La Santuzza d’Elīna Garanča amb Yonghoon Lee i Vitaliy Bilyy a l’ONP

Elïna Garanča (Santuzza) Cavalleria rusticana ONP Producció de Martone © Elisa Haberer / OnP

Elïna Garanča (Santuzza) Cavalleria rusticana ONP Producció de Mario Martone Fotografia © Elisa Haberer / OnP

A principis de desembre l’Opéra National de Paris va emparentar la Cavalleria Rusticana amb Sancta Susanna de Hindemit, un acoblament si més no curiós. Semblaria més lògic associar l’òpera de Hindemit amb la Suor Angelica pucciniana tenint en compte que ambdues passen a convents de monges, tal i com van fer a Lió l’any 2012, però l’òpera parisenca ha anat a buscar dues produccions de Mario Martone, per a la Scala la de Mascagni (allà es va representar amb els tradicionals Pagliacci) i la de Lió per Sancta Sussana. Jo avui només us parlaré de l’òpera verista i de la seva protagonista, Elīna Garanča.

La mezzosoprano letona canta una voluptuosa Santuzza, sense la visceralitat sangínia que la tradició imposa, segurament des d’una vessant més moderna, però amb unes facultats vocals d’impacte, amb la seva bellíssima veu i el seu registre ample, generós i seductor. Sembla més Lola que Santuzza i costa entendre com Turiddu pot deixar escapar una bellesa tan exòtica i tan poc meridional, tan nòrdica i tan poc camperola, tan elegant i fins i tot tan aristocràtica. Continua llegint

LA FAVORITE A MUNIC (Garanča-Polenzani-Kwiecień-Kares;Niermeyer-Chichon)

L’any 2014 el Festival de Salzburg va programar lo’òpera de Gaetano Donizetti, La Favorite. El quartet protagonista era estel·lar com el prestigi del festival demana: Elīna Garanča, Juan Diego Flórez, Ludovic Tézier i Carllo ColombaraLa representació va ser en forma de concert i va suposar el debut en el rol de la parella protagonista. Si voleu recuperar aquell apunt només cal  prémer l’enllaç:  Continua llegint

EL VOI QUE SAPETE MÉS TRIAT ÉS EL DE VICTORIA DE LOS ÁNGELES

victoria-de-los-angeles

Aquesta ha estat una tria molt participada, quelcom que m’agrada molt. Hi han hagut 274 tries, el que suposa una participació, si tothom hagués triat les 4 opcions possibles, 68,5 participants.

Entre totes les opcions la 12 ha estat la més repetida amb 48 tries i la intèrpret que hi havia al darrera era Victoria de los Ángeles, curiosament i feliçment la setmana que ha començat el LIFE Victoria 2016. La versió és deliciosa i malgrat que la gran soprano catalana no la va cantar mai en escena, ho hagués pogut fer perfectament perquè la seva veu i la seva sensibilitat la feia suficientment versàtil per interpretar La Comtessa, Susanna i aquest Cherubino que us ha agradat a tants, també en a mi que la vaig triar per formar part de la dotzena estel·lar, tot i que jo no he participat en aquesta tria final ja que només és vostra.

La versió és aquesta: Continua llegint

ELINA GARANCA EL MILLOR ROMEO

Elina Garanca com a Romeo a la ROH Covent Garden

Elina Garanca com a Romeo a la ROH Covent Garden 2009

La meitat dels Romeos proposats ocupen els tres primers llocs perquè hi ha un doble empat en el tercer i el segon lloc, mentre que la guanyadora ha quedat estretament distanciada de les seves glorioses perseguidores, fet que sortosament m’ha estalviat el vot de desempat.

La versió 7 és la de la gran mezzosoprano letona Elina Garanča que com sabeu era la cantant inicialment prevista pel Liceu per interpretar el rol de Romeo, però finalment va ser substituïda per la nord-americana Joyce DiDonato, que com ja es podeu imaginar estava també entre les 10 escollides, la número 5 i ha quedat entre les tres primeres, empatada amb la número 6, ambdues en el tercer lloc, perquè en el segon hi ha hagut també un empat entre la 4 i la 9. Continua llegint

TEMPORADA DEL MET AL CINEMA 2015/2016: ROBERTO DEVEREUX

Una setmana després de l’emissió cinematogràfica de la setena representació en la història del Metropolitan de l’òpera Roberto Devereux de Gaetano Donizetti, ja puc parlar-ne a IFL.

Sembla ben estrany que una de les millors obres del opus donizettià no s’hagués representat fins ara al teatre novaiorqués, però finalment i enmarcat en aquest projecte de portar la trilogia Tudor al MET, després de l’Anna Bolena (amb Netrebko) i Maria Stuarda (Joyce DiDonato), s’ha estrenar Roberto Devereux amb la fantàstica interpretació de la soprano Sondra Radvanovsky, que prèviament ja havia cantat a Nova York les altres dues produccions d’aquesta trilogia, sent en aquesta darrera on ha assolit per a mi el seu gran triomf en el repertori belcantista, potser per que de les tres és la més evolucionada i podríem dir que la més pre verdià, i tots sabem que el repertori verdià és el repertori natural i ideal per a la frondosa vocalitat de la soprano nord-americana. Continua llegint

WERTHER A PARIS (Beczala-Garanča-Degout-Tsallagova-Gay;Sagripanti)

Després d’aquell memorable Werther de Kaufmann i l’excel·lent rèplica de Roberto Alagna, la ONP ha reposat la feliç producció de Benoit Jacquot, ara amb el tenor polonès Piotr Beczala, que després de la desangelada versió al Festival de Salzburg 2015, no oferia a priori gaires garanties de igualar als seus predecessors.

Per sort Beczala va superar aquella pobre impressió salzburguesa amb una interpretació més apassionada tot i que també irregular, amb subtileses i grans dosi de lirisme que creix a partir del tercer acte, i que si malauradament no arriba a igualar a Kaufmann o Alagna, si que fa albirar sobrades esperances que arribarà a ser un Werther sense discussió, sempre i quan acabi de controlar els dos primers actes i si adecua una mica més la vocalitat a les exigències estilístiques del rol, o potser quan no especuli tant. Continua llegint

WERTHER (Polenzani-Garanča)

Werther Viena 2015

Elina Garanča (Charlotte) i Matthew Polenzani (Werther) Viena 2015

La setmana passada vaig poder veure el streaming del Werther de Massenet que va retransmetre l’òpera estatal de Viena en la producció de Andrej Serban que ja va ser editada en DVD l’any 2005 i que ja comptava amb la Charlotte d’Elina Garanča, si bé en aquella ocasió el Werther era Marcelo Álvarez i la direcció musical era d’un prometedor Philippe Jordan ara en el cim de l’Opéra de Paris.

En l’edició de 2015 la direcció musical perd la inspirada batuta d’aquell jove Jordan en mans d’un  més genèric Frédéric Chaslin, efectiu i intens però poc seductor en una òpera que necessita en molts moments feixuccs (escenes de Schmidt, Johann, le Bailli i fins i tot Sophie) d’una imaginativa narració musical que incideixi de manera brillant en les moltes parts mestrívoles que la partitura conté i faci més curtes i irrellevants les que farceixen innecessàriament un relat inflat des d’un bon origen. Continua llegint

L’espectacular retorn d’Elina Garanča

Karel Mark Chichon i Elina Garanča al Victoria Hall de Ginebra el 5 de novembre de 2015 Fotografia © Enrique Pardo

Karel Mark Chichon i Elina Garanča al Victoria Hall de Ginebra el 5 de novembre de 2015
Fotografia © Enrique Pardo

No sé que ha passat, però ens hem quedat sense el Romeo d’Elina Garanča a I Capuleti e i Montecchi del Liceu. Primer molts varem creure que ho havia cancel·lat tot arran de la malaltia i posterior traspàs de la seva mare, però Garanča després del preceptiu dol ha anat retornant a la seva activitat i en canvi el Liceu ja es va anticipar anunciant la luxosa substituta (Joyce DiDonato) per a les representacions previstes en el mes de maig de l’òpera de Bellini i per tant ella no vindrà, quelcom que em sap molt de greu.

A jutjar pel concert que ha fet a Ginebra i que avui us porto a IFL, així com per la recent  Charlotte del Werther a Viena, Garanča està en un estat vocal espectacular, tant que a Ginebra ens ha regalat alguna sorpresa que no sé si deu ser algun presagi d’ampliació de repertori o només una llicència tan atrevida com engrescadora. Continua llegint

CAPULETI E I MONTECCHI A BADEN-BADEN (Garanča-Siurina-Kang, Chichon)

Comencem el mes de desembre amb una festa belcantista, amb l’exaltació de la melodia i el regne del cant per sobre de qualsevol altre aspecte gràcies a I Capuleti e i Montecchi de Vicenzo Bellini.

L’ocasió va tenir lloc el passat dijous 27 de novembre al Festspielhaus Baden-Baden, en versió de concert i amb un repartiment encapçalat per la gran Elina Garanča, però que ens reserva dues grates sorpreses: la primera el canvi de la Giulietta prevista, la insignificant Aleksandra Kurzak, per la magnífica Ekaterina Siurina, i la segona la gran evolució que ha fet un jove tenor coreà que només coneixia per petites intervencions discogràfiques (no vaig veure el Don Giovanni de fa dues temporades a Peralada i on va cantar el Don Ottavio), el seu nom Yosep Kang  Continua llegint

SALZBURG 2014: LA FAVORITE (Garanča-Flórez-Tézier-Colombara;Abbado)

Avui festa belcantista a IFL amb l’àudio de la versió de concert de l’òpera La favorite de Gaetano Donizetti, en la seva versió original en francès i amb un equip vocal imponent, Elīna Garanča, Juan Diego Flórez, Ludovic Tézier i Carlo Colombara, sota la direcció de Roberto Abbado al capdavant de la Münchner Rundfunkorchester..

Elīna Garanča assumeix el rol de Léonor de Guzman quan la veu s’ha anat consolidant i agafant uns colors més enfosquits i ha deixat enrere el repertori rossinià i mozartià que la va llençar a la fama. Després de la segona (crec) maternitat, la veu sembla més fosca encara i per tant ideal per fer front a un dels primers rols per a veritable mezzosoprano del ottocento italià. El rol el va estrena Rosine Stolz i degut a les característiques vocals d’aquesta mezzosoprano francesa, no té grans moments de coloratura i agilitat, tret d’una certa exigència en la cabaletta de l’ària del tercer acte, per cert que amb una cadència  diferent a la de la versió italiana. La cantant ha de procurar omplir les grans melodies apassionades i també melangioses que són un precedent de l’Eboli i fins i tot l’Ammeris verdianes, rols que fa temps que tots creiem a l’abast de la gran mezzo letona i que ens agrada que encara no hagi abordat. Garanča està esplèndida però una mis¡ca desentrenada. La veu és sumptuosa i el cant tan elegant i bell com sempre. El registre és espectacular, acabant el duo del primer acte amb Fernand amb un agut espectacular, ferm i segur, agut que moltes sopranos voldrien per a elles. Garanča deu ser el més semblant a la senyora Falcon, però per sort també té una solidesa tècnica que ens garanteix una vida artística molt més llarga que els cinc anys de glòria d’aquella. Continua llegint

L’ABSENCE DE LORRAINE HUNT

Lorraine Hunt

L’encapçalament de l’apunt té un doble sentit, en primer lloc ens descobreix quina ha estat la versió més triada de la embolcallant “Absence” de Berlioz i el segon ens constata l’absència irreparable d’una cantant que ens va marxar massa aviat, la gran Lorraine Hunt que va morir el 3 de juliol de 2006, als 52 anys.

La mezzosoprano nord-americana va iniciar la seva carrera musical com a violinista, i quan tenia 26 anys va decidir començar a estudiar cant. El seus primer rols van ser com a soprano en el repertori barroc, si bé va canviar de corda aviat, centrant-se en el rols de mezzosoprano, principalment del repertori barroc i mozartià, encara que va abraçar amb èxit altres  repertoris i rols, com Carmen, Beatrice a Beatrice et Benedict de Berlioz, i també de Berlioz la Dido a Les Troyens o la Mélisande de l’òpera de Debussy.

La versió més triada, tot i que amb un marge molt estret, ha estat la seva (la número 9), mentre que en el segon lloc hi ha hagut un triple empat amb una tria menys.

Aquest ha estat el resultat: Continua llegint

CONCERT ELINA GARANCA-JONAS KAUFMANN A BADEN BADEN

Jonas Kaufmann i Elina Garanca

Jonas Kaufmann i Elina Garanca

Avui recuperem un concert del juliol passat al Festival de Baden Baden, que va reunir a la mezzosoprano Elina Garanča i al tenor Jonas Kaufmann, amb la Deutsche Radio Philharmonie Saarbrücken Kaiserslautern sota la direcció de Karel Mark Chichon, i que van oferir un programa operístic espectacular, per bé que poc original, amb tres blocs bàsics amb fragments de Werther, Carmen i Cavallerioa rusticana, més les habituals propines, tampoc gaire originals

Potser el blog final amb la Santuzza de Elina Garanča esdevé el més interessant pel que suposa de “novetat”.

Com que els dos protagonistes tenen una legió de seguidors i admiradors, i com que tots dos estan senzillament espectaculars, us deixo un enllaç sense les peces orquestrals, que estic segur que faran les delícies fins i tot dels que arrufen el nas davant d’un programa tan estandarditzat. Continua llegint

SALZBURG 2013: RÈQUIEM DE VERDI (Stoyanova-Garanča-Beczala-Belosselskiy;Muti)

Rèquiem de Verdi al Festival de Salzburg, 18 d'agost de 2013. Foto © Silvia Lelli

Rèquiem de Verdi al Festival de Salzburg, 18 d’agost de 2013. Foto © Silvia Lelli

Repetim Rèquiem i tenor, Piotr Beczala, el tenor més en forma i actiu de l’estiu, integra el quartet solista que sota la direcció de Riccardo Muti al front de la Filharmònica de Viena i el Cor de concerts de la Staatsoper,  van oferir abans d’ahir pel matí a la sala gran del Festspielhaus de Salzburg, de la Messa de Rèquiem de Giuseppe Verdi.

Interessant versió que ens ofereix la possibilitat d’escoltar també a la mezzosoprano Elina Garanča en ara per ara una de les  poques aproximacions al repertori verdià i després de la feliç aturada fruit d’una recent maternitat.

Muti dirigeix el Rèquiem amb una extraordinària sapiència. Sempre he estat un incondicional i fervent admirador del director napolità, i el seu Verdi em mancava molt en aquest bicentenari, diguem que ara per ara, galdós. Continua llegint

EL VÍDEO DE LA CLEMENZA DI TITO AL MET: (Frittoli-Garanča-Filianoti;Ponnelle-Bicket)

Elina Garanca (Sesto) i Barbara Frittoli (Vitellia) a La clemenza di Tito al MET 2012. Foto Ken Howard/MET

Elina Garanca (Sesto) i Barbara Frittoli (Vitellia) a La clemenza di Tito al MET 2012. Foto Ken Howard/MET

De mica en mica anem recopilant la temporada cinematogràfica del MET al cinema a IFL, això posarà contents/tes a tots els que ja la varem veure al cinema, però sobretot a tots els que bi tenen a prop un cinema que projecti aquestes emissions i que en el seu moment es quedés sense poder opinar de l’emissió.

Avui toca La Clemenza di Tito que es va transmetre en directa el 1 de desembre de 2012 i que va tenir el corresponent apunt al blog:

Penso que malgrat no ser una representació del tot rodona, té el gran atractiu del fantàstic Sesto d’Elina Garanča, potser en les darreres interpretacions d’aquest rol, i la Vitellia de Barbara Frittoli. Ambdues justifiquen la baixada, però recordeu que també hi ha l’Annio de Kate Lindsey, cantant destinada a fer una carrera magnífica.  Continua llegint

EL MET AL CINEMA: LA CLEMENZA DI TITO

Giuseppe Filianoti (Tito) a La Clemenza di Tito al Metropolitan Operra House. Producció de Gianpierre Ponnelle. Fotografia: (Metropolitan Opera, Ken Howard/ Associated Press )

Giuseppe Filianoti (Tito) a La Clemenza di Tito al Metropolitan Operra House. Producció de Jean-Pierre Ponnelle. Fotografia: (Metropolitan Opera, Ken Howard/ Associated Press )

Ahir va tenir lloc una altra de les esperades cites amb el MET, mitjançant les transmissions directes als cinemes, que lluny de ser la solució, s’està convertint en una temporada sui generis que arreplega als aficionats en un ambient diferent però ja familiar, amb els habituals, els fidels i fins i tot els passavolants que ja es poden identificar.

Ahir ens esperava un Mozart gran La Clemenza di Tito, amb un repartiment interessant, una direcció musical solvent i una producció històrica (massa), d’aquelles que fa uns anys em deixaven bocabadat i que ara més aviat em fa badallar.

És bo assistir a aquestes retransmissions ja que en contra del que semblava, sobretot a la primera temporada, el MET malgrat tenir els millors cantants tots disponibles en una mateixa temporada, tampoc assoleix l’excel·lent en cada funció, com molts creuen, al menys en aquelles escollides com les funcions estel·lars dignes de ser transmeses a tot el món.

Per aquesta Clemenza es comptava amb dos noms cabdals del cant mozartià, la soprano Barbara Frittoli i la mezzosoprano Elina Garanca, ambdues grans i digníssimes cantants del que hom espera trobar al MET, però la resta ja forma part de la normalitat de qualsevol teatre i això vol dir fins i tot que alguns cantants eren millorables.

Començaré com sempre per la direcció musical. Continua llegint

ELINA GARANČA: ROMANTIQUE

Ja fa dies que ha sortit a la venda el nou treball discogràfic de la mezzosoprano letona Elina Garanča que sota el títol de “Romantique” ens regala nou perles, només nou, en un disc que ben bé podria haver tingut la generositat del comentat la setmana passada amb Cecilia Bartoli de protagonista i que supera en 20 minuts aquest que comento avui.

20 minuts haguessin pogut encabir quatre o cinc fragments més que de ben segur ens haurien delectat d’allò més, ja que la veu de bellesa luxosa, ampli registre i seductores i suaus sonoritats, sense cap tibantor, ni aspror, amb una emissió claríssima i una tècnica que domina com vol, sedueix, malgrat que com sempre, m’agradaria una mica més de implicació discursiva, encara que fos sacrificant una mica tanta i tana bellesa com desborda el seu cant. Continua llegint

ELÏNA GARANČA, CONCERT A MUNIC

Elīna Garanča

No us negaré que el “magnífic” concert que us porto avui, no m’interessi gens, de fet els  concerts, que no recitals, amb orquestra i cantant acostumen a tenir un format d’obertura – ària – obertura, que m’acaba exasperant.

Però si el cantant a l’hora de triar les àries no es trenca gaire el cap i tira de repertori, del seu repertori, i el director tria les obres orquestrals com si es tractés de fer un disc de música clàssica per a tots aquells que odien la música clàssica, aleshores el interès és ínfim i tan sols queda el interès residual de comprovar certs aspectes d’evolució vocal i interpretativa dels cantants, poca cosa més.

La magnífica i enlluernadora mezzosoprano letona, Elīna Garanča (Riga 1976) ha organitzat la seva carrera artística compaginant les actuacions operístiques amb els concerts amb orquestra, la majoria de les vegades dirigida pel seu marit, el gibraltareny Karl-Mark Chinchón. Segurament, i deixeu-me ser dolentot, és la manera que té aquest senyor d’airejar sovint batuta i frac, ja que de no ser el marit de la cantant, de ben segur no ho podria fer tan sovint, al menys a les sales de concert i amb les orquestres que ho fa ara. Continua llegint

BATALLA DE REINES

I jo que creia que amb una cacera d’elefants ja n’hi hauria prou per satisfer les meves petites revenges i aspiracions republicanes i ni el mismíssim Donizetti, tan avesat a reunir en una mateixa escena a reines ultratjades i disposades a grans duets de confrontació, m’ho podia posa millor per l’apunt d’avui.

Hagués pogut anar a buscar un referent cinematogràfic com l’altre dia, però no, això d’avui, això que ja tothom s’atreveix a dir i publicar sense cap mena de pudor, perdent el respecte a una família que aneu a saber si per les seves actituds n’era mereixedora, sobrepassa l’àmbit cinematogràfic i ens endinsa al melodramàticament més adient, escenari operístic.

Una Reina oficial i un altre amb aspiracions a ser-ho, al menys en privat. Una Reina que lluita per preservar el tron, la corona o el coll, i l’altre que de mica en mica i guanyat el favor i el fervor reial, s’ha de guanyar als súbdits. Pitjor que ho tenia la Camila i mireu-la, de la més odiada a Sra. de. Doncs bé, amb un guió com aquest qui es resisteix a portar a IFL dues confrontacions operístiques glorioses? Continua llegint

AVUI FA 165 ANYS QUE ES VA INAUGURAR EL LICEU

Tal dia com avui, 4 d’abril, però de 1847, és a dir fa 165 anys, a les 7 de la tarda es va inaugurar el Gran Teatre del Liceu.

Era absolutament imprescindible que la efemèride tingués el seu petit reso a In Fernem Land i per això aquest apunt s’edita ara, a la tarda.

El diumenge 4 d’abril de 1847 curiosament no es va representar cap òpera, el programa va estar format per:

  • Obertura del compositor romàntic valencià Josep Melcior Gomis i Colomer
  • El drama en tres actes Don Fernando de Antequera, obra de Ventura de la Vega
  • El ballet La Rondeña amb música de Josep Jurch i Rivas i coreografia per Joan Camprubí
  • La cantata Il Regio Imene, amb música de Marià Obiols i Tramullas,  i text italià de Joan Cortada i Sala, dedicat a la Reina Isabel II. Continua llegint

AVUI CAL FELICITAR A TOTES LES CARMES

El 16 de juliol acostuma a fer sempre molta calor. Ara comença el més fort de l’estiu i caldrà que comencem a refrigerar-nos bé, ja que el que ens espera és tòrrid i no parlo tan sols del clima.

Cada any, tal dia com avui es celebra la Mare de Déu del Carme i aprofitant que per can infernem en passegen unes quantes i que el dia 21 començarà la nova tanda de representacions de la popular òpera de Bizet al Liceu, he pensat, aprofitant que el Pisuerga passa per Valladolid, fer una felicitació ben bizetiana a totes les fidels amigues infernems.

No voldria deixar-me’n ni una, en conec moltes i tot i que intentaré felicitar-es a totes personalment, per si de cas aquí va la felicitació blocaire.

Totes les versions, o quasi, tenen suficient interès per tal de que feu “l’esforç” de veure-les fins al final. Ja ho sé, n’he posat moltes, però l’havanera de Carmen tampoc és tan feixuga i creieu-me quan us dic, que ni ha per sucar-hi pa.

Totes elles m’agraden però permeteu-me començar per aquesta: Continua llegint