Aprofitant que a Barcelona i fins el 30 de novembre, estem sota els efluvis de la bellíssima música de Le Nozze di Figaro,avui us vull portar una faceta diferent del geni de Salzburg.
Avui us proposo una fuga en Mi major del Clavecí ben temperat de J.S.Bach, la magna obra del geni de Leipzig, en un arranjament per a quartet de corda de W.A.Mozart, el geni de Salzurg.
La versió prové d’un concert celebrat abans d’ahir, dia 17 de novembre, al prestigiós Wigmore Hall de Londres, on el Emerson Quartet, format per Eugene Drucker (violí), Philip Setzer (violí), Lawrence Dutton (viola) i David Finckel (cello), varen oferir com a propina després de interpretar Shostakovitx i Schubert.
Versió curiosa d’un obra per piano o clavicèmbal, que si bé costa associar a la sonoritat d’un quartet de corda, no deixa de perdre ni un dels seus valors.
3’08” per prendre aire tot gaudint d’aquest Bach mozartià, després de les emocions vocals d’aquests darrers dies.


M´agrada, m´agrada molt Joaquim. No em puc posar a analitzar res perquè crec més sincer per part meva dir que he gaudit per espai de tres minuts d´una música preciosa…
M'agradaM'agrada
Bach és sempre Bach reinterpretat de qualsevol forma… Josefina ho ha dit molt bé. No cal analitzar aquesta música, només gaudir-la! Gràcies per aquesta “perla” Joaquím!
M'agradaM'agrada