IN FERNEM LAND

GERTRUDE GROB-PRANDL, molt més que una veu gran.


Gertrude Grob-Prandl

Gertrude Grob-Prandl

La soprano austríaca Gertrude Grob-Prandl va néixer a Viena el 11 de novembre de 1917. Va fer els estudis de piano en el Conservatori de la capital austríaca i no va ser, fins quan per casualitat, va fer unes proves per entrar a cantar en un cor no professional, la novena simfonia de Beethoven, que els mestres repetidors, varen veure les extraordinàries possibilitats vocals d’una veu privilegiada i portentosa.

Immediatament va entrar a formar part dels alumnes de la càtedra de cant de la professora del Conservatori de Viena, Hermine Buri, on hi va romandre durant quatre anys, debutant a la Volksoper a l’any 1939, amb 22 anys, en el rol de Santuzza de la Cavalleria Rusticana de Mascagni. Durant les sis temporades següents, ella va ser la Santuzza oficial de la casa. A la Volksoper va cantar tot el repertori italià, cantat en alemany, per soprano dramàtica o líric spinto, com l’Amelia del Ballo in Maschera, la Elisabetta del Don Carlo o la Aida, en el rols verdians, la Tosca de Puccini, i del àrea alemanya, l’Ariadna auf Naxos de Richard Strauss, la Elisabeth del Tannhäuser o la Leonora de Fidelio.

Grob-Prandl és Floria Tosca

Grob-Prandl és Floria Tosca

L’any 1943 debuta a Dresde i Munic. L’any 1944 la Staatsoper de Viena la va cridar per inaugurar la temporada amb la Tosca. L’èxit va ser enorme i no hi va deixar de cantar, a excepció del període de reconstrucció del teatre destruït en un bombardeig aliat, fins el seu acomiadament dels escenaris, interpretant la Venus del Tannhäuser a l’any 1972, com a comiat d’una llarga i triomfal carrera, per bé que no tot lo reconeguda que una veu excepcional com la seva, hagués merescut.

La II Guerra Mundial va impedir que protagonitzés Die Ägyptische Elena, en una esperada reposició dirigida per Richard Strauss.

L’any 1945 i fins el 1947 és anomenada la soprano dramàtica de l’Òpera de Zuric.

L’any 1949 debuta al Festival de Salzburg com a primera Dama del Zauberflöte.

És a partir de la dècada dels 50, on la Grob-Prandl s’exhibeix de manera exultant per la Scala, el Covent Garden, Palais Garnier, La Fenice, Bologna, Maggio Musicale Fiorentino, Massimo de Palermo i de 1951 fins al 1966 al Liceu de Barcelona.

No va cantar mai a Bayreuth, cosa que despretigia més al Festival que a ella. A Amèrica tan sols hi va cantar una vegada, a l’Òpera de San Francisco a l’any 1953, on va cantar la Brünnhilde de Die Walküre, la Isolda i l’Amelia del Ballo in Maschera. Sembla ser que quan la Nilsson va començar a sovintejar els Estats Units, es varen acabar les possibilitats per a ella. Si això és així, és absolutament injust, doncs els USA són molt grans i hi cavien moltes dramàtiques per fer aquests rols.

Grob-Prandl una de les més grans Turandot de tots els temps

Grob-Prandl una de les més grans Turandot de tots els temps

A la Staastsoper de Viena va cantar rols tan diversos com Tosca, Santuzza, la Comtessa de Le Nozze di Figaro, la mare de Hänsel und Gretel, la Martha de Tiefland i la Martha de Evangelimann i en una mateixa temporada 35 funcions de la Rosalinde de Fledermaus.

La Grob-Prandl de ben segur, ara tindria problemes amb algun regisseur d’aquest que busquen les figures estilitzades més que les veus apropiades, doncs era tan immensa com la seva veu.

Altres fites importants d’aquesta grandíssima soprano són, unes mítiques funcions de Tristan und Isolde a la Scala de Milano amb Max Lorenz, dirigida per Victor de Sabata a l’any 1951. Es conserva un enregistrament, tot i que el so és nefast. El mateix any 51, Sir John Barbirolli la va reclamar per cantar la Turandot, en anglès, al ROH i un any abans havia debutat al Teatro Colon de Buenos Aires.

Ariadne auf Naxos a Viena 1956

Ariadne auf Naxos a Viena 1956

A Barcelona la Gertrude Grob-Prandl va cantar 51 funcions, des de el seu debut espectacular el 11 de gener de 1951, amb la Brünnhilde del Siegfried al costat de Günter Treptow fins el seu comiat l’1 de febrer de 1966 també amb la Brünnhilde però la de Götterdämmerung, al costat de Hans Hopf. És a dir el darrer que va cantar al teatre va ser la Immolació, però pareu atenció a tot el que va fer i sobretot l’any 1952, absolutament aclaparador:

1951

SIEGFRIED

3

Brünnhilde
FIDELIO

3

Leonora

1952

TRISTAN UND ISOLDE

3

Isolda
DIE WALKÜRE

2

Brünnhilde
SIEGFRIED

3

Brünnhilde
GÖTTERDÄMMERUNG

3

Brünnhilde
TANNHÄUSER

2

Elisabeth
Concer Homenatge    
Grob-Prandl-Lorenz

1

 

1954

DIE WALKÜRE

3

Brünnhilde
TRISTAN UND ISOLDE

3

Isolda

1958

TURANDOT

3

Turandot
TRISTAN UND ISOLDE

2

Isolda

1960

TRISTAN UND ISOLDE

4

Isolda
GÖTTERDÄMMERUNG

3

Brünnhilde
LOHENGRIN

4

Ortrud

1962

ELEKTRA

3

Elektra

1965

TRISTAN UND ISOLDE

3

Isolda

1966

GÖTTERDÄMMERUNG

3

Brünnhilde

total

51

 

Hi ha qui s’atreveix a dir que era millor que la Varnay o la Nilsson, no ho ser, però el que més es fa admirar no és el grandiós volum que en disc no s’aprecia, però s’intueix i que en el teatre i per aquest repertori s’agraeix tant, si no que precisament amb un volum extraordinari, fos una cantant tan dúctil i expressiva, gens freda i capaç d’emocionar amb un cant mai rígid, gràcies a una veu plena d’harmònics i amb un vibrato natural que la feia idònia també pels grans rols dramàtics del repertori mozartià.

Ara us deixaré alguns fragments on podreu apreciar i admirar una cantant que ha quedat eclipsada entre altres grans sopranos i que jo situaria al costat de la Flagstadt, la Varnay i la Nilsson, cantants amb testimoni sonor del seu art.

Començarem per escoltar-la en la gran ària de Isabella de Robert le Diable de Meyerbeer. Bé aquí Robert der Teufel, “Robert! Robert! Mein Geliebter!”. Podreu comprovar com la veu s’adapta perfectament al lirisme de la part, amb un recull de la veu en les pujades a la zona aguda i en la fantàstica i inspirada frase que acaba aquesta ària, on ataca sense cap portamento el sobreagut. Recursos tècnics i espressius molt poc habituals en sopranos dramàtiques, normalment amb problemes de control d’instruments poderosos.

Grob-Prandl (Isolda) Lorenz (Tristan) 1951

Grob-Prandl (Isolda) Lorenz (Tristan) 1951

La Isolda era un dels rols més sensacionals de la Grob-Prandl, ara l’escoltarem en una versió de l’any 1956 dirigida per André Cluytens a la Staatsoper de Viena. No puc posar tot el que voldria, de fet us voldria fer escoltar tota la seva part, on us podríeu adonar del canvi entre la famosa narració del primer acte, amb una Isolda venjativa i intensament dramàtica, el lirisme heroic del segon i dolç patetisme del “Mild und leise”, que és el que us deixaré, on arreplega els seus mitjans amb sorprenent dolcesa, sempre al servei de la partitura i amb una aparent facilitat, que em deixa estorat.

La Brünnhilde de Gertrude Grob-Prandl

La Brünnhilde de Gertrude Grob-Prandl

La Brünnhilde de la Grob-Prandl és un luxe exultant. Facilitat i seguretat vocal, heroisme, dolçor, joventut, esplendor, rebeldia, amor, la filla perfecta de Wotan?.

Escoltarem sense solució de continuïtat la sortida de Die Walküre tal i com la va cantar al Victoria Hall de Ginebra el 4 de maig de 1951. Dirigeix l’orquestra Robert F. Denzler. La frase “Ewig war ich, ewig bin ich” del duet del Siegfried sota la direcció de Rudolf Moralt dirigint a la Wiener Symphoniker a Viena l’any 1949 i finalment de la mateixa Tetralogia, l’escena que tanca el Götterdämmerung, ” Fleigt heim, ihr Raben!” En els tres fragments podreu apreciar la capacitat expressiva d’aquesta cantant, capaç d’emmotllar la veu al seu plaer. La delicadesa de les frases en el Siegfried contrasta amb la sortida impetuosa del segon acte de Die Walküre i sobretot de la tràgica immolació final, on escoltareu les últimes frases. Si hagués de fer un compendi diria que la seva Brünnhilde té una mica de totes les tres grans Brünnhildes de després de la II Guerra Mundial, la humanitat de la Varnay, l’heroïcitat de la Nilsson i en menor mesura, el sentit tràgic de la Mödl.

Elektra

Elektra

De l‘Elektra de Richard Strauss, un altre dels rols paradigmàtics de la soprano austríaca, us deixo l’impressionant frase “Was bluten muβ“, no cal afegir-hi gaire cosa més. Qui ha estat capaç de donar les notes amb aquesta precisió?, no hi han crits, sempre hi ha cant, força i sentiment.

Per acabar aquest primer homenatge a aquesta gran soprano, us deixaré un altre dels rols que va interpretar al Liceu, la Ortrud del Lohengrin. Les famoses i temibles imprecacions del segon acte, “Entweihte Götter!” sonen molt punyets, amenaçadores i temibles en la veu de la gran Gertrude Grob-Prandl.

Gertrude Grob Prandl va morir el 16 de maig de 1995 a Viena, 22 anys després d’haver cantat la seva darrera funció a la Staatsoper. Irmgard Seefried va dir que quan cantava la Turandot, ella feia la Liu, sacsejava les parets, però aquesta soprano era molt més que una veu gran.

Amb un post no en tinc prou expressar tota l’admiració i agraïment. Properament tornarà a In Fernem Land, espero que us agradi.

gprandl_portrait1

16 comments

  1. Yo conocí a la Grob Prandl muy tarde y casi de casualidad. El hecho de que no tengamos muchas grabaciones suyas ha hecho que haya pasado desapercibida para el aficionado medio, viene muy bien que hoy sea la homenajeada en tu blog.

    M'agrada

  2. Isolda

    Aquests fragments no fan justicia al gran volum de la seva veu, per contrapartida t’adones més de la seva sensibilitat interpretativa vocalment, dons veure-la no era precisament la Sarah Bernard. Persona de dimensions bastant remarcables, amb trets durs, inexpressiu i poc femenina. Bé tot i axí en aquella època vam gauduir-la moltíssim.
    Joaquim, una vegada més moltes gràcies pel recordatori.

    M'agrada

  3. maria teresa

    Potser si visc doscents anys coneixeré una petita part dels fantàstics intérprets que hi han o hi han hagut, jo a aquesta extraordinaria cantant no l’havia sentit mai. Gràcies!!! vaig a continuar amb l’audició.

    M'agrada

  4. colbran

    Yo tuve la suerte de verla, pero no de disfrutarla. En aquella época de Wagner sólo me gustaba “Tannhäuser” y “Die Walküre”. Cuando ví su “Lohengrin” la voz me sorprendió, pero la ópera se me hizo pesada. Y cuando la ví en “Elektra” pensé qué gran cantante para una ópera tan fea! Pero como la había visto también en “Turandot” me decidí a buscar discos de ella y me fue dificilísimo.

    Conseguí, no obstante, un “Idomeneo” de la casa Belter que iba en un album, no en caja, y con todo el texto en castellano. Ella estaba magistral como Elektra, pero no recuerdo a sus compañeros. Probablemente la Ilia era Maria Stader, pero no estoy seguro. Como el sonido de la grabación era de pésima calidad, el album fue a parar al Sr. Silvestre que compraba y vendía discos de segunda mano en la calle Tallers.

    Ahora si la escuchara en los cinco títulos en que la ví en el Liceu, disfrutaría sobremanera, pero en aquellos tiempos era demasiado joven, había escuchado y visto poco y no disfrutaba con los títulos que ahora me entusiasman, como “Elektra” y toda la producción wagneriana.

    Los fragmentos que ha puesto Joaquim me han gustado mucho, pero muy especialmente el solo de “Elektra” y el aria de “Robert le diable” que tánto ayudó a Verdi en la composición del “Arrigo, ah parli a un cuore” de “I vespri siciliani”…

    M'agrada

  5. Jaume

    Moltes gràcies! Celebro moltíssim que algú recordi aquell monstre vocal. Totes les altres Elektres queden petites al seu costat. I què et sembla el final de l’OBERON?

    M'agrada

    • Hola Jaume, gràcies a tu per comentar.
      En tot el que li he escoltat, m’ha agradat sempre. No he escoltat mai les seves interpretacions verdianes, potser més discutibles, però en el repertori alemany, senzillament em fascina.
      Segurament sense veure-la guanya, doncs el que comenta la Isolda ara ho trobaríem encara més condicionant, però escoltant-la, el que menys m’importa és que tingués una veu enorme, m’interessa molt més com canta i el que pot arribar a fer amb una veu com la que tenia.
      Per cert, no sé si són exactament 51 les funcions que va cantar al Liceu, em puc haver equivocat una amunt o avall.
      Quant el meu corresponsal Amfortas sàpiga que has escrit estarà molt content.

      M'agrada

  6. Golaud

    ¡Tremenda la entrada en el segundo acto de Walküre y el fragmento de Elektra! Como dices tú, no sólo fue una voz grande, si a su pasmosa seguridad, con una voz de emisión tan buena como la suya, unimos esos recursos expresivos tenemos a una de las sopranos dramáticas del siglo.

    Este homenaje me ha entusiasmado tanto como me decepcionó el sonido de la grabación con Lorenz y Victor de Sabata al que me tiré de cabeza cuando supe que existía, pero que nunca he conseguido terminar: es la grabación pirata con peor sonido que he escuchado jamás. Es una pena no sólo por no poder disfrutar de Grob-Prand, sino también del director italiano. Espero que en uno de esos futuribles post que dediques a Grob-Prandl puedas redimirnos con la grabación de Cluytens que al menos yo no poseo.

    ¡Un hojotohooooo por Gertrude!

    M'agrada

    • Golaud, lo del Tristan und Isolda está hecho.
      El resto del reparto no es nada del otro jueves pero la señora Gertrude está inmensa y el sonido es excelente, como puedes comprobar en el “Mild und leise” que os he dejado.
      Buscaré más cosas para la segunda parte.
      Un abrazo

      M'agrada

  7. Jaume

    Hola Joaquim:

    La senyora Grob-Prandl va ser un dels cantants que de petitó més em van emocionar.

    La llista no ha de ser gaire llarga: la Tebaldi (Oh, el bis de “Vissi d’arte”!), la Grob-Prandl i en Filippeschi.
    Al Liceu els meus records millors de la Grob-Prandl van ser en ELEKTRA, TURANDOT i la Brunilda del CAPVESPRE DELS DÉUS.

    Et saludo

    M'agrada

  8. Amfortas

    Ja ho crec que me’n alegro de llegir un comentari d’en Jaume. Va ser mi primer professor d’òpera els diumenges a la nit quan jo vivia a Barcelona.

    M'agrada

  9. assai

    Qué maravilla de voz. He ido directamente a escuchar ese “Cuan dulce y suave” que me ha entusiasmado, qué facilidad, qué espectacular. Ahora mientras te escribo estoy repitiéndolo, absolutamente conmovida…¡brava!
    Enhorabuena por este post, magnífico.

    buenfinde!

    M'agrada

  10. Olave

    Cuánto me ha gustado su voz. Había oído hablar de ella en el programa Gran Gala de hace bastantes años, en la voz del añorado Joan Lluch; supongo que serían palabras del guión que hacía semanalmente Jaume Tribó y que tanto me gustaba por la calidad que tenía y por lo ameno que resultaba siempre, sin faltarle nunca las pinceladas de humor y el anecdotario tan divertido que con frecuencia nos ofrecía. Esas voces dramáticas, potentes y con esos agudos acerados me privan.
    Ha sido un post precioso.
    Un millón de …

    M'agrada

  11. Moltes gràcies Joaquim pel record d’aquesta GRAN VEU. No la vaig poder sentir en directe. Però recordo els comentaris del Mestre Tribó a Gran Gala amb Joan Lluch. I ens queden les seves grabacions per gaudir d’una veu, una forma de cantar inigualable.

    M'agrada

    • Avui que fa anys que aquesta gran soprano va cantar per darrera vegada al Liceu, m’ha semblat, després que un seguidor de Twitter repiulés el meu apunt a IFL, que era una manera prou digne de recordar-la.
      Era una cantant sensacional.

      M'agrada

Els comentaris estan tancats.

%d bloggers like this: