IN FERNEM LAND

ADÉU CRISTINA!


Llegeixo al web del Liceu

Canvi en el repartiment

  • Els barítons Michael Chioldi i Leo Nucci s’alternaran amb Juan Jesús Rodríguez en el rol de Miller. Luca Salsi ha hagut de cancel·lar les seves actuacions per altres compromisos professionals.
    Més informació

És a dir el senyor Salsi torna a deixar plantat el Liceu per cantar en un altre teatre a més de 9 mesos vista. Anunci incomprensible i inadmissible !!!

Ara no parlaré del Sr Salsi, que passa olímpicament del Liceu perquè segurament en aquelles dates li han ofert quelcom més interessant o prestigiós que un Miller al costat de Radvanovsky y Beczala, però si d’aquest Liceu que sembla ser “el pitu del sereno” i que ens deixa el llegat del Sr Guasch i la seva directora artística, que ja han anunciat que no renovarà el contracte.

Aquests dies que he estat fent el tancament d’un pis i he hagut decidir si llençar o endur-me’n moltes coses d’aquelles que guardem en el quarto dels malendreços, han passat per les meves mans els programes que conservo del Liceu des de que vaig començar l’any 1975 a decidir que la vida era un pretext per anar a l’òpera. Doncs bé quan m’he topat amb aquest passat no tan llunyà i ara impensable, és quan m’he adonat del molt que hem perdut, sobretot en les programacions i en el prestigi que suposava un teatre que tot conservant la tradició pel repertori i les grans veus, tenia l’abnegada o tossuda tasca de donar a conèixer òperes i repertoris que havien donat l’esquena al teatre barceloní durant molts anys. També em vaig adonar de tot el que vàrem perdre amb el cessament de les activitats al Foyer i la gran quantitat de recitals i concerts que grans cantants van fer en l’escenari del Liceu. Títols, produccions, directors, cantants, produccions audiovisuals que ho certifiquen, prestigi internacional reflectit en revistes, premis….

De tot allò no queda res. Tenim un teatre que programa títols, sense criteri, en funció de disponibilitats de cantants, cantants que potser després fallen i ens deixen penjats. Una institució sense un projecte definit i amb l’única finalitat d’omplir l’aforament el més possible. Per contra el públic ha anat abandonant, amb moltes funcions de títols que creien comercials però amb repartiments intranscendents a preus escandalosament alts, produccions de pena i directors d’orquestra que no aporten el mínim exigible per afavorir una millora orquestral que triga molt a arribar.

Salsi decideix passar del Liceu una altra vegada (ja no va venir per cantar el Gerard) i alguna cosa té a veure la pèrdua de prestigi del teatre, perquè en un teatre prestigiós estic segur que no el deixaria per un altre compromís.

El llegat de Scheppelmann és ben galdós. S’ha apuntat uns quants triomfs de Matabosch, d’acord, això passa a les millors famílies i no farem el repàs. DE ben segur que el que deixarà ella a qui vingui no tindrà la categoria de l’Elektra o el Tristan. Si no ens deixem enlluernar per Camarena i Yende no poden acceptar la inauguració d’enguany amb una producció nefasta, una direcció musical desastrosa i un equip discret al seu voltant. Això no és una inauguració com cal, com tampoc ho va ser el Ballo i com tampoc ho han estat tantes i tantes nits d’un teatre mig buit, abúlic i trist.

Poc a  importat el cor i l’orquestra, perquè les evidències són claríssimes i la llista de directors musicals que ho haurien de fer possible així ho constaten. Al cor el van deixant envellir i amb l’orquestra continuem esperant la llum verda que doni el tret de sortida a aquell projecte del mestre Pons que any rere any no s’acaba de consolidar. I és clar que tot això també requeia sobre la responsabilitat de la senyora Scheppelmann, perquè tot això era, i és, vull insistir en el tema, el projecte artístic d’una institució cultural de la importància, si més no, pressupostària que té el Liceu. Ella no hagués hagut de permetre mai que el seu cap fos el director de màrqueting, On s’és vist això?

Després de veure el Lohengrin de Stuttgart està clar que sense noms de relleu es poden fer grans representacions, i no costa analitzar gaire el motiu, només cal pensar en un projecte, amb la suma de talents i les ganes de treballar.

Quan van anunciar el seu fitxatge ja vaig dir que no era el perfil pel Liceu i molts se’m van llençar a la jugular, lamentablement no vaig errar. L’experiència que portava al darrera no era prou garantia per rebre el llegat del teatre i assumir unes restriccions d’un equip miop i operísticament inculte. Què ens han deixat? Un balanç sanejat? No m’ho crec. Si el balanç és tot allò que jo crec que s’ha d’incloure en un deure i un haver, no m’ho crec.

De tots aquells que van venir per sanejar la casa ja no en queda cap, cal celebrar-ho, ni que sigui de manera discreta, però el Liceu que ens deixen és ben galdós.

A Scheppelmann segurament no la van deixar treballar com ella hagués volgut, però tampoc ha demostrat amb els recursos a disposició, ser la persona idònia per gestionar un pressupost que dóna la sensació que ha malversat amb repartiments i títols, l’únic que en teoria creu, i que no han portat la plena ocupació a la sala, que era la seva obsessió. Una vegada li vaig sentir dir que el que importava era vendre totes les localitats, M’agradaria saber quantes vegades s’ha penjat el cartell d’0esgotades les localitats. Un fracàs estrepitós.

Si els resultats els haguessin donat la raó hauria de callar, però en la immensa majoria de funcions, fins i tot amb els cantants de relleu, ens troben amb localitats disponibles. Analitzar el motiu tampoc es tan difícil, no cal haver passat per cap escola de negocis de prestigi.

Moltes representacions d’un mateix títol que hipotequen l’activitat del teatre durant un mes o més i mig entre assaigs i representacions, repartiments en general poc satisfactoris ja que una figura o dues no salven res, produccions barates o només justificables per amiguismes, directors musicals que com a gran reclam són assistents de fulanet o sotanet, quan qui hauria de venir és fulanet o sotanet i preus, insisteixo en aquest aspecte perquè és primordial, de teatres de primeríssima categoria en un teatre de segona.

Aquest és en part el llegat de la directora artística actual, digne per a un teatre de prestigi com la Royal Opera House de Masqat, on no els preocupa el projecte i on la prioritat és tota una altra, però no del Liceu que ha vist perdre l’hegemonia estatal que sense cap mena de dubte tenia, per situar-se en una anònima posició al costat dels altres teatres per darrera òbviament del Real.

Costarà recuperar el Liceu, caldrà que el nou equip directiu sigui hàbil i que tingui traça i un criteri ben afilat per aconseguir engrescar a algú a agafar el teatre en l’estat que l’han deixat tot oferint alguna cosa que faci retornar a tants que s’han anat desencantant pel camí a força de mediocritat, de rutina, de manca de seriositat, de canvis de repartiment i de pagar per tot això molts diners o esperar que la campanya de darrera hora l’acabi portant a preu de saldo a veure un saldo.

A l’espera del nou projecte artístic i l’equip que el lideri i tot desitjant que els anuncis a 9 mesos vista de desercions injustificables no em facin treure tota la bilis acumulada durant ja masses temporades, estic segur que Katia Kabanova ens pot ajudar a albirar un futur millor,  ens el mereixem.            

23 comments

  1. SANTI

    Clatellot merescut.
    Tampoc és que la renúncia de Salsi em suposi un disgust irreperable però Nucci i el desconegut Chioldi no em fan saltar d’alegria.
    Ara que ja necessita reposar tindrem Nucci cada temporada. Quan abans marxi aquesta senyora, millor.

    M'agrada

  2. Retroenllaç: Noticias y enlaces musicales de octubre 2018 | Beckmesser

  3. Inés Tell

    Per motius llargs d’explicar, no tinc els programes del Liceu d’ençà l’any 1975. Joaquim, si no els vol i els pensa llençar, a mi m’interessen. Seria tant amable de posar-se en contacte amb mi, sisplau? Atentament, Inés

    M'agrada

  4. Els maldestres e incompetents que ha tingut que suportar el Liceu l’han deixat ben tocat, la senyora Scheppelmann tot i que crec que en bona voluntat no ha estat a l’alçada del que s’esperava. Recordem que venia a substituir al Matabocsh amb un llegat artístic envejable, al mateix temps que una direcció general descriptible d’en Marco. Clarors i ombres, moltes ombres. No soc pas gaire optimista, no veig signes indiciaris importants que es prevegi un canvi de rumb a millor. Ves que si els parroquians deixen d’anar a missa, el Liceu es convertirà en quatre parets sense ànima.

    M'agrada

  5. Rai

    Tant de bo aquesta dona dimiteixi abans que se li acabi el contracte i es pugui començar aviat a treballar en un nou projecte.
    Per cert, Salsi l’any passat ens va deixar tirats al Poliuto i no al Chénier. De fet, Chioldi va fer un Gerard bastant notable al 2n cast…
    Posats a demanar, hagués preferit que d’entrada el Miller del 1r cast fos Juan Jesús Rodríguez… A mi em tocarà el Nucci, que ha aconseguit deslliurar-se d’un cangur als seus besnets per venir a fer un parell de dates al Liceu…

    SCHEPPELMANN GO HOME!!!

    M'agrada

  6. JordiP

    Llegint l’encapçalament m’esperava un post amb males notícies, però veig que no és així, afortunadament. Hi ha vents de canvi i això sempre obre noves possibilitats. Com a mínim tenim l’esperança del desconegut que està per venir! I és clar que podem anar pitjor, per suposat, però sóc optimista de mena, així que si em necessiten per a alguna cosa, poden agafar la meva fitxa d’abonat que hi ha les dades de contacte. De moment ens encomanarem a Santa Rita.

    M'agrada

  7. Salvamolins

    Estic d’acord amb el teu comentari, tant de com funciona l’actual liceu com, hi no vull ser nostàlgic, amb lo que havíem gaudit en temps, passats i no tant passats. Jo també espero gaudir molt de la Katia Kabanova, però fixa’t quin teatre més buit en els torns per exemple: B, T, C el meu tradicional de dissabte i ens el fan en diumenge.

    M'agrada

  8. bocachete

    Llàstima, tot plegat. Salsi? Ja van tres, oi? que també va cancel·lar el Poliuto: potser és qüestió de deixar-lo estar, que tampoc és tan meravellós. Passant a coses més concretes, sempre he pensat que tancar les sessions del Foyer va ser una de les pitjors decisions preses, i més argumentant que eren per a estalviar. Quin cost deu tenir obrir aquella sala i contractar cantants que, majoritàriament, eren joves i vinculats al teatre? D’altra banda, era una oportunitat per a rodar-los i, sobretot, tenia una programes excel·lents i interessantíssims (gràcies, Tribó i companyia!). Seria un d’aquells elements que caldria recuperar. Fins a cert punt, aquests concerts que volen fer els solistes de l’orquestra poden recuperar una mica aquella idea, però no és ben bé el mateix.

    Pel que fa als pisos i les piles de programes… em va passar i, entre els de Liceu, concerts en altres llocs, representacions de teatre… En els del Liceu i concerts d’OCB, Auditori, etc., per optimitzar espai, vaig optar per una solució radical: vaig guardar complets només els programes que tenien el llibret, però dels altres, els que tenen només resums i el repartiment, vaig arrencar la pàgina del repartiment amb les dates (o el contingut del programa del concert), i prou. La resta, anuncis, textos que tampoc no ens diuen coses que no sabem, etc., van desaparèixer i Déu n’hi do l’espai que es guanya. Peró ocupa, ocupa, tot plegat…

    M'agrada

  9. Inés Tell

    És pot saber per què tantes hores més tard el meu comentari encara esta “esperant moderació”? Ni he volgut ofendre a ningú ni crec, honestament, que ho hagi fet. Que no el volen publicer, doncs, mirin, no hi escriuré més si no rebo una resposta satisfactòria. Aquest comentari també: El comentari està esperant moderació. Fantàstic!

    M'agrada

    • Es pot saber per què tanta vehemència?
      Aquest blog el Porto jo sòl, durant el dia treballo i no puc estar pendent dels comentaris.
      Vaig posar una moderació ja fa molts anys per a tots els primers comentaris, i així fer una mica de barrera de possibles atacs de persones indesitjables. Una vegada aprovat el primer ja no existeix la moderació.
      La seva resposta em sembla fora de lloc però malgrat aquesta impertinencia puc dir-li que de moment no tinc intenció de desprendrem dels programes. Vostè és lliure d’escriure o no al blog, com tothom i penso que passades unes hores del seu primer comentari no em sembla tan greu, ni de vida o mort la tardança de la seva publicació tenint en compte que és la primera vegada que escrivia, ara no caldrà que es posi nerviosa, si tot va bé no hi haurà cap mena de demora.
      Cordialment

      Liked by 3 people

  10. ISOLDA

    jo en general soc optimista, però referent al Liceu fa temps que he perdut la confiança en la direcció general del teatre, millor dit, anys, i el més trist de tot, que hem anat de mal a pitjor.

    M'agrada

  11. Joan

    De la seva direcció artística quedaran un parell o tres de títols el dimoni , el Benvenuto Cellini,si és seu i algun altre. Però el que sí trobo molt interessant i tant de bo tingui continuïtat, són les converses amb els cantants.
    Per cert, enguany el disseny dels programes i el full de sala han millorat molt. Pel que respecta a la substitució de Salsi no sé si no és de comú acord: el liceu s.estalvia el seu caché i porta el solvent Chiodi (bon Gerard com apunta en Rai, tant cantant amb en JFK com al 2n cast) i la llegenda Nucci. Si sóc a ciutat ,q no ho crec xq ésel juliol, procuraré sentir.los tots 2.

    M'agrada

    • Arnau

      Lo de les converses amb els cantants penso que sovint resultava interessant, i depenent del joc que donessin, estàven prou bé. Per mi un encert, i que sabria greu que es deixés perdre.

      M'agrada

  12. Retroenllaç: Noticias y enlaces musicales de noviembre 2018 | Beckmesser

  13. Alex

    A pesar de sus errores y escasa personalidad pero en su disculpa, quizàs estaba demasiado maniatada por ciertas decisiones gerenciales y no artísticas de la direcciòn general del teatro
    Por ej., Frau Schepellmann nada tiene que ver con la nefasta política de precios ( abonos y localidades ) fijada por la dirección general del teatro

    M'agrada

  14. Scarlatti

    Nefasta idea artística i gestió (només cal pensar en Pirgu al Romeu i Julieta) la de Schepellman i la seva segona que esperem que també aixequi el vol….i ja fa dies que sento campanetes de la Fura dels Baus sobre la propera direcció artística..que tinguem sort!

    M'agrada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: