Franz Joseph Haydn (1732-1809) pintura de Thomas Hardy (1791)
El proppassat 11 de febrer Thomas Quasthoff, una de les meves debilitats vocals del panorama actual, va cantar 4 àries de Haydn amb la New York Philharmonic Orquestra dirigida per Riccardo Muti, una ocasió com aquesta no podia passar per alt a In Fernem Land.
Hores d’ara ja deveu saber tots, que aquest any 2009 es commemoren els dos-cents anys de la mort del gran compositor austríac, ocorreguda a Viena el 31 de maig de 1809.
Per aquest motiu, el món musical ha farcit aquest any de concerts amb l ‘extens catàleg del compositor. Si visiteu normalment els blogs musicals dels meus amics, ja haureu tingut l’ocasió de posar-vos al dia de l’obra i els esdeveniments al voltant d’aquest aniversari, però deixeu-me recomanar-vos les dues entrades que han fet a La Samfaina, valen molt la pena.
Jo he volgut fer la meva petita aportació, aprofitant que a la xarxa va caure aquest concert amb dos dels artistes que més valoro, el director napolità Riccardo Muti i el baix baríton alemany Thomas Quasthoff, interpretant 4 àries de dues de les òperes més conegudes de Haydn, que si us haig de ser sincer (ai aquests límits!), no m’han acabat mai de inspirar, per bé, que les àries aïllades les trobo bellíssimes. M’estimo molt més la música instrumental de Haydn que no pas la operística, però crec que aquest concert val la pena.
Si voleu baixar-vos les quatre àries premeu aquí i a tall de tast us deixo per escoltar “Il pensier sta negli oggotti” del Orfeo ed Euridice.
Franz Joseph HAYDN
- ARMIDA
“Se dal suo braccio oppresso”
“Teco la guida”
- L’ANIMA DEL FILOSOFO OSSIA ORFEO ED EURIDICE
“Il pensier sta negli oggotti”
“Chi spira e non spera” from
Que ho gaudiu
IN FERNEM LAND 
He escoltat l’aria que ens has posat de mostra i em baixaré les altres. Aquesta, “Il pensier…” la trobo bonica, però tampoc m’emociona especialment, si no fos… per en Quasthoff, m’encanta com ho fa, la sensibilitat que sap donar-li, que fan que no et cansis de sentir-la.
M'agradaM'agrada
Estic completament d’acord amb tu pel que fa al gran Haydn com autor de música instrumental en gran contrast amb el Haydn operístic, i no és que ara vulgui sortir en defensa d’ell, però s’ha de tenir molt en compte que Haydn treballava pel príncep de Esterházy, el qual havia fet contruir un teatre d’òpera al seu palau i, està clar, volia treure’n partit, pel que Haydn va haver de dedicar-se durant un temps i de forma exclusiva a compondre òperes…, i a produir-ne d’alienes, sobretot d’altres autors italians, ja que, en aquella època, l’òpera era el gènere musical que el públic vienès més, per no dir l’únic que, valorava, pel que resulta fàcil imaginar-se que el que buscava Haydn era l’èxit segur a l’hora de complaure el gran públic…
Un cosa així com passa ara amb els “quarenta prinssipales”, que si no hi figures no ets ningú, i per poder figurar-hi has d’anar de la corda que et marquen… Ai!, no sé si la comparació es massa bona, però mira: així la deixo. 😉
M'agradaM'agrada
M’agrada Haydn, en qualsevol format 😉
Estic escoltant ara en Quasthoff, que també m’agrada. Una estoneta de cafè, com sempre.
Gràcies!
M'agradaM'agrada
Bon dia i graçies Joaquim per aquet bonbonet de bon matí doncs no coneixia a en Quasthoff i m’agrada la expressivitat . Avui vaig al concert de la nostre OBC amb més ilussió que mai doncs a més de la presencia del nostre estimat Mestre E.Oue us haig de confessar el meu amor especial per en Haydn doncs va ser la seva música (fa molts anys ) i amb la simfonia “Londres”la primera peça clássica de la que tinc conciencia d’haver escoltat i potser que no sigui el millor d’ell però la meva primera sensació infantil va fer que ja per sempre estimés tan la música , es per aixó que avui per a mi será una nit molt especial …….us estimo,Glòria.A
M'agradaM'agrada