S’acaba de presentar el primer treball discogràfic de la Banda Municipal de Barcelona, que sota la direcció de Salvador Brotons està duent a terme una activitat brillant i renovadora.

Per aquest primer treball és lògic que honorin el cognom Lamote de Grignon, o el que és el mateix que dir Joan Lamote de Grignon i Bocquet (Barcelona 1872-1949) i el seu fill Ricard Lamote de Grignon i Ribas (Barcelona 1899-1962).

Joan Lamote de Grinon es va fer càrrec de la Banda Municipal de Barcelona, fundada l’any 1886, l’any 1914 , quatre anys després de guanyar les oposicions de músic major. També a l’any 1910 va fundar l’Orquestra Simfònica de Barcelona i l’any 1917 va ser nomenat director del Conservatori del Liceu. La tasca duta a terme per Joan Lamote de Grignon amb la BMB des de 1915 fins l’any 1939 que és depurat i desterrat pel règim franquista a ciutat de València, va ser ingent transcrivint més de cent obres de gran format i dotant a la formació de més de vuitanta músics d’una qualitat que va tenir com a punt culminant el contacta amb Richard Strauss que admirant la qualitat de la formació la invità a oferir una sèrie de concerts a la ciutat de Frankfurt l’any 1927. A València Lamote de Grignon pare va ser l’encarregat de fundar l’Orquestra Municipal de València (1942) amb el seu fill Ricard de joveníssim sots-director. L’any 1947 va poder tornar a Barcelona, on va morir dos anys més tard, l’onze de març.

El primer contacte de Ricard Lamote amb la BMB va ser l’any 1926 que n’entra a formar part com a percussionista, després d’estudiar amb el seu pare, al Conservatori de Música del Liceu i a l’escola Marshall amb Enric Granados, estudiant harmonia, contrapunt, composició, piano i violoncel. Com a violoncelista va formar part de l’orquestra Simfònica de Barcelona i també de la Gran Teatre del Liceu. L’any 1930 va ser nomenat director de l’Orquestra Simfònica de Girona i l’any 1932 va guanyar la plaça de sots-director de la BMB.

El seu posicionament durant la Guerra Civil en defensa de la República i en contra del bombardeig de Guernika va fer que en acabar l’enfrontament fos denunciat i empresonat. Quan va ser alliberat va marxar a València amb el seu pare i quan van tornar  a Barcelona no va poder recuperat ni plaça ni càrrec a la BMB. L’any 1950 i després d’una revisió del seu expedient ingressa a l’Ajuntament de Barcelona i Eduard Toldrà a l’any 1957 el va incorporar com a sots -director de l’Orquestra Municipal de Barcelona fins que va morir el 5 de febrer de 1962.

Les circumstàncies polítiques i l’ombra del seu pare van perjudicar molt l’activitat i la seva carrera, més centrada en la composició, on va poder deixar constància del seu mestratge en tots els camps, orquestral, cant i piano, lògicament per a banda, òperes (La cabeza del dragón, estrenada al Liceu el 17 de novembre de 1960, sota la seva direcció musical, i l’escènica de Antoni Chic, amb Lina Richarte i Bernabé Martí com a principals protagonistes), també sardanes i bandes sonores pel cinema.

El disc que enceta una sèrie de gravacions que la BMB té previst fer (el segon serà amb obres del compositor Salvador Brotons, actual director musical), s’inicia  amb el Scherzo sobre un tema popular català de Joan Lamote de Grignon i totes les altres composicions són de Ricard, amb la Fantasia sobre motius del mestre José Serrano, el ballet infantil Somnis i per tancar, l’obra originalment escrita per a orquestra (la va estrenar l’Orquestra Pau Casals al Palau de la Música Catalana l’any 1929), Boires.

El disc de gran interès musicològic i de gran qualitat per la interpretació i la gravació tècnica, es va gravar entre els dies 12 i 16 de juny de 2012 a la sala 3, Tete Montoliu, de L’Auditori de Barcelona i l’edita Columna Música.

S’aprecia en les obres gravades una evolució compositiva molt interessant, a part de l’obra del pare, basada en el famós tema popular  de “La filadora” i en el que de manera lliure, l’orquestra (la versió per a banda és de l’any 1915) es van desenvolupant una sèrie de variacions del popular tema.

La Fantasia sobre temes de José Serrano va ser estrenada per l’Orquestra Municipal de València l’any 1944. La transcripció per a Banda és de Joan Alfonso Orfila. L’obra conté temes de les sarsueles La infanta de los bucles de oro, oche de Reyes, Los leones de Castilla, Alma de Dios, y la famosa marxa de Moros y Cristianos.

Molt interessant la música del ballet Somnis, que basant-se també en alguns temes populars i amb un cert aire post wagnerià, desenvolupa en 6 números una interessant exposició melòdica. L’obra deriva d’una altra obra “El rusc” estrenada l’any 1928. L’any 1929 s’estrena com a Somnis, amb els mateixos números però canviant l’ordre i finalment esdevé un ballet l’any 1934.

L’obra més “trencadora” i agosarada és sense cap mena de dubte Boires. Estrenada per l’Orquestra Pau Casals l’any 1929 i la transcripció per a banda el 1935. Descriu diferents estats d’ànim i potser per això la inspiració de Ricard Lamote no és tant de caire folklòric o popular i desenvolupa formes més impressionistes, jocs tímbrics i harmonies més captivadores en aquest viatge per la inèrcia, la confiança, la veritat que sense cap mena de dubte inspirà sensacions i percepcions molt més lliures i modernes.

Magnífica oportunitat per conèixer sobretot l’obra de Ricard Lamote de Grignon, per tant de recuperar  repertori i patrimoni, d’honrar als nostres músics oblidats o relegats, però alhora també conèixer l’excel·lent tasca que està duent a terme Salvador Brotons amb  la BMB, formació que torna a tenir l’empenta i qualitat dels seus millors anys en la llarguíssima historia que acumula.

Us deixo amb el preludi a punta del dia del ballet Somnis, potser per allò d’un cert aire de inspiració post-wagneriana que m’ha semblat trobar en aquesta exposició tan plaent d’un tema tan popular.