegudes i que mereixerien ser programades alguna vegada, parlo de Halka, Straszny Dwór o Verbum Nobile (abranda polonesa), que juntament amb Certova stena i el final de Krol Roger de Szymanowski, una de les seves òperes de capçalera, atorguen al disc el interès addicional d’escoltar un repertori bellíssim sovint massa oblidat a favor de les àries de sempre de les òperes de sempre.

A Kwiecien l’acompanya magníficament l’Orquestra Simfònica de la Ràdio Polonesa dirigida per Lukasz Borowicz.

Una pega?, si, la durada de 55’18 em sembla gasiva, sobretot pensant que les possibilitats de l’artista i el repertori eslau, tan fascinant com per a nosaltres desconegut, donaven per esgotar els 80 minuts preceptius i fer un segon volum.

Us deixo amb l’ària del Príncep de l’òpera de Dvorák, Selma sedlák (el pagès astut), on a part d’escoltar una ària bellíssima, podreu comprovar el legato que exhibeix Kwiecien, amb llargues frases perfectament modulades amb un control de l’emissió perfecte.

1. Eugene Onegin – Txaikovski Acte 1, escena 2: Nún. 18 “Vy mne pisali” (Onegin)
2. Iolanta – Txaikovski Op. 69: Núm. 5 “Kto mozhet sravnitsa S. Matil’daj majej” (Robert)
3. Aleko – Rakhmàninov: No. 10 “Ves’ tabar spit” (Aleko)
4. Čertova stěna (El mur del diable) – Smetana, Acte 1: “Jen Jediana” (Vok)
5. Halka – Moniuszko Acte 2: “Pewna, jak wiatr wzdycha” (Janusz)
6. Mazeppa – Txaikovski “O Mariya, Mariya!” (Mazeppa)
7. Šelma sedlák (El pagès astut) – Dvorák: “Kdo jest, jenž slovy vypoví” (Príncep)
8. Straszny Dwór (La mansió encantada) – Moniuszko: “Kto z mych dziewek serce której” (Miecznik)
9. Sadko – Rimsni-Korsakov: “Gorod kamennyi, gorodam vsem mat?” (invitat venecià)
10. Eugene Onegin – Txaivovski: “Uzhel’ ta samaya Tatyana” (Onegin)
11. Verbum Nobile (La paraula d’un noble) – Moniuszko: “Nakaż niech ożywcze słonko” (Michal)
12. Knyaz’ Igor’ (Príncep Igor) – Borodin: “Ni sna, ni otdyha izmuchennaj dushe” (Igor)
13. Król Roger (Rei Roger) – Szymanowski – escena final: “Slonce! Slonce!” (Roger)

Més informació del disc a:

http://ukstore.harmoniamundi.com/slavic-heroes.html

Demà us parlaré de l’Otello a Les Arts, primera de les tres òperes que tinc previst assistir fins dilluns.

Bon cap de setmana