Aquest divendres i l’endemà dissabte (24 i 25 d’octubre), es presenta al Foyer del Liceu, en una de les sessions golfes més esperades, Steven Brinberg, amb l’espectacle Simply Barbra.
Un aparent transformista, amb perruca i ungles espectaculars, volent imitar la veu inimitable de la Streisand pot semblar una proposta més adient per altres temporades o locals que la temporada del Gran Teatre del Liceu, encara que sigui en les anomenades sessions golfes.
Steven Brinberg és una cantant actor que ha centrat la seva gran capacitat per imitar les veus alienes, en un espectacle sobre Barbra Streisand, potser la cantant amb la veu més difícilment imitable, ja que s’ha dit que és el instrument perfecte.
Diuen que no tan sols és la imitació perfecte de les inflexions vocals de la Barbra el que impressiona de l’actuació de Brinberg, si no que és la perfecte comunió del artista amb la personalitat de la gran cantant, el que sorprèn d’un recital que va molt més enllà del transformisme.
L’espectacle Simply Barbra fa ja més de 15 anys que va rodant pels escenaris. Va ser concebut a l’any 2003 en el cabaret Don’t Tell Mama de New York, on encara es pot veure, sempre i quan Steven Brinberg no estigui de gira.
S’ha pogut veure des de al West End de Londres al Festival d’Edimburg o per totes les principals ciutats dels Estats Units.
L’espectacle ha estat goardonat amb els premis MAC i BISTRO
Si mireu la web del espectacle, no deixa de sobtar l’elecció del Liceu, veient el àmbit natural d’aquest show, però caldrà fer les pertinents valoracions un cop vist l’espectacle, per altre part amb el format habitual de quasi totes les sessions golfes que hem vist fins ara, és a dir, piano i veu.
Estic encuriosit per veure com resolt Steven Brinberg l’aproximació amb el públic, doncs si utilitza la traducció sobretitulada, voldrà dir que l’espontaneïtat del diàleg que s’acostuma a establir en altres escenaris, aquí no es produirà.
Les entrades es van esgotar molt aviat, per tan si no en teniu serà força complicat aconseguir-ne alguna.
Us deixo un youtube amb una actuació de Simply Barbra a la TV per que us aneu fent una idea.
IN FERNEM LAND 
Ohhh, con lo que a mi me gusta Barbra Streisand !
Supongo que iras y nos haras la crónica, verdad, Joaquim ? 😉
M'agradaM'agrada
Si Kende, hi vaig el dissabte. Diumenge tindreu puntual i personal visió d’aquest espectacle.
M'agradaM'agrada
Pueder ser genial o mortal. La lista de canciones que interpreta es bastante larga, pero parece que charla mucho entre una y otra, así que la comunicación (con o sin subtítulos) será complicada. Nos vemos el sábado.
M'agradaM'agrada
Jo hi vaig divendres, tinc el disc i la veritat que hi han dialegs de 8 i 9 minuts, si ho fa amb traducccio sumultania els que no sabem angles, no se ti tindrem temps de llegir-ho tot. Esper-ho m’agradi perque al acabarse tan aviat les entrades vaig tenir qu’agafar una sense e descompte de jubiltat, ja que en diumenge em varen fer saber s’ha posat 17 entrades a la venda i si esper-ho a dilluns, segur ja serin venudes cuan obrin la guixeta, sense oblidar d’afagir la comisíó a la Caixa.. No sé per que no pot el teatre vendre directament sense la comisio, clar
M'agradaM'agrada
És un recital fantàstic que vaig veure a NY al 2003. Allà va parlar molt, casi més que cantar, però és molt divertit. Hi ha moments que tancant els ulls sembla ella. De totes maneres, per a fans i seguidors de la Barbra. Jo hi vaig divendres
M'agradaM'agrada
I aquest xicot tan guapissim, ha de sortir disfresat de Streisand? Malaguanyat…I no ens podria fer un numeret “al natural” ?
M'agradaM'agrada
Menos mal que anduve lista y cogi las entradas con tiempo porque tiene una buena pinta !!! (tanto el espectáculo como el Steven este )
Nos vemos el sábado !!!!
M'agradaM'agrada
Pues a mí eso de los imitadores no me gusta nada de nada. Ahora bien si se toma el personaje Streisand por el lado del humor, lo cual es bastante fácil: es cuestión de hacer perfiles y elevar las manos con sus respectivas larguísimas uñas, como arañando el cielo.
Pero y la voz? Si canta con la suya (la de él) y no hace playback, las características de Barbra Streisand son tremendamente personales y la fonética nasal, las fijaciones, los portamentos, las respiraciones y el acento, los considero dificilísimos de emular. Si me convence este señor tendrá mi aplauso más enfervorecido, pero le va costar convencerme…
Los parlamentos entre canciones no los aguanto ni en inglés, ni en castellano, ni en catalán…Es una forma muy fácil de llenar el tiempo y cantar menos.
Veremos qué resulta de la cuota “queer” liceista de este año.
M'agradaM'agrada
Malaguanyat?, no ho acabo d’entendre.
Per altre part si veieu la web del espectacle i mireu les fotos us adonareu que la foto que encapçala aquest post, és molt bona.
Colbran, jo crec que és més que un imitador. Els imitadors acostumen a fer playback, aquest canta ell. Si mires el youtube te’n adonaràs del mèrit, ara bé, un altre cosa és que el l’espectacle funcioni.
M'agradaM'agrada
Colbran, es que si quiere hacer un espectaculo como si fuera Barbra Streisand…tendrá que charlar por los codos, ella lo hace 🙂 Pero eso no evita que ella cante 16 canciones mas o menos…es solo que el espectaculo es mas largo, jajaja.
M'agradaM'agrada
Colbran, quin comentari tan homofob, què hi tens en contra de la quota ‘queer’ del Liceu d’aquest any?
ja t’ho estan carregant abanç de veure’l, tan sols es poden fer imitacions de la Malibran o del Rubini?
M'agradaM'agrada
Yo, pienso igual que Teresa. Por qué se ha de maquillar con lo buenorro que está…
Nota : Esta es la cuota “queer” del blog.
M'agradaM'agrada
UN MOMENT!!!
Que carai vol dir la cuota queer del blog!!!. Aquest bloc no te quotes, és el que és.
M'agradaM'agrada
Era para continuar con la tonteria de las cuotas, que son sólo eso…. tonterías.
M'agradaM'agrada
Julianen, yo no he hecho ningún comentario homófobo repecto a este espectáculo. He dicho que era la cuota “queer” de esta temporada, del mismo modo que las óperas italianas (pocas) constituyen la cuota italiana y las alemanas (muchas) la cuota alemana. Creo que te has precipitado al juzgarme.
Por otra parte, imitaciones de la Malibran y de Rubini es imposible poderlas hacer porque no tenemos referencias en movimiento, ni grabaciones
discográficas. Podemos intuir qué registros tenían por las partes que cantaban, pero nunca su color de voz, ni su movimiento escénico.
De Barbra Streisand lo conocemos casi todo.
De todas formas a mí nunca me han gustado los imitadores, aunque haya asistido a alguna demostración de los mismos, pero sufro más que disfruto porque no hay nada como el original.
De todas maneras daré mi opinión cuando lo vea. Nunca son los espectáculos del Foyer excesivamente extraordinarios, salvo alguna excepción y algunos han sido tremendamente ridículos.
M'agradaM'agrada
No cal que intenti comprar entrades suposo, espero els teus comentaris Joaquim. Si algú no hi pot anar i m’en vol vendre una no masa cara, li estaria molt agraida
M'agradaM'agrada
Colbran, tanquem el tema, et crec quan dius que no has fet cap intenció homofòbica quan has posat la parauleta ‘queer’ però mira a mi, aquesta paraula amb resulta molesta perquè sempre veig un insult amagat a la seva ombra, ‘queer’ i marica per a mi es el mateix i en el moment que l’utilitzes per definir el treball del senyor Brinberg estem entrant dins la seva sexualitat i que per el que veurem el divendres al Liceu això ben poc importa.
M'agradaM'agrada
Julianen, dices que cierras el tema, pero no lo cierras. Puse la palabra “queer” (y entre comillas que es lo que acostumbro a hacer cuando utilizo una palabra o título en idioma distinto del castellano o catalán), porque no necesariamente se ha de interpretar por la acepción que tu expones, sino también por raro, extraño y, por derivación, especial que es lo que me imagino puede ser este esperado show.
Para que veas que no es ningún insulto, sino un adjetivo, recuerda que una de las primeras canciones del primer acto del inocente musical “Carousel” dice: “You´re a queer one, Julie Jordan…” y se lo dice una amiga a su mejor amiga y de ningún modo pretende insultarla.
M'agradaM'agrada