Els Mossos entren a escorcollar les dependències administratives del Palau
Presumpció d’innocència, d’acord, però algú que no ha fet res ha de sortir per la porta del darrere i amagat sota un paraigua gegant, en un dia tòrrid i no tan sols climatològicament parlant, per tal d’evitar les càmeres de la TV i l’exercit de periodistes?
No sé pas quins maldecaps em portarà la vida i si algun dia hauré de donar explicacions per alguna malifeta, no ho se, penso que no, però crec que si alguna vegada se’m acusa d’una cosa que no he fet, no m’amagaria mai, donaria la cara, tot i si m’acusen de coses gravíssimes.
Dit això, quan he rebut per e-mail la noticia de l’edició digital de El País, mentre començava l’escorcoll, he pensat que algú se’n havia anat de la llengua, posant a Fèlix Millet contra les cordes. Potser un revenja política?, o econòmica?. No dubto de la eficàcia del personal de l’Agència Tributària, però algú deu haver parlat i aneu a saber el motiu.
El fets a falta del que diguin els experts, la Fiscalia i els jutges, son greus, doncs afecten a una institució venerable, símbol de Catalunya, dirigida de manera hereditària pels descendents d’un del fundadors del Orfeó Català.
No hi ha un pam de net i jo que pensava que aquests prohoms tan sols treballaven per la glòria i la grandesa de la institució que representen i per tant del País.
El que els directius de la Fundació del Orfeó Català, encarregada entre altres coses de les temporades de concerts, han fet amb els diners aliens, és molt lamentable, però no és res gaire diferent del que succeeix a moltes de les empreses, de les grans empreses, de les mitjanes i les petites del nostre país, però en aquest cas, una part important dels diners que han anat, sembla ser, directament a les butxaques d’alguns directius, venien d’aquestes aportacions rebudes en forma de donacions i subvencions de gent anònima i privada, d’empreses de mecenatge i de institucions i estaments públics. El delicte ja no és tan sols per estalviar-se impostos que no es declaren, si no més aviat de robar a tots aquells que donant les seves aportacions es pensen que els seus diners serveixen per pagar altres coses que el magnífic Mercedes que s’ha endut corre-cuita al atribolat President de la Fundació (deixeu-me ser una mica demagog i populista).
Dir-se Millet, per molt venerable que sigui el cognom, no eximeix de ser investigat, perseguit i engarjolat, si es comprova que el que denuncia la Fiscalia és cert.
Altre cosa és que per tractar-se de qui es tracta, surtin veus, amics, polítics i altres interessats per tal de que la cosa quedi silenciada, tapada i encoberta. Un prohom de Catalunya no delinqueix mai! Això és un atac espanyolista més contra dels catalans i Catalunya! Ja en sentirem de frases similars a aquestes, ja.
Potser l’eximent de l’edat jugarà al seu favor, obligant-lo, això si, a retirar-se definitivamentde la vida pública, però evitant un càstig, que qualsevol altre mortal rebria, d’haver-se embutxacat, sembla ser que 2.000.000 d’euros aliens, en un any. A part que el Sr. Millet ja té un passat fosc.
El Palau, l’Orfeó i la Fundació, institucions venerables, hauran de canviar aquesta manera de gestionar els seus recursos, doncs si els ingressos en concepte de mecenatge havien disminuït molt per la propera temporada, ara poden ser definitivament retirats per tots aquells que hagin perdut la plena confiança en una institució més fosca del que les seves acolorides ornamentacions poden fer creure.
Lamentable i trist l’espectacle d’ahir al voltant del Palau.
Avui, quines casualitats té la vida, l’Excel·lentíssim Ajuntament de Barcelona tenia previst entregar la Medalla d’Or al Mèrit Cultural a aquest prohom. Immediatament, en saber-se el que succeïa al entorn de la Fundació, han decidit posposar sine die, aquest nomenament.
Recordeu que l’Ajuntament i el Palau estan en negociacions per fer uns hotels en uns edificis catalogats, que han aixecat molta polseguera entre el veïnat de la zona. La medalla d’or era a canvi d’alguna cosa?
L’any 2003, Fèlix Millet va incorporar-se al patronat de l’Institut Catalunya Futur, pertanyent a la FAES, si, aquella fundació que presideix José María Aznar. Aquell mateix any, la Fundació Orfeó Català va rebre un increment de 3.000.000 d’euros del Ministeri de Cultura i si feu memòria recordareu qui governaba l’Estat espanyol.
Perfil tret de la Viquipèdia
Fèlix Millet i Tusell
De ViquipèdiaFèlix Millet i Tusell (Barcelona, 8 de desembre de 1935) és el President de la Fundació Orfeó Català-Palau de la Música Catalana, fundada per ell mateix el 1990. Ha dinamitzat les activitats del Palau de la Música, tot oferint beques i renovant-ne l’edifici, que ha estat declarat per la UNESCO Patrimoni de la Humanitat. El 1999 va rebre la Creu de Sant Jordi. L’any 2006 fou nomenat President de l’Agrupació Mútua i un any més tard de Bankpime. El 2007 fou nomenat vicepresident tercer de la Fundació del FC Barcelona i també és membre de la Fundació Pau Casals.
És fill de Fèlix Millet i Maristany, president de l’Orfeó Català entre 1951 i 1967.
L’any 2003, Fèlix Millet va incorporar-se al patronat de l’Institut Catalunya Futur, secció regional de la Fundación para el Análisis y los Estudios Sociales (FAES), que presideix José María Aznar. Aquell mateix any, la Fundació Orfeó Català va rebre un increment de 3.000.000 d’euros del Ministeri de Cultura del govern espanyol presidit pel mateix José María Aznar.
Càrrecs
President de l’Orfeó Català (des d’octubre 1978)
President de la Fundació Orfeó Català-Palau de la Música Catalana (1990)
President de la Fundació Esmen (1992)
Vicepresident del Consorci del Palau de la Música Catalana i President del Comitè Executiu del mateix (1983)
Vicepresident de la Societat del Gran Teatre del Liceu (1980)
President del Consell Editorial de Revista Musical Catalana (1984)
Vicepresident Fundació F. C. Barcelona (des de la seva creació l’any 1994)
President de l’Agrupació Mútua del Comerç i la Indústria, MARPF (Juny 2006)
President de la Fundació Agrupació Mútua del Comerç i la Indústria (Juny 2006)
President d’AMCI HABITAT (5 febrer 2007)
President de Bankpyme (10 octubre 2007)
President d’Agrupació Bankpyme Pensiones, EGFP, SA (en representació d’Agrupació Mútua)
President d’AMCI BD 2008, SL (en representació d’Agrupació Mútua)
President d’AMCI REHABILITACIÓ, SL (en representació d’Agrupació Mútua)
President d’AMSYR AGRUPACIÓ SEGUROS Y REASEGUROS, SA (en representació d’Agrupació Mútua)
Vocal de DINAMIA CAPITAL PRIVADO SCR, SA (en representació d’Agrupació Mútua)
President de GRUPO MGO, SA (en representació d’AMCI HABITAT)
President de INVERPYME SCR, SA (en representació d’Agrupació Mútua)
President de SANITARIA MÉDICO QUIRÚRGICA DE SEGUROS, SA (SANIMED) (en representació d’Agrupació Mútua)
President de SEGUROS LATINA, SA (en representació d’Agrupació Mútua)
President de TRANSPORT SANITARI DE CATALUNYA, SL (en representació d’Agrupació Mútua)
Membre del Patronat de la Fundació del Gran Teatre del Liceu i de la seva Comissió Executiva (1994)
Membre de la Fundació Pau Casals
Membre de la Fundació Güell
Membre de la Fundació del Teatre Fortuny (Reus) (1995)
Membre de la Fundación Independiente
Membre de la Fundación Bayer (abril 2000)
Patró de la Fundació del Conservatori del Liceu (Maig 1996)
Patró de la Asociación Española de Fundaciones (maig 2003)
Patró de la Fundació Jaume Aragall (7 de maig de 2003)
Membre Consell Assessor Institut Catalunya Futur (juny 2003)
Vicepresident d’Honor de l’Associació Amics de Lluís Domènech i Montaner (desembre 2000)Premis
L’any 1981 li va ser concedida la Corbata d’Isabel la Catòlica com a President de l’Orfeó Català.
El 10 de desembre de 1998 li va ser concedida la Clau de Barcelona.
El 7 de juliol de 1999 li va ser concedida la Creu de Sant Jordi per la Generalitat de Catalunya.
Distingit com a Senyor de Barcelona (2004) – atorgat el dia 10 novembre 2005
Distingit amb la Cruz de Oro per l’AEFE (Agrupación Española de Fomento Europeo) – atorgada el dia 8 de març de 2008
Distingit com a Confrare d’Honor per la Confraria del Cava Sant Sadurní – 25 de juny de 2008
Distingit com a Conciutadà que ens honora – 9 de juliol de 2008
Ho seguirem, tristament, amb interès.
IN FERNEM LAND 
Que trist… No me n’havia assabentat fins ara… També jo ho seguiré tristament amb interès…
M'agradaM'agrada
Que mala es la avaricia, no ? Porque este tio debe tener dinero como para que los dos millones esos sean “una minucia”, pringarse por eso….a mi me da pena, en serio…por el y por todos los que creen que estan colaborando con una institución…y resulta que colaboran con que otros se hagan un poco mas ricos.
M'agradaM'agrada
Huele a podrido y este nos es, tristemente, un olor muy conocido. Veremos como acaba todo.
M'agradaM'agrada
No sé perquè m’oloro que tot això pot tenir algo que veure amb l’Agrupació Mútua…En Millet ja va tenir una querella, que va perdre, per desviament de fons, presentada per antics treballadors d’un banc que s’havia quedat l’Agrupació Mútua, que ell presideix. Es veu que “s’havien polit” el fons de pensions dels treballadors. La sentencia va condemnar a indemnizar amb 620.000 euros als reclamants.
M'agradaM'agrada
Cuanta mas pela… …..no falla… ….otro que cae…
Cuando hablan de paises inmersos en la corrupcíon, siempre pensamos en paises africanos, sudamericanos…
Yo creo que es algo innato en el ser humano. O.. ….nadie tiene o ha tenido algun jefe o conocido al que le devuelven un mogollón de pelas en la declaracion de Renta, y a nosotros , simples empleados, nos devuelven ” ná o casi ná”…
.
La escena de la espantá con el paraguas a 38 grados…. de verguenza por no decir canallesco.
Y dejadme que lo diga……..
Otro pepero a la cesta.
M'agradaM'agrada
caramba, caramba… ¿a ver si vamos a estar de enhorabuena?… lo digo, por que si había que limpiar, pues que se limpie…
muchos millones de euros por todos lados, ¿no? yo creo que se marean, que pierden el sentido de la realidad, si cuando no es Hacienda, es un periodista avispado que acaba por sacar los trapos sucios… A mi no me dan ninguna pena, y además son unos pardillos.
M'agradaM'agrada
Està bé. un dia o altre havia d’esclatar i ho seguiré esperant que es faci justícia, una paraula cada cop més estranya.
Amb afecte, Joaquim.
M'agradaM'agrada
PATRONATO FUNDACIÓN ORFEO CATALÁ-PALAU DE LA MÚSICA VS. CONSORCIO DE LA ZONA FRANCA DE BARCELONA
Rafael del Barco Carreras
23-07-09. Andaba coordinando una noticia de La Vanguardia “Barcelona hará en la Zona Franca un gran plató de cine… el Consorcio de la Zona Franca será el encargado de elaborar y ejecutar…”, o sea, otra promoción y con 140 millones de euros para la RECUPERACIÓN??? DE LOS TERRENOS… otro sueño del Faraón Hereu que se eternizará como varios con obras prácticamente paradas… y unos mails de un comentarista quejándose de la sociedad municipal FOCIVESA (ver en imágenes de http://www.lagrancorrupcion.blogspot.com) y oigo y veo en la tele el registro de la policía (mossos) en el Palacio de la Música.
Perdí la línea argumental, no solo por el nombre, Felix Millet Tusell, consejero de LA CAIXA, o Rosa Garicano, gerente, hija del célebre gobernador civil y esposa de Xavier Ribó (Banco Industrial del Mediterráneo), hermano de Rafael Ribó, el comunista, y de quien fuera mi socio Ignacio Ribó, despertándome la década de los 70 de “pequeño financiero y empresario”, sino porque detrás sabía se resumía ese TODO BARCELONA de mis innumerables escritos. Y de DERECHAS e IZQUIERDAS en santa armonía.
A poco que refresco la memoria, recortando y pegando, paso de la euforia al “sentimiento trágico”… acabará todo en agua de borrajas. Por el momento han desaparecido más de dos millones de euros en billetes, y como debe ser difícil saber quien manejaba la caja… o es tan evidente…no han detenido a nadie. Si en lugar de llamarse Millet o Garicano se hubiera llamado Del Barco, ya sucedido, alguien hubiera dormido en los calabozos la pasada noche.
Consciente de que no detendrían a NARCíS SERRA, melómano y pianista, por pertenecer a la Asamblea, o a Carles Güell de Senmenat (los dos “hombres buenos” del Consorcio), y ni de lejos a Samaranch o ANA BALLETBÓ, gran socialista, del Comité Ejecutivo, que se desgañitó en el Congreso de los Diputados de los 80 contra los corruptos franquistas del Consorcio, alegrándose que estuviéramos en La Modelo (yo no era franquista y menos del Consorcio)… me propuse documentarme… y seguir lo que se auguraba como nuevo guión a destrozar por la Prensa local.
Por de pronto, la desaparición de billetes de 500€ viene de lejos… y pensar que las divas y divos cobran en negro no quita hierro al asunto. Evidentemente continuará y continuaré…aunque acabe como los “estudios” de la Generalitat o las irregularidades del FÓRUM… en nada…
!QUÉ OPOSICIÓN TENEMOS EN BARCELONA!… que por cierto también aparecen en las exquisitas listas de la Asamblea.
M'agradaM'agrada
Benvingut Rafael:
Segurament In Fernem Land no és el lloc per debatre sobre la corrupció. Hauràs vist que aquí, malgrat parlar de tot una mica, sempre acostuma a haver un fil conductor, que acostuma a ser la música, el teatre, el cinema, l’art….
Si has topat amb el pillet d’en Millet, és precisament per ser qui és dins el món musical de Catalunya. No tinc intenció de polemitzar sobre les corrupteles de la classe política o de la societat civil, senzillament em fa mandra.
Tu en canvi, sembla ser, per l’enllaç que ens deixes i pel que em dius, que has centrat part de les teves forces vitals, a denunciar la corrupció. Una tasca meritòria i que segur que et dona feina de per vida.
Al menys ara tenim la sort de poder-ho denunciar i deixar l’opinió en llocs com aquest. Potser fins i tot, aquest afer dels bitllets de 500 €, li costarà el lloc i alguna cosa més, al pillet que avui ens ocupa.
Com bé saps, abans, de pillets con en Millet, n’estava igual o més farcit que ara, però no es denunciava, no es podia denunciar, sempre i quan es tractés d’un prohom com és el cas del Sr. Félix Millet. Tot un senyor, que porta en el cognom i tan sols en el cognom, la honorabilitat del que va fer el seu avi, que de ben segur li fotria un cop amb la batuta, en veure les malifetes d’un net que s’ha passat pel forro, tot allò que el seu status hauria de representar i defensar i que un cop més ens ha demostrat que no hi ha un pam de net.
Quan et poses les mans al cap cridant !Qué oposición tenemos en Barcelona!”, doncs a l’oposició i tenim, entre d’altres al Sr. Millet, ves .
A disposar
M'agradaM'agrada
Agradecido por publicar mi comentario… contestarlo, y muy razonado… pero en cuanto a LA OPOSICION tengo mis muchas dudas de si existe en Barcelona aunque en teoría política y mediáticamente nos insistan que son unos u otros.
No contesto en catalán, a pesar de ser mi lengua, por reminiscencias históricas (no me enseñaron)… de las que tanto queda en esta Ciudad.
M'agradaM'agrada