Això no és una reiteració del post Una Nit (3) a l’Òpera (Paris). Aquest és el títol de la pel·lícula que he vist aquesta tarda. Magnífica, simpàtica, estranya, dolça, tendra, dura, sensible, fresca, intensa. Tot depèn del curt i sobretot tot depèn del vostre estat d’ànim.

El títol ja és la principal declaració d’intencions i el decorat, com no podia ser d’altre manera, és esplèndid.

Amb aquest film, queda inaugurada la secció oficial de cinema.