AQUESTS 5 ANYS
The Last Five Years, a casa nostre traduït per Aquests 5 anys, el musical del jove Jason Robert Brown (New York, 1970), ha estat el nou projecte escollit per Daniel Anglès (Barcelona, 1975) per presentar a Barcelona.
Està bé això, el que no està tan bé é que tot aquest enrenou i esforç que significa muntar un musical, sigui per 5 úniques funcions, del 2 al 6 de gener de 2009 a la sala de cambra (Petit Palau) del Palau de la Música Catalana de Barcelona.
Jason Robert Brown, l’autor també de SONGS FOR A NEW WORLD, PARADE o 13, la seva darrera estrena, és un dels nous valors del teatre musical americà. Hereu del llegat de Stephen Sondheim, la seva música fusiona els estils del pop-rock amb la tradició la tradició del Broadway més sofisticat.
Aquests 5 anys, parla del món de la parella i té com a únics protagonistes a dos joves que ens expliquen la seva relació, des de l’enamorament inicial fins la previsible separació, passant per les infidelitats. L’originalitat és que cadascun d’ells explica la mateixa història en ordre invers, mentre ell segueix l’ordre cronològic del inici a la fi, ella comença per la separació per acabar en el moment del enamorament inicial. És de preveure, a la meitat del espectacle, un punt d’inflexió interessant, amb dues mirades breument coincidents?.
Amors, desamors, desencís, enamorament, entre una parella intel·lectual, ell un novel·lista i ella una aspirant a actriu, amb catorze cançons envoltades de tendresa, emoció i sentit de l’humor, no us sembla un entorn propi de Stephen Sondheim?, veurem si aquest jove talent, és capaç d’atrapar-nos com sempre ho fa el mestre.
A Barcelona els protagonistes seran Daniel Anglès (Jamie) i Pilar Capellades serà la Cathy. Els acompanyaran 6 músics en directe, Carles Casanova, Sergi Cuenca, Javi Gómez, Anna Moreira, Edurne Vila i Esther Vila.
L’adaptació catalana és del propi Daniel Anglès i Juan Vázquez.
La Direcció musical correrà a càrrec de Sergi Cuenca i la Direcció General serà, com no podia ser d’altre manera, del omnipresent Daniel Anglès.
L’obra es va estrenar a l’any 2001 a Chicago per anar posteriorment al Off Broadway i guanyar 2 Drama Desk Awards (a la Millor Música i a les Millors Lletres) el 2002.
A Londres es va estrenar al Menier Chocolate Factory el 2006 i aquest octubre passat s’ha estrenat un altre nova producció al Royal Haymarket Theatre del West End.
També s’han fet produccions a Alemanya, Hongria, Irlanda, Austràlia, Canada, Grècia, Mèxic, Filipines, Holanda, Bèlgica, Japó i ara Catalunya.
A youTube hi ha força material d’aquest musical, molt piratejat i altre extret de representacions de companyies més aviat amateurs. Hi ha una col·lecció de tretze de les catorze cançons que us deixaré el corresponent enllaç. Provenen de les proves de gravació del CD i tot són àudios.
Comencem per Still Hurting (Cathy)
premeu sobre cada cançó i anireu a un youTube com aquest que heu vist (àudio)
7 A Summer in Ohio (Cathy) (influència Sondheimniana total!)
8 The Next Ten Minutes (Jmaie/Cathy)
9 A Miracle Would Happen (Jamie/Cathy)
10 If I Didn’t Believe In You (Jamie)
11I Can Do Better Than That (Cathy)
12 Nobody Needs To Know (Jamie)
13 Goodbye Until Tomorrow (Jamie)
14 Goodbye Until Tomorrow/I Could Never Rescue You (Cathy/Jamie) No l’he trobat, llàstima
Els intèrprets crec que són: Lauren Kennedy (Cathy) and Norbert Leo Butz (Jamie), els de l’estrena del Off Broadway del 2002.
Desconec si en el cas de que el projecte d’El Musical Més Petit funcionés molt bé, si ho portarien en algun teatre del Off…Bcn. Tenim “On”, per tenir “Off”, nosaltres?
En qualsevol cas, una proposta molt més interessant, sota el meu punt de vista, que Fama o l’amenaça de la Bella i la Bestia que s’estrenarà la propera temporada. Però està clar, aquells son per fer dinerons i aquest, segurament deu ser pel plaer i el compromís d’una gent, com els del Musical Més Petit, que moltes vegades he criticat per les seves propostes excessivament amateuritzades, però molt més arriscades que altres prestigiosos grups teatrals, amb molts més diners i que han aterrat al Paral·lel amb una franquícia, passada pel tamís casolà i amb castellà.
Caldrà estar atents a aquesta proposta.
Ah! Gràcies Xavier pel material.
IN FERNEM LAND 
A mi em va agradar moltissim el Parade del West end, la gent del Donmar sap fer bé les coses tambe Songs of New World, aquest ni l’espectacle ni el mateix disc, el vaig tornar a sentir fará 10 dies i tinc coll avall que no hi anire pas al Palau;i del nostre o, la veritat molt soroll per no res, jo hagues fet caure abans de la cartellera el Que , el mortadelo podian haber reduit dialacs que era mes divertit que no pas Qué, per cert crec que Te last 5 years era mes be en concert a benefici de alguna causa digna dons varen ser dues unicas representaçions al Haymarket, qui vagi al pont a Londres trovara La cage aux folles, Carousel, A little night music, Maria Friedman,un nou Sunset Boulevard i pels pels no Oliver que comença las previes el dia 12 de decembrei els de setmana santa podran veure Priscilla, que per els videos del YouTube, un pelet grotesca, res a veure amb Hairspray i elrelleu de The sound of music será Sister Act, pobre WestEnd
M'agradaM'agrada
¡Que casualidad! Precisamente ayer me había apuntado en la agenda las fechas de estas representaciones en el Palau. Como propuesta parece interesante, no sé porqué Joan dice que no irá al Palau, ya que siempre creo que hay que apoyar los intentos que se hagan en “casa nostra” y más de musicales que no pertenecen a ninguna franquicia. Joaquím, ¿la Sala Gaudí, por ejemplo, no sería una de las salas Off-Bcn?
M'agradaM'agrada
Jo crec, per poc que es pugui, que s’haurà d’anar a veure aquest espectacle. Si no ho fem nosaltres, no ho farà ningú i després direm que no es fa res.
Els ingredients semblen bons.
Uns amics americans m’han parlat de Jason Robert Brown i m’han dit que a New York és tot un fenòmen de culte, en cercles cada cop més comercials.
M'agradaM'agrada
Cal recolzar els muntatges que arrisquen per fer uns musicals d’una certa categoria amb pocs mitjans i sense gaires ajudes econòmiques. Però la veritat és que les ganes de fer-ho i l’esforç que això suposa es tradueix dalt l’escenari.
Discrepo del comentari d’en Joan (si és que l’he interpretat correctament) criticant el musical Que i preferint el Mortadelo y Filemón. Ho sento però vaig sentir “vergüenza agena” en la representació del Mortadelo. Va ser horrible!!!. Fins i tot al nostre fill de 9 anys tampoc li va agradar gens i pràcticament ni va riure.
Si volem espectacles de masses, que amb qualsevol “xorrada” en la posada en escena el públic rigui, doncs continuem fent aquest tipus de muntatges (però no oblidem que amb això no eduquem una sensibilitat per la música, ni el teatre, ni la cultura en general) i m’agafa mal de panxa quan penso la quantitat de diners que s’han llençat i que d’altres companyies petites tenen dificultats per poder oferir muntatges amb qualitat i sobretot amb moltes ganes.
Veurem com serà Aquests 5 anys, però en principi donar les gràcies a El Musical més petit per continuar apostant per fer musicals de qualitat a casa nostra.
M'agradaM'agrada
Bé, acepto, com no tot comentari,pero aquest musical es va fer ja a Barcelona, no recordo si al Versus on tenian ja aparaulada aquesta nova visio d’en Dani Anglés,es masssa intimnista per durlo al Palau i als preus del Palau, ho sento pero no hi aniré, ja sé que va a la sala petita, pero es mes per a ser vist al Versus, que mereix per mi, mes recoltzament. En cuant a la vergonya aliena, jo puc dir el mateix sobre Qué, em po dir algú per que es va camviar del Coliseum com si fos previsible que les entrades es deurian anar a cercar a la revenda? es musica plana, no té un número del poguer enrecordarse a la sortida
M'agradaM'agrada
Yo también soy del parecer que hay que apoyar, con la asistenncia a verlos, aquellos “shows” que se originan “a casa nostra”, aunque quien los ponga en marcha no me merezca una auténtica atracción. Hay que esperar siempre la superación.
Por lo que llevo escuchado se trata de un musical de pequeñísimo formato con dos intérpretes y uno o dos pianos y con canciones con mucho texto y poca música. En principio es un cóctel que no me va. La canción que Joaquim califica de Sondheimiana para mí es la mejor de las escuchadas (no me he atrevido a escucharlas todas) y, efectivamente, es puro Sondheim.
Decididamente no es el tipo de musical que me gusta, pero actualmente se hace un musical de cualquier cosa y hay que rendirse a la evidencia e intentar ponerse al día.
A pesar de todo creo que iremos a verlo, para tener un juicio más justo de una aventura musical, con riesgo para sus organizadores.
“EL MUSICAL MES PETIT”, o como quiera que se llame ahora la agrupación que lo originó, comenzó muy bien, partiendo de la base de que su primer espectáculo parecía un poco de final de curso. Los posteriores siguieron pareciéndolo, pero tuvieron aciertos parciales nada desdeñables.
Ultimamente esta compañia funciona con “shows” de escasa permanencia en cartel, pero su entusiasmo no es nada escaso. Lástima que tengan que acudir a espectáculos de pocos personajes y de músicos de características peculiares y de minorías.
M'agradaM'agrada
Si mal no recuerdo, Joan, lo que se hizo en el Versus Teatre hace unos años, fue “John & Jen” de Andrew Lippa, que no estaba nada mal. Lo que sí hizo El musical mes petit fueron unas funciones en el Romea dedicadas al off-Broadway, que prácticamente estaban dedicadas al autor de “The last 5 years”, Jason Robert Brown, que es el que ahora anuncian en el Palau.
M'agradaM'agrada
Spectador Joan, jo crec que s’hi ha d’anar. Sobretot si a Londres et va agradar, no veig el motiu pel que aquí no l’has de repetir.
Els del Musical Més Petit són experts en aquests petits muntatges.
Potser si que no sembla que la sala petita del Palau, sigui el lloc més adient, i un teatre del nostre off, si. Roberto, em sembla que no m’has agafat la fina ironia que volia emprar, jo crec que a casa nostre tot és Off, comparant amb New York o Londres. El nostre On, encara que ara sembli que és la repera, és d’una poca creativitat i substància que espanta.
M’agradaria que aquest espectacle perdurés a la nostre cartellera. Portar un musical nou i donar-nos a conèixer un autor emergent ja son prou al•licients, però si el Daniel Anglès ha de organitzar La Bella i la Bestia (quina manera de perdre el temps i guanyar-se les virolles, oi Daniel?), no veig possible que pugui compaginar les dues coses. És clar que també podrien anar a buscar a algú altre que el substitueixi, no penso que ell cregui que és l’únic capaç de fer-ho, i així donaríem feina als pobres actors del musical català, potser ara anhelant més trobar un lloc a un musical franquícia, que ser protagonistes d’una estrena important a casa nostre.
Un musical en català, fet per gent d’aquí, sense intervenció de cap multinacional del espectacle que digui com s’ha de fer, és prou motivant.
Al final ens queixem de la pobre cartellera del West End o Broadway. Nosaltres quan fem espectacles autòctons i son poc reeixits, ens lamentem profondament, com si tot el que fan allà sigui digerible. Doncs tampoc i per a mostra aquesta Beauty nd the Beast, que vaig veure a Londres no sé quants anys fa i que ara ens l’estrenen aquí com si fos no sé pas què i sota el meu punt de vista, és la cosa més hortera que han vist els meus ulls. Serà un èxit, un espectacle per a tota la família, que diran les falques promocionals. Quina mandra!
M'agradaM'agrada
CARME (L’H)!!!! És imperdonable, vaig oblidar-me de donar-te la benvinguda al bloc!
No tornaràs a escriure mai més.
B E N V I N G U D A! ! !
Ai Senyor!!!
M'agradaM'agrada
Joaquim, el que em va agradar a Londres va ser Parade, tot i no dominant l’angles i que no es gaire vistos, ni divertit,pero actuaben prou bé i no era de menys de una dotzena d’interprets, tots a bon nivell, hi tornat a sentir The last 5 years, i si no arriva a engrescar la versio original, menys ho faria crec per experiencia , sobre tot la Capellades, i si per casualitat despres em diuen que va estar bé, que hi farem, no es pot anar a tot arreu, qure ho disfruteu els que hi aneu
M'agradaM'agrada
Ok Spectador, creia que era The Last la que havies vist.
Per altre part el Xavier L’H m’acaba de donar una excel·lent noticia, LA MARIA FRIEDMANN TORNA A BARCELONA L’ANY VINENT en el marc del festival ÚNICAS.
M'agradaM'agrada
Doncs potser els nostres teatres off, en aquest cas en concret el TGB, no permeten que la sonoritat de 6 músics sigui la més adient i per això s’ha optat pel Petit Palau (Joaquim: la Sala de Cambra és una altra que està darrera la recepció del Palau).
Doncs els meus ulls han vist La Bella y la Bestia a Madrid i el Mortadelo a BCN. Et puc ben assegurar que, per hortera, guanya de llarg aquesta darrera.
El meu patiment és com s’ho faran per muntar l’escenografia espectacular de la Bella al BTM. Encara recordo l’escenografia del Gaudí fet allà en acabar la funció i quan no quedava ningú… Bruff!
Ah! I ahir nit als Premis Butaca: premis musicals per a Boscos Endins i Cabaret. Doncs la meva més sincera enhorabona… a tota la gent de Ruddigore o la nissaga maleïda!!!
I si us plau, fem costat a les noves petites iniciatives tan plenes de dificultats.
Jutgem un cop les haguem vist.
M'agradaM'agrada
Completamenbt d’acord amb tu Xavier LH si be Cabaret merexia premi, no Boscos endins, Sondheim noo es sempre diví, ni Dagoll Dagom la creme de la creme, a mi em va agradar mes Hello Dolly que no pas My fair Lady, que es varen quedar aquell any amb un pam de nas, em va semblar mes una sarsuela castza que no pas un musical, de vdegades els calerons no tapen la menudencia d’un projecte a mi es que cuan vec els musicals aqui, trobo que sols m’agraden la part coral, si canta un de sol, malament
M'agradaM'agrada
Gràcies per la tendresa expresada amb la neu que va caient per aquest web!
Avui he trobat això de la Maria Friedman:
http://www.officiallondontheatre.co.uk/news/interviews/view/item103584/Maria-Friedman/#
I la Mercè Martínez, al repartiment de la Bella a BCN…
I en Dani Anglés ultimant l’escenografia per al Petit Palau…
M'agradaM'agrada
Hola i bones festes a tothom! Aquí una fan suprema de Jason Robert Brown. Vaig anar a veure “Cançons per un nou món” (traducció de “Songs for a new world”) el passat juliol al teatre Gaudí, i he de dir que em va encantar la intimitat del petit format d’aquest musical. Només 4 personatges, un trio instrumental, i ja ho tenien, a més amb un molt bon nivell vocal i musical. Els temes de Robert Brown tenen tots el seu punt innovador, pel tema o per l’estil musical… Veure un altre musical d’aquest senyor al Palau és una experiència que no em vull perdre!
M'agradaM'agrada
Gràcies martacarreton. El dia 3 hi haurà puntual crònica, que espero i desitjo que sigui molt satisfactòria.
BON ANY!!!
M'agradaM'agrada