No ha estat un concurs gaire exitòs, la veritat. Si que ha tingut moltes visites, però molt pocs, heu estat agosarats i heu arriscat. Jo crec que és bo que malgrat no saber totes les contestes us decidiu a contestar, tot i sabent que el bloc el freqüenten gent molt preparada i que no se’ls hi escapa cap parany.
En aquest sentit agreixo especialment els que així ho han fet aquesta vegada, tot i no saber-les totes, han escrit. En línees generals, si no ens sabem virtuals guanyadors, no ens atrevim a escriure.
La solució al concurs és:
El fragment número 1 és de l’òpera Jenufa de Leoš Janáček, estrenada al Teatre Nacional de Brno (foto 5). La versió és la František Jilek, amb Gabriela Beňačková, i Naděžda Kniplová.
El fragment número 2 és de l’òpera de Richard Strauss, Die Frau ohne Schatten, estrenada a la Staastsoper de Viena (foto 10). La versió és la de Joseph Keilberth amb Dietrich Fischer Dieskau i Inge Borkh.
El fragment número 3 és de l’òpera La Donna del Lago de Gioacchino Rossini, estrenada al Teatro San Carlo de Nàpols (foto número 2). La versió és la Riccardo Muti al front de l’orquestra i el cor de la Scala de Milano, amb Martine Dupuy, June Anderson, Chris Merritt, Rockwell Blake i Giorgio Surian en els rols principals.
El fragment número 4 correspont a Les Huguenots de Giacomo Meyerbeer, estrenada al Théâtre de l’Académie Royale de la Musique (antiga Òpera de Paris), que correspont a la foto número 7. La versió és la de Désirée Rancatore amb l’orquestra Internazionale d’Italia sota la direcció de Renato Palumbo.
El fragment número 5 correspont a l’òpera Eugen Oneguin de Piotr I. Txaikowsky, estrenada al Conservatori de Moscú (Teatre Mali), foto 9. La versió és la de James Levine al front de la Staatskapelle Dresden amb Neil Shicoff, Mirella Freni, Thomas Allen i Anne Sophie von Otter entre els solistes.
El fragment número 6 correspont a l’òpera Il Tabarro de Giacomo Puccini, estrenada al vell Metropolitan Opera House de New York, foto número 3. La versió és la d’Antonio Pappano amb Maria Guleghina i Carlo Guelfi.
El fragment número 7 correspont a Le Nozze di Figaro, de W.A. Mozart, estrenada al Burgtheater de Viena (foto 4). La versió del ària de Barbarina és la de Patricia Pace dirigida per Riccardo Muti.
El fragment número 8 correspont a Dialogues des Carmélites de Francis Poulenc, estrenada al Teatro alla Scala (foto 6). La versió és la de Kent Nagano dirigint el cor i l’Orquestra de l’Opéra de Lyon, i Catherine Dubosc com a Blanche.
El fragment número 9 correspont a La Forza del Destino de Giuseppe Verdi, estrenada al Teatre Mariinski de Sant Petersburgo, (foto 1). El fragment correspont a l’ària d’Alvaro que es va suprimir en la segona versió “Qual sangue sparsi! Orrore”, canta el tenor Gegam Grigorian dirigit per Valeri Gergiev
El fragment número 10 correspont a Die Meistersinger von Nürnberg de Richard Wagner, estrenada al Teatre de la Cort de Munic (foto 8). El fragment correspont al preludi del tercer acte de la versió de Wolfgang Sawallish.
Bé doncs, primer de tot espero que les versions us hagin agradat i després anunciar-vos que el guanyador ha estat el maac, que les ha encertat totes i ràpidament. Felicitats Miguel Ángel, en breu, un regal personalitzat al bloc
- post vinculat, el concurs del mes de maig
IN FERNEM LAND 
Què tal La Valquíria d’ahir? Els de Una noche en la ópera van seguir la retransmissió, i estaven entussiasmats amb Weigle.
M'agradaM'agrada
Ai Ximo, com lamente no haver tingut temps de manar les meves respostes. Hi vaig dedicar tota una vesprada i les vaig treure totes llevant de la foto del conservatori de Moscú, que la vaig deixar pel dia següent. Lamentablement, he tingut una setmana molt moguda i s’em va passar totalment acabar-ho i manar les repostes. Ho lamente, sé que fer un concurs és tot un esforç i que és un plaer veure que la gent respon, encara que no encerten. Espere poder participar al proper concurs, encara que el mes de juny és normalment terrible per mi i no sé si em tornarà a passar el mateix.
M'agradaM'agrada
Lo siento mucho, Ximo, no haber participado esta vez !! Era muy dificil para mi, de fragmentos no reconocí ninguno !! Eso si, oirlos me ha gustado mucho, hay algunos preciosos 😉
M'agradaM'agrada
Felicidades a MAAC. Realment lo dels teatres era dificil, aquesta vegada ho vaig intentar uns minuts, però despres de veure que costava identificar el MET (en blanc i negre, amb lo maco que esta de groc), i que era impossible identificar el teatre de Brno, millor deixar-ho. Si que es veritat que donat la gran qualitat dels concursants per contestar es millor estar segur d’encertar tot.
M'agradaM'agrada
MOLTES FELICITATS, Maac !!! encara que ja vaig tenir el plaer de donarte-les en directe ahir al vespre enmig de les Rambles, ja, ja
M'agradaM'agrada
Felicidades Maac!!!. Los fragmentos musicales los reconocí todos menos el de “Jenufa”, pero los teatros sólo uno o dos y pensé que era mejor dejarlo. Me dió pereza recurrir al Google.
Tuve un gran placer en conoceros a tí y a tu esposa, así como al resto de “foreros” de Valencia y a Fedora de Madrid. Confío en que nos volvamo a ver pronto.
M'agradaM'agrada
Titus t’amoïnis, ni haurà més.
Amfortas rl MET en blanc i negre és el vell MET, el mític, el que tu no coneixes.
Kenderina el próximo mes insistiré en tu participación
Un petó a tots i totes, com es diu ara.
M'agradaM'agrada
Felicitats. No vaig donar l’Eugeni Oneguin (el Conservatori sí): de tota manera, havia trobat (i d’aquí els meus dubtes) que l’havien estrenat alumnes del Conservatori, però no a la Sala del Conservatori, sinó al Teatre Mali (el petit), d’on va passar al Bolxoi (el gran). Al cap i a la fi, tot queda ben a prop.
M'agradaM'agrada
FELICIDADES MAAC !!!!!!!! ERES UN CAMPEÓN !!!!!!!
M'agradaM'agrada
felicidades a Maac,
yo me puse Ximo, te lo juro, le dediqué unos cuantos ratos , me lo pasé estupendo adivinando algo pero tan poco que no era como para enviarlo.
¡¡¡¡Es que eres puñetero poniendo concursos¡¡¡¡ Besos a todos
M'agradaM'agrada
Gracias a todos. Yo sospechaba que había acertado las respuestas, pero Ximo me engañó en un primer momento diciéndome que había fallado una, pensaba que era la del Onegin, que, por cierto, es la que más tiempo me llevó solucionar -aún sabiendo que la ópera se había estrenado en el Teatro Mali de Moscú- porque me empeñé en corroborarlo con una foto.
M'agradaM'agrada
Felicidades, maac… Pues mira el primer teatro que reconocí fué ese por sus suaves y distintivos colores..-
M'agradaM'agrada
Maac felicidadess y mi admiracion!!!! A mi esta vez hasta me dio verguenza mandar nada que reconoci unos 5 de los teatros y dos fragmentos seguro, Tabarro y La forza y de Poulenc me sonaba frances… lo demas uufffff. Lo peor es lo de le Nozze que las tengo revistas en vivo y ni asi…. mi unica escusa es que las arias de soprano generalmente me pueden, como no sea belcanto, como duren mas de 3 minutos y tengan mas de 5 agudos me han perdido de cliente 😦 Pero si gracias ximo, este ha sido requetedificil pero interesantisisismoooooo!!! Prometo a la proxima contestar aunq me sepa solo una respuesta de muchas, no vayas a creer q no lo intento 😉
Eso Maac, que eres el mejor!!! Bravo!!
M'agradaM'agrada