OBC: TEMPORADA 2010-2011


El mestre Pablo González, nou director titul·lar de l'OBC a partir de la temporada 2010-2011

Ahir es va presentar la propera temporada de l’OBC, la primera sense el mestre Eiji Oue, que com ja sabíem off the record, no ha estat invitat a participar-hi.

Espero molt d’aquesta temporada i com ja us vaig dir arran del concert d’aquest cap de setmana passat, estic esperançat amb el nou Director, però tot mirant el programa general us haig de confessar una certa nostàlgia. No és just que l’artífex de la millora espectacular de l’orquestra no hagi estat invitat. Tots els que viuran dels redits d’aquesta tasca de millora, haurien de recordar, cada vegada que pugin al podi per dirigir l’estimada OBC, que aquest moment dolç és fruit d’una passió desbordada i personal d’un director que potser no va assumir totes les tasques inherents al càrrec que li pertocaven, però que ens ha regalat moments de qualitat artística absolutament inoblidables. Per aquest motiu i no per cap altre, ja mereixeria el càrrec de principal director invitat a perpetuïtat. Potser aquest proper any, m’agradaria pensar-ho així, se’l ha pres com un any sabàtic, però a partir de la 2011-2012, el necessitem.

El nou mestre titul·lar, Pablo González es farà càrrec de 10 dels 31 concerts previstos.

Com ja sabíem ha desaparegut el Festival Mozart i per tant el concert inaugural d’enguany es farà el cap de setmana de la Mercè, sota la direcció del mestre titular i amb la setena de Xostakóvitx com a obra principal.

El primer cap de setmana d’octubre ens visitarà el director Giovanni Antonini, per dirigir un programa amb Bach pare (es fa estrany veure’l programat a la temporada de l’OBC) i fill, l’Esperit Sant estarà representat per Haydn i la seva simfonia 102.

Després tindrem al director Yakov Kreizberg durant dos caps de setmana seguits, dirigint Mussorgski, Mozart i Dvorak en el primer i Beethoven i més Xostakóvtx (la 6ª simfonia) en el segon.

El cap de setmana del 29, 30 i 31 d’octubre tenim una cita ineludible amb el retorn a la temporada de l’OBC del mestre Franz-Paul Decker dirigint Taverna-Bech, Montsalvatge (les cançons negres amb Maite Baumont) i la simfonia Domèstica de Richard Strauss (ell sempre fidel). Caldrà esperar un homenatge institucional?

El 5, 6 i 7 de novembre, Pablo González comptarà amb la gran Violeta Urmana i el baríton Christopher Maltman per fer el primer programa Mahler, de la tanda exhaustiva que ens han programat, amb les cançons del camarada errant i els Rückertlieder, e3l concert clourà amb la Petruixka de Stravinsky en la seva versió íntegra.

L’Orquestra i el cor del Gran Tetare del Liceu, sota la direcció de Michael Boder, portaran en la primera de les dues col·laboracions, obres de Brahms (Nänie), Stravinsky (simfonia dels Salms) i Ravel (Daphnis et Chloé).

El 12, 13, 14 i 16 de novembre, i després a Girona, Lleida i Tarragona, Pablo González i la mezzo Dagmar Peckova, faran el cicle Das Knaben Wunderhorn de Mahler, acompanyat de la primera simfonia de Txaikovski.

Després seguint amb aquesta feliç obsessió mahleriana de la propera temporada, li tocarà el torn als Kindertotenlieder amb la participació de la mezzo Maria Riccarda Wesseling, amb la direcció de Pablo González.

En el concert número 1o ens visitarà Victor Pablo Pérez, que amb el pianista Nicholas Angelich, interpretaran el concert de piano núm 1 de Chopin i la simfonia Manfred de Txaikovski.

El primer concert del 2011 estarà dirigit per Christian Arming i comptarà amb Till Fellner al piano per interpretar entre d’altres obres, el concert núm 23 de Mozart.

Després tindrem a Pablo González durant dues setmanes seguides, dirigint les  simfonies 1 i 3 de Schuman el primer cap de setmana i la setmana següent tornarem a Gustav Mahler i la sisena simfonia.

El darrer cap de setmana de gener ens visitarà la mediàtica Hillary Hahn per tocar el concert per a violi de Gian Carlo Menotti (una troballa). La dirigirà Pietari Inkinen que també interpretarà Elgar i la cinquena de Jean Sibelius. Un programa engrescador.

Després tindrem a Hannu Lintu dirigint obres de Wagner, Schuman (concert de violi amb Ilya Gringolis) i Liszt.

Ens visitarà el director Thomas Dausgaard, amb el violoncel·lista Jean-Gulhen Queyras, per interpretar  el concert de Schumann i obres de Joseph Martin Kraus i Carl Nielssen (la cinquena).

Pablo González en la seva setena intervenció dirigirà les altres dues simfonies de Robert Schumann, la 2 i la 4

El mes de febrer del 2011 es tancarà amb musica d’Erik Satie/Darius Milhaud, Steve Reich, Béla Bartok (concert de violí) i Sergei Prokofiev (simfonia núm 5). Per portar-ho a terme l’OBC comptarà amb la direcció de Michal Nesterawicz i Patricia Kopatchinskatja al violí.

Per iniciar el mes de març tenim una proposta seductora amb Frank Strobel dirigint el Rosenkavalier de Strauss, com a banda sonora de la pel·lícula de l’any 1925 de Robert Wiene.

Hem arribat al programa número 20 amb Paul Polivnick que estrenarà la cinquena simfonia de Salvador Brotons.

Torna l’Orquestra del Liceu amb Michael Boder, el seu director titular, per interpretar la cinquena simfonia d’Anton Bruckner. Els del Liceu no s’estan de res, valents ho son i m’agrada el repte.

Tornarà Antoni Ros-Marbà, amb el guanyador del Concurs Maria Canals del any 2008, per interpretar el concert núm 3 de Prokpofiev i la tercera de Beethoven.

Pablo González farà front al segle XX amb obres de Robert Gerhard, McMillard i Manuel de Falla (la segona suite d’el sombrero de tres picos)

Víctor Pablo Pérez en la seva segona visita de la temporada dirigirà la tercera simfonia de Robert Gerhard, el magistral concert per a violí i orquestra d’Alban Berg (Julian Rachlin) i la 4º (italiana) de Mendelssohn.

Seguirà un concert insòlit amb Rudolf Buchbinder com a pianista i director dels concerts, de Haydn, el núm 20 de Mozart i l’Emperador (altre cop) de Beethoven. Al·lucinant, oi?

El 26 d’abril, en un únic concert (poca cosa) la JONC i Manuel Valdivieso amb Anna Puig a la viola per fer el concert de Martinu, acompanyat per obres de Josep M. Guix i la Consagració de la primavera de Stravinski.

La recta final de la temporada l’inicia Josep Caballé Doménech amb Ivan Martín al piano i obres de Robert Gerhard, Enric Palomar (estrena del concert per a piano) i les danses simfòniques de Rakhmàninov.

El mes de maig s’inicia amb Emmanuelle Crivine i obres dels Strauss (Johann) i Richard (concert d’oboè per Víctor Aviat), per finalitzar amb les images pour orchestre de Debussy.
Leonard Slatkin portarà el toc USA amb George Gerswing i el seu Americà a París i la simfonia del Nou Món de Dvorak. Darius Milhaud ens tornarà a visitar amb les seva Creació del Món.
El penúltim programa de la temporada tornarà a portar de gira, per bé que molt nostrada per Lleida, Tarragona i Girona a l’OBC, al programa sota la direcció del titul·lar estarà integrat per obres de Bach/Webern, Schubert, Mahler i Strauss (Mort i Transfiguració)
La temporada oficial es tancarà amb la tercera simfonia de Gustav Mahler, amb Christianne Stotijn (mezzo), el Cor Vivaldi i el cor de dones del cor Madrigal, tots sota la direcció de Pablo González, que ho té complicat per fer-nos oblidar la darrera versió.
L’OBC fora de la temporada oficial a l’Auditori, participarà al festival del Grec amb La Peste de Robert Gerhard, amb l’Orfeó Català i el Cor de Cambra del Palau i a la temporada del Liceu, amb la Daphne de Richard Strauss. En el cas del Grec el programa de moment no ho especifica, però al Liceu si que dirigirà Pablo González.
La temporada està clar que commemora el centenari de la mort de Gustav Mahler (curiosament el 18 de maig, data exacta del esdeveniment no hi ha cap concert programat).
Però també cal esmentar la proliferació d’obres de Robert Gerhard i Robert Schuman.
Trobo a faltar concerts corals, tret del final amb la tercera de Mahler i la visita del Liceu en el seu primer concert, ja que La Peste va fora de programa. Potser era l’ocasió per tornar a programar la vuitena de Mahler, tot i que m’agradaria alguna vegada veure programada la Passió segons Sant Mateu pels voltants de la Setmana Santa, com fan tantes i tantes orquestres del món i ara penso que ja podem fer front a la catedral amb garanties. Què us semblaria a vosaltres?
Cal esmentar la valentia del mestre González al fer front a obres paradigmàtiques de la era Decker i també del mestre Oue. Segurament voldrà marcar diferències i no li fan por les comparacions. Bravo!
Voldria saber qui ha programat la temporada. El mestre González?, el gerent Sr. Bou?, tots dos?, altres?. Confio en la llista de directors que no conec i trobo a faltar alguns noms, que segurament per qüestions de pressupost no poden venir, però posats a resoldre greuges antics i de justícia, com el retorn del mestre Decker, trobo a faltar al mestre Foster. Ara que ja ens hem desempallegat del gestor que ho impedia, a no ser que el Sr. Oller no es trobi còmode (que no se’n ha de trobar gaire) seria molt convenient tancar aquestes ferides.
Així que el pressupost ho permeti, també caldria que l’OBC sortís a fer alguna gira internacional, ja que amb l’estat actual, estic segur que a part de la injecció d’autoestima per a tots els musics, seria una oportunitat per  demostrar el nivell assolit en l’etapa Oue.
No tinc encara les tarifes d’abonaments i localitats, però suposo i espero que no es repeteixin els concerts a 36 € l’entrada més barata. No em sembla que cap dels concerts programats, sense grans efectius, a part dels propis, justifiquin aquestes tarifes poc sostenibles en èpoques de crisi. Potser seria millor no tenir que regalar tantes entrades per omplir l’aforament i fer-ho més econòmic per tal de fer més calaix i beneficiar-se’n més persones amants de la música i això no és demagògia, es gestió econòmica eficient i amb esperit de servei públic.
M’agrada la temporada, però sort que m’agrada Mahler!

Un comentari

  2. Luis's avatar Luis

    Joaquim,
    Ja que estàs ben informat ens podries dir aclarir a quins concerts s’oferiran entrades 2X1? (com a Carrefour). Encara que calgui omplir de gom a gom l’Auditori ho trobo injust per als que paguem religiosament l’abonament.
    A quins concerts es fan enquestes? Amb quins directors, sí i amb quins, no. Es poden saber els resultats de les enquestes?
    Suggereixo que a les enquestes figuri un apartat sobre la satisfacció amb el senyor Director General.
    Gràcies per la teva informació

    M'agrada

    Respon
  3. GLORIA A.'s avatar GLORIA A.

    Penso que lo de les entrades 2 per 1 va ser un cas puntual (,cuestió d’imatge per el primer dia del nou Director ) tema enquestes, sembla ser que mai sabrem els resultats, tinc la impressió , per lo viscut fa uns messos ,que no els interessa massa, aixó vol dir que van directes a la paperera, i el que demanes de “apartat de satisfacció sobre el ” senyor Director General “….. ..je,je, gaudeix de la bona Música i no pensis més enllá…… si no estic en lo cert que em rectifiqui en Joaquim que com pots veure es un volcà d’informació i de la bona.

    M'agrada

    Respon
  4. colbran's avatar colbran

    Yo creo que hay un exceso de Mahler y, sin embargo, no incluyen la “Sinfonía de los 1.000” que es lo que más me gusta de este compositor, junto con “Das Lied von der Erde” que tampoco se programa.

    Curioso y poco lógico que se vuelva a programar el concierto “Emperador” de Beethoven. No hay más conciertos de piano para programar? Por ejemplo los de Menndelsohn, tan poco frecuentes y que a mí me gustan tanto?

    No estoy muy al día de los directores sinfónicos actuales, aparte de las grandes figuras, pero algunos invitados no los he oído nombrar nunca.

    Veremos que resulta de todo ello…A mi modesto parecer falta más música catalana y española. Cuándo piensan desenterrar las sinfonías de Marqués (el de “El anillo de hierro”) que aseguran los musicólogos que son tan interesantes?

    Enfín, confiemos que todo vaya bien, por lo menos se programa Stravinsky…

    M'agrada

    Respon
  6. bocachete's avatar bocachete

    Home, sobre el paper (o sobre la pantalla) no està malament. Que el centenari mahlerià se celebri amb els lieder, ho trobo francament bonic. Hi ha algun autor poc habitual, que s’agraeix (Nielsen, Menotti, Martinu o Gerhard, que continua essent poc habitual) i estrenes “grans” que prometen de músics com Brotons o Palomar, que deuen ser del més “sentible” i exportable que tenim hores d’ara. I realment curiós, el triple concert de Buchbinder (“l’enquadernador”, deu ser això). I el Rosenkavalier de Wiene, una gran idea (i més per l’oportunitat de veure la pel·lícula que per l’obra musical, ja coneguda). Falta, això sí, aquest factor de “recuperació de patrimoni”, que apunta Colbran amb les simfonies de Marqués. Se suposa que la tercera de Gehrard no ha d’entrar en aquest apartat, sinó en el de programació habitual.

    Sí que trobarem a faltar Oue, o Foster. Personalment, i respectant-lo, Decker mai no m’ha fet el pes. Li reconec una tasca pionera en una OCB un tant caòtica, però com a director el trobava irregular, i els seus Strauss o Bruckner no m’han arribat mai (suposo que hi influeix molt que són autors amb els que no acabo de combregar, però amb alguns altres autors interpretats per Decker també m’ha passat).

    Que es fes una passió (encara que no fos la de Bach sempre, que molts autors n’han fet), un Stabat Mater (quan tornarem a sentir el de Brotons, per exemple?), unes Set paraules (que també n’hi ha d’altres autors que Haydn) o una d’aquestes peces “de Setmana Santa” estaria bé; hi ha prou repertori per no repetir-se, encara que les passions de Bach mereixin anar-se fent almenys cada quatre o cinc anys, almenys en torns un cop cadascuna.

    A veure si va bé, tot plegat.

    M'agrada

    Respon
  7. Raimon's avatar Raimon

    Una felicitació per aquest completissim avanç de la temporada de l’OBC, i un parell de comentaris. En primer lloc, coincidint amb “colibran”, molt Mahler en el que també trobo a faltar els lieds von der Erde i la Simfonia dels 1000. Així com trobo a faltar més compositors de finals de segle i a directors com Foster i Oue. Al menys es recupera a Decker (el primer que va creure en aquesta osquestra). Llegida la programació atentament, tampoc he trobat concerts com per a dir: caram!, què bé, ostres quines ganes … tot plegat una programació “normaleta”, em sembla que massa “normaleta” … en fi, l’esperança la mantindrem i segur que gaudirem més d’un cop de la nostra orquestra.

    M'agrada

    Respon
  8. kalamar's avatar kalamar

    A mi m’agrada més que la que hem tingut aquest curs. Ja veurem com queda dins l’abonament, espero que em toqui força Mahler, Stravinsky, Bach i Strauss, i bones veus. Falta algun concert d’instruments minoritaris, els trobo molt atractius.
    La JONC programa normalment 4 concerts a l’any a l’Auditori de Bcn: al juliol, al setembre, després de Nadal i després de Pasqua. Aviat tocaran Wagner!

    M'agrada

    Respon
  9. Assur's avatar Assur

    Et faig un copia i enganxa del que vaig llegir a “El País”, pel que això de “Con Lawrence Foster negociaciones” i això altre de “Rosa Marbà” (déu-n’hi-do) és cosa d’ells.

    Y también presencia de viejos conocidos ausentes durante años, como el ex director de la OBC Franz Paul Decker, quien regresa en octubre. “Decker siempre tiene las puertas abiertas”, aseveró el director asturiano. ¿Y otros ex directores? “Eiji Oue expresó su deseo de no dirigir la próxima temporada, pero negociamos con él para la siguiente. Con Lawrence Foster también negociaciones. Ernest Martínez Izquierdo y Mas están esta temporada y Rosa Marbà, la próxima. Pablo quiere un reconocimiento para todos los que han sido directores de la OBC”, respondió el director general, Joan Oller.

    M'agrada

    Respon
  11. bocachete's avatar bocachete

    Gràcies; doncs hi ha una quantitat de Schumann que Déu n’hi do. El seu concert per a violí no es programa mai, i el de violoncel, tampoc no és tan freqüent, o sigui que seran benvinguts. I la simfonia Faust, de Liszt, està molt bé, que mai no la fan i val la pena.

    M'agrada

    Respon

Deixa un comentari