El Teatre Nacional de Catalunya tanca la temporada 2006-2007, amb quatre funcions úniques i estel·lars, per una companyia invitada i amb una comèdia extraordinària, d’un comediògraf de referència.

Massimo De Francovich

Il ventaglio de Goldoni es presenta per quatre dies al TNC per tancar la temporada teatral.

L’esdeveniment és important doncs aquestes quatre úniques representacions ens les ofereix el mític Piccolo Teatro di Milano sota la direcció de Luca Ronconi, dins les celebracions dels 300 anys del naixement de Carlo Goldoni i del 60è aniversari de la fundació del Piccolo.

Simone Toni (Crespino, el sabater)

Deliciós espectacle el que ens ha ofert el Piccolo. Magistral direcció del gran Luca Ronconi i magistral interpretació de tots i cadascun dels membres de la magnífica companyia.

Un joc escènic milimétricament treballat on és tan important el text com la gestualitat dels actors. Hi havia moments que el constant moviment gestual semblava una coreografia perfectament assemblada amb l’acció i el text. Quina absoluta sapiència escènica la de Ronconi i quina lliçó magistral de teatre, ben fet i ben dit.

Podria tan sols posar un únic retret en una actuació de cabdal importància en la trama,  per be què secundaria. A la senyora Giulia Lazzarini, que actua estupendament, li manca una presència vocal, que amb la crec jo que volguda, segurament per Ronconi, reducció del volum sonor d’aquest personatge, per tal de marcar més el caràcter senyorívol i aristocràtic, ha fet que la seva veu i per tan, la seva presència en escena, es perdés a la sala gran del TNC, que ja sabem que no és un prodigi d’acústica, però mentre que als altres, quasi sempre se’ls escoltava a ella quasi mai.

A destacar absolutament dues interpretacions de entre les eminents, la de Federica Castellini fent de la camperola Gianina i la de Massimo De Francovich fent el Comte de Rocca Marina. Però tots els altres, repeteixo que magnífics.

Avui dissabte 30 de juny, és l’última oportunitat de veure’ls a Barcelona. Si algú no vol veure un altre Manon, ni per la tele, li recomano una visita al TNC.

L’espectacle és en llengua italiana i sobretitolat al català (que és llegeix amb dificultat), però crec que l’obra, encara que el coneixement del italià no sigui de nivell de tesi doctoral sobre la Divina Comèdia, s’entén prou be.