Aquest mes de juliol ens està deixant sense cantants d’òpera. La Sills, la Crespin, el Jerry Hadley, ara la Teresa Stich-Randall que ens ha deixat als 79 anys d’edat.

Teresa Stich-Randall va néixer la vigília de Nadal de 1927 a New Hartford, al estat de Connecticut i ha mort a Viena.

La seva veu de soprano lírica va fer que s’adaptés perfectament al repertori mozartià. La seva Fiordiligi, La Contesa de les Noces de Figaro, la Donna Ana o la Konstance quedaran com emblemàtiques i referents absoluts de com cal cantar aquest repertori.També va fer incursions en el repertori barroc (Bach i Handel) i evidentment en el cap del lied (Schubert, Brahms i Richard Strauss).

Una de les característiques de la seva veu era la puresa de timbre, que conjuntament amb una tècnica excepcional, la va portar al capdamunt de les cantants del segle XX.

Hi ha una gravació, referencial en la història fonogràfica del segle XX que li fa absoluta justícia. Herbert von Karajan va gravar el seu mític Rosenkavalier (R.Strauss) a l’any 1956, comptant amb un equip artístic de veritable somni, inigualable i que encara no ha estat superat per cap altre gravació. La Marschallin de Elisabeth Schwarzkopf, l’Octavian de Christa Ludwig, el baró de Otto Edelmann, la Sophie de Teresa Stich-Randall, i un equip de comprimaris d’autèntic luxe , Wächter, Welitsch, Gedda, etc., per servir un obra mestre com mai.

Serveixi aquest fragment excels del art de la Stich-Randall i la Christa Ludwig com homenatge a una carrera, una veu i una vida dedicada a l’òpera.

Descansi en pau