Ahir va ser un dels dies més feixucs, laboralment parlant del darrers temps.
Temps difícils per a les empreses, empresaris i treballadors.
Hi ha un desànim generalitzat com a fruit d’una crisi originada per gent maldestra, politics corruptes que ho han permès i per un sistema que ha promogut i recolzat una bola més grossa que aquella que empaitava al Indiana Jones, al inici del Temple perdut.
Continuo no entenent res del que passa o potser ho entenc tot, i de tan senzill com és, em sembla que és impossible que sigui veritat.
Fins aquí el post original previst per avui. Tot el que havia escrit després ho he esborrat, tot escoltant a la Farrell cantant blues.
He decidit que My Funny Valentine (Richard Rodgers-Lorenz Hart) pot resumir ben bé, la sensació de tranquil·litat i serenor que aquesta música i aquesta insigne cantant, massa oblidada, m’han aportat aquesta nit, mentre preparava un post que, a part de no anar enlloc, no m’ajudava gens i tampoc crec que ajudés als infernemlandaires.
La cançó està extreta d’un CD nomenat, “I Gotta right to sing the blues”, amb gravacions fetes entre els anys 1959 i 1961. És a dir, anys que la Farrell centrava la seva activitat artística en el món de l’òpera i els concerts, no pas quan ja es va retirar dels escenaris, a la dècada dels 70’s.
L’estil és ben diferent d’aquell emprat de manera exuberant en el post dedicat a Richard Wagner i l’artista és la mateixa. Estem lluny doncs,d’aquelles dives i divos operístics, que atrets pels capricis més inesperats, es dediquen a gravar els famosos “crossover” que tots tenim en ment.
Eileen Farrell està còmode cantant blues i la veritat, m’ha ajudat força. Espero que a vosaltres us faci més passador el dia, si és que és un dia feixuc.
Acompanya a Eileen Farrell l’orquestra de Luther Henderson (12 de maig de 1961)
My funny valentine
Sweet comic valentine
You make me smile with my heart
Your looks are laughable
Unphotographable
Yet youre my favourite work of art
Is your figure less than greek
Is your mouth a little weak
When you open it to speak
Are you smart?
But dont change a hair for me
Not if you care for me
Stay little valentine stay
Each day is valentines day
Is your figure less than greek
Is your mouth a little weak
When you open it to speak
Are you smart?
But dont you change one hair for me
Not if you care for me
Stay little valentine stay
Each day is valentines day

Y yo que creía que esa canción me salía bien…
XD
Mks.
M'agradaM'agrada
No sé si será un consuelo para ti decirte que podría suscribir letra a letra el resumen que tú has hecho respecto del día ayer, y lo digo por aquello de que mal de muchos….
No me imagino qué seria de mi si no existieran canciones como la que has puesto hoy.
Sobre el paralelismo entre la crisis y la bola de Indiana Jones, tiene mucha gracia. La diferencia sustancial es que aquélla nunca aplastaba al protagonista y sin embargo con la otra está por ver qué pasará.
Y ahora me voy a trabajar agradeciéndote esta canción que me ha dejado una maravillosa sensación de paz, sólo espero que hoy sea mejor que ayer porque empiezo a estar hasta los platillos chinos, former Ximo dixit.
M'agradaM'agrada
BON DIA! (espero que no sigui només una frase de salutació, Joaquim). Jo coneixia el My Funny Valentine en la versió de Chet Baker, realment molt diferent d’aquesta. Tot i que he de dir que m’agrada més en una veu masculina, aquesta es també preciosa.
M'agradaM'agrada
Molt bon dia Joaquím (que no Ximo -malgrait tout-)
Com es pot comprovar al meu bloc, m’he près sis dies per prescripció de Sèneca i les aigües han tornat a lloc. Cap crisi, familiar o econòmica, poden robar-me la joia d’aquest jubileu daurat. Aquest, però, és el meu desig diari!
Gràcies per aquest balsàmic blues!
M'agradaM'agrada
En todas partes la gente esta estresada y preopcupada. Pero dicen que en tiempos asi lo que ayuda es recordar y acercarse a las cosas duraderas: la familia, los amigos, los libros, la musica preferida 🙂 Muchas gracias por esta preciosa interpretacion de una esquisita cancion! Espero que hoy sea mejor dia para todos.
M'agradaM'agrada
Teresa, mira cómo son las cosas. “My funny Valentine” corresponde ser cantada por una voz femenina y no masculina. Pertenene al musical de Richard Rodgers y Larry Hart “BABES IN ARMS” (Teatro Schubert, Nueva York-14-4-1937) que estuvo en cartel durante nueve meses (289 representaciones) y fue un éxito ecónomico pues sólo habìa costado 55.000 dólares montarlo.
En esta obra Mitzi Green (nombrada en la “Conga!” de “Wonderful town”, de Bernstein) en el personaje de Billie canta “My funny Valentine” a su enamorado que se llama Valentine Lamar y lo interpretaba Ray Hetherton. Debutaban, o casi, en este musical: Alfred Drake (la figura másculina más importante que ha tenido Broadway); Robert Rounseville (gran tenor del Met y protagonista del film “The tales of Hoffmann”, así com el Mr. Snow de “Carousel”); Grace MacDonald, exhuberante señora que hiciera una carrera discreta en el cine, gracias a su cuerpo y Dan Dailey, cantante y bailarín en unas 22 películas musicales, algunas de ellas junto a Betty Grable.
Esta canción que tan estupendamente canta Eileen Farrell, inexplicablemente fue suprimida en la versión cinematográfica de “Babes in arms” y le tocaba cantarla a Judy Garland (!), pero ha aparecido en numerosísimos films. En este momento recuerdo dos: “Gentlemen marry brunettes” y “Pal Joey”, cantados por Jeanne Crain y Kim Novak, respectivamente, aunque ambas dobladas.
De todas formas también la han cantado crooners como Bing Crosby y Frank Sinatra, pero queda un poco ridícula la letra si se aplica a una enamorada o a San Valentín, por lo que se tiene que adaptar.
El disco completo de la Farrell está lleno de unas 20 joyas y corresponde a dos LPs unidos en un solo CD. A los que os gusta la compra virtual os aconsejo que lo pidáis. Por aquí no creo yo que se pueda adquirir ahora.
M'agradaM'agrada
¡Qué requetebién canta esta señora!
Me parece que empiezo a buscar este disco.
Caramba con la wagneriana que nos perdimos.
M'agradaM'agrada
La versión que hace Eileen Farrell me ha encantado. Se lanza de lleno a hacer blues y no cae en la trampa de muchos operísticos a los que le sobra voz para cantar este tipo de canción. Si la comparáis no se parece en nada a la wagneriana del post del otro día. Ya imaginaba Colbran, que este Cd sólo existiría en compras virtuales, cosa que me parece que dentro de poco será el único refugio que tendremos.
M'agradaM'agrada
No era aquesta cançó també la que cantava Matt Damon a “El talento de Mr. Ripley”?
Gran interpretació la de Eileen Farrell, això no és el lamentable “crossover” al que estem acostumats, sinò un blues com cal.
M'agradaM'agrada
ayyy¡¡¡¡, mi padre se llama Valentín yo me tenía que haber llamado Valentina
M'agradaM'agrada
Titus, efectivamente, Matt Damon la canta en “El talento de Mr. Ripley”, lo cual va muy bien con el “indefinido” personaje que interpreta.
M'agradaM'agrada
Em vénen al cap tantes versions: Nina Simone, Ella Fitzgerald, Rufus Wainwright. I em pensava que era una cançó trista. És el que passa quan tens un nivell d’anglès fregant el llindar.
M'agradaM'agrada
Arribo i em poso a pentinar el bloc d’en Joaquim i d’entrada escolto aquesta cançó, una d’aquelles que jo sempre en edic: “És una de les més boniques que mai s’hagin escrit” i, per sort, n’hi ha milers, és clar. Normalment no m’agraden els crossover però aixó està molt per sobre.
Posats a recordar, jo evoco la de la Michelle Pfeiffer a “Los fabulosos Baker Boys”, al costat d’en Jeff Bridges. No era la veu però sí el sentiment i la bellesa d’ambdós actors en aquella fallida història d’amor.
M'agradaM'agrada
Brutal, tanto la lamentable actualidad del post, como la interpretación de la señora, que si me juran que es una diva de opera y no lo veo, no lo creo. Y de esta estupenda canción, me parece que la más versionada de la historia del Jazz (Chet Baker desde luego, pero tambien Johnny Hartmann, Sarah Vaughan, Fitzgerald, y las mil instrumentales, con Miles Davis, Art Blakey, Ben Webster y todos los grupos habidos y por haber), esta (que no se puede bajar, o sea que me veo entrando dia sí dia también en esta página) va directa al top-ten. Entre esto y el Traume, solicito ingresar en el club de los Farrellifilos.
M'agradaM'agrada