United Kingdom ten points, Le Royaume-Uni, dix points


No acabo d’entendre els esgarips que ha fet la caverna, una vegada més, amb el tema del representant espanyol al festival de la Eurovisió d’aquest any.

Us haig de confessar que dissabte a la nit em vaig empesar i vaig fer empesar (ho sento!) aquesta frikada de festival, sobretot per que volia fer-me el modernet i veure aquesta farsa del chikiliquatre.

El presumpte experiment no va funcionar. Dic presumpte doncs al cap i a la fi, l’objectiu era crematístic i s’ha assolit amb escreix. La factoria buenafuentística s’ha folrat, tot i que van desmentint-ho així que poden.

Ara, una cosa és preparar un show televisiu, sota la mirada còmplice de la càmera i l’altra és sotmetre’s a la mirada aliena d’una actuació que no pot ser entesa com una més. El show va quedar penós, perquè enganyar-nos i en això els estreteges del Terrat varen fer una monumental pífia. Ni l’exagerada escenografia, ni els moviments i enfocaments de la càmera varen ajudar en la ridiculització que pretenien els representants espanyols, ans el contrari, va quedar com una actuació petita, petita, al costat dels altres representants.

Opcions com l’espanyola, amb representants una mica fora del establishment també varen quedar igualment descontextualitzades en aquell macro muntatge decididament desfasat, no per la plasmació estètica, que no és ni més ni menys tant horrorosa com altres festivalets, concerts o entregues de premis cinematogràfics amb audiències milionàries, si no pel fet de fer competir a una munió de països amb unes cançons que no van enlloc i amb uns representants encara menys rellevants.

És evident que la Eurovisió va tenir el seu moment i a Espanya encara més. Era la única mostra on podíem compatir més o menys de igual a igual amb la resta del món. En els jocs olímpics o les grans finals esportives mai ens menjàvem un rosco.

Representants cutres sempre s’han presentat, i el Peret i els seu palmeros, juntament amb altres joies de la corona, han fet actuacions tant o més penoses que lo d’aquest any.

De totes maneres que Espanya hagi quedat en el lloc 16, deixeu-me dir que encara posa en més dubte aquest desgavell. No havíem quedat que era per enfotrase’n?, doncs els que varen quedar per sota que han de fer a partir d’avui dilluns?. Jo crec que la oposició de tots els països situats entre el lloc 17 i el 25 han de fer una moció de censura al govern de torn.

Si pels vots s’ha de jutjar l’actuació d’aquest any, doncs diríem que Espanya ha obtingut molt més recolzament que altres anys, presumptament amb representants més seriosos que el chiquiliquatre. Per tan, no està tant clar si s’ha fet el ridícul que alguns han dit que s’ha fet.

Hi ha qui diu que els professionals de la cançó han estat ultratjats, amb la representació d’aquest any, a càrrec del David Fernández, nom real del actor que interpreta al Rodolfo Chiquiliquatre. Un bon actor que corre el risc de morir ofegat pel personatge. Però qui recorda la Rosa de España i tants d’altres que han passat amb puntuacions més castigades? I quina importància té tot plegat? I no em vingueu amb lo dels diners públics i tota aquesta demagògia barata, o és que ara ens amoïnem del destí del diners públics en la TVE?. Repasseu els programes que fan i comencem a tallar caps, please.

Que d’aquesta operació se’n ha beneficiat un altre televisió, i sobretot una productora, doncs si, però qui ha posat la normativa per que això sigui així i qui ha dit que Espanya hagi d’anar a la Eurovisió?. El país europeu que ha fet la música més melòdica, amb les cançons més belles des de els anys 50 i 60 no hi ha anat, i?

Per altre part, si algú de vosaltres va fer el paperina com jo i va veure l’actuació de Rússia, és a dir, la cançó guanyadora, doncs no sé si us va passar com a mi, però jo vaig tenir una vergonya aliena de cavall, d’amagar-me sota la taula, vaja!. Aquells tres representants, un arrencant els botons de la camisa per mostrar-nos el pit de pollastre mentre feia uns esgarips de diva, l’altre tocant el violí (ni més ni menys que un stradivarius) com si de la Mutter es tractés i el tercer en discòrdia (i el més patètic de tots) patinant en la minúscula pista volent imitar a la Sonia Heine (el campió olímpic Evgeni Plushenko), és de les coses més vergonyoses que he vist davant la tele. Jo de ser rus estaria molt preocupat, molt més del que estic ara, que ben mirat he arribat a la conclusió que fins hi tot allò de United Kingdom ten points, Le Royaume-Uni, dix points, ja no és tant divertit com abans. On s’ha vist que Andorra voti, pero sobretot que doni a Espanya, 12 points!

L’actuació del Rodolfo Chiquiliquatre va ser el programa més vist en una televisió a Espanya en els últims 6 anys (14 milions d’espectadors)

Us prometo que no hi tornaré.

Un comentari

  1. Teresa's avatar Teresa

    Vaja Show!!! Hi conviuen forçadament els que va a rebentar, els que s’ho creuen, els que sen foten…Desde balades “lírico-épiques” a “ties bones” clóniques, pasant pels frikis de torn…

    Jo hem quedaria amb la cançoneta intrascendent i divertida del francés http://www.youtube.com/watch?v=Vz58Hw9hldw&feature=related

    I demanaria responsabilitats, i ara ho dic molt en serio, a Televisió Española per haber triat a l’Ulibarri, de vergonya aliena els seus comentaris continudament masclites lloant només les protuberàncies femenines, desde la més absoluta caspositat. Va arribar a comentar a proposit d’una presentadora de no sé quin pais que sortia a donar els punts: “no te preocupes por si lo haces bien, bonita, que con lo guapa que eres, ya tienes bastante”. Patètic i vomitiu, però sembla que a alguns encara els hi fa gràcia…

    M'agrada

  2. Emiliobcn's avatar Emiliobcn

    Pues yo, visto el resto de participantes y puestas en escena frikazas, con el Chikilicuatre y sus bailarinas, me reí un montón.
    Nos reunimos como cada año un grupo de amigos con cena, votaciones y premios incluidos. Nos lo pasamos bomba a costa de poner a parir a todo ese engendro de festival. Siempre hay alguna canción que se salva, pero el resto, de risa.
    Supongo que es la única manera de tragarse esto.
    Creo que este “espectáculo”, no se merece minguna
    valoración políca-social-intelectual y menos pseudopatriótica. A reirse que la vida son dos días.
    Ah! se me olvidaba… mis diez puntos para
    el torso del ruso y mis doce para los brazotes del judío.

    M'agrada

  3. Roberto's avatar Roberto

    Hablar de este engendro es hacerles el juego, ya sean los del Terrat, TVE, la Sexta, etc. etc. Todo el espectáculo fue patético, de verdadera vergüenza ajena, comentarios incluídos. Ya no interesa presentar una canción que valga la pena, sino el show más cutre posible. Lo siento, pero no pude reírme.

    M'agrada

  4. massiel's avatar massiel

    ¿Alguien en su sano juicio, y es te blog, parecía un oasis, puede perder el tiempo en un programa como este?
    Lo de los millones de españoles viendo este programa me da la razón cuando digo que estamos muy mal, pero nadie parece enterarse.

    M'agrada

  5. salva's avatar salva

    No crec que algú és planti davant la TV a veure l’Eurovisió esperant veure i escoltar Milenium i Brassens, presentat per la Terribes.Lo d’aquest any ha estat igual que sempre i lo de Espanya tot i voler ser diferent, també. 0 points pel Terrat i jubilació definitiva pel Uribarri.

    M'agrada

  6. Des que, i ja fa molt anys, van caure trons i llamps pel fet que en Serrat va proposar anar a Eurovisió cantant en català (i ara en tornarien a caure i igual de grossos, eh?), que per a mi (i recalco: Per a mi) aquest festival no existeix, però és del tot imposible, any rere any, no estar-ne al cas degut a la forta insistència de tots els mitjans de comunicació abans i després de l’”esdeveniment”, i potser és per tot això que m’em…pipa tant sentir comentaris d’amics i coneguts dient coses de l’estil: “Hem fet el ridícul”, o “Serem la vergona d’Europa”, referits sempre en primera persona del plural.

    “Hem?”… “Serem?”… Qui?… Jo, per descomptat, no.

    M'agrada

  7. Hola, la, la, Massiel i Salva benvinguts.
    Doncs ves, estic una mica d’acord amb tots plegats i això que hi ha postures divergents.
    Roberto, sembla que també haguéssiu passat la nit del dissabte davant la TV.
    Massiel, aquest bloc és imprevisible, és la segona vegada que ho dic en dos dies.
    Amb el temps he anat perfilant el bloc de manera que no em trobi esclau de res. És evident que la base és la de sempre, però si hi ha dies que algú no es troba còmode amb el contingut que ho provi l’endemà i si continuo amb bajanades sense substància, potser el cap de dos dies es trobi amb un líder de Wolf, tot i així si troba que el post està dedicat a les Supremas de Móstoles, que no s’enfadi. És difícil mantenir-me en una línea d’encefalograma pla.
    Assur, hi ha tantes coses que no sento meves i que haig de saber conviure amb elles , que l’Eurovisió t’asseguro que és la que menys em molesta, tot i així, és tan absolutament prescindible que no cal ni enfadar-se per una cosa tant buida.
    Petons per a tothom i Emilio, di que si, que había muchas vistas panorámicas estupendas.

    M'agrada

  8. olympia's avatar olympia

    Ximo,
    En Baudelaire deia “S’ha de ser sublim sense interrupció”. Tu ens hi tens molt mal acostumats perquè normalment ets com el poeta més aviat ordena. Si de tant en tant vols baixar a les cavernes com Don Juan, hi tens dret. Jo i, em sembla que molts dels que et freqüentem, no t’ho tindrem en compte.

    M'agrada

  9. Olympia je, je, je.
    Ja ho intento ja, però ser sublim per a tots és difícil i la baixada als inferns fa més excelsa la pujada.
    No m’agradaria decebre als infernemlandaires i crec que amb aquestes sortides, tan sols despito, però si alguna vegada us decep el bloc, m’agradaria molt, que m’ho féssiu saber.
    Un petó

    M'agrada

  10. Amfortas's avatar Amfortas

    Durante el festival de Eurovisión de este año, me dediqué a escuchar Dalibor. Consejo para el año que viene: Escuchar Dalibor y debatir sobre esta interesante ópera, seguro que también habría controversia, però em sembla mes adient i seriós.

    M'agrada

  11. Pero Rodolfo Chiquilicuatre es un actor???
    Debo, entonces, entender que su sobrino Rodolfito Chiquilicuatrito, en quien se inspiró para componer el chiqui chiqui, es una farsa?
    Anfortas que yo te he visto bailar el chiqui chiqui como un pepe!!

    M'agrada

Deixa una resposta a Emiliobcn Cancel·la la resposta