IN FERNEM LAND

HE MIRAT AQUESTA TERRA: SALVADOR ESPRIU (10 de juliol de 1913)


Salvador Espriu i Castellço, oli sobre tela de  J.M. Salichs

Salvador Espriu i Castelló, oli sobre tela de J.M. Salichs

Avui fa 100 anys que va néixer a Santa Coloma de Farners Salvador Espriu.

Aquest és el meu senzill, auster i sentit homenatge al poeta de Catalunya. He trigat a gaudir-lo, però quan t’atrapa ja no t’abandona mai.

He mirat aquesta terra (1980) 
(Salvador Espriu – Raimon) 

Quan la llum pujada des del fons del mar 
a llevant comença just a tremolar, 
he mirat aquesta terra, 
he mirat aquesta terra. 

Quan per la muntanya que tanca el ponent 
el falcó s’enduia la claror del cel, 
he mirat aquesta terra, 
he mirat aquesta terra. 

Mentre bleixa l’aire malalt de la nit 
i boques de fosca fressen als camins, 
he mirat aquesta terra, 
he mirat aquesta terra. 

Quan la pluja porta l’olor de la pols 
de les fulles aspres del llunyans alocs, 
he mirat aquesta terra, 
he mirat aquesta terra. 

Quan el vent es parla en la solitud 
dels meus morts que riuen d’estar sempre junts, 
he mirat aquesta terra, 
he mirat aquesta terra.

Mentre m’envelleixo en el llarg esforç 
de passar la rella damunt els records, 
he mirat aquesta terra, 
he mirat aquesta terra. 

Quan l’estiu ajaça per tot l’adormit 
camp l’ample silenci que estenen els grills, 
he mirat aquesta terra, 
he mirat aquesta terra. 

Mentre comprenien savis dits de cec 
com l’hivern despulla la son dels sarments, 
he mirat aquesta terra, 
he mirat aquesta terra. 

Quan la desbocada força dels cavalls 
de l’aiguat de sobte baixa pels rials, 
he mirat aquesta terra, 
he mirat aquesta terra.

Us deixo un magnífic youtube gentilesa de Marcel Puig Puig amb la magnífica versió musicada per Raimon.

 

34 comments

  1. Inici de càntic en el temple

    Ara digueu: “La ginesta floreix,
    arreu als camps hi ha vermell de roselles.
    Amb nova falç comencem a segar
    el blat madur i amb ell, les males herbes.”
    Ah, joves llavis desclosos després
    de la foscor, si sabíeu com l’alba
    ens ha trigat, com és llarg d’esperar
    un alçament de llum en la tenebra!
    Però hem viscut per salvar-vos els mots,
    per retornar-vos el nom de cada cosa,
    perquè seguíssiu el recte camí
    d’accés al ple domini de la terra.
    Vàrem mirar ben al lluny del desert,
    davallàvem al fons del nostre somni.
    Cisternes seques esdevenen cims
    pujats per esglaons de lentes hores.
    Ara digueu: “Nosaltres escoltem
    les veus del vent per l’alta mar d’espigues”.
    Ara digueu: “Ens mantindrem fidels
    per sempre més al servei d’aquest poble”.
    (1965)

    M'agrada

    • Benvingut a IFL, Joan.
      Raimon va musicà als grans poetes de manera magnífica, facilitant la seva divulgació per a molts que no haguessin arribat mai a ells a través de la lectura.
      El record al poeta és obligat i acompanyar-lo de qui va ajudà tant a fer-lo visible amb una música tan bella i sensible, també.
      Gràcies per deixar el teu primer comentari, esperem que no sigui l’últim.

      M'agrada

  2. bocachete

    Sí que costa, d’entrar-hi… No és un poeta fàcil, i potser per al jovent d’ara, que té menys referents, esdevé críptic. S’ho mereixeria, però no penso que torni a tenir aquella “popularitat” (que tampoc no era tanta, però que el feia conegut, ni que en fos el nom) de fa anys. L’obra poètica és gran, però també cal reivindicar-ne l’obra narrativa en prosa, molt interessant i potser més “assequible”.

    M'agrada

    • Ja ho era aleshores de críptic, la situació l’empenyia a ser-ho, ara el problema és un altre, molt més preocupant.
      Potser ja toca una revisió teatral allunyada del gran Salvat, a veure si és possible una nova visió i dramatúrgia.
      Pel que fa a la narrativa, penso que sempre ha estat la més oblidada, sent com és, grandiosa.
      Gràcies per deixar la teva contribució a la diada.

      M'agrada

    • És un poeta cabdal, encara ara incòmode, caldria que fos més present però ja se sap, no és la cultura i molt menys la poesia, encara que ell va escriure de tot i en tot va excel·lir, el que ara es valora més.
      Quants Espriu s’han escenificat al TN? L’any vinent Pitarra, no dic que no tingui el seu què, però si no s’escenifica al 2013 Espriu, quan es farà? No m’imagino una situació similar, amb un escriptor de les seves característiques i vàlua a qualsevol país civilitzat.
      T’agraeixo que hi hagis dit la teva, tant de bo sempre fos així.

      M'agrada

      • bocachete

        Sí que l’han fet, farà cinc o sis anys van fer-hi La primera història d’Esther en una producció d’Oriol Broggi que després va estar de gira. No va matar, potser, o no va complir el que s’esperava. I fa tres temporades, diria, van fer un espectacle sobre obres d’Espriu. Ara, que es podria haver fet alguna cosa enguany, és una altra cosa.

        M'agrada

  3. lluisemili

    Sóc de la generació que va descobrir Espriu a través de Ricard Salvat i Raimon. I certament em va marcar i encara em dura.

    Voldria reivindicar un conegut poema que, darrerament, he vist reproduir alterat per raons que no comprenc:

    No lluito més. Et deixo
    el sepulcre vastíssim
    que fou terra dels pares,
    somni, sentit. Em moro,
    perquè no sé com viure.

    de Cementiri de Sinera, XXVI

    I també aquest altre, curt i no tan reproduït:

    – Déu m’es feixuga,
    constant, immensa falta
    d’ortografia

    de Per al Llibre dels Salms d’aquests vell cecs, XVIII

    Un amic, ja mort també, deia sempre que “els cansats fan la feina”.
    Doncs això

    M'agrada

    • Com tu molts, quasi tots, però no creus que caldria que els directors teatrals perdessin la por al sacrilegi de fer un Espriu diferent a Salvat i intentar connectar-lo amb el món actual?
      Raimon ja forma part del passat, pocs joves deuen escoltar Raimon, i Salvat ja ens ha deixat. Potser que algú comenci a pensar en donar a conèixer Espriu a les noves generacions sense les lectures i aproximacions de fa 50 anys. Correm el risc malgrat el centenari, poc lluït, de que acabi sent un mòmia, fins i tot incòmode.
      Tothom parla de Martí i Pol, la influència de Llach sempre més popular i assequible que Raimon, i Pep Guardiola, ha fet molt per popularitzar-lo. Potser que algú pensi amb com fer el millor màrqueting per facilitar el coneixement dels nostres “clàssics”.
      Gràcies per deixar-nos aquests tasts

      M'agrada

      • lluisemili

        1) Raimon forma part, exactament, del mateix passat que jo. Ves què hi farem

        2) Raimon i Salvat em van fer descobrir Espriu. Després el vaig llegir practicament tot i el vaig estudiar una mica i tot.

        3)Si hi ha directors disposats a fer relectures, que ja se n’han fet, molt bé ¿quí t’ho discuteix això?

        Només dic que a mi em va marcar Espriu i encara em dura. I per molts anys i “a mucha honra”.

        M'agrada

      • No calia que t’excusessis, no et feia pas cap retret, senzillament volia dir que per a les generacions futures caldria donar a conèixer Espriu amb noves posades en escena i amb noves versions de les cançons fetes per aquests grans musics.
        Vols dir que no estès sempre a la defensiva? 🙂

        M'agrada

    • Ho lamento, sempre et pots conformar amb la lectura, primera opció, del magnífic poema.
      Per a mi Raimon va arribar al moll de l’os, amb una partitura senzilla i sensible, però és difícil connectar amb tota la vostra idiosincràsia, no ho pretenc, però quan m’hi apropo em fa feliç.

      M'agrada

  4. Mercè

    Petita col·laboració al mosaic espriuenc amb una poesia, no per molt coneguda menys interessant, sobretot, penso jo, a hores d’ara.

    Nosaltres sabíem
    d’un únic senyor
    i vèiem com
    esdevenia
    gos.
    Envilit pel ventre,
    per l’afalac al ventre,
    per la por,
    s’ajup sota el fuet
    amb foll oblit
    de la raó
    que té.
    Arnat, menjat
    de plagues,
    aquest trist
    número de baratilli,
    saldo al circ
    de la mort,
    sense parar llepava
    l’aspra mà
    que l’ha fermat
    des de tant temps
    al fang.
    Li hauria estat
    senzill de fer
    del seu silenci mur
    impenetrable, altíssim:
    va triar
    la gran vergonya mansa
    dels lladrucs.
    Mai no hem pogut,
    però, desesperar
    del vell vençut
    i elevem en la nit
    un cant a crits,
    car les paraules vessen
    de sentit.
    L’aigua, la terra,
    l’aire, el foc
    són seus,
    si s’arrisca d’un cop
    a ser qui és.
    Caldrà que digui
    de seguida prou,
    que vulgui ara
    caminar de nou,
    alçat, sense repòs,
    per sempre més
    home salvat en poble,
    contra el vent.
    Salvat en poble,
    ja l’amo de tot,
    no gos mesell,
    sinó l’únic senyor.

    M'agrada

  5. OLYMPIA

    Un cosí llunyà, sobrevingut i, per desgràcia, ja difunt em va fer descobrir el poeta. Vaig començar llegint-ne alguns poemes que, malgrat ser críptics, em sonaven meravellosament. Sentia que el meu idioma tenia sonoritats que m’eren totalment desconegudes, hi trobava paraules que mai no hauria sospitat que existissin. Ell, discret, silenciós, inquietant filava, filava i ens guardava els mots que haurem de conservar mentre ens quedi un fil de veu.
    Un bellíssim i emotiu homenatge, Joaquim!

    M'agrada

    • Els escriptors que et descobreixen la teva pròpia llengua, amb paraules, girs i imatges literàries noves, si més no cal tenir-los presents, poden agradar o no, però cal llegir-los i capbussar-se en la seva obra, a la llarga acaben guanyant tota la consideració i estima.
      Per apreciar-lo encara més, com us vaig comentar, l’excel·lent biografia que ha fet Agustí Pons (Espriu transparent) ha estat fonamental. Jo crec que és de imprescindible lectura.

      M'agrada

  6. katia

    Merescut homenatge!! Gran persona,tan savi,tan adelantat al seu temps.Quàn el llegeixo sempre penso que aixó es el que jo voldria dir…. Ha donat grans lliçons només amb les seves paraules.Una meravella!!

    M'agrada

  7. Merescudíssim homenatge. Que en els llibres de text de l’escola, al costat dels poemes per infants, s’hi colés alguna perla d’Espriu o de Foix, va obrir-me els ulls a la força i la immanència de la poesia. M’agradaria convidar-vos a veure un projecte (http://sortirsen.wordpress.com/) que es va portar a terme el passat Temps de Flors a Girona: un col·lectiu estava muntant un laberint en un dels espais més potents del Barri Vell i “algú” va fer la gracieta de cremar-los tot el material. D’aquestes cendres en va sorgir un muntatge encara més potent que va sacsejar els visitants, potser més acostumats a “flors i violes” que a versos com els del nostre Mestre homenatjat.

    Cançó d’albada (El caminant i el mur)

    Desperta, és un nou dia,
    la llum
    del sol llevant, vell guia
    pels quiets camins del fum.
    No deixis res
    per caminar i mirar fins al ponent.
    Car tot, en un moment,
    et serà pres.

    M'agrada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: