Felip Pedrell (Tortosa, 18 de febrer de 1841 - Barcelona, 19 d'agost de 1922)
La temporada 2002-2003 el Gran teatre del Liceu va programar en versió de concert, Els Pirineus de Felip Pedrell, en realitat l’obra es titula Los Pirineus, una òpera d’aquelles que sempre n’havíem sentit parlar i mai havíem pogut escoltar.
La versió que es va oferir, va ser molt millorable, començant per no fer-la escenificada i acabant per la contractació d’un cast no del tot encertat.
Tot i així alguns moments em varen impactar i per sobre de tots, i en això hi va haver unanimitat, la cançó de l’estel que va cantar una estupenda Ofelia Sala ens va captivar a tots.
Es va dir que es comercialitzaria en CD aquests concerts, però el cert és que aquest projecte de recuperació del patrimoni musical català, es va acabar, potser per manca de finançament, en els concerts i prou.
Ahir, el Canal YouTube del Liceu va penjar la famosa cançó de l’estel, que immediatament us porto a In Fernem Land, per tal de que us doni la pau i la serenitat que aquest inspirat fragment transmet.
Felip Pedrell va escriure El Pirineus com una replica nacional a la Tetralogia wagneriana. Va iniciar-la al 1890 i l’obra la conformen tres poemes de Victor Balagué, El Comte de Foix, Raig de Lluna i la Jornada de Panissars. L’estrena al Liceu, l’any 1902 (edició complerta) va fer-se amb el llibret italià i no va ser fins els concerts del febrer del 2003, que l’obra s’interpretà en l’arcaic català original, en una revisiò de la partitura a càrrec d’Edmon Colomer i Francesc Cortès.
És un petit post, per una petita perla.
Que ho gaudiu!
IN FERNEM LAND 
He quedat bocabadada. Una obra més de les tantes que desconec i que tu, Joaquiim, em fas descobrir.La interpretació de l’excel·lent Ofelia Sala no podia ser més ben trobada. La cançó és absolutament preciosa i m’ha recordat “Cançó a la lluna” de la Rusalka. Curiosament el seu nom és !Cançó de l’estel”…
Gràcias, Joaquim. I un kissi.
M'agradaM'agrada
Jo esperava molt d’aquells Pirineus i no sé… penso que si s’hagués escenificat, hagués guanyat molt. Potser la partitura, avui, no és res de revolucionari, però tenia parts maques, i la cançó de Raig de Lluna, realment ho és, i molt. Sí que és cert que es va dir que s’enregistrava: igual que van sortir en CD La fatucchiera (penso que la millor recuperació d’aquestes que s’han anat fent, i que valdria la pena tornar a sentir, o veure escenificada) o les òperes de Montsalvatge. Potser no s’ha fet perquè no va acabar de sortir tan rodona?
M'agradaM'agrada