S’ha acabat el mes d’agost i estrenem el setembre tal i com us vaig anunciar, amb el resultat del concurs que espero us hagi entretingut, que era el principal objectiu.
Us aniré descobrint cadascuna de les pistes de forma cronològica i encara que no crec que una vegada descobertes calgui lligar gaires coses, abans d’enunciar-vos el nom de la per a molts maleïda senyora (pobre!, ella no en té cal culpa de la meva perversitat) us lligaré totes les pistes.
El primer dia apareixia una fotografia de l’esplèndid autoretrat del pintor Jean Auguste Dominique Ingres .
Us deia 2 dates
22 de març. Sense més pistes era difícil saber que aquest dia de l’any 1885 moria Victor Hugo.
14 de novembre. Sense saber més pistes era més que difícil saber que tal dia de l’any 1836 es va estrenar l’òpera La Esmeralda.
El fragment musical del primer dia era l’interludi del segon acte de l’òpera de Saverio Mercadante, Il Giuramento, melodrama en tres actes amb llibret de Gaetano Rossi basat en l’obra Angélo, tyran de Padoue de Victor Hugo (segona vegada que l’esmento), estrenada a la Scala de Milà el 11 de març de 1837, any que us vaig dir a l’apunt com a pista addicional.
El segon dia, la imatge que encapçalava l’apunt era la capçalera del diari Journal des Débats. Era amb això que us havíeu de fixar i no perdre la vista en el contingut del que deia aquell dia el diari. Aquest diari francès, com veureu si cliqueu sobre l’enllaç, va ser de gran influència política i artística a França i Canada i era propietat de la família Bertin, pista fonamental.
Aquest segon dia us vaig deixar la frase misteriosa de El joiell esdevindrà heroïna.
Una possibilitat era buscar noms de joies amb nom femení, podia ser una pista tan interessant com trobar entre altres el nom de maragda, o Esmeralda.
La pista musical del segon dia era la cançó “L’un vers l’autre”, del musical Les Misérables de Claude.Michel Schönberg amb llibret de Alain Boublil i Jean Marc natel, basat en l’obra de Victor Hugo. Personatge recorrent com veieu. La cançó pertany a la versió original en francès estrenada a l’any 1980 sense l’èxit posterior que va tenir en la versió revisada, en anglès i estrenada a Londres. La cançó va ser substituïda per “One my One” de la que conserva el tema en la introducció que jo vaig tallar per no donar tantes pistes.
El tercer dia, apareixia un fragment d’un gravat amb la cara d’una senyora, que ningú va dir que fos la que buscàvem, però en canvi segur que tenia a veure amb ella, com no podia ser d’altre manera.
El gravat pertany a la famosa cantant francesa Cornélie Falcon de curtíssima i intensa carrera, tant que va deixar petjada i va fins i tot obrir una nova categoria vocal, la de la soprano Falcon que haureu llegit tantes vegades, també a IFL, per classificar una veu entre soprano dramàtica i mezzosoprano.
us vaig deixar una pista que deia:
- Charles Gounod la va musicà
Òbviament em referia a que el compositor francès v aposar música a un text seu, per tant us informava que la senyora que buscàvem era poetessa (entre altres coses).
I la pista musical del tercer dia era prou coneguda, ja que es tractava del quartet “Bella figlia dell’amore” del acte tercer de Rigoletto de Giuseppe Verdi, amb llibret de Francesco Maria Piave basat en l’obra Le roi s’amuse de Victor Hugo. Ja comença a estar clar que totes les pistes musicals tenen a veure amb ell.
La versió, per si a algú li interessa i no ho ha reconegut, és la cantada per Carlo Bergonzi (homentage encobert), Renata Scotto, Dietrich Fischer-Dieskau i Fiorenza Cossotto, sota la direcció de Rafael Kubelik al capdavant de l’Orrquestra del Teatro alla Scala de Milà (1963).
El quart dia, vaig voler començar a enllaçar de manera prou evident i vaig encapçalar l’apunt amb la fabulosa col·lecció de joies que van pertànyer a Elisabeth Taylor, totes elles amb el denominador comú de ser maragdes, maragdes que recordeu que es tenien que esdevenir heroïna (segon dia).
Aquest dia també us vaig dir que ” totes les pistes musicals, que conclouran la setmana vinent, estan unides per un únic nom, nom que té molt a veure amb la senyora que busquem i que ja us podeu imaginar que la setmana vinent us preguntaré qui és.”
Per si algú encara no s’havia adonat que totes les pistes tenien el nexe d’unió de Victor Hugo aquest dia us vaig deixar la cançó que canta Orsini a l’òpera Lucrezia Borgia de Gaetano Donizetti amb llibret de Felice Romani, basada en una obra seva, és clar.
La intèrpret és Marilyn Horne.
I finalment, el cinquè dia, tenim encapçalant l’apunt, un fragment d’un excel·lent retrat de Ingres (ara s’explica perquè vaig iniciar la recerca amb ell) d’un home. No costava gaire buscar de qui es tractava, que no és altre que Louis-François Bertin, entre altres coses propietari del Journal des Débats que ja havia sortit el segon dia.
Per tant la pregunta que us vaig fer després anava irremeiablement adreçada a la senyora que buscàvem:
Qui és la senyora que gràcies a la premsa va poder rebre una educació de François-Joseph Fétis i va ser musicada per Gounod, i que gràcies a l’amistat amb el fil d’unió dels quatre fragments musicals, va poder fer que el joiell cantés?
Bé, la senyora que gràcies a la premsa, és a dir al negoci o un dels negocis del pare, va poder rebre educació de François-Joseph Fétis, no era altre que la filla de Monsieur Bertin, és a dir Louise Bertin. Només calia anar a la recerca del Fétis per veure que entre els seus alumnes musicals va tenir a Luigi Agnesi, Jean-Delphin Alard, Juan Crisóstomo Arriaga, Louise Bertin, William Cusins, Julius Eichberg, Ferdinand Hérold, Frantz Jehin-Prume, Jacques-Nicolas Lemmens, Adolphe Samuel i Charles-Marie Widor.
Trobant a Bertin tot lligava, i encara que molts pocs coneguin de l’existència d’aquesta notable senyora, aviat ens adonarem que va ser una poetessa (va escriure dos celebrats volums de poesia Les Glanes al 1842 i Nouvelles Glanes al 1876, dels quals Gounod va musicà “Si la mort est le but, pourquoi donc sur les routes”) i sobretot compositora que es va relacionar amb tots els prohoms del París del seu temps, que és com dir el més notables de la cultura europea que passava per la capital de França, aleshores també capital cultural del món.
Louise Bertin va tenir una gran amistat amb Victor Hugo, personatge aglutinador de pistes durant les cinc setmanes del concurs, i aquesta amistat va fer que Hugo adaptés per a ella un llibert operític de la seva obra Notre-Dame de Paris, obra que té com a protagonista femenina a Esmeralda i que precisament va donar títol a l’òpera que Louise Bertin va estrenar el 14 de novembre (segona data del primer dia) de 1836 al Théâtre de l’Académie Royale de Musique de Paris, sent cantada entre d’altres per Cornélie Falcon (Esmeralda) l’enigmàtic gravat del tercer dia, Adolphe Nourrit, Nicolas Levasseur i Jean-Étienne Massol, quatre dels cantants més rellevants de l’Òpera de París i cognoms que han fet història.
Després de que Hugo publiqués la seva novel·la molts van ser els que es van interessar en convertir-la en obra de teatre i òpera, entre ells Meyerbeer i Berlioz, però Hugo va acceptar atorgar-lo a Louise Bertin, gràcies a la intervenció de la seva esposa, ja que tenien una gran amistat amb la família Bertin i amb la filla en particular, una jove amb molt talent i condemnada a la cadira de rodes des del seu naixement per una paràlisi.
L’obra ha tingut multitud d’adaptacions teatrals i cinematogràfiques. A part de l’òpera de Bertin hi ha altres dos òperes amb el mateix nom, una de Alexander Dargomyzhsky (1847) i l’altra de Arthur Goring Thomas (1883), amb el nom de Notre Dame una òpera de Franz Schmidt (1902-04)
No cal dir, que com no podia ser d’altre manera, la darrera pista musical pertany a l’òpera de Louise Bertin, La Esmeralda, segons la versió dirigida per Lawrence Foster al capdavant de l’Orchestre National de Montpellier
Tot el que envolta a aquesta òpera, la seva composició i a la mateixa Louise Bertin és digne d’un apunt que de ben segur es publicarà a IFL més endavant, però a m’estic allargant massa i cal parlar de la participació i sobretot del guanyador.
EL GUANYADOR:
El dissabte 8 d’agost a les 14:10, és a dir havia transcorregut mig dia des de la publicació del segon apunt dedicat al concurs, vaig rebre un e-mail de Fernando de León que m’escrivia això:
Hola, de nuevo mis disculpas por no poder expresarme en catalán .
Pienso que la señora buscada es la compositora Louise Bertin
No he podido constatar todas las pistas, pero hay varias que me dan seguridad para apostar por ese nombre:
– El autorretrato de Ingres casa con el retrato que este pintor realizó a Louis François Bertin, padre de la compositora.
– Monsieur Bertin era editor del Journal des Debats, igual que su hijo, hermano de la compositora. El periódico que aparece en las pistas.
– La frase “La joya se convertirá en heroína” (traducido así por mí, el traductor de Google lo hace: “El joya convertirá heroína”) Me llevó a la búsqueda de protagonistas con nombre de joya. Y La Esmeralda ya me llevó rápido a la autora.
– La ópera “La Esmeralda” se estrenó el 14 de noviembre de 1836.
No sé si me he dejado alguna pista en el tintero.
La fecha de 22 de mayo no puedo aún casarla con nada aún. Y las músicas tampoco las identifico, supongo que la primera es un cuarteto de la Bertin. La segunda he intentado localizarla, pero mis conocimientos de francés son nulos.
Aún si he acertado seguiré comprobando las pistas, las actuales y las futuras) hasta el fin del juego y por supuesto mantendré reserva sobre mis investigaciones.
Saludos desde Las Palmas de Gran Canaria,
Sorprenent per la rapidesa en lligar les poques pistes existents i encertat en el resultat, l’amic Fernando m’ha anat enviant un correu setmanal certificant la seva resposta inicial amb les noves pistes que jo anava aportant.
Ell és el gran i mereixedor guanyador de l’edició del Concurs del mes d’agost de 2014, i li va anar de poques hores o quasi bé minuts, ja que en Xavier C. a les 17:37 m’enviava un e-mail que deia de manera prou explícita i onomatopeicament gràfica:
No veig prou aigüa per fer-ho, però igualment em llenço a la piscina: Louise-Angèlique Bertin (1805-1877).Xof!!!
En tercer lloc la Carolina Sintes m’enviava un e-mail el 9 d’agost a les 00:33 amb aquest breu missatge:
Bona nit Joaquim,
M’arriscaré: Louise Bertin
Una abraçada molt forta i gràcies per tot allò que comparteixes.
Aquest és el gran podi de l’edició 2014. Tot seguit i de manera gradual però imparable van venir les respostes correctes de Fede (Colbran), Marga, Kalamar, Bocachete i Maria Teresa, mentre que les de Jofre, Josep i Carmen no van ser encertades, sí ho va ser la de Leonor que em va fer un detallat argument de la seva elecció, mentre que en Fernando ST i la Maria no ho van acabar d’afinar, tot el contrari que en Jordi en Lluís i en Santi, així com en Guillem i Eduardo que després de diversos canvis d’opinió finalment van trobar la llum, i finalment Simone ha estat la darrere en dir correctament el nom de la senyora, si bé alguna de les pistes que l’ha dut a fer diana no sigui del tot correcta. Tots ells han configurat la llista de valents, tot i que tinc constància de que altres heu anat seguint el concurs entre esporuguits i massa relaxats, de ben segur per les merescudes vacances, sense acabar de llençar-vos a la piscina com en Xavier.
A tots us agreixo la vostra participació i quedo a l’espera de poder anunciar el premi que ha guanyat en Fernando, ara de moment no el puc fer oficial. El que si puc fer, a part de felicitar-lo una altra vegada, és desitjar-li que es millori, doncs està ingressat a l’hospital, esperem que per pocs dies.
Si res canvia i durant el curs que comencem avui no se m’acut algun altre concurs de curta durada, espero tenir-vos una altra vegada disposats per aquest repte estiuenc a l’agost del 2015.
Moltes gràcies.
IN FERNEM LAND 
Felicidades a Fernando de León, deseando que se recupere pronto! Ha sido muy difícil este concurso y él ha sido muy rápido y acertado.
Yo envié el resultado el día 9 por la mañana muy temprano. La pista que me puso en el camino correcto fue el “joiell” que deduje que era “la esmeralda”, apoyada por la canción de la versión francesa original de “Los miserables”. Me conformo con la cuarta posición; el caso es participar y “dar con el clavo” y el que llega primero merece todo mi respeto y admiración.
Enhorabuena también al resto de acertantes y participantes. Ha sido un concurso muy estimulante aunque los primeros días los pasé muy mal; algo tenía relacionado, pero no acababa de dar con la señora.
Por cierto ya he escuchado los dos primeros actos de la ópera de Louise Bertin “La Esmeralda” y sin ser una maravilla tiene una música muy agradable, pero para mi gusto un exceso de coros a lo Spontini y el rol de Quasimodo no comprendo cómo se le adjudicó a un tenor (aunque luego cantaría de barítono) y no a un bajo.
M'agradaM'agrada
Jo pensava que us faria patir una mica més, però que després de la segona setmana ja comencessin a ploure les respostes correctes per a mi va ser “un fracàs”, encara que els que no han trobat la manera de encertar-ho no estaran gaire d’acord. Jo us volia fer patir una mica més.
M'agradaM'agrada
Hombre, Fede, es que Quasimodo era un chavalín… Normal que sea un tenor. Los que deben tener voz más grave son el malo malísimo (Frollo) y el guaperas machote (Febo).
M'agradaM'agrada
Marga, por esa regla de tres en la “Salome” de Richard Strauss la protagonista debiera ser una soprano ligera porque el personaje “real” tenía 15 años. Es lo torturado del personaje y sus problemas físicos los que le acercan a la cuerda de bajo o barítono. Por lo que he leído el que estrenó este rol tenía una voz de tenor algo baritonal, tanto es así que a continuación de “La Esmeralda” cambió definitivamente a la cuerda de barítono. El “guaperas” Foebus ya está bien que sea tenor. Es una opinión que no pretende contradecir la tuya que conste.
M'agradaM'agrada
No sé, no le veo tan atormentado sino más bien un alma cándida. Por eso me pega más la voz de tenor. Como sí fuese guapo y bueno por dentro y feo por fuera.
M'agradaM'agrada
Felicitats al guanyador i a tots els participans.
M'agradaM'agrada
És de justícia fer-ho, ja que s’han hagut de trencar el cap i això sempre és d’agrair.
Gràcies demo.
M'agradaM'agrada
Ens hem trencat les banyes per trobar el nom d’una senyora que jo no hauria endevinat mai. No sabia ni que existia. El camí, malgrat tot, ha estat apassionant perquè hem passat per la Viardot i la Malibran i també estava força clar que el joiell era “La Esmeralda” heroïna de Victor Hugo. La cançó de Les misérables em va despistar i vaig malinterpretar la pista referent a que Gounod la va musicar perquè jo no entenia que es pogués musicar una senyora i, en realitat, ens estaves dient que havia estat musicada la seva obra com Serrat va musicar a Salvat Papasseït. Les joies de Liz Taylor reforçaven la figura d’Esmeralda però…i Ingres? , Quant a Verdi la Margarida va recordar “Le roi s’amuse”. Altra cop Victor Hugo. En fi, cada setmana t’hem esperat amb interès i jo, que tinc molta moral, quasi em pensava que ho endevinaria i et podria escriure dins del límit de temps.
Gràcies, Joaquim per haver elaborat amb tanta astúcia -tret que et caracteritza- un concurs tan emocionant com instructiu.
Les meves més sinceres felicitacions per el senyor Fernando de León. I també per Mr. Colbran i Xavier C.
Infernemlandaires tots, molt i molt bé !!!
M'agradaM'agrada
Aquesta passada per a totes aquestes grans senyores del XIX ja era una fascinant troballa. Ingrés va fer un famós retrat del pare, que sumat a la primera pàgina de le Journal des Débats havia de fer quadrar totes les pistes. L’autoretrat del pintor el primer dia no era en va, tot i que també tenia la intenció d’obrir vies que dificultessin la recerca, que de tot hi ha d’haver en un concurs amb la pretensió de tenir-vos enganxats quatre setmanes d’agost, quelcom que no es gens fàcil, jo t’asseguro que no ho hagués fet.
Gràcies per insistir tossudament en la recerca i finalment, no t’oblidis de Carolina Sintes, que ha estat la tercera en enviar la resposta correcta.
Un petó per a tu i també per a Margarita que t’ajudava a trobar a Louise Bertin, que segur que ja tens en la teva memòria forever and ever.
M'agradaM'agrada
Felicitats al Fernando, al que desitjo que es millori ben aviat, a tots els participants i gràcies al Joaquim, que cap al mes de maig o juny ja es deu posar a pensar com entretenir a la penya durant l’estiu. Jo anava molt perduda, pero anava prenent notes de les pistes, i al marge posava possibilitats. Es clar que no anava ràpida, perque quasi ho vaig deixar estar, fins que un bon dia tot va començar a lligar fin trovar a Mme Louise, de la qual no en tenia ni idea, així que a part de divertir-me he aprés alguna cosa. Fantàstic!!!
M'agradaM'agrada
Gràcies en a tu per participar una vegada més.
El vaig muntar en el mes de juliol, però el personatge el vaig triar el mes de juny, quan buscant una altra cosa en la prestatgeria em vaig topar amb l’àlbum de La Esmeralda i vaig dir. JA HO TINC!
M'agradaM'agrada
Quina velocitat de resposta! Ni un dia!! Felicitats. Ha estat entretingut i, al final, tot lliga. Si a algú l’interessa, en Youtube hi ha dos fitxers amb La Esmeralda de Bertin completa. https://www.youtube.com/watch?v=aI8ZZEFek6Y Es pot sentir bé, molt en la línia dels seus contemporanis, com Halévy o Meyerbeer. D’aquí a un any caldrà córrer molt més!
M'agradaM'agrada
Exactament van ser 7 dies i mig, ja que la primera setmana ningú es va atrevir a dir alguna cosa.
Gràcies per participar i deixar-nos el Youtube.
No en tinc ni idea de com serà el del 2015, però potser no caldrà còrrer i anar etapa per etapa, com si fos una volta ciclista.
M'agradaM'agrada
Felicidades Fernando de León por ese primer puesto y a todos los que habéis (hemos) llegado al final
Y por supuesto felicidades Joaquim por el nuevamente entretenidísimo concurso de agosto.
Como Fede, ya tenía el nombre de Louise Bertin rondando desde la pista del Joiell pero faltaban más datos para confirmarlo. Las pistas que había más bien despistaban. Pero con la última ya todo encajó 🙂 Lástima de haber leido tarde la entrada…eso pasa en agosto..nosotros aún no hemos retomado el ritmo del curso.
Por lo demás me ha encantado volver a encontrarme con Ingres, ese maestro absoluto del retrato. Impresionante el retrato de Monsieur Bertin, con esa pose, esa expresión, la composición de claros y oscuros!
M'agradaM'agrada
El concurs ens facilitava noms fascinants, Ingres, Falcon, Hugo… que alhora de portar-nos a Louise també ens obria possibilitats de conèixer el bo i millor del món cultural del París del XIX.
Me n’alegro que t’hagi agradat i t’agreixo la participació.
M'agradaM'agrada
Felicito a mi tocayo y a tí Joaquim por el ingenio en mantenernos durante un mes detrás de una señora hasta ahora desconocida.
Todo un acierto en un blog que se caracteriza por ello.
M'agradaM'agrada
Gràcies una vegada més Fernando per ser-hi i participar, quelcom que agraeixo molt.
M'agradaM'agrada
¡Enhorabuena a Fernando (a quien deseo que se mejore totalmente) y a todos los participantes! A mí la clave me la dio la música de ópera (obras basadas en relatos de Hugo), “Le Journal” y el detalle de las joyas ¡Encantada de participar y gracias a Joaquim por plantear estas búsquedas y, además, dar a conocer a una poetisa y compositora muy descuidada! Como dice Colbran, la música de “La Esmeralda” es muy interesante ¡Saludos, infernems!
M'agradaM'agrada
“Descuidada por la historia de la música”. Desconocida, viene a decir y olvidada.
M'agradaM'agrada
Pocas mujeres compositoras y muy poco conocidas. Quizás vaya siendo la hora de echar una mano, ¿No?
M'agradaM'agrada
Es una idea…
M'agradaM'agrada
Gracias Leonor, era un concurso ideal para personas inquietas como tú.
M'agradaM'agrada
Un concurs molt entretingut, Joaquim, i on ens has fet patir de valent. El 22 de maig ha estat un veritable malson perquè em vaig entossudir a relacionar-lo directament amb actes propis de la Luisa, i –és clar- no hi havia manera…
Moltes felicitats a en Fernando i a tots els companys de viatge que també han arribat a bon port. Si no abans, ens retrobem el proper estiu!
M'agradaM'agrada
Estic pendent de saber que et va dur al XOF prematur però tan encertat.
Gràcies i ja veus que en tenim de molt espavilats, l’any vinent potser ho hauràs de provar només amb una trista gota per cabussar-te 😉
M'agradaM'agrada
Creo Xavier se puede zambullir en muchos oceanos, fijate a mi me mando a Nueva Zelanda!!!! por supuesto luego se puso a tono y recordó que yo ya vivo en las antípodas jaja!!!!
M'agradaM'agrada
Ups… si jo nedo molt malament! Algun dia us explicaré la meva experiència en això de l´aigua…
M'agradaM'agrada
No triguis gaire 😉
M'agradaM'agrada
Doncs ja t´ho dic: perquè crec en tu i perquè sóc un inútil. Estava perdudíssim, a la Lluna, seguint la falsa pista de l´amic Jules Verne (mira que ets #|}¨@/¬). I quan ja estava a punt de desesperar, vaig fe un acte de fe en tu: “Si resoleu l´endevinalla que us proposo avui, haureu agafat el camí directe al triomf”. I com el ramat al seu Senyor, vaig deixar-ho tot i et vaig seguir: calia resoldre l´endevinalla. No hi havia més camí. Calia resoldre-la. “El joiell esdevindrà heroïna”. “El joiell esdevindrà heroïna”. El joiell. El joiell. Què volia dir? “I què se pas jo, de joies? Si sóc home i de lletres, no de ciències!” Com la meva ignorància en aquest terreny és només superada per la meva estupidesa, vaig fer la cerca més simple (i afortunada!) que probablement haurà fet mai cap usuari al buscador: “piedras preciosas”. Intro. La primera resposta de Mr. Google, joyaestilo.es, a qui prometo guardar d´ara en endavant un raconet a les meves oracions, em va semblar tan indiferentment bona com podia ser-ho qualsevol altra pàgina. I vaig entrar: “Rubí, Esmeralda, Zafiro… Eps! Un moment. Esmeralda? He llegit bé? Esmeralda???” Aquest filet que lligava amb Les Misérables d´Hugo… el que ens vas prometre: el camí directe al triomf.
M'agradaM'agrada
Ho trobo magnífic, és el que volia, fer-me arrancar un somriure, com estic segur que ho faran els altres visitants que et llegeixin. Ens tenies tan ben acostumats…. 😥
M'agradaM'agrada
El 22 de mayo fue una de las cosas que me hizo dudar. Lo relacioné rápido con la muerte de Victor Hugo, pero como se había muerto después que la señora, no encontraba la relación lógica con la vida de ésta (no pudo influirle mucho que se muriese su amigo porque ella ya estaba criando malvas). Pero bueno, al final, el resto de pistas iban encajando…
M'agradaM'agrada
Felicitats a Fernando de Leon i també la resta que l’han encertat.
M'agradaM'agrada
Em vaig pensar que acabaries participant o més ben dit, atrevint-te a dir un nom.
M'agradaM'agrada
A mi m’ha superat…
M'agradaM'agrada
No t’ha desanimar, a la propera ocasió ho tornes a intentar.
M'agradaM'agrada
Impressionadíssia m’he quedat amb aquesta exposiciò,em caurà la baba.Felicitats a “tutti” i sobretot a Fernando.No tinc paraules,em passa com a Kiko m’ha superat totalment…
M'agradaM'agrada
Gràcies Kàtia, no volia que et superés, volia entretenir-vos. L’any vinent m’inventaré una altra fórmula, espero trobar-te entre els participants.
M'agradaM'agrada
Per a mi va ser tan entretingut com difícil i em meravella veure com hi ha tantes persones molt més espavilades que jo.
Felicito a Fernando i a la resta del podi, en Xavier C i la Carolina, així com a tots els altres que han participat en un concurs que vaig seguir sense donar una puntada encertada.
Gràcies Joaquim per fer-ho entretingut. He aprés moltes coses
M'agradaM'agrada
Si has aprés i has seguit fins el darrer dia ja em sento satisfet.
Gràcies per intentar-ho.
M'agradaM'agrada
No vull desaprofitar aquest minut de glòria que m’otorga estar en el pòdium del concurs del mes d’agost de 2014 i resumeixo el que us vull dir en tres punts:
En primer lloc molt contenta d’haver pogut participar, competir i compartir amb tots vosaltres aquests reptes que el nostre pater familias ens posa. Tot l’agraïment al Joaquim per la feina feta , per la intriga i motivació que sap transmetre i per fernos gaudir d’aquestes petites dòsis d’entreteniment, de conèixement i perquè no també de felicitat.
Després de descodificar la pista endevinalla del segon dia i per tant en posesió de la maragda tan preuada, vaig quadrar la resta de pistes i com ‘ qui no arrisca no pisca’ com diu el refranyer, em vaig arriscar ( una mica tard). He de dir que en cap moment, però, vaig perdre l’estímul de seguir endavant esbrinant cada una de les pistes posteriors.
I en tercer lloc, la meva més sincera felicitació al crack guanyador, i a tota la resta de competidors i seguidors de ‘In Fernen Land’ moltes salutacions i fins la pròxima.
M'agradaM'agrada
Gràcies per participar Carolina i et felicito per ser al podi dels més ràpids.
Gràcies per ser-hi i sobretot per comentar, em penso que és la primera vegada, al menys amb aquest e-mail i finalment gràcies també per apuntar-te per la propera edició.
M'agradaM'agrada
Em va costar molt trobar la via correcta, però buscant a Google Le Journal des Débats vaig acabar per trobar la clau correcta. Prèviament vaig perdre la vista buscant una pista a la plana del diari.
No en sabia res d’aquesta senyora i el concurs també m’ha servit per conèixer coses de les que fins ara no en coneixia res.
M’has tingut enganxat fins aquest matí, encara que després d’enviar-te el correu estava quasi convençut del meu encert i encara que no tenia cap dubte que abans que jo molts ja t’haurien escrit correctament, saber que la investigació va ser la correcta m’ha alegrat el pitjor dilluns de l’any, el del retorn a la rutina.
Felicito al guanyador i espero que es millori ben aviat. A la resta també us felicito, tant si ho heu encertat com si no, perquè sé que heu aprés moltes coses i això sempre és bo.
Joaquim, em tindràs al peu del canó i a partir de ja, esperant el concurs de l’agost del 2015 i si abans en fas un altre, també.
M'agradaM'agrada
Hi havia diverses claus per obrir la porta correcta, però sense cap mena de dubte la millor era Le Journal des Débats, potser hagués hagut d’esperar al tercer o al quart divendres per oferir-la.
Gràcies per participar activament.
M'agradaM'agrada
Lo supe desde la primera pista; de hecho, lo supe solo con el título. Pero hay que dejar paso a nuevos valores. 😀 Enhorabuena a todos!
M'agradaM'agrada
Me lo temía. 😦
Gracias por dejar paso, aunque verte por ahí haciendo presión a los contrincantes no hubiera estado mal. 😉
M'agradaM'agrada
AQUEST COMENTARI ÉS DE PART DE FERNANDO DE LEÓN, EL GUANYADOR:
La operación salió muy bien y sólo ha habido pequeñas complicaciones.
Bueno he leído (en el iPhone y sin traducción) el Post final y los comentarios. Sólo rogarte que pongas un comentario de mi parte (por teléfono es complicado) dando las gracias tanto en catalán como en castellano. Pidiendo disculpas por no hacerlo yo mismo. Y que espero que en el plazo de una semana pueda comentarles lo que motivó una respuesta tan rápida.
Un abrazo
M'agradaM'agrada
Felicitaciones al podio de ganadores, Fernando (con una pronta recuperación), Xavier y Carolina, su rapidez me ha asombrado.
Joaquín, a ti gracias,me has tenido ocupado, divertido y sobre todo adquiriendo nuevos conocimientos.
M'agradaM'agrada
Estoy contento Eduardo, he cumplido plenamente el objetivo, con la ocupación, la diversión y también con la adquisición de conocimientos.
M'agradaM'agrada
M’agrada la resposte d’en José Luis, la trovo simpatiquísima, yo bolía dir algo semblant, peró després de segui totas las pistas que tu amic Joaquim , ens vas fer arribá, vaig compendre que estaba tan VERD, que no am vaig atraví, no obstant, he llegit totas , las pistas i he pasat momens mol macos i sobre tot, que es lo mes important per a mi, he aprés coses que ignoraba. FeliÇitats pel guanyador i a tots qu’en participat amb el concurs. Joaquim, els teus coneixaments operístics i musicals, son extraordinaris.Enhorabona
M'agradaM'agrada
La cosa més important és distreure i fer conèixer coses infreqüents, si ho he aconseguit em sento feliç.
Tot això no et pensis que ho tic al cap, ja no em caben tantes coses, però si que sé on anar-ho a buscar, i què duri!
M'agradaM'agrada
BRILLANTE!
M'agradaM'agrada
Me alegra que te haya gustado.
M'agradaM'agrada
Esto solo para, Fede (Colbran), que sabiduría tienes, creo no lo imaginas, cuanto me ilustras, tus comentarios ademas de enriquecerme, tienen el encanto de enseñar y mas aun, dejarnos siempre muy atentos, yo te admiro, con que claridad y modestia expones tus conocimientos y los compartes!!!!!! Mil Gracias!!!!!!!!!
Desde las Anatipodas, mil gracias de nuevo!!!!!
Eduardo
M'agradaM'agrada
Eres muy amable, Eduardo, por dedicar una parte de tu tiempo a la lectura de mis comentarios y eventuales posts. Celebro poder despertar tu interés con lo que comunico, fruto de la experiencia que me han proporcionado los años, mi incansable afán de conocer más y, sobre todo, la impecable memoria que conservo, muy especialmente en todo aquello que más me interesa de esta vida y que de una forma u otra se relaciona con la música y el arte en general, en todas sus manifestaciones.
Un saludo muy afectuoso.
Fede
M'agradaM'agrada
Enhorabona al guanyador: Fernando de Leon, a en Xavier C com a segon i la Carolina Sintes com a tercera, sou tots uns cracks!
M'agradaM'agrada
T’hem trobat a faltar 😦
M'agradaM'agrada
Moltes gràcies, jo també a vosaltres. Vaig tenir la mala sort que se’m espatllés la bateria del mòbil a principis d’agost quan ja no era a casa, cosa que em dificultava molt la navegació per Internet i no ho vaig poder arreglar fins a la tornada, quan el concurs ja estava pràcticament a les últimes, una llàstima perquè sempre l’he disfrutat molt, i aquesta vegada, pel que anat seguint era un bon repte. Bé, ara toca esperar fins l’any que bé.
Per cert, aquest agost ens has deixat unes quantes perles molt interessants, ara em tocarà posar-me al dia amb les baixades.
M'agradaM'agrada
Que jo recordi aquest estiu és el primer,des de que et vas fer infernemlandaire, que no has participat 😦 no t’he posat falta per això, l’any vinent t’espero. 😉
Bones baixades!
M'agradaM'agrada
No només felicito al guanyador i als dos acompanyants del podi, també a tots els que heu sabut trobar l’entrellat d’aquest complicat i amè joc.
Jo em vaig embolicar de mala manera i no vaig saber veure l’error des d’un bon principi.
Joaquim, malgrat la patinada comesa en la meva resposta, ho he passat molt bé i he aprés coses que desconeixia.
L’any vinent ho tornaré a intentar.
M'agradaM'agrada
Gràcies per la persistència i la participació
Un dels problemes d’aquesta mena de concursos és que et capfiques en una única possibilitat i ho fas quadrar tot, però no.
M'agradaM'agrada
El joiell va ser la pista llançadera, combinada amb VHugo. Alguna pista l’he interpretada d’altres maneres i ara veig com de bé lliga tot ara.
Felicitats al trípode guanyador! i als que hem arribat una mica més tard, que ens ho hem currat 😉
I gràcies pel concurs, que no és gens fàcil muntar-ne un i establir les bases.
És ben maca aquesta combinació de música, lletres, art i històries.
M'agradaM'agrada
Potser la vaig llençar massa aviat, però sabia que era una pista cabdal, que sumada amb el diari, era el camí a l’èxit, sens e oblidar la persistent aparició de l’¡ombra de Victor Hugo.
Gràcies per ser-hi i per fer-ho tan bé.
M'agradaM'agrada
Abans de que es tanquin les piscines, FELICITATS als guanyadors!
M'agradaM'agrada
Jajajajajaja, molt bona la subtilesa.
M'agradaM'agrada
Llego algo tarde, pero no he podido sentarme a comentar antes. Enhorabuena, felicitaciones y fuegos artificiales para el ganador del concurso (espero que se recupere pronto) y también para el señor que lo ha ideado, que nos ha tenido de lo más entretenidos todo el mes de agosto. ¿Quién dice por ahí que en agosto no hay contenido de calidad en la web? En este blog, no hay mes malo.
M'agradaM'agrada
En Agosto dispongo de muchísimo material, más del que se puede abarcar un post diario, el concurso es como un alivio a tanta bajada
M'agradaM'agrada
Hola a todos, ayer por fin, y de forma muy debilitada he vuelto a casa. Tengo por delante un proceso de recuperación que puede llegar a ser algo duro. Pero lo importante es que todo salió bien y se puede mirar adelante.
Bueno, lo de ganar, fue un poco de suerte, aunque no se puede desdeñar mi gusto por este tipo de concursos. A más de uno de los amantes de la ópera se nos ha aparecido la oportunidad de bajarnos “La Esmeralda” o “The Wreckers” de Ethel Smyth, y alguna otra ópera compuesta por una mujer, alguno, como es mi caso, nos gusta dar un repaso sobre la vida de los compositores nuevos que encuentro y en especial por las compositoras, no debieron tener ninguna una fácil vida artística. En fin, para no alargarme, hará un año o así un amigo, profesor de música en Venezuela y que estaba preparando un trimestre sobre mujeres compositoras (para ensalzar la figura de Teresa Carreño, en la que él está incidiendo mucho) nos pidió a un grupo de amigos material que dispusiéramos sobre compositoras. Ahí ahonde un poco más sobre la figura de Mme. Bertin (y bueno también sobre Miss Smyth, todo un personaje).
Como resultado, al enfrentarme a las primeras pistas saqué en conclusión dos vías de investigación: una era alguna relación de Ingres que no lograba descubrir y, mirara por donde mirara, tendría que esperar a otras pistas.
Y por otro lado, y más contundente, sabiendo que uno de los más renombrados retratos era del padre de Luise Bertin (de ahí casé la fecha del 14 de noviembre), pero todavía había que amarrar la decisión. Podía ser que se buscara a la misma Luise Bertín, a Marie Cornélie Falcon o a la protagonista de la ópera, la gitana Esmeralda. Ya cuando el viernes siguiente salieron las pistas (sobre todo el periódico y la frase) ya cuadraban suficientes cosas como para apostar por un nombre.
En fin agradecer a Joaquim que nos proporcione estos entretenimientos estivales que, además de divertirnos, nos hacen aprender muchas cosas (yo, habiendo tenido trillado el tema de la señora, he aprendido muchas cosas, gracias a la búsqueda de pistas), felicitar a Xavier C. y a Carolina Sintes por su lugar en el podio y a todos los concursantes.
También agradecer a todos aquellos que mostraron su deseo de mejoría para mi salud.
Y reincidir en el agradecimiento al titular de IFL, Joaquim, por su labor, impagable, en beneficio de todos cuantos amamos la ópera,
Un saludo afectuoso a todos.
Fernando de Léon
M'agradaM'agrada
¡Enhorabuena y doble! ¡Como vencedor y por tu pronta recuperación!
M'agradaM'agrada
En primer lugar me alego que ya estés en el siempre molesto proceso de recuperación, pero lo más importante ya ha pasado.
De nuevo muchísimas gracias por tu participación y ahora por la explicación del proceso de averiguación de datos.
Deseo una pronta recuperación y agradezco infinitamente tu participación en el blog, aun más sabiendo los inconvenientes que supone la utilización del traductor.
Un abrazo y enhorabuena por todo.
M'agradaM'agrada
Por fin he terminado la escucha de los actos 3º y 4º de “La Esmeralda”. Son los más conseguidos de toda la ópera aunque al aria “controvertida” (que si era de Berlioz que si no que si sólo arregló el final…) de Quasimodo no le he encontrado “el qué”; hay páginas mucho más interesantes a lo largo de toda la partitura..
Sea como sea, gracias a este concurso y a mis pesquisas he podido acertar con el nombre de esta señora y posteriormente poder escuchar esta obra que desconocía totalmente y a mí descubrir óperas “nuevas” me entusiasma. La grabación que acabo de escuchar corresponde a la versión de Montpellier, dirigida por Lawrence Foster, que cita Joaquim.
M'agradaM'agrada