SIMON RATTLE I DANIEL TRIFONOV ACOMIADEN EL 2016 A BERLÍN

I continuo el periple per el darrer dia musical de l’any 2016 i avui ens aturem a la sala Philharmonie de Berlín per assistir al concert de Sant Silvestre de la Berliner Philharmoniker i que va reunir a Simon Rattle, naturalment i al estratosfèric Daniel Trifonov, en un brillantíssim concert que va incloure obres de  Dmitri Kabalewsky, Sergei Rakhmàninov, William WaltonAntonín Dvořák.

Resulta interessant comparar les diferents propostes que al voltant del Cap d’Any van apareixent i constatar que amb un programa com el que ens proposa Sir Simon Rattle, evidentment popular però amb peces poc sovintejades, també es pot fer un èxit, és clar que amb la Berliner Philharmoniker sembla impossible no fer-lo, oi? Continua llegint

Adéu 2016:El sol s’acomiada darrera les muntanyes

Capvespre

maria moncal capvespre a Eina – cerdanya

Acomiadem el 2016 i la seva intolerància, la seva injustícia, la seva repressió, la seva violència, les seves incerteses, pors i incomprensions, girem la pàgina d’un any oblidable si no fos per els moments que ens ha regalat d’amor, amistat, solidaritat, esperança i  bellesa.

El sol s’acomiada, una vegada més, darrera les muntanyes i l’endemà després de la fosca nit tornarà a esclatar i omplir de càlida llum un Nou Any en el que tots hi dipositem totes les esperances per tal de que sigui millor, caldrà per això que tots hi posem una mica de la nostra part.

Us deixo amb Anne Sofie von Otter dirigida per Claudio Abbado en el darrer moviment de “La cançó de la terra” de Gustav Mahler, “Der Abschied” amb la Berliner Philharmoniker en un concert celebrat el 18 de maig de 2011. Bellesa crepuscular per acomiadar el 2016 Continua llegint

RATTLE DIRIGEIX TRISTAN UND ISOLDE (Skelton-Westbroek-Milling-Nagy-Connolly)

Simon Rattle

Un dels esdeveniments musicals més notoris d’aquesta Setmana Santa va ser la representació de Tristan und Isolde que va tenir lloc al Osterfestspielen Baden-Baden amb la direcció musical de Simon Rattle al capdavant de la Berliner Philharmoniker i la parella Eva-Maria Westbroek i Stuart Skelton interpretant als immortals amants.

El diumenge 3 d’abril en versió concertant es va repetir amb idèntic repartiment,  però a la seu de l’orquestra a la sala Philharmonie de la capital alemanya, una execució de la genial partitura, i és d’aquesta versió retransmesa per la ràdio alemanya de la que us vull parlar avui.

Qualsevol encontre de la Berliner Philharmoniker amb Wagner és especialment celebrat, ja que poques orquestres poden lluir un color i una calidesa més wagneriana. La qualitat del instrument és superlativa i ja en la seva luxosa història va signar memorables i inoblidables versions orquestrals més que vocals, durant el regnat de Karajan. Ara Simon Rattle en un exercici de claredat expositiva enlluernador, converteix la meravellosa i mítica densitat sonora dels berlinesos en una sonoritat que sense perdre ni cos, ni consistència, ni voluptuositat, sembla quasi transparent, plena de detalls, plena de matisos, plena de contrasts. És una versió d’aclaparadora bellesa sonora, es impossible romandre insensible davant d’aquesta direcció i aquesta resposta orquestral. Podrem preferir-ne d’altres, no en tinc cap dubte, jo el primer, però Rattle ho fa preciós, qui sap si aquesta bellesa sonora acaba sent un problema, perquè potser en la recerca obsessiva d’aquesta bellesa es perden aspectes més dramàtics, més foscos, de més densitat que també amaga aquesta obra mestra i que amb Rattle queden més diluïts, segurament de manera volguda i conscient, però no deixa de ser una mica decebedor que aquest Tristan und Isolde que s’admira per tanta perfecció orquestral estigui mancat d’aquella anhelada  transcendència que els directors més ungits per la divinitat eleven a un nivell sobrenatural, i per a mi actualment no hi ha ningú com Barenboim per assolir-ho.

És ben gratificant, al menys sobre el paper, que el planter de cantants reunits per l’ocasió sigui una novetat respecte als que habitualment canten aquesta òpera en l’actualitat, és clar que això acaba suposant assumir més riscos, riscos que tenen com a resultat alguna decepció i també alguna que altre esperança. Continua llegint

OSTERFESTSPIELEN BADEN-BADEN 2016: Mozart i Beethoven amb la Berliner Philharmoniker, Uchida i Rattle

vlcsnap-2016-03-31-21h04m40s675 vlcsnap-2016-03-31-21h00m32s419

Avui és possible que el nom de Mitsuko Uchida faci arronsar el nas a l’amic Josep Olivé, i també el de Simon Rattle a un assidu visitant que molt de tant en tant ens deixava els seus càustics i críptics comentaris sota un pseudònim de reminiscències artístiques, però també estic segur que molts aplaudiran amb ganes que els protagonistes de l’apunt d’avui siguin Mozart amb Uchida (sortosament només tocant el piano) i Beethoven, ambdós amb la Berlin Philharmoniker i Simon Rattle al capdamunt del podi, però no només amb ells ja que per a la segona part hi manca un cor de veritat, avui el Prague Philharmonic i un quartet vocal, ja que es tracta d’escoltar l’engrescadora novena del compositor de Bonn.

Resultat de tot plegat? Una festassa, sobretot beethoveniana ja que la interpretació de la novena és extraordinàriament vigoritzant. Continua llegint

EL CONCERT DELS REFUGIATS A BERLÍN: Barenboim-Fischer-Rattle-BPh.

Ahlan wa-sahlan

“La música no és només una cosa per al gaudi, com es diu en anglès d’entreteniment, sinó que té una funció espiritual i vull que tots els refugiats que acudeixin al concert obrin no només les orelles, sinó també la seva ànima”

Amb aquestes paraules de Daniel Barenboim dirigides al insòlit públic que omplia la sala Philarmonie de Berlín, el genial, compromès i solidari músic donava la benvinguda als refugiats convidats per Alemanya, Berlín i les seves orquestres. Continua llegint

RATTLE I MUTTER ACOMIADEN EL 2015 A BERLÍN (Silvesterkonzert)

Anne-Sophie Mutter - Simon Rattle i la Berliner Philharmoniker el 31 de desembre de 2015 a la sala Philharmonie de Berlin Silvesterkonzert

Anne-Sophie Mutter – Simon Rattle i la Berliner Philharmoniker el 31 de desembre de 2015 a la sala Philharmonie de Berlin Silvesterkonzert

La tarda nit del 31 de desembre de l’any passat la Berliner Phliharmoniker va acomiadar l’any en un concert no tan popular com el de l’endemà a Viena, però quasi tan tradicional com aquell. De fet el de Viena també es fa la tarda del dia de Sant Silvestre i es repeteix al matí de Cap d’Any, ambdós en qualsevol cas són el comiat i la benvinguda d’un nou any en una de les millors maneres que se m’acut, amb bona música a càrrec de grans musics.

Aquest any Sir Simon Rattle i els berlinesos acompanyats de la sempre sofisticadament fascinant Anne-Sophie Mutter, han decidit acabar i començar l’any de manera exquisida, amb música francesa. Continua llegint

PELLÉAS ET MÉLISANDE DE LUXE A BERLÍN

Christian Gerhaher i Monika Ritter Casa a Pelléas et Mélisande a la Philharmonie de Berlín. Fotografia Monika Ritter Casa

Christian Gerhaher i Monika Ritter Casa a Pelléas et Mélisande a la Philharmonie de Berlín. Fotografia Monika Ritter Casa

No se m’acut un repartiment millor per a Pelléas et Mélisande i si a aquest cast de luxe hi afegim la Berliner Philharmoniker sota la direcció de Simon Rattle, estarem aviat d’acord que el concert d’aquest cap de setmana a la sala Philharmonie de Berlín, seu de la BPh en una versió semi-escenificada per Peter Sellars el director nord-americà que des de fa un temps té una especial relació com a artista resident, amb l’orquestra berlinesa amb qui ja ha fet la versió escenificada de les passions de Sant Mateu i Sant Joan de Bach.

Jo no us podré parlar d’aquesta vessant escènica perquè tan sols he pogut escoltar l’excel·lent versió de la cabdal obra de Debussy. Continua llegint

LA DAMNATION DE FAUST A BERLÍN (Castronovo-DiDonato-Tézier;Rattle)

Tenia pendent aquest apunt de la meravellosa La Damnation de Faust de Berlioz, en una versió en forma de concert de la Berliner Philharmoniker sota la direcció de Simon Rattle, amb Charles Castronovo, Ludovic Tézier i Joyce DiDonato, que va tenir lloc a la sala Philharmonie, la seu de la Berliner, el passat 11 d’abril.

El refinament i la vitalitat de Simon Rattle amb el virtuosisme sonor de la Berliner Philharmoniker és una combinació excelsa per transmetre el bo i millor d’aquesta obra incommensurable de la música. Continua llegint

FESTIVAL DE PASQUA A BADEN-BADEN 2015: HAITINK I FAUST INTERPRETEN BEETHOVEN

Avui anem de Lucerna a Baden-Baden per assistir dins el seu Festival de Pasqua, a un concert dedicat a Ludwig van Beethoven, amb dues obres quasi diria que convencionals si no fos per la bella excepcionalitat de la proposta, amb el concert per a violí i orquestra i la sisena simfonia, l’anomenada pastoral, amb la prodigiosa i poderosa Berliner Philharmoniker dirigida pel degà (l’Olympia em fa saber amb encert que el degà dels directors és el francès Georges Prêtre, Waziers 14 d’agost de 1924) dels directors actuals, l’holandès Bernard Haitink (Àmsterdam 4 de març de 1929), i amb la violinista alemanya Isabelle Faust com a magnífica solista per interpretar el concert que enceta el programa. Continua llegint

Anne-Sophie Mutter al Palau

Avui es repren, més que inaugura, la temporada 2014/2015 de Palau 100, ja que com recordareu els habituals del blog , ek passat 7 de juliol va tenir lloc la veritable inauguració, ja que va ser el primer concert, amb la visita estel·lar ar de la Staatskapelle de Dresden i Daniel Barenboim interpretant Richard Strauss, si voleu recordar-ho podeu prémer AQUÍ per recuperar l’apunt.

La represa no és menys estel·lar, ja que al costat de l’Orquestra Nacional de España sota la direcció de Miguel Harth-Bedoya, tindrem l’oportunitat de veure a la gran violinista alemanya Anne-Sophie Mutter interpretant un dels concerts més espectaculars, populars i estimats del repertori per a violí, el de Max Bruch. Continua llegint

PROMS 2014: LA PASSIÓ SEGONS SANT MATEU (Padmore-Gerhaher-Tilling-

12 de marc de 2010 LA PASSIÓ SEGONS SIR SIMON RATTLE

20 d’abril de 2014 BADEN BADEN 2014: LA PASSIÓ SEGONS SANT JOAN (Rattle-Sellars) – vídeo –

Aquests dos apunts ben bé poden ser l’antecedent del que us porto avui. El primer per tractar-se de la mateixa obra, si bé amb una altra orquestra i cor, i algun que altre canvi rellevant en el repartiment, i en el cas del segon enllaç es tracta de la mateixa orquestra, cor, director i quasi tots els cantants, però canviant la Passió de Sant Joan per la de Sant Mateu.

El binomi Simon Rattle/Peter Sellars ha portat les dues grans passions bachianes per alguns dels grans auditoris del món, en una producció escenificada que molts troben fins i tot ridícula i innecessària però que si vareu baixar el vídeo que us vaig proposar aquest mateix any amb la de Sant Joan a Baden-Baden, segurament ja vareu comprovar que la proposta és emocionant des del minimalisme més radical, com acostuma a passar en els muntatges teatrals del director nord-americà.

Avui la proposta és només d’àudio, per tant a molts us estalviaré posar-vos les mans al cap com ha fet part de la premsa britànica que han titllat la proposta visual com a vorejant el ridícul. No hi estic gens d’acord.

Musicalment la versió és magnífica, com ja ho era a Birminghan i com també ho era la de Sant Joan a Baden-Baden, neta, transparent, pura filigrana sonora gràcies a una orquestra de somni, amb els obligats orquestrals d’una consistència i fermesa admirable. Lluny de les sonoritats historicistes i sense ser de caire romàntic, és una tercera via. Continua llegint

EL VÍDEO DE MANON LESCAUT A BADEN-BADEN (Westbroek-Giordano;Eyre-Rattle)

Avui us porto amb una mica de retard, però l’actualitat barcelonina obliga, la Manon Lescaut de Puccini, representada al Festival de Pasqua a Baden-Baden el 16 d’abril i emesa en directa per ARTE.

El repartiment es quasi en la seva integritat no italià, i l’únic italià que hi ha no ho sembla (Massimo Giordano). Ser de nacionalitat italiana o no ser-ho per cantar Puccini no hauria de ser cap problema, però cantar en estil italià i en italià és imprescindible.

Dóna la sensació que cap dels cantants es trobi en el seu repertori més idoni. Westbroek és una cantant imponent, amb una veu magnífica i plena, però les subtileses puccinianes, fins i tot en aquesta Manon Lescaut de forts accents dramàtics en tants moments, no s’escauen a una veu i un estil com el seu, acostumada a rols germànics i eslaus malgrat que ella es desviu per cantar Puccini i el repertori italià. Continua llegint

BADEN BADEN 2014: LA PASSIÓ SEGONS SANT JOAN (Rattle-Sellars) – vídeo –

Passió SJ

Avui, encara que ja es celebra la Pasqua, i motivat per el retard inevitable de la impossible immediatesa dels apunts, ens arriba un dels concerts estel·lars del Festival de Baden Baden, que en la decidida aposta per esdevenir una ferotge competència, tant en l’edició de Pasqua com en l’estiuenca, del Festival de Salzburg, ha ofert una versió escenificada de la Passió segons Sant Joan de Bach, amb la Berliner Philharmoniker sota la direcció de Sir Simon Rattle i amb un equip de solistes de renom i qualitat contrastada.

La proposta escènica tan impactant com innecessària és deguda a Peter Sellars, que la fonamenta en el moviment gestual expressiu de coristes i solistes a dalt de l’escenari despullat del Festspielhaus, situats sobre unes escales/grades a l’esquerra de l’escenari que emmarquen una sobrietat visual minimalista. El color dominant és el negre, tant en l’escenografia com en el vestuari de coristes, solistes masculins i orquestra, que també està situada a dalt de l’escenari, a la dreta com abraçant l’espai escènic. Les protagonistes femenines van vestides de vermell Kožená (en avançat estat de gestació) i blau per a Tilling.

E resultat escènic té molta força, no debades ja sabem que Sellars domina les emocions visuals emprant una economia de mitjans sorprenents, gest i espai, i aquí en menor mesura, la llum, aquí molt menys protagonista del que és habitual en el director nord-americà.

Pel que fa a la versió musical de Rattle, és d’una claredat i transparència admirable, demostrant una vegada més, que una orquestra moderna pot interpretar la música barroca amb la mateixa fidelitat de les versions historicistes, és clar que estem parlant dels musics de la Berliner. Continua llegint

CLAUDIO ABBADO: EL VÍDEO DEL BORIS GODUNOV A SALZBURG (8/4/1998)

claudio_abbado 2

M’he proposat anar portant a IFL testimonis del gran llegat que ens ha deixat Claudio Abbado i avui us proposo el Boris Godunov que es va representar a Salzburg, amb la direcció escènic del desaparegut Herbert Wernicke que amb aquest Boris potser va signar una de les seves màximes fites teatral/operístiques.

De fet tot en aquest Boris estrenat a Salzburg l’any 1994, estava predisposat a passar a la història, començant per la grandiosa concertació d’Abbado, inspirat per una partitura extraordinària amb l’orquestració original de Mussorgsky i amb l’imprescindible acte de Polònia, que encara que els puristes detesten jo  necessito, per tant la versió de 1872 incloent també l’escena davant la catedral,  i acabant per el gran muntatge teatral de Wernicke.

El Boris tal i com el dirigeix Abbado és molt profund, pessimista, gris fosc i dostoievskià, i el gran encert de Wernicke és precisament emmarcar-lo en l’atemporalitat que abraça tota la història de Rússia i que d’haver viscut ara, inclouria en la immensa galeria de “Boris” que travessa la immensitat de l’escenari del Festspielhaus de Salzburg, a Vladimir Putin, com a fidel seguidor de la nissaga amb que el destí segueix castigant al gran país eslau. Continua llegint

LA MISSA GLAGOLÍTICA DE JANACEK A BERLÍN: (Orgonášová-Fujimura-Skelton-Gerhaher;BPO-Rattle)

Rune Mields: Glagolitic Script/Mass (Leoš Janáček in memoriam) 2003 pintura oli/acrílic

Rune Mields: Glagolitic Script/Mass (Leoš Janáček in memoriam) 2003 pintura oli/acrílic

Avui us porto la Missa Glagolítica de Leoš Janácek que crec que és la primera vegada que protagonitza un apunt a IFL.

Janácek va composar la Missa glagolítica (en txec Glagolská mše) durant l’any 1926, si bé alguns fragments van ser escrits vint anys abans. Els texts de la missa segueix el ritus romà segons els vells caràcters glagolítics propis dels catòlic de Croàcia.

La partitura va ser un homenatge al desè aniversari de la República de Txèquia i fa especial referència als sants Ciril i Metodi de Tessalònica, a qui es deu la cristianització de Moràvia al segle IX, i que en alguns llibres litúrgics trobats a Dalmàcia s’ha constatat aquest nou idioma que utilitza l’alfabet glagolític amb fonaments grecs, coptes i hebreus.

Considerada com la millor obra coral del compositor, la missa conté tres números el Kyrie, el Credo i l’Agnus Dei escrits entre 1906 i 1908. Continua llegint

LUCERNA 2013: RATTLE DIRIGEIX LES TRES ÚLTIMES DE MOZART (vídeo)

Rattle

Avui tornem a la “normalitat”, amb un concert magnífic provinent de la notable edició del Festival de Lucerna 2013 amb la Berliner Philharmoniker i Sir Simon Rattle dirigint les tres darreres simfonies de Wolfgang Amadeus Mozart, la 39, la popular 40 i la 41 també anomenada Jupiter.

Les simfonies no necessiten presentació, estem davant del moment més culminant i “madur” de la genialitat mozartiana i pel que fa a la interpretació és senzillament enlluernadora, per la vitalitat i brillantor de la proposta i l’extraordinària qualitat de la direcció equilibrada, lluminosa i entusiasta.

Estic segur que després d’escoltar aquest concert se us passaran tots els mals, si és que en teniu i si no, evitarà que en tingueu. Com a mínim és un desig.

Aquest concert és un autèntic antídot per a depressions no desitjades o abatiments momentanis. Continua llegint

EL VÍDEO DE WALDBUHNE 2013: LA NOVENA DE BEETHOVEN SEGONS RATTLE

Simon Rattle a Waldbuhne el 22 de juny de 2013

Simon Rattle a Waldbuhne el 22 de juny de 2013

Avui al Teatro Real de Madrid tindrà lloc l’esperat concert de la Berliner Philharmoniker sota la direcció de Sir Simon Rattle i on s’oferirà la novena simfonia de Beethoven.  Com segurament sabreu, inicialment el Teatro Real havia programat Die Zauberflöte en la producció que els berlinesos van presentar a Baden Baden i que va ser un celebrat apunt a IFL, però les retallades també han afectat al teatre madrileny i sense prescindir d’orquestra i director, la proposta ha canviat amb la Novena com a única obra programada per els dies 26,27 i 28 de juny, amb la mòdica tarifa que va dels 248€ a la zona A (han de fer-ho molt i molt bé per justificar una entrada a aquest preu per una Novena) a 20€ a la zona sense visió.

Al Real el cor serà el titular del teatre, és a dir el cor Intermezzo, ja que no sé si sabeu que a Madrid s’han carregat el cor titular, o per dir-ho d’una altre manera no tan ofensiva, l’han privatitzat i el solistes seran Camilla Thilling, Nathalie Stutzman, Joseph Kaiser i Dmitry Ivaschenko. Doncs bé aquesta novena però amb el Rundfunkchor Berlin va formar part del concert que es va celebrar en el popular parc de Waldbuhne a Berlín, on cada estiu es celebren una sèrie de concerts que la televisió ens acostuma a portar fins acasa i IFL s’encarrega de fer-ne difusió a tots aquells que no tenen els canals adients per gaudir-ho. Continua llegint

EL VÍDEO DE DIE ZAUBERFLÖTE A BADEN-BADEN (Breslik-Royal-Durlovski-Ivashchenko-Nagy;Rattle-Carsen)

Annick Massis (Erste Dame).Magdalena Kozena. (Zweite Dame). Nathalie Stutzmann (Dritte Dame) i Pavol Breslik (Tamino) a Die Zauberflöte a Baden-Baden, producció de Robert Carsen. Foto: © Andrea Kremper

Avui us porto el motiu per el qual Christian Thielemann i la Staastkapelle de Dresden van triomfar al Festival de Pasqua a Salzburg, ja que com us vaig informar la Berliner Philharmoniker i el seu director Sir Simon Rattle es van estimar més anar al Festival de Baden-Baden, que romandre en el que fins aquest any era el seu Festival.

El resultat de l’operació va resultat un clamorós èxit per Thielemann, com ja heu comprovat tots aquells que heu baixat el Parsifal que us vaig deixar i ara, amb l’apunt d’avui, tindreu l’oportunitat de comprovar si Sir Rimon Rattle i la Berliner van justificar amb la nova producció de Die Zauberflöte, deguda al genial Robert Carsen,  la polèmica decisió de canviar el seu Salzburg (presents des de 1967 quan Karajan va crear per a ells el Festival) per el econòmicament generós Festival de Baden-Baden.

A la localitat alemanya volen endur-se’n també l’ostentós i mític luxe del cèlebres anys del  festival salzburguès i per  l’ocasió han reunit un equip vocal que voreja l’excel·lència i per tal de que la cirereta del pastís fos de somni, han reunit a Massis, Kozena i Stutzmann per les tres dames i al venerable José van Dam per l’episòdic (tampoc està per gaires alegries més) Orador. Continua llegint

CHRISTIAN THIELEMANN DIRIGEIX VERDI

Thielemann-Verdi-DCH_0

El passat 6 de desembre de 2012 Christian Thielemann va dirigir a la Berliner Philharmoniker en un concert integrat per obres de Giuseppe Verdi.

No és que Thielemann no pugui dirigir Verdi, és clar que ho pot fer, però sobta i també atrau la idea d’escoltar com sonen les obres escollides sota la visió del que alguns pronostiquen com a successor de Sir Simon Rattle quan deixi la direcció de l’orquestra berlinesa al 2018, després d’una titularitat de setze anys (va ser anomenat el 1999 però va debutar al 2002). És clar que altres es postulen per directors més joves com Dudamel o Nelsons, ja veurem.

Doncs aquí teniu al teutònic Thielemann abduït pel geni verdià en un programa integrat per les Quattro pezzi sacri, més luteranes que mai, i la música de ballet per a Macbeth, Don Carlo i Otello.

Com podreu comprovar després de l’últim compàs del Te Deum hi ha un silenci sepulcral trencat per un indecís espectador que no sap si rebrà la mirada fulminant del director, després si afegeix tothom amb unànime satisfacció. Difícil d’experimentar el mateix aquí, però no impossible.

Si les 4 peces sacres m’han semblat luteranes i no ho dic amb sentit pejoratiu, ans el contrari, ja que alguns directors les dramatitzen en excés seguint l’estela de la Missa de Rèquiem, a la música per a ballet, Thielemann destapa teatralitat i brillantor amb una resposta de la Filharmònica absolutament fascinant. Continua llegint

LA BERLINER PHILHARMONIKER, SIMON RATTLE I CECILIA BARTOLI

Cecilia Bartolí, Berlín 31 de desembre de 2012

Cecilia Bartolí, Berlín 31 de desembre de 2012

El tradicional concert de San Silvestre que té lloc a la sala Philharmonie, seu de la Berliner Philharmoniker va reunir en el darrer concert de l’any a la mezzosoprano Cecilia Bartoli amb l’orquestra de la casa i el seu director titular des de 1999.

El programa va tenir dos blocs molt diferenciats, amb una primera part barroca amb la participació de ma genial mezzo interpretant algunes de les àries de Handel més lluïdes, amb insercions orquestrals de Rameau, i una segona part amb tres de les danses eslaves de Dvořák,  la suite número 2 de Daphnis et Chloé de Maurice Ravel i  la dansa hongaresa número 1 de Johannes Brahms. Un concert evidentment popular i espectacular.

No cal dir que la Berliner s’adequa amb camaleònic mestratge a les sonoritats barroques sense ser una orquestra historicista, però no cal dir que l’estel d’aquesta primera part és la prodigiosa Bartoli que una vegada més enlluerna. En la segona ària que interpreta, “Ah … che sol dora lidol meu” manté un genial duet/duel amb el fabulós oboista de l’orquestra, Jonathan Kelly, que és per sucar-hi pa.

En el segon bloc, i amb vestit radicalment diferent, l’estratosfèrica Bartoli m’ha emocionat amb la seva coneguda “Lascia la spina” que tenint en compte que quan canta aquests laments i aparca una estona les vertiginoses giragonses i cabrioles vocals és quan més m’agrada, no cal que us digui que m’ha fet fruir de valent.

En la segona peça d’aquest segon bloc amplia la “batalla” incorporant a part de l’oboè de Jonathan Kelly, la trompeta de Gábor Trakövi, per interpretar “Destero dall’empia dite” de l’Amadigi de Gaula. El duel instrumental/vocal de bellíssimes sonoritats és tot un espectacle.

Aquí teniu Continua llegint