De tothom és conegut que la Bartoli és una cantant molt especial, una rara avis, una veu del S.XIX. Posseeix una veu gloriosa, extensa, com hom imagina que haurien de ser les veus per les que Rossini, Bellini, Mayr, Paccini o Mercadante escrivien les seves òperes. De fet aquesta veu indefinida, entre la soprano i la mezzo és la veu per la que Rossini va escriure el rol de la Semiramide, desprès robat per les sopranos líric lleugeres, sense el més mínim escrúpol.
Us deixo aquest vídeo per que comproveu com ho fa la Bartoli i potser podríem imaginar com ho feien la Malibran, la Colbran i tota aquella colla.
Si Rossini visques ara, es tornaria boig escoltant aquest fenomen vocal. Fins hi tot la meva homònima es tornaria verda d`enveja, ja que la “Semiramide” li va arribar massa tard, Stendhal dixit.
M'agradaM'agrada
Potser el cant de la Bartolí i el de la Colbran, la Malibran i totes les dives Rossinianes no tenen res a veure. No ho sabem. Nosaltres malauradament no en tenim constància, però estic segur que tan al Stendhal i sobretot a Rossini, els hi hagués agradat la Bartoli.
M'agradaM'agrada
M’agradaria saber què en penseu de la Bartoli ara que comença a interpretar rols de soprano, com ara la Semele que ha fet recentment a Zürich.
És el més assenyat que pot fer ara?
M'agradaM'agrada
Be, no és d’ara que canta de soprano, a Zuric ja ha fet Fiordiligi, Elvira, Susanna (aquesta també al MET). Jo prefereixo que canti com a mezzo o els papers que Rossini va escriure per la Colbran i aqui si que no ha fet res encara, tan sols va gravar el disc esplèndid. Semiramide, Elisabetta, Otello, Ermione, La Donna del lago, Maometto, Zelmira, imaginat el que podria ser veure una Donna del Lago o una Semiramide amb la Bartoli i la Podles juntes!!!.
Quan canta papers de soprano pura, la trobo una mica al límit, però sempre sorprèn i és un plaer absolut. Veritablement estem parlant d’una de les cantants del segle (XX o XXI tan li fa).
M'agradaM'agrada