Seguint la habitual agenda onomàstica, avui hem de felicitar a la Catherine Malfitano.
Va nèixer tal dia com avui, però de l’any 1948.
Aprofito l’ocasió per posar per primera vegada en el
meu blog, un fragment d’un music que m’agrada moltíssim, tant en la seva etapa alemanya, com a la més comercial i injuriada per alguns crítics, etapa americana.
Per TOTES les seves obres, moltes gràcies senyor Kurt Weill.
El fragment de la nostra homenatjada pertany a Aufstieg und Fall der Stadt Mahagonny, del festival de Salzbourg de l’any 1998. La veu de la Malfitano ja feia unes oscil·lacions quasi inacceptables, però l’artista sempre hi és i en aquest repertori, res a dir.
5 nous VodPod’s de Kurt Weill a la XIMO’S VIDEO COLLECTION
IN FERNEM LAND 
Sólo he visto una vez en directo a Malfitano: en la Madama Butterfly del Teatro Victoria cuando el Liceo estaba chamuscadillo. Es una mujer que deja sin palabras
M'agradaM'agrada
Mocho, su debut con La Traviata fue muy impactante. Para mí, la Butterfly era poco “japonesa”, más Tosca para entendernos. ¿Te acuerdas quién hacía la Suzuky, tan pequeñita ella e insignificante? Pues nada más ni nada menos que la Urmana!!!.
M'agradaM'agrada
Com passen els anys…! D’això de la Suzuki de l’Urmana no n’era conscient…
M'agradaM'agrada
Doncs quan va venir ja era “famosilla”, no com ara, però ja havia començat la gran carrera internacional.
Feia riure veure una criada submisa i japonesa de quasi dos metres d’alçada, omplint tot l’escenari del Victòria.
M'agradaM'agrada
Abans havia fet unes Fenenes a Palma de Mallorca i potser va esser la millor de tot el cast i això que l’acompanyava el Manuguerra, el Ghiuselev i una senyora amb molta voluntat que es deia Maria Abajan. Tots dirigits per al Romano Gandolfi que era un esplèndid director de cors i un lamentable director d’orquestra (el rei de les lentituds).
M'agradaM'agrada
No puc sentir ni veure els clips del costat, però se que la veu de la Ava Gardner quan cantava era la de Eileen Wilson.
M'agradaM'agrada