Aprofitant que el corresponsal Amfortas ens ha fet la crònica d’aquesta interessantíssima òpera, que trobareu com sempre a la pàgina AMFORTAS EL CORRESPONSAL, us vull deixar algunes informacions i uns àudios de la representació del 27 de setembre de 2007 al Teather an der Wien (les que ha vist ell).
.
Repartiment de ls representacions de Viena:
- Kristine Jepson – Sister Helen
- John Packard – Joseph De Rocher
- Frederica Von Stade – his mother
- Roberta Alexander – Sister Rose
- Roman Sadnik – Father Grenville
- The RSO Vienna conducted by Sian Edwards
Dead Man Walking és la primera òpera del compositor nord americà Jake Heggie, nascut al any 1961 a Florida.

A l’any 1998 el varen designar compositor de l’òpera de San Francisco i el primer fruit d’aquesta relació va ser aquesta òpera que es va estrenar a l’any 2000, obtenint d’immediat un gran èxit.
La crítica va elogiar tant el treball musical com el magnífic llibret, ressaltant la simbiosi entre les emocions i les idees i el missatge.
S’han ofert d’ençà de l’estrena més de 15 produccions diferents, les darreres a Dresde (2006) i ara a Viena.
La seva segona òpera The End of the Affair, es va estrenar a l’Òpera de Houston a l’any 2004.
A l’any 2005 torna a col·laborar amb Terrence McNally, el mateix llibretista que
per Dead Man Walking, en l’òpera “At the Statue of Venus“, que es va estrenar a l’Òpera de Denver amb la Philharmonia Baroque Orchestra dirigida per Nicholas McGegan i amb les veus de la soprano Isabel Bayrakdarian i Patty Lupone.
Dead Man Walking està organitzada en dos actes i divuit escenes, deu pel primer acte i vuit en el segon.
L’estrena va ser el dia 7 d’octubre del any 2000, ara justament ha fet 7 anys.
- El director musical va ser Patrick Summers
- El director d’escena Lotfi Mausouri
El cantants principals:
- Susa Graham – Sister Helen
- John Packard – Joseph De Rocher
- Frederica von Stade – la mare
- Theresa Hamm-Smith – Sister Rose
- David Tenenbaum – Anthony De Rocher
- Jay Hunter Morris – Father Grenville.
Us deixo els àudios de:
preludi del primer acte
escena del segon acte amb Frederica von Stade i Kristine Jepson.
Els útims impactants deu minuts.
Espero que us agradi. Jo m’he quedat envejant al corresponsal Amfortas i amb ganes que s’estreni al Liceu.
¡que curioso¡ casualmente mientras Anfortas disfrutaba de la representación operística en Viena, en telemadrid casi a la misma hora proyectaban la pelicula con S. Penn y la S. Sarandon. La verdad que la peli no mata, seguro que la ópera me gustará más.
M'agradaM'agrada
Pilar si que mata, el muere 😆 😆 😆 , perdona el chiste fácil, pero es que me lo has puesto a huevo. A mí si que me gusta la peli.
M'agradaM'agrada
Fa dies que el tinc pendent d’escolta, a veure si trobo un moment, camí del fisioterapeuta…
M'agradaM'agrada