Tres maneres molt diferents de cantar una obra mestre.

Tres maneres diferents d’entendre el cant.

Jo tinc la meva preferida, sabeu quina?

Una manera intel·ligent de fer musica interessant, culte i comercial alhora. Leonard Bernstein, un geni.

Comencem amb la noia aristocràtica, que malgrat donar-li aquest aire de “pija” despitada i que no m’acaba mai de fer el pes, amb la Cunegonde hi te la ma trancada:

June Anderson presentada per la Bea Arthur, any 1991 a Boston.

Seguim amb un bluf que no he acabat d’entendre mai: Sumi Jo, any 1993 a Seul.

Acabem amb un festival, una cantant que honora absolutament la bogeria de la partitura, CHAPEAUX!!!  Natalie Dessay a Glyndebourne (1997)

Bon cap de setmana