Avui m’haureu de perdonar, però és que el cos em demana fer-vos aquesta reflexió.
Estic indignat amb el President de la República Francesa. El tractament que està donant al lamentable cas del Txad, em treu literalment de polleguera.
Com és possible que succeeixi això i que el protagonista sigui el President d’una de les potencies culturals del món?. Com és possible que aquest senyor vagi pregonant amb la prepotència que el caracteritza, que s’endurà cap a França, siguin culpables o no, als francesos i espanyols (la torna) que encara estan sota procés judicial?.
L’acte terrible d’aquest diumenge, quan ja s’havia resolt el tema en els despatxos del Eliseu i el President agafa un avió, tan sols per fer-se la fotografia que donarà la volta al món i el presentarà com un heroi de pel·lícula de Spielberg, és d’una indignitat i d’un menyspreu cap a l’antiga colònia, i la resta del món, denigrant.
Com es possible que aquest senyor hagi fet aquest cop d’efecte teatral i no hagi dit res, ni hagi fet cap declaració sobre aquesta falsa ONG francesa, anomenada l’Arca de Zoé, que no és altre cosa que una empresa que trafica amb infants?.
Com s’explica que una organització francesa contracti una companyia aèria catalana per fer aquest servei?. És que les franceses no ho veien clar i la Girjet va mirar cap a un altre banda?. 150 nens raptats és molt fort. Hi ha gent del Txad conxorxats amb aquests pirates, sen se cap mena de dubte, però entenc la indignació del president del Txad, Idriss Deby.
Finalment per si tot aquest merder no m’afectes prou, el President del Govern d’Espanya i el seu Ministre d’Assumptes Exteriors varen fer el més absolut ridícul anant a peu de l’escaleta del avió a acatar de la manera més rastrera, l’entrega de les hostesses de Girjet. Tot estava pactat, tot estava arreglat, no calia fer aquest numeret. On està la dignitat dels mandataris?
Tots els problemes i incidències dels francesos, fins hi tot dels delinqüents, fora del seu país, estaran avalats a partir d’ara per les accions personalitzades del President de la República? Se li girarà molta feina al Sr. Sarkozy.
Mentrestant avui ha anat a fer-se un altre fotografia al Congrés dels EEUU. Ha estat ell, en aquest cas qui ha anat al peu de l’escaleta del avió del Gran Germà. Ha acatat tot el que calia, no ha parlat del Irak i con que la majoria del congressistes ara és demòcrata, els ha parlat del compromís amb el medi ambient i el canvi climàtic, ovacions del hemicicle, somriure cinematogràfic i suposo que enuig del Rajoy i de tota la parentela.
Amb tot el respecte del món, quina pallassada!. I qui fa les pallassades?, doncs els pallassos.
Demà us prometo torna amb la meva línea habitual, avui ho sento, no me’n he pogut estar.
IN FERNEM LAND 
Tienes toda la razón. A mí el caso este de los niños me tiene alucinado, porque se mire como se mire, acaba pareciendo una compraventa de hijos/acogidos/adoptados o como lo quieras llamar. Lo de los políticos haciéndose la foto ya me sorprende menos…
M'agradaM'agrada
No veo porqué no puedes hablar de otros temas que no sean musicales en tu propio blog. Con respecto a lo de Sarkozy y la falsa ONG, totalmente de acuerdo. Pero hoy al leer que se había ido a hacer la foto de rigor ante el Congreso de los Estados Unidos, me pareció que la payasada ya llegaba a límites delirantes. Y encima lo reciben con ovaciones!!! Este protagonismo tan de derechas me hace recordar a otros viajes realizados hace unos años por el Sr. Aznar. Y ya que allí a Sarkozy le llaman “Sarko, el americano”, lo mismo acaba filmando alguna continuación de Arma Letal.
M'agradaM'agrada
Hola ximo.
A tu blog no le sientean bien estas mezquindades. Puedo entender que estés alterado, yo también, pero encontrarnos con esto, también en este blog, me desazona.
No te enfades.
M'agradaM'agrada
Perdón, no le sientan.
Hemos coincidido con Roberto en el tiempo.
Bueno yo creo que ximo puede hablar de lo que quiera, pero esto de hoy lo encontramos en las TV, la prensa, la radio, en la sopa, vamos. Lo que normalmente nos encontramos en In fernem land, no y sobretodo el modo de reflejarlo que tiene ximo, menos.
M'agradaM'agrada
Aquesta mena de personatges són més dignes de dirigir una república “bananera” amb els meus respectes per les repúbliques que visquin del comerç d’aquesta fruita!
És tan esperpèntic que si ho veiéssim en una pel·lícula, una obra de teatre o una òpera ens semblaria exagerat i poc creïble! És una autèntica caricatura! Digna de un president com el de Independence Day!!!
M'agradaM'agrada
No quería comentar nada sobre este tema tan desagradable pero me alucina pensar que alguien esté en contra de que puedas exponer en tu blog lo que quieras, más tratándose de Sarkozy y Bush que junto con Aznar podrían formar el “trío de payasos de la bencina” (en alusión al musical alemán de 1930).
M'agradaM'agrada
Yo creo que he dicho que ximo podía hablar de lo que quisiera. Lo único que me ha extrañado el atículo de hoy. Pero ximo si te ha molestado, discúlpame.
Me sabe mal, no era mi intención crear una polémica ya que estoy básicamente en línea con todas las ideas expresadas. No quiero que parezca que estoy conforme con la actuación del Presidente francés. Nada más lejos de la realidad.
M'agradaM'agrada
Doncs mira que jo (en altres ámbits o foros) soc més partidaria de no parlar de política…Però aquesta hi havia de ser, i , particularment, em sembla molt bé.
Crec que no s’ha investigat prou (ja sortirà, suposo) la Cecilia Connexion, que em sembla que és un factor important en aquesta òpera bufa…o drama històric?
He llegit també que el “soplo” de que l’avió anava a enlairarse amb el seu carregament el van donar els serveis secrets francesos. Em sembla que hi ha moltes coses que no sabem, de moment!
M'agradaM'agrada
A mi me parece estupendo que Ximo reflexione sobre lo que él quiera en su rincón personal.
Respecto al tema de fondo sólo añadiré que lo que se espera de los políticos es que resuelvan problemas aunque les guste o tengan que hacer el payaso. Mejor mil veces colorado que una pálido.
Lo malo de la política es que se ha convertido en propaganda.
M'agradaM'agrada
Gràcies a tots, per fer-nos fer pensar.
Em sembla que no es discuteix el que puc posar al blog, però tothom a d’entendre que hi haurà dies que uns posts ens agradin més que els altres, parlin d’òpera, dels actors que canten fatal (no tots) o d’un problema urbanístic del meu barri.
Us necessito a tots.
Gràcies.
M'agradaM'agrada