IN FERNEM LAND

LICEU: més AIDES


 

El dijous 29 i avui diumenge, he vist dues representacions més d’Aida, amb repartiments absolutament diferents i tan sols amb la coincidència de la Carosi fent Aida avui i el primer dia. La resta tots diferents.

Anem a pams:

Des de la primera representació a la del divendres es varen fer 6 representacions i amb la d’avui 8. La direcció orquestral de Callegari, continua tenint alts i baixos, però mentre que avui no hi han hagut desajustos notoris, el dijous hi varen haver un parell de pèrdues importants, en el concertant del segon acte i en el tercer. És evident que amb tants canvis de repartiments el més lògic seria alternar els directors. Uns repartiments amb uns cantants i directors i la resta amb un altre, així al menys asseguraríem més coherència i equilibri. El cast de dijous es veia més perdut i abandonat per part del director musical i el d’avui, potser per que era el segon cast oficial, més conjuntat i treballat.

Pel que fa a les veus, de tot una mica, però en cap cas he trobat un cantant excel·lent, per bé que tampoc cap desastre.

De la Carosi no en tornaré a parlar, ha estat més o menys com el primer dia, fent coses boniques i superant amb tècnica i professionalitat les nombroses dificultats de la partitura. Potser avui en el duo de la tomba ha estat més inspirada o potser cantar al costat de Berti li donava més seguretat que el primer dia amb l’Alagna.

Hasmik PapianHasmik Papian es una molt bona soprano. Em va agradar. Te un registre generós però li manca registre greu, o al menys en la funció de dijous va quedar o bé ofegada o amb un so massa obert per tal de fer-se sentir i és una llàstima doncs la veu és molt homogènia i sap apianar tot i tenir un registre agut molt poderós.

Tant Piero Giuliacci com Marco Berti tenen veu de Radamès. Tots dos no acaben de fer bé la feina, per motius més o menys similars. Per cantar òpera no ni ha prou amb tenir molta veu, però sembla impossible que un tenor amb molta veu, sigui capaç de saber cantar i utilitzar la tècnica.

Giuliacci i Berti cantant un Celeste Aida similar. Tots dos volen demostrar l’agut que tenen amb escreix i tots dos erren a l’hora de rematar la feina,Piero Giuliacci o es precipiten o no respiren bé. El agut els hi queda curt i escanyat i és clar el públic no vol això. A Giuliacci un únic espectador el va protestar sorollosament, sense motius i posant en evidència la seva grolleria i imprudència davant la resta que ens varem quedar atònits. Una imprudència d’aquest tipus pot fer perillar tota una representació. Per sort el tenor es va superar i va cantar dignament. Te un altre gran problema, segons el meu entendre. Els seus recitatius i les frases concertants son absolutament descuidades, com si l’òpera tan sols fossin les àries i els duets. Totes les frases del segon quadre del acte segon varen ser grolleres i mal dites, així com el diàleg al final del tercer, això si, el “sacerdote Io resto a te”, va ser espectacular. Te una voluntat d’apianar i fer reguladors, però no sempre li surten convincents i on es troba més a gust és en el canto forte.

Marco Berti potser encara te més volum. Avui diumenge ha fet un us  Marco Bertiabús de les seves facultats, tant és així que acaba per avorrir amb aquesta demostració de poder. És cert que no escoltem gaire sovint veus tant privilegiades, però una dosi de belcanto i una mica més d’expressivitat i variació musical, no li aniria gens malament. És maldestra en la emissió del so i en el duo final ha demostrat com li costa dominar les mitges veus i el cant legato. Quan ha de demostrar facultats no te problema. La veu corra molt i és més bonica que la de Giuliacci, però tot i tenint aquestes facultats, no ha fet un éxit. Amb un públic tant predisposat com el de diumenge tarda, és tot un símptoma.

A Larina Diadkova se li ha passat l’arròs. La veterana mezzo te una línea verdiana de primer ordre, una elegància i una musicalitat notable, però la zona aguda està esgotada. Al inici del segon Larisa Diadkovaacte va tenir greus problemes per afinar la frase tan aguda de “Vieni amor mio, m’inebria…” On ens va fer patir de valent va ser en la seva gran escena del quart acte, doncs amb el duo amb Radamès va fer dos crits espectaculars. El seu “Anatèma! su voi” és per oblidar. Una veritable llàstima, doncs va ser una gran mezzo verdiana.

Jo crec que Marianne Cornetti no és una mezzo verdiana, malgrat que canta els gran rols verdians per tot arreu. Pot ser una bona mezzo belcantista, però per a ser verdiana li manca rotunditat en el centre i sobretot un registre greu important. Comença molt reservada i es va escalfant gradualment fins arribar a la seva cabdal escena, però no te prou material per fer tot el que ella voldria. Ho supleix amb una exagerada interpretació escènica i em recursos molt eficients però poc convincents.Marianne Cornetti és una Amneris correcta i prou.

El dos Amonasro semblaven clònics físicament i vocalment, curiosament molt similar a Joan Pons, per bé que m’ha agradat més el Ambrogio Maestri d’avui, que el Alberto Mastromarino de dijous. Tots dos no son barítons dramàtics com requereix el rol, però la Ambrogio Maestriseva corpulència i volum vocal, els hi permeten fer un “non sei mia figlia, dei Faraoni tu sei la schiava” molt impactants. Tots dos es troben més còmodes en la preciosa frase del concertant del segon acte, que en el dramatisme del duo amb Aida, però ambdós, han impactat. Mastromarino te una escola similar al Guelfi d’ara, però canta més que parla a diferència del horrorós Guelfi. Maestri te una línia més depurada i regular. A tots dos m’agradaria veure’ls en un altre rol que ens permeti valorar-los millor.

Alberto MastromarinoAndrea Papi fa bo, sense ser-ho a Giorgio Giuseppini en el rol de Ramfis. Papi ja va demostrar aquest juliol en la Norma que és molt limitat, jo, si no millora, no el tornaria a contractar mai més. Giuseppini per fer el Rei és correcta, però el Ramfis necessita d’un baix que impressioni. En tots dos casos Stefano Palatchi com a Rei, semblava poder fer millor Ramfis que ells.

Estic una mica tip d’Aida, sort que ara amb La Cenerentola reposarem, abans d’atacar la traca final amb el duo Fantini-ZAjick, que espero que em tregui d’aquest avorriment i discreció.

La crònica de la primera del dia 19 de novembre

8 comments

  1. Tosca

    XIMO, d’acord amb tu. Vaig asistir a la funció d’en Giuliacci i amb va semblar un tenor pla, sense matiços, en els duos va desapareixer molts cops ni el sentia. La Papian em va agradar més que la Carosi el dia de l’estrena ( no l’he tornada a sentir )i la Diadkova, malgrat les sorides de to del quart acte, amb va agradar. No obstant, cap de les Aides, al menys de les que he vist, han estat per recordar.

    M'agrada

  2. joanpau

    Ximo, dissabte espectacular. L’Alagna em va agradar molt, però molt. La Hui He molt millor del que em pensava, però no tant com per fer-li l’èxit que va tenir. La veu està bé, però li manca cor. La que no em va agradar gens va ser la Fiorillo i va ser una pena, doncs amb una Amneris com cal, hagués pogut ser una Aida fabulosa. El Pons encara defensa prou bé el Amonasro i malgrat el kitsch de la producció, m’estimo més això que les mamarratxades que ens tenen acostumats. El mes de gener baixaré per veure un altre Aida, aquesta si, amb una Amneris com cal i espero que la resta bé, encara que pel que dius del Berti, no em faig gaires il·lusions. No vaig poder assistir al recital del Flórez, però ahir el vaig gravar, és clar que no és el mateix i el so no era gaire bo. Saps si Catalunya Música el donarà?

    M'agrada

  3. Qué suerte, cuántas voces y cuántas Aidas!!! Qué pena que radio clasica y radio catalunya se hayan puesto de acuerdo para retransmitir el mismo reparto dos días diferentes, con lo que hay para elegir…Hasmik Papian nos hizo aquí una Desdemona muy elegante hace varios años. Habrá volado, nunca mejor dicho, desde el otro lado del charco porque hace nada estaba cantando Norma en el Met.

    M'agrada

  4. alex tucker

    Abans de tot, felicitats per el teu blog!

    En la funçiò del passat , en Alagna ( encare que no sigui veu de Radamès ), es un dels millors tenor d’avui en dìa i al menys sap cantar i hò fa molt bè.
    A veure si es confirma el D.Josè de la propera temporada, per gaudir del millor tenor d’enguany per cantar opera francesa.

    M'agrada

  5. alex tucker

    S’ha tallat el final de la meva primera frase on volìa destacar el gran exit d’en Alagna el passat dissabte que sense veu de Radamès, es molt mes superior com cantant qu’en Berti.

    M'agrada

  6. ¡Hola Coco, nos tenías muy abandonados!. No te creas, al final tantas Aidas y tan mediocres terminan por aburrir.
    ALEX TUCKER! gràcies per deixar un comentari en dos parts (com t’agrada fer-te veure 😆 ). Alagna no és suficient per aguantar 16 funcions d’Aida, sobretot tenint en compte que tan sols n’ha cantat quatre. La resta massa correcció mediocre, en el millor dels casos.

    M'agrada

  7. Amfortas

    Vaig veure i sentir la darrera funció de Aida al Liceu el dissabte passat i la veritat que anava pensant que seria una funcio per oblidar despres de haver llegit les critiques dels diaris i alguns comentaris del blog. Despres de sentir Celeste Aida interpretada per M. Berti,ja no tenia dubte de que seria un desastre, però a partir d’aquest moment tot va comença a canviar. Notable actuació de la Fantini, extraordinaria de la gran Zajick, molt be J. Pons, i en Berti va anar millorant fins arribar a un aprovat alt. La resta sense gloria però també sense penes van complir. El cor va tenir un bon dia i la direcció musical va anar en el mateix sentit que el tenor. Era la 9ª vegada que veia una representació de Aïda, incloses dues vegades al Met i sense cap dubte va ser la millor funció que he vist d’aquest titol. No se tindria calcom a veure amb aquesta percepció les poques expectatives que tenia.
    Ara ja toca pensar en Elektra, amb el parentesi del 25, peró. coneixes els titols de la propera temporada?

    M'agrada

Els comentaris estan tancats.

%d bloggers like this: