Avui, en aquesta galeria de cantants infreqüents i en l’alternança nen, nena, que m’he imposat, toca el torn a Marcello Mastroiani.

Mastroiani es potser el paradigma del latin lover, del “mattatore” italià que enamora. Va néixer el 28 de setembre de 1924 a Fontana Liri (Italia) i va morir a Paris, el 19 de desembre de 1996.

La seva llarguíssima i important filmografia (va debutar a l’any 1948 amb la pel·lícula de Riccardo Freda, I Miserabili, basada en la novel·la de Victor Hugo), potser ens faci oblidar que va interpretar a l’any 1966 una comèdia musical, basada en la vida d’un altre “sex symbol” mundialment reconegut, Rodolfo Valentino. El musical es diu Ciao Rudy i va ser ideat per Pietro Garinei i Sandro Giovannini.

Garinei & Giovannini, varen ser autors teatrals i comediògrafs, que varen obtenir grandíssims èxits amb obres com Un paio d’ali, Buonanotte Bettina, Il Giorno della Tartaruga, Rugantino (del que ja vaig parlar en el post Roma nun fa la stupida stasera), Rinaldo in Campo o Aggiungi un posto a tavola (aquí anomenat El Diluvio que viene). Tots aquests grans èxits, entre d’altres, portaven música d’Armando Trovajoli.

Ciao Rudy, malgrat el prestigi dels creadors i del seu intèrpret, va tenir males crítiques, tot i que el teatre cada dia exhauria les localitats. El ego de Mastroiani no va poder amb la valoració que en va fer la crítica i va abandonar l’espectacle. La broma li va costar cent milions de lires.

Avui us proposo que l’escoltem en uns fragments d’aquest musical. El primer número és “Quattro palmi di terra in California”, el segon “Questo si chiama Amore” i el tercer és el final, “Ciao Rudy”.

Potser la crítica va valorar que el cant i el ball de Mastroiani eren massa aproximats, escoltant aquests fragments, jo hagués donat no se pas què, per veure’l.

Què ho gaudiu!