Photos: Terrence McCarthy
A finals de novembre i el desembre del any passat, pràcticament coincidint amb la nostre Manon Lescaut, la cantant finlandesa Karita Mattila va cantar a l’Òpera de San Francisco la Manon de Puccini, al costat del tenor ucraïnès Misha Didyk, que està cantant aquests dies el rol de fals Dimitri en el Boris del Real, i dirigits pel titular de la casa Donald Runnicles.
El proper gener la cantarà al MET al costat de Marcello Giordani i dirigits per James Levine.
Us deixo uns quants fragments de la interpretació intensa de la Mattila. Potser la seva veu i estil, tan poc italians, ens queden una mica lluny de la carnalitat llatina del personatge creat per Puccini, però ja ens hagués agradat comptar amb aquest parell de cantants, en el torn del diumenge a la tarda.
- acte segon: In quelle trine morbide. L’ora, o Tirsi. Oh, sarò la più bella (hi ha un tall al mig del duet).
- acte quart: Vedi, vedi, son io che piango….Sola perduta, abbandonata
.
IN FERNEM LAND 
No ho sé. No m’acaba de convèncer. Caldria sentir-la en directe. Al Liceu jo diria que vam tenir uns cantants (excepte Hugh Smith) més que notables, però molt possiblement de les sopranos que últimament han fet Manon Lescaut la millor sigui Fiorenza Cedolins (és una llàstima que tregui el paper del seu repertori!). La Mattila que ens la portin pel Fidelio.
M'agradaM'agrada
Home amic Vianant, en qüestió de gustos no hi ha res escrit, però tot i que la meva amiga Mattila està anys llum de la Tebaldi, per posar un exemple gloriós de Manon pucciniana, m’agrada molt més que l’estupenda Guleghina que ens va tocar en aquesta rifa dels abonaments liceistes. Allò si no ho recordo malament i encara tinc per desgracia, molt present aquell diumenge, era una Carmen de tercera, amb un quart acte digne (per part d’ella és clar).
M'agradaM'agrada