Avui faré un post curt, estic cansat i una mica baix de to (malgrat la sarsuela d’ahir).
Hi han algunes coses que em poden i una és escoltar un cor a cappella. Ja no us dic cantar en un cor, doncs ja en vaig fer referència fa uns quants mesos.
Escoltar la polifonia de les veus em produeix una sensació de benestar i pau interior. És miraculós el poder de la veu humana quan s’uneixen entre elles, per cantar sense cap altre ajuda que la pròpia emissió del so en harmonia, fent possible el miracle del cant coral.
El gaudi personal al servei de la colectivitat. És fantàstic.
Avui us vull fer escoltar l’Orfeón Donostiarra, el prestigi del cant coral a l’Estat Espanyol.
L’escoltarem en dues cançons basques, Boga, boga de Jesús Guridi i Agur Jaunak de José de Olaizola. Potser la melancòlica força de les cançons basques m’anirà bé i espero que també us agradi.
[splashcast BDWG1589MX]
IN FERNEM LAND 
Ximo, que regalo tan bonito hoy. Estudié la carrera en Donosti y a pesar de estar interna en una residencia de las de antes de las de llegar a las 10 hasta los sábados y domingos, guardo un recuerdo maravilloso de aquellos años y sobretodo de la ciudad. Tenía una Vespino y en cuanto podía me escapaba al Paseo Nuevo a ver el mar, a la parte Vieja a comer algo y tomar unos potes. ¡que vida¡¡¡¡¡
Te mando un SUPERABRAZO para que te animes
M'agradaM'agrada
Te devuelvo toda la fuerza de la voz humana transformada en abrazos de ánimo.
M'agradaM'agrada
Ja se que ets molt wagneria i a lo millor no t’agrada la meva sugerencia, però quan jo estic una mica baix escolto Le nozze di Figaro i abans de finalitzar el primer acte arribas a un estat de positivisme i tot es veu mes clar. Molt maco el Agur Jaunak.
M'agradaM'agrada
Mmmmm…. hi ha alguna cosa de màgica, no?, quan s’apleguen tantes veus d’aquesta manera. I sí, Ximo, pau, harmonia… i pell de gallina. No sé perquè, però sempre m’emociona sentir cors, i més a cappella, clar. Vaig tenir la oportunitat de sentir l’Orfeo Donostiarra fa dos anys a Bilbao interpretant el Carmina Burana i va ser bestial. Fins i tot el meu company, que és immune a la bellesa de tota música anterior a 1980 va al.lucinar. I pel tema dels ànims a mi em funciona l’Aleluia de l'”Exultate Jubilate” de Mozart el “Proud Mary” de la Tina, el “Don’t stop me now” de Queen o un swing potent com el “Peroxide Swing” per exemple… Però és clar, això ja és una altra història! Ànims Ximet!!!
M'agradaM'agrada
Hombre, juntes una alusió a la meva terra i al cant coral! Com no havia de passar per aquí i deixar un comentari. La veritat és que el Orfe, quan vol, té una molt bona qualitat. Però jo per animar-me em decanto per cantar directament, sol ser l’única solució… Clar que si no es pot, sempre queda Le jardin féerique, últim moviment de Ma Mère l’Oye de Ravel. No sé si ho has provat, però m’ho va recomanar el meu professor de viola (a Donosti) i li estic tan agraïda… A mi em funciona! Ànims i fins aviat,
M'agradaM'agrada