IN FERNEM LAND

Magdalena Kožená canta Sieben frühe Lieder d’Alban Berg


Alban Berg 9 de febrer de 1885 – 24 de desembre de 1935

Una de les cantants que em té més embadalit és la mezzosoprano txeca Magdalena Kožená i per aquest motiu ens visita sovint a In Fernem Land. Avui ens porta a sota el braç una interpretació de les set cançons juvenils d’Alban Berg que m’atreveixo a qualificar de modèlica.

El jove Berg, va ensenyar unes primerenques cançons al seu professor Arnold Schoenberg, que ràpidament van captar la seva atenció, mostrant les grans possibilitats que aquell alumne avantatjat mostrava en aquelles petites composicions a l’entorn de l’amor i la nit.

L’any 1907 s’estrenarien tres. Cronològicament les obres no segueixen l’ordre que s’utilitza quan escoltem el cicle íntegre, com és el cas d’aquest post d’avui.

L’ordre de composició va ser: Im Zimmer (5), Die Nachtigall (3), Liebesode (6), Traumgekrönt (4), Nacht (1) i Schilflied (2). Les cançons van ser escrites entre els anys 1905 i 1908, i en elles podem apreciar tant l’evolució creativa del jove compositor com les clares influències del passat més proper, com són el romanticisme de Brahms, Wolf i Wagner, el post romanticisme de Richard Strauss i Gustav Mahler o l’impressionisme de Claude Debussy.

El 6 de novembre de 1928, quan Berg ja s’havia endinsat en un món musical decididament molt més fosc i càustic, immers en el mar abrupte del dodecafonisme més militant, la soprano Claire Born i el director d’orquestra Robert, van estrenar a Viena la versió orquestrada de les 7 cançons de joventut, que no deixaven de ser una mirada nostàlgica a un llenguatge musical decididament oblidat, encara amb una forta empremta tonal, que es veuran decididament abocades al abisme de la foscor tràgica de les seves dues òperes cabdals, Wozzeck (1921, estrenada al 1924) i la seva obra inacabada Lulú (1934), que ens espera a la propera temporada del Gran Teatre del Liceu.

Una de les crítiques que sovint han tingut aquestes cançons, és la manca d’unitat entre elles, tan distanciades en la composició, com en els diferents formats orquestrals i fins i tot referents, doncs Nacht (de clares influències Debussinianes) i  Sommertage necessiten d’una gran orquestra, però en canvi Die Nachtigal, Liebesode o Traumgekrönt, en tenen prou amb un acompanyament cambrístic.

En qualsevol cas no us heu d’espentar aquells que la música atonal no us cridi gaire l’atenció, doncs aquí Berg encara juga entre dos aigües, tot mirant cap al futur, però amb els peus encara ancorats en l’univers tonal.

La versió que il·lustrarà aquest post és deguda, com ja us he dit en l’encapçalament, a la mezzosoprano txeca Magdalena Kožená, que acompanyada per La Joven Orquesta Simón Bolivar de Veneçuela, aquest cop dirigida pel seu marit Simon Rattle, ens ofereixen aquesta magnífica versió gravada a l’Aula Magna de la Universitat de Caracas el 29 de juliol de 2007, que estic segur que us agradarà.

La interpretació sensible i expressiva de la mezzo ens sorprèn en cada frase i en cada matís, amb un prodigiós acompanyament orquestral d’una formació “normal” que aquest cop no utilitza els 200 musics que acostumen a anar de gira, sota la prodigiosa i cuidada direcció del gran Rattle.

En el primer vídeo hi trobareu les 3 primeres cançons

1. Nacht
Carl (Fernando Max) Hauptmann (1858-1921)

Dämmern Wolken über Nacht und Tal,

Nebel schweben, Wasser rauschen sacht.
Nun entschleiert sich’s mit einemmal:
O gib Acht! Gib Acht!
Weites Wunderland ist aufgetan.
Silbern ragen Berge, traumhaft groß,
Stille Pfade silberlicht talen
Aus verborg’nem Schoß;
Und die hehre Welt so traumhaft rein.
Stummer Buchenbaum am Wege steht
Schattenschwarz, ein Hauch vom fernen Hain
Einsam leise weht.
Und aus tiefen Grundes Düsterheit
Blinken Lichter auf in stummer Nacht.
Trinke Seele! Trinke Einsamkeit!
O gib Acht! Gib Acht!

Noche (Carl Hauptmann)
Las nubes se ponen sobre la noche y el valle,
Flotan las nieblas, los ríos murmuran quedamente.
De pronto se oye una voz:
¡Oh, ten cuidado! ¡Ten cuidado!
Un extenso paraíso se abre ante ti.
Los montes se elevan plateados,
ensoñadoramente altos,
Sendas plateadas discurren silenciosas
Desde ocultos orígenes;
Y el majestuoso mundo, tan soñadamente puro.
Una muda haya yergue en el camino
Su negra sombra, un hálito de un bosque lejano
Sopla solitario y calmo.
Y de la oscuridad del profundo abismo
Se asoman unas luces en la callada noche.
¡Bebe alma! ¡Bebe soledad!
¡Oh, ten cuidado! ¡Ten cuidado!

2. Schilflied
Nikolaus Lenau (1802-1850)

Auf geheimem Waldespfade
Schleich’ ich gern im Abendschein
An das öde Schilfgestade,
Mädchen, und gedenke dein!

Wenn sich dann der Busch verdüstert,
Rauscht das Rohr geheimnisvoll,
Und es klaget und es flüstert,
Daß ich weinen, weinen soll.

Und ich mein’, ich höre wehen
Leise deiner Stimme Klang,
Und im Weiher untergehen
Deinen lieblichen Gesang.

Canción de los juncos (Nikolaus Lenau)
Por los secretos senderos del bosque
Me gusta deslizarme al caer la tarde
Hasta el solitario pantano de los juncos,
Muchacha, y acordarme de ti.
Cuando se oscurecen los arbustos,
Las cañas susurran misteriosas,
Y se lamentan y murmuran,
Hasta que me hacen llorar.
Y pienso que oigo lamentarse
Muy bajito el sonido de tu voz,
Hasta que se hunde en el lago
Tu delicioso cantar.

3. Die Nachtigall
Theodor Storm (1817-1888)

Das macht, es hat die Nachtigall
Die ganze Nacht gesungen;
Da sind von ihrem süssen Schall,
Da sind in Hall und Widerhall
Die Rosen aufgesprungen.

Sie war doch sonst ein wildes Kind,
Nun geht sie tief in Sinnen,
Trägt in der Hand den Sommerhut
Und duldet still der Sonne Glut
Und weiß nicht, was beginnen.

Das macht, es hat die Nachtigall
Die ganze Nacht gesungen;
Da sind von ihrem süssen Schall,
Da sind in Hall und Widerhall
Die Rosen aufgesprungen.

El ruiseñor (Theodor Storm)
Esto es porque ha cantado el ruiseñor
Durante toda la noche;
Con su dulce sonido,
Repetido por el eco,
Han florecido las rosas.
Antes había sido una flor silvestre,
Pero ahora está sumida en sus pensamientos,
Y llevando en la mano su sombrero estival
Soporta con paciencia la luz del sol,
Sin saber qué hacer.
Esto es porque ha cantado el ruiseñor
Durante toda la noche;
Con su dulce sonido,
Repetido por el eco,
Han florecido las rosas.

4. Traumgekrönt
Rainer Maria Rilke (1875-1926)

Das war der Tag der weißen Chrysanthemen,
Mir bangte fast vor seiner Pracht…
Und dann, dann kamst du mir die Seele nehmen
Tief in der Nacht.
Mir war so bang, und du kamst lieb und leise,
Ich hatte grad im Traum an dich gedacht.
Du kamst, und leis’ wie eine Märchenweise
Erklang die Nacht.

Coronado de sueños (Rainer Maria Rilke)
Fue el día de los blancos crisantemos,
Casi me abrumaba su plenitud…
Y entonces, llegaste tú para arrebatarme el alma
En la profundidad de la noche.
Yo estaba tan asustado, y tú llegaste dulce
y amorosa,
Acababa de pensar en ti en mis sueños.
Tú llegaste, y tan suavemente como una
canción infantil
Se desvaneció la noche.

5. Im Zimmer
Johannes Schlaf (1862-1941)

Herbstsonnenschein.
Der liebe Abend blickt so still herein.
Ein Feuerlein rot
Knistert im Ofenloch und loht.
So, mein Kopf auf deinen Knie’n,
So ist mir gut.
Wenn mein Auge so in deinem ruht,
Wie leise die Minuten zieh’n.

En la habitación (Johannes Schlaf)
Con el resplandor del sol otoñal,
La amable noche entra sigilosamente.
Una pequeña lucecita roja
Crepita y llamea en la estufa.
Así, con mi cabeza sobre tus rodillas,
Me siento muy bien.
Cuando mis ojos reposan en los tuyos,
Qué rápidos pasan los minutos.

6. Liebesode
Otto Erich Hartleben (1864-1905)

Im Arm der Liebe schliefen wir selig ein,
Am offnen Fenster lauschte der Sommerwind,
Und unsrer Atemzüge Frieden trug er
hinaus in die helle Mondnacht.

Und aus dem Garten tastete zagend sich
ein Rosenduft an unserer Liebe Bett
Und gab uns wundervolle Träume,
Träume des Rausches, so reich an Sehnsucht.

Oda al amor (Otto Erich Hartleben)
En los brazos del amor nos durmimos felices,
Por la ventana abierta soplaba el viento de verano,
Que se llevaba nuestros apacibles alientos,
Expandiéndolos en la clara noche de luna.
Desde el jardín penetraba sigilosamente
Un aroma de rosas hasta el lecho de nuestro amor
Proporcionándonos sueños maravillosos,
Sueños de éxtasis, tan llenos de deseos.

7. Sommertage
Paul Hohenberg

Nun ziehen Tage über die Welt,
Gesandt aus blauer Ewigkeit,
Im Sommerwind verweht die Zeit.
Nun windet nächtens der Herr
Sternenkränze mit seliger Hand
Über Wander- und Wunderland.
O Herz, was kann in diesen Tagen
Dein hellstes Wanderlied denn sagen
Von deiner tiefen, tiefen Lust:
Im Wiesensang verstummt die Brust,
Nun schweigt das Wort, wo Bild um Bild
Zu dir zieht und dich ganz erfüllt.

Días de verano (Paul Hohenberg)
Los días siguen su curso por el mundo,
Enviados desde la azul eternidad,
El viento de verano se lleva el tiempo.
Y por la noche trenza el Señor
Coronas de estrellas con su divina mano
Sobre las tierras errantes y prodigiosas.
Oh, corazón, ¿qué puede decir en estos días
Tu alegre canción errante
De tu más profundo deseo?
Cuando canta el prado, guarda silencio
el corazón,
Las palabras callan, allí donde una imagen
tras otra
Van hacia ti y te llenan plenamente.

La traducció castellana dels poemes es deu a Rafael Banús (2008)

5 comments

  1. maria teresa

    Gràcies per portar a aquesta senyora altra vegada. No he sentit ni he vist res encara, peró espero trobar el moment i disfrutar-ho amb calma.
    M’has tranquilitzat al dir que als que no ens atrau l’univers atonal també disfrutarem.

    M'agrada

  2. Joanpau

    Reconec els valors de que ens parles, tant de l’obra com de la interpretació, però aquesta mirada endavant em distorsiona el camp de visió, que en el meu cas acaba amb els lieds de Strauss i Mahler.

    M'agrada

  3. Isolda

    Unes cançons molt boniques, fantàsticament cantades i interpretades per la Kozená.
    Una vegada més, gràcies Joaquim pel teu interès en portar-nos aquestes novetats sempre interessants.

    M'agrada

  4. Només conec Die Nachtigall i em sembla una cançó interessant que, com molt bé dius pel que fa a aquestes composicions, és encara tonal. Vaja, que no s’atreveix a ser atonal.
    No puc dir que Kozenà sigui una de les meves intèrprets. M’agrada quan fa cantates de Bach i poca cosa més. No em fa por dir que n’hi ha de tant o més bones que ella però no són senyores d’un Rattle.

    M'agrada

  5. Aquestos lieder són completament tradicionals, de fet trobe la seua escolta molt més asequible que algunes mélodies de Debussy i similars, per exemple. Pràcticament res a veure amb Wozzeck, Lulu o el concert per violí, que a mi personalment m’agraden més, tot i que aquestos lieder també m’agraden molt.

    La interpretació m’ha paregut molt bona, molt intensa, encara que el material vocal no m’acaba de convèncer, no sé per què.

    M'agrada

Els comentaris estan tancats.

%d bloggers like this: