Thomas Quasthoff
Com més escolto a Thomas Quasthoff més enlluernat em quedo. Valorem al cantant si us plau, més enllà de la impressionant superació personal que ha tingut que fer per imposar-se malgrat les gravíssimes seqüeles d’una malformació i situar-se al capdamunt en el dificilíssim món de la élite dels cantants lírics, amb una veu de baix baríton de impressió i sobretot amb una qualitat musical i interpretativa sensacional.
El proppassat 31 de desembre va acomiadar l’any en el tradicional concert de Sant Silvestre de la Berliner Philharmoniker dirigida pel seu carismàtic director, Sir Simon Rattle i amb la participació de la soprano sud-africana Pauline Malefane, de qui obviaré deixar-vos el fragment que interpretant junts, doncs senzillament, no m’ha agradat gens.
Thomas Quasthoff va iniciar la seva intervenció amb les 5 Old American Songs de Aaron Copland.
Old American Songs, Set I (1950)
1. The Boatmen’s Dance – 2. The Dodger –
- vídeo de orfnos
3. Long Time Ago – 4. Simple Gifts – 5. I Bought Me A Cat
- vídeo de orfnos
Per acomiadar el concert Quasthoff va cantar el Ol’ Man River de Show Boat de Jerome Kern d’aquesta manera:
- vídeo de FesterBill
Si voleu baixar-vos el àudio de la intervenció de Thomas Quasthoff, amb les 5 cançons de Copland, el Bess, you is my woman now’ de “Porgy and Bess” de George Gershwin, acompanyat per la eternament desafinada Pauline Malefane i el sensacional Ol’Man River, premeu aquí.
Finalment us vull recordar que Quasthoff cantarà al Liceu el dimecres 17 de juny, acompanyat al piano per Justus Zeyen, un programa molt més concentrat, Franz Schubert: Die schöne Müllerin
IN FERNEM LAND 
Alucinante el Ol’ man river…pone un nudo en la garganta. Claro que con la voz que se gasta Herr Quasthoff….es muy facil quedarse atontao escuchandole , bravissimo !
M'agradaM'agrada
¡Quin “tio” mes GRAN el Quasthoff” Quan vaig descobrir,després d’escoltar lo moltes vegades, que patia la deformitat congènita no ho podia creure, quina expressió facial tan extraordinària (I bought me a cat) i quina vitalitat tan alegre, molts “guaperes haurien d’aprendre d’ell. Així com molts periodistes i polítics haurien de llegir i aprendre d’aquest blog.Acabo de posar-me al dia llegint, els blogs de la setmana, a on mes trobaria informació contrastada i contestada, opinions raonades,musica i veus fabuloses…..
Per cert acabo de descobrir que el blog te un corrector de català, a lo millor ara no escriure tan malament.
M'agradaM'agrada
Realment espectacular! Mai havia escoltat les Old American Songs d’Aroon Copland tan ben cantades, tan expressives, tan musicals, per no parlar del I Bought Me a Cat on fa veritables demostracions de circ vocal (els cantants no acostumen a ficar-se tan en el paper graciós com ell). Imagino que al vell Copland li hagués encantat aquesta versió (que supera a l’enregistrada per ell mateix).
L’Old Man River també és referencial, malgrat que la competència aquí està més disputada. Quin gran cantant!
M'agradaM'agrada
Ya está bajando. Yo también voto por Ol’ man river.
Mks.
M'agradaM'agrada
No el coneixia. Impressiona. Ara si haig de votar, discrepo dels vots que doneu per Ol’man river. M’ha agradat molt a Long Time Ago, una cançó bellíssima i una interpretació emotiva. A la del Showboat, hi trobo una pega: m’hi falta més negror. És una cançó que sempre que l’escolto se’m fa un nus a la gola. I així me’n vaig a dormir. Bona nit!
M'agradaM'agrada
Die Schöne Müllerin amb Quasthoff déu ser una passada. Si no fos en juny, fins i tot em plantejaria una escapada.
M'agradaM'agrada
Jo també voto per Ol’ man river.
Només afegeixo que quan l’escolto “sa voix coupe ma voix”.
M'agradaM'agrada
Titus: “Die Schöne Müllerin amb Quasthoff déu ser una passada.” Editat per DG, ja no sentiré mai mes cap altra versio (per ara). Naturalitat, sencillesa, mesura, bon gust: Es una passada.
M'agradaM'agrada