Cesar Franck al orgue
No fa gaire vaig portar al bloc al Jonas Kaufmann cantant el Minuit Crétien, com un inici nadalenc al bloc.
En aquesta setmana de manteniment, us porto del mateix concert d’Advent celebrat el 29 de novembre a la Frauenkirche de Dresde, el Panis Angelicus de Cesar Franck. Un altre clàssic nadalenc, malgrat ser un text per celebrar la festivat del Corpus. Us proposo a Elina Garanča, tot i que originalment, el motet Panis Angelicus va ser escrit per a tenor, orgue i orquestra de corda. Més tard s’han fet totes les combinacions possibles.
Espero que us agradi
vídeo de armycasa
IN FERNEM LAND 
Uy, el Panis Angelicus no lo soporto por motivos extramusicales. Lo tuve que aprender de pequeño y le tengo una tirria considerable. Sin embargo, el “Minuit chrétiens” me encanta; me gustó la versión de Kaufmann y también hay una bastante buena de Alagna. Lo que ocurre es que por estas fechas, en lugar de “Minuit chrétiens” siempre me equivoco y digo “Micuit chrétiens”.
M'agradaM'agrada
Gràcies Joaquim per aquesta meravella. Així és comença el día amb un recolliment que embolcalla
l´ànima i predisposa a viure les hores que resten fins la nit en l´autèntic esperit de pau i d´amor.
M'agradaM'agrada
Aquesta peça SI que la conec!!!! Es que després d’uns quants dies adonant-me de la meva desconeixença de tot el que posaves ja me’n anava al P3 dels afeccionats a l’òpera,,,, A mi m’agrada el “Panis Angelicus”, mira, es equilibrada, la melodía preciosa i si la canta una bona veu, que mes vols. Recordo que per Arte podrem veure a la senyora Garança varies vegades aquest Nadal.
M'agradaM'agrada
Pues a mi el Panis este nunca ha sido uno de mis favoritos, la verdad. Me quedo con el Minuit de Kaufmann .
María Teresa, ya veo que voy a tener que pedir a los reyes magos el “Arte” este, si es que ya me vale!
M'agradaM'agrada
La Garanca es muy buena, que duda cabe, pero estas canciones que nos martillean durante estas semanas, son un poco cargantes.
Si puedo sugerir, prefiero las notas estratosféricas de la Sack, tan denostadas por algunos, que estos misticismos de grandes almacenes, los cante ella, el Kaufmann o quien sea.
O si te pones ruso, también lo prefiero.
Besos
M'agradaM'agrada
Jpaquim,
Coincideixo amb uns quants dels que escriuen avui: A mi no m’agrada el Panis Angelicus i no és per cap motiu especial. És que senzillament, no m’agrada.
De totes maneres jo t’agreïxo igualment l’atenció d’haver fet un post més, com cada fas. La feina se t’ha de valorar.
Podries pensar, Joaquim, en un post en el que tant tu com els visitants diguèssim quines músiques ens desagraden. Podria ser divertit.
Una abraçada!
M'agradaM'agrada
Yo también canté de pequeño esta canción en el colegio.
No soy muy fan de los temas religiosos, pero esta canción no me desagrada, quizás es un poco monótona, eso sí.
De todas maneras en la voz de la Garanca todo suena bien. Yo creo que incluso cantaría de maravilla “La Tarara”…Si la descubre la canta, dado que le entusiasma todo lo español.
M'agradaM'agrada
oooooooooooooooooh com lamento que no us agradi el Panis Angelicus.
No ho tornaré a fer més, o si, que carai!. Això si, vosaltres m’ho heu de dir si no us agrada el que us proposo, jo us ho demano i no sempre puc complaure a tothom
La proposta de la Olympia potser la portarem endavant el dia 28 d’aquest mes. Dia força adient per deixar-se anar sense complexes
M'agradaM'agrada
Home, és una peça bonica. Suposo que, de tant sentida, ja no la trobem tan atractiva. Com si cantés un “Ave Maria” de Schubert o un “Stille Nacht”. Ja comences a sentir-lo, desconnectes o, com que hi ha hagut prou oportunitats, connectes la música amb algun esdeveniment agradable o desagradable i perds l’objectivitat de la peça en si. De tant en tant, va bé fer “guarets” musicals (el guaret és el “barbecho”) i deixar reposar una peça o un autor durant un temps, no sentir-lo i reprendre’l després. Vaig fer-ho amb les simfonies de Beethoven (especialment la sisena) que, un dia per una cosa, i un altre per una altra, vaig estar sentint fins a gairebé avorrir-la. Durant dos anys vaig “evitar-les” (allò que si senties que en començava alguna a la ràdio, canviava l’emissora i coses així) i després vaig “redescobrir-les” amb molt de gust i amb moderació. Ara mateix, feia anys que no sentia amb atenció el Panis angelicus i avui l’he trobat maco.
M'agradaM'agrada
Sorpresa! Panis angelicus, una peça que reviu la meva adolescència; moments blancs i negres… llavors jo era un escolanet trapella d’aquells que “netejaven” les canadelles del vi i “buidaven” la capsa d’oblees. Què voleu que us digui: m’ha despertat vells records!
Cèsar Frank, millor interpretat a l’orgue; el meu pare els diumenges al matí omplint de notes l’espaiosa nau de la parròquia… i no pararia de recordar.
Gràcies Joaquím!
M'agradaM'agrada