El proper divendres, com ja és tradició, dia de San Ambrogio, patró de Milà, s’inaugura la temporada de La Scala de Milà. Aquest any ho fan amb una obra que estimo moltíssim, del compositor que més estimo i sobre el paper, amb un equip artístic d’aquells de la Scala de tota la vida.

La direcció musical està a càrrec del gran Daniel Barenboim, que ha esdevingut el principal director invitat de la Scala i que de tots es sabut l’extraordinària afinitat que te amb aquesta obra. El seu ja llunyà debut a Bayreuth a l’any 1981  amb la mítica producció de Jean Pierre Ponnelle ja comentada a In Fernem Land, en ocasió de l’edicio del DVD per la DG, és extraordinari i la segona versió a l’any 1992 amb la controvertida producció de Harry Mïuller, on Barenboim va tocar el cel, amb un repartiment encapçalat per Waltraud Meier i Siegfried Jerusalem en plena forma.

Ara a la Scala de Milà, l’equip artístic està encapçalat per la mateixa Isolde, sense cap mena de dubte, la millor Isolde dels nostres temps, Waltraude Meier.

El Tristan serà Ian Storey, que aparentment no sembla ser la millor opció, però veurem de que són capaces les energies i influencies musicals del gran Barenboim.

La Brangäne de l’americana Mychelle De Young ens assegura l’honestedat d’un rol sempre difícil de defensar sigui per una mezzo o una soprano dramàtica.

En el rol de Kurwenal hi trobem el desconegut per a mi, Gerd Grochowski i en el del rei Marke, el sensacional Matti Salminen.

L’altre punt d’extraordinari interès està en l’equip escènic i en la proposta que ens farà el sempre genial Patrice Chéreau.

Tot això ho podrem veure tots en directe sintonitzant el mateix dia 7 i en rigorós directe la transmissió televisiva que en farà el canal ARTE.

Atenció al horari doncs no ho tornaran a repetir.

• 1er acte, a les 19:00
• 2on acte, a les 20:50
• 3er acte, a les 22:40

Ja ha passat el temps que ho seguíem per la radio. Ara ja fa uns quants anys, que al menys radio 2 ho passa en diferit i aquest any s’inicia aquesta iniciativa televisiva via satelit, que és del màxim interès.

Tractant-se dels directors i malgrat tot, del teatre de l’òpera més històric del món, és una cita ineludible davant dels televisor.

Us deixo per anar fent boca, el “Mind un leise” del Tristan de Bayreuth de l’any 1995 amb Baremboin i la Meier, acompanyats per Uta Priew i Mathias Hälle.

Post de la inauguració