
Pel que hem pogut veure i escoltar al assaig general de la Khovantxina, sembla ser que ens podem trobar davant del èxit de la temporada. Caldrà veure el rendiment vocal de tota la extensa companyia, però el conjunt musical i escènic és magnífic.Llàstima, sempre hi ha d’haver un però, que el Dosifei i el Princep Khovansky, com ja es podia intuir, no superaran els de la darrera vegada (Salminien i Talvela). La resta començant per la Marfa, els Princeps Andrei i Vasili, Shaklovity, el escrivà i tota la resta de la companyia, excel·lents.La direcció d’orquestra m’ha semblat molt bona, creant climes i controlant fins els més mínims pianíssims. El so en algun moment no m’ha semblat del tot nítid, però la platea no és el millor lloc per jutjar el so. Esperaré a gaudir el espectacle des de el quart pis.Menció especial pel cor, que de mica en mica, està retornant als memorables anys del Gandolfi i Sicuri. Tot i que, caldria una renovació en la cordes femenines, les sopranos sobretot. Un BRAVO pel mestre Basso i la seva tasca.La direcció d’escena m’ha semblat excel·lent. Hi ha, com és habitual en tot muntatge modern que pretén ser rellevant, i crec que aquest ho és, una atemporalitat en el vestuari, que barreja un grapat d’èpoques, però mai grinyola res. Crec que el més important, és el bon treball dels personatges, tot i que seguir la complicadíssima trama requereix una lectura prèvia del llibret, des de el tens preludi a teló obert, fins l’impressionant i colpidor final, el director manté l’atenció creant bons moments teatrals.
Com succeeix habitualment, els grans èxits se’ls enduen les obres més complexes. Segurament hi han hagut més assajos, però en qualsevol cas, es veu un gran treball previ. Esperem que les notes estentòries del Putilin i el martell incessant del Brubaker es controlin una mica més, ja que demanar impossibles al Ognovenko i el Vaneev és inutil. Zaremba i Galouzine estaran extraordinaris, ja ho veureu i escoltereu.
He sortit molt satisfet i amb moltes ganes de tornar-hi.
més informacio a Tot preparant la Khovantxina
Aquesta obra té molts números per a ser un èxit, que sigui realment l’èxit depèn de com vagi la Manon. En teoria la Manon té encara més números, només cal que els faci valer…
M'agradaM'agrada
Doncs deixa que discrepi una mica.
La KHOVANTXINA està feta amb un veritable conjunt, amb un equip. No hi han segons repartiments que puguin desequilibrar els assajos.
A la Manon hi ha masses divos i dives, repartiments diferents i TOTES les expectatives. Massa pressió a l’entorn.
Evidentment el Dessay-Villazón-Ramey-Victor Pablo-McVicar és un equip galàctic, però recorda que el Getafe va guanyar al Barça i de quina manera.
M'agradaM'agrada
Com ja he dit la Manon sobre el paper hauria de ser millor, només cal que faci valer…
M'agradaM'agrada