IN FERNEM LAND

IL CALIFFO DI BAGDAD, una agradable sorpresa


Aquests dies a Barcelona, no tot han de ser les Manons mediàtiques, discutides i discutibles, dels dos magnífics divos Dessay i Villazón. També hi ha lloc per descobrir una petita o gran, joia de l’òpera espanyola, encara que estigui cantada en italià, del músic, cantant i empresari Manuel del Popolo García.

 Rousset

Ja em vaig estendre prou en el post Esdeveniment a Barcelona, sobre la importància cabdal en la música espanyola i en la història de l’òpera en general de la família García i del que representen cada un d’ells, García pare i fill, Malibran i Viardot, principalment. Per tan avui parlarem de la magnífica audició de Il Califfo di Bagdad ahir, al Palau de la Música.

La música de García és musica del seu temps, una mica bevent del llegat de Mozart i Haydn, però amb el toc italianitzant de Rossini a vegades i Paisiello, però la originalitat recau en el toc espanyol de les melodies i acompanyaments de les àries i números concertants. Aixì podem escoltar jotes, tiranas i seguidillas, acompanyades amb tocs rítmics dels arcs sobre les cordes o del més ampli ventall d’instruments de percussió per l’acompanyament dels aires una mica alla turca, per ambientar el argument al Bagdad imaginari que ens proposa el ingenu llibret.

El primer que cal destacar és Christophe Rousset i els seus Talents Lyriques que han contagiat de l’alegria de la partitura  a tot l’escàs públic que s’ha acostat al Palau.

Ritme àgil i alegre, amb una corda brillant, una fusta i un vent que amb els instruments originals, ja se sap què a vegades succeeixen sons més aviat cridaners o feridors, però que amb la detallada i matisada direcció de Rousset, han esdevingut tan sols, anecdòtics.

El plantell de cantants escollits per l’ocasió, idèntic al provinent de les representacions del Festival de Granada i el Teatre de la Zarzuela de Madrid, de la darrera setmana, han defensat més que satisfactòriament la partitura, que no m’ha semblant especialment difícil i inclement amb els cantants, però ja se sap que a vegades allò que sembla aparentment senzill te una dificultat extraordinària.

El paper principal, és a dir el Califfa l’ha cantat José Manuel Zapata, que de mica en mica s’està imposant com un cantant Rossinià de primer nivell Jose Manuel Zapata(aquest any vinent debuta al MET amb l’Almaviva). Tot i que hi ha unes notes en el pas de la veu, que no es projecten amb la mateixa nitidesa i descaro, que la resta de la seva amplia tessitura, la coloratura és impecable i ha resolt totes les agilitats amb aparent facilitat.

Anna ChierichetiEl paper Zetulbè ha estat cantat per la soprano Anna Chierichetti, de veu si no molt gran, si molt ben projectada, amb una notable facilitat per la coloratura i els pianos i algun petit problema amb el fiato. La seva interpretació del ària del segon acte, Per rendermi costante, potser el millor número de l’obra, ha estat magníficament cantada, i si algun retret li haig de fer és que m’ha semblat una mica aturada com actriu. El fet de voler fer una versió, no es pot ni dir semiescenificada, però amb un vestuari horrorós, de la producció, i unes entrades i sortides d’escena, han evidenciat les seves mancances com actriu.

El paper de la criada Kesia ha estat cantat per la simpàtica i caricata mezzo italiana Manuela Custer (en el programa Kuster). Aquesta mezzo s’està imposant en el Manuela Custerrepertori rossinià. Últimament és cantant fixa en els repartiments del ROF (aquest any canta el Pippo de la Gazza Ladra al costat de Mariola Cantarero) i comença a fer una important carrera pels teatres d’Europa. També és habitual de les gravacions de l’Opera Rara. La veu és bonica i rica en armónics, però no sempre és projecte o la projecta amb la mateixa intensitat, hi ha vegades que queda tapada i no és per manca de volum.

Ells tres, juntament amb el director, són els que s’han endut l’èxit de la nit.

La resta han estat correctes. La mezzo Milena Storti, molt bona cantant però amb limitat volum, quan se la sentia, estupenda.

El baríton Mario Cassi, molt jove i sembla que la veu encara s’hagi de definir. El registre greu, inexistent.

El tenor Emiliano González Toro,  és molt jove i te molta carrera per endavant. Te coloratura suficient per destacar en aquest tipus de repertori, però sembla que li manqui seguretat. Ha cantat la seva ària una mica encongit de so.

Finalment, el baríton David Rubiera ha omplert dignament el seu poc rellevant paper de jutge.

Com ja vaig pronosticar, un gran esdeveniment musical, que mereixia abarrotar el Palau, fins més amunt dels cavalls del segón pis, però que malauradament no ha estat així i sembla ser que molts dels que hi ha anat, han estat convidats. Llàstima pels que s’ho han perdut, valia molt la pena.

Ara per tots els que s’han quedat a casa, els hi queda la oportunitat de conèixer-la amb el CD que es publicarà de totes aquestes representacions. A veure si aquest cop em fan cas.

(a tall d’anècdota si a mi em paguen per sortir vestit com ha sortit el Rousset a dirigir, amb un disseny hilarant, sembla ser que de Loewe, jo m’estimaria més no cobrar i evidentment, no sortir)

3 comments

  1. Papagena

    Ya decía yo que me habían encantado los cantantes…qué nivel!!Se ve que voy echando oído, jeje.
    Aunque más nivel aún tuvieron algunos asistentes al evento 😉
    P.S: Un disgusto la noticia que das sobre Beverly Sills Ximo…otra grandísima Manon.

    M'agrada

  2. Colbran

    Una gozada de obra. Alegre, divertida y muy inspirada. Por cierto la “tirana” incluída en el aria de soprano del segundo acto tiene unos compases que luego, pasados los años, se volverían a escuchar en “El barberillo de Lavapiés”. Una de dos o Barbieri conocía la obra de García y tomó prestados estos compases, o pertenecen a un canto popular utilizado, lícitamente, por ambos.
    La orquesta con Rousset al frente y los cantantes, en general, brillaron a gran altura.
    Qué lástima no poder verla escenificada!

    M'agrada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: