Glitter and Be Gay o la Trinitat


Tres maneres molt diferents de cantar una obra mestre.

Tres maneres diferents d’entendre el cant.

Jo tinc la meva preferida, sabeu quina?

Una manera intel·ligent de fer musica interessant, culte i comercial alhora. Leonard Bernstein, un geni.

Comencem amb la noia aristocràtica, que malgrat donar-li aquest aire de “pija” despitada i que no m’acaba mai de fer el pes, amb la Cunegonde hi te la ma trancada:

June Anderson presentada per la Bea Arthur, any 1991 a Boston.

Seguim amb un bluf que no he acabat d’entendre mai: Sumi Jo, any 1993 a Seul.

Acabem amb un festival, una cantant que honora absolutament la bogeria de la partitura, CHAPEAUX!!!  Natalie Dessay a Glyndebourne (1997)

Bon cap de setmana

Un comentari

Deixa una resposta a Mei Cancel·la la resposta