A Erich Wolfgang Korngold o l’associem amb la magnífica musica que va fer pel cinema, el concert de violí o amb Die Tote Stadt i particularment, amb el increïble lied de Marietta.

Avui us proposo, d’aquesta ópera, un altre moment màgic, la canço de Pierrot. Fascinant melodia, decadent i amb un toc de opereta vienesa, al més pur estil Lèhar. És d’una inspiració i sensibilitat embolcalladora.

Jo crec que el dia que els teatres, cansats de repetir sempre els mateixos títols, es decideixin a programar Violanta, Die Kathrin, Der Ring des Polykrates o Das Wunder der Heliane, a part de la ja esmentada Die Tote Stadt, que el Liceu ens va regalar fa dues temporades, tothom descobrirà la injustícia comesa fins ara.

Tot somiant que un dia arribi, us deixo aquesta joia. Thomas Hampson, dirigit per James Conlon cantant el Pierrot’s Tanzlied. És millor escoltar i no mirar les ganyotes que fa el Hampson, talment sembla que tingui molta son i no pari de fer badalls. Tret d’aquesta fotesa, li dona tota la intenció i misteri, que l’ària requereix. Fantàstic!!!