Haig de confessar que malgrat en els últims dies es parlava molt de la possibilitat que Gérard Mortier fitxes pel Real o al Liceu, després de dimitir de la NYCO, pel retall pressupostari a la segona òpera de New York, jo no ho acabava de creure.
Em semblava que el nivell que volia Mortier sobrepassava i en molt, el que dos teatres d’òpera de segona divisió, com son el Real o el Liceu, li podien oferir.
Que ningú s’ofengui quan dic de segona divisió, potser millor seria teatres que es situen a la meitat de la taula, continuant la utilització de terminologia esportiva. Com aquells equips que la seva màxima aspiració és disputar algun torneig europeu, però mai la Champions League, torneig destinat als equips amb un gran pressupost econòmic i amb els estels mediàtics que poden mantenir-los al capdamunt de la taula classificatòria.
Doncs bé, el Teatro Real ha apostat molt fort i ha arribat a una entesa amb el director belga, que el portarà a la direcció artística del teatre a partir del any 2010.
Mortier situa, tan sols amb la seva elecció, al Teatro Real en zona de Champions. Tot el món estarà pendent de les propostes que es duran a terme al Real i això és enormement positiu. El Real passarà de ser un teatre més o menys adormidot, com és ara, amb propostes més o menys interessants, a ser un teatre amb propostes arriscades, novadores, interessants, amb equips artístics de primaríssim nivell i cantants de notable nivell, si no és així, Mortier marxarà.
Com s’ho faran?, això ja és un altre problema.
Els temps que s’albiren no semblen els més propicis per aquest projecte. Els equipaments culturals, amb fortíssimes subvencions estatals i altres provinents del mecenatge de les empreses, es veuran seriosament afectats per la situació econòmica, ja sigui per les retallades pressupostàries provinents de les diferents administracions, com les aportacions de les empreses, que en alguns casos, estan en fallida o a punt de presentar-la.
De on sortiran els dines per satisfer les exigències del gran Mortier?, no ho se pas i no m’agradaria pensar que abans de començar la seva gestió s’hagi de fer una roda de premsa per anunciar que plega.
El repte és importantíssim i el moment extraordinàriament delicat. Fer coincidir ambdues coses em sembla tan o més difícil com que el públic de Madrid no aixequi el Sant Cristu Gros, davant de cada proposta artística. Lo del públic em preocupa poc, sincerament, doncs estic segur que al Real si acostarà un públic nou, molt més interessat en el futur que no pas en e passat. Amb Mortier sempre ha estat així per allà on ha passat.
A Salzburg, que sense deixar de ser el extraordinari festival, malgrat el boicot que li varen fer gran part del món operístic o l’Òpera de Paris, on s’han presentat unes temporades en molts sentits envejables.
A Madrid no ha de ser diferent i jo ho celebro. Madrid s’ha tret la son de les orelles i es vol equiparar a Paris, Londres o Milà.
Mentrestant a Barcelona hem creat el Consell Consultor. No em digueu que d’entrada la cosa no grinyola.
A les Arts de València aposten, de manera errònia segons el meu entendre, per el fitxatge de grans noms de la direcció musical, per donar relleu internacional al nou equipament. Ara al Real, després de 10 anys d’anar fent la piu piu, han decidit donar un cop de timó i apostar per un cavall guanyador.
Amb el que els hi costaria un director artístic i un director musical (no ni haurà, doncs Mortier porta a la seva motxila uns quants directors associats al carrec, com Cambreling o Semyon Bychkow) ells han agafat el més valuós i cotitzat gestor operístic del món. Donarà la volta com un mitjó, a un teatre que no deixava de ser, com el Liceu, un bon teatre, però no un referent.
Al Liceu potser també tenen un as amagat, però tot sembla indicar que volem anar passet a passet, mentre els altres agafen uns cotxes amb més cilindrada i anar posant pegats a un model que necessita d’un gran canvi qualitatiu, si és que es vol estar allà dalt. Potser el problema és que els nostres gestors s’han resignat com en tantes altres coses en aquest país, amb anar fent i prou.
Ens guanyen el partit.
IN FERNEM LAND 
Ay, Joaquim, que negativo te veo ! A mi es que el señor Mortier no me parece tan de “Champions League”, la verdad. A mi me parece mas bien que esta buscando una jubilación “dorada” y en Madrid se la han ofrecido. Si el invento saldrá bien o no , habrá que verlo, ojalá que sí por el bien del Real. Pero vamos, que igual para cuando ocupe de verdad el cargo ya no hay tanta crisis , jajaja.
M'agradaM'agrada
Bon titular al post, d’aquells que provoquen, és clar.
Però…que hagués passat si el senyor Mortier hagués vingut a Barcelona? que s’hagues dit aquí? O potser és que ara ens sembla tant bo perquè va a Madrid?
Té sentit fer funcionar una Òpera a cop de talonari, sobretot en aquests temps? Que va passar realment perquè no es quedes a Nova York? Els 54 milions de pressupost del Real és el principal motiu pel que Mortier ha acceptat venir?
I les acusacions d’amiguisme en les contractacions i de menystenir orquestra i cors, que es poden llegir als fòrums francesos? I la seva tendència a barallar-se amb tothom?
Estarem distrets, amb aquest nou director del Real, em sembla.
M'agradaM'agrada
Ja he manifestat moltes vegades en aquest bloc i en altres llocs, la meva oposició a la gestió artística d’en Joan Matabosch, però estic contenta que no hagi vingut aquí el Mortier, hagués estat molt pitjor.
No estic d’acord amb tu i per a mi el partit el perd el Madrid i per golejada. Això si, estic d’acord amb la Teresa, el titular és divertit i provocador.
M'agradaM'agrada
Cambie Mortier o Matabosch per Helga Schmidt. Semi-nova.
M'agradaM'agrada
Lo mejor será esperar a ver los resultados porque hay algo que no me cuadra, y es que desde el Real se dice que la llegada de Mortier no supondrá ni cambios en la estructura ni en los presupuestos ¿Es que Antonio del Moral era un inepto total o es que Mortier hace milagros? No sé si se han planteado que como no le den lo que pide se va a largar a la primera de cambio, lo acabamos de comprobar. Además no habrá director titular, será un cargo rotativo ¿Quién se va a encargar de organizar la orquesta? ¿Cómo se va a mejorar la orquesta sin cambios en el presupuesto? No surgen más que preguntas. Se disparará el presupuesto del Real o Mortier dirá adiós, lo veremos.
M'agradaM'agrada
Veremos si lo de Mortier en el Real, no acaba como su relación profesional no consumada en la NYCO y eso que en este teatro los sponsors privados sueltan “la pasta ” facilmente y me imagino que se habrán espantado al escuchar los proyectos de Mortier y de su coste.
Precisamente he leido en algún on line que , p.ej. P.Domingo y Marcelo Alvarez ya le han soltado algún mensaje de aviso y cierto toque a Monsieur Mortier : hay que respetar a los abonados y al público mayoritario que es el que paga por llenar los teatros.
Si el Real, con las apuestas de Mortier, empieza a tener aforos semi vacíos, el cese le llegará rapidamente.
En París, me consta que un buen número de abonados y aficionados celebraron por todo lo alto la jubilación de Mortier y la llegada el próximo enero de un profesional serio y competente como Joël
M'agradaM'agrada
Em sembla que la gestió, polèmica però brillant al llarg dels anys del Sr. Mortier es prou coneguda i valorada com perquè hagi de ser jo qui detalli els encerts del seu ample currículum
Si hagués vingut a Barcelona, diria exactament el mateix que dic ara, amb els mateixos temors i amb les mateixes esperances.
El Sr. Mortier s’ha creat molts enemics, doncs ha estat un trencador, un home que ha estat capaç de girar de dalt a baix una cosa tan rígida i carca com el Festival de Salzburg. Ni les discogràfiques, ni els agents artístics li han perdonat els seus plantejaments titllats quasi de terroristes.
Avui mateix el Maac ens informa de les primeres declaracions en contra del seu nomenament, per part de Plácido Domingo, l’etern aspirant a la direcció del Real i de Marcelo Álvarez, que en un atac de divisme decimonònic i de diva ultratjada, ha dit que no tornarà al Real. Però que s’ha cregut aquest?
Mortier és un senyor criticable, i tan que si!, però és innegable que es un gran home de teatre, un gran gestor, un revolucionari.
Alex, els professionals seriosos, no son només aquells que fan el que nosaltres volem que facin. La competència del Sr. Joel i els seus espectacles decoratius i buits no m’interessen gens. Durant l’etapa Mortier Paris ha fet espectacles que han fet viatjar a mig món cap allà, tu el primer. És evident que no tot pot ser del gust de tothom, però ja veurem si dintre de uns quants anys, quan puguem comparar, qui s’endu el prestigi i el reconeixement del públic, si el Sr. Joel o el Sr. Mortier.
Jo no són amant de la provocació, és més la detesto si el únic que pretén és això, però crec que estan molt equivocats els que pensen que la trajectòria de Mortier és polèmica i prou.
El món de l’òpera ha canviat i ja que no surten obres que connectin amb el públic, aquest és el gran problema, s’ha hagut de modernitzat coses, que en molts casos estan justificades i en altres no. Els cantants han deixat de tenir el protagonisme que sempre havien tingut. Això pot agradar o no, però és així.
La dramatúrgia interessa més que els aguts. Potser és una heretgia, però fins hi tot els teatres més mal disposats a aquests canvis han hagut de claudicar, si no volien veure com el públic jove, el futur de l’òpera, els hi donava l’esquena.
Un dels artífex d’aquest canvi és Mortier. Que el Real el tingui a disposició uns quants anys és una cosa que prestigià la institució. Si són els anys previs a la jubilació que més dona. Un home brillant ho és fins que es mori. Un funcionari també.
M'agradaM'agrada
Lo que sí me parecen fuera de lugar, son las duras críticas apriorísticas por parte del tenor argentino Marcelo Alvarez, que por cierto ha cantado ultimamente con cierta frecuencia en la Opera Bastille del período Mortier.
A M.Alvarez le escuché en Bastille, BOHEME ( oct. 2004, por cierta dirigida por D.Harding, junto a Gallardo Domàs ) y en la última y nueva producción de BALLO IN MASCHERA ( mayo 07, junto a Tézier y A.Brown, bajo la dirección de S. Bhychkov) y creo además se turnó con Alagna como Manrico en el 2005 en TROVATORE.
Por lo tanto, encuentro fuera de lugar honestamente, esta crítica de Marcelo a un Sobreintendente que a él si le ha dado trabajo vocal.
M'agradaM'agrada
En començar la temporada, seguint el símil futbolístics, ningú no donava un duro per Guardiola: era un entrenador “barat”, una solució de compromís, que no inspirava confiança i que tothom veia que duraria quatre dies. Se sospirava per Mourinho, una mena de Mortier, per exemple: car, dur, polèmic, “trencador”… Hagués estat qui, a cop de talonari, segurament, hagués renovat el vestidor, etc. Ara bé: mai no sabrem com estaria ara el Barça amb Mourinho i sí que podem veure com ha anat amb Guardiola. Altres entrenadors-estrella han fracassat i el de casa no. No podria passar el mateix? Potser se’n parla més amb Mortier, i no serà dolent, però potser hi ha altres vies diferents. I la programació d’aquests anys del Real no ha estat tan “clàssica” com sembla que es digui: s’hi han estrenat coses insòlites, de fet, massa i tot: si el públic no ha deixat d’anar-hi fins ara (programant tants pocs títols “tradicionals”) , tampoc no deixarà d’anar-hi amb Mortier. Jo trobo que l’opció Lissner, al Real, hagués anat millor. Suposo que pesava el fet que ja hi hagués estat.
M'agradaM'agrada
Bocachete, i qui és Guardiola en el teu símil?.
Pel que fa a Lissner, no hi va arribar a exercir al Real i entre la Scala i el Real, ha fet bé en quedar-se a la Scala. Qui sap si dintre d’uns anys i després de l’etapa Mortier, el Real serà objectiu de tots els prestigiosos directors.
La programació del Real en aquests darrers anys ha fet un gir, que no ha acabat d’agradar a ningú, ni als clàssics, ni als moderns. L’aposta Mortier és radical. Esperem que els surti bé.
M'agradaM'agrada
Com resident a Madrid i abonat al Real, m’agrada que el senyor Mortier sigui el futur Director del teatre. Si es manté fidel a la seva línea ho tindrà difícil, ja que el públic del Real està composat per un percentatge de gent, que generalment coincideix amb els representants dels patrocinadors, que assisteixen a les funcions que estan en contra de la programació actual (masses operes que no es consideren de repertori). Es queixen de Haendel, Janaceck i operes noves i sobretot de representacions que no siguin clàssiques, i volen veure mes Mozart, Rossini, Bellini, Donizetti; Verdi Puccini i Wagner. Hi ha també un percentatge de gent que l’hi agrada veure aquestes novetats. Madrid està al centre del estat i pot rebre afeccionats del resta de les ciutats tant els dies feiners com els caps de setmana, i si Mortier vol triomfar tindria de canviar el model i evolucionar a un teatre amb mes funcions anyals amb operes dels autors mes sol·licitats i les seves operes mes conegudes combinat amb les seves propostes( model Viena, NYC, o Berlin). Però em temo que aquesta proposta necessita un augment de pressupost.
En tot cas i tornant a dir: “Benvingut Senyor Mortier”, encara no ha marcat cap gol, i espero que no l’hi passi com al Real Madrid amb el Cristiano Ronaldo.
M'agradaM'agrada
Jo no puc opinar del Sr. Mortier perque, confeso la mava ignorància, no en tenia referències. Però si és un innovador de l’òpera ja m’esgarrifo. La majoria d’òperes que he vist “innovades” (d’altres directors artístics) m’han semblat d’una gran mediocritat i que ens donaven gat per llebra. I que consti que no em considero carca però ja n’estic farta d’aquests muntatges tan moderns i tan lletjos.
M'agradaM'agrada