Raymond Very (Walther) i Bryn Terfel (Sachs) a Cardiff, producció de Richard Jones. Foto Catherine Ashmore
Els efluvis wagnerians ja comencen a flairar per In Fernem Land.
Ja us vaig dir que en el blog i durant el mes de juliol, ja és tradició que Wagner tingui més protagonisme de l’habitual, tot esperant que la darrera setmana i la primera d’agost, les emissores de ràdio de mig món (operístic, és clar) ens transportin, durant les càlides i plaents (no sempre) tardes, al turó verd. Més endavant ja faré un post al respecte del festival d’enguany.
Avui i gràcies al clàssic angelet que ha esdevingut proveïdor oficial de la casa, us porto un esdeveniment important, el debut de Bryn Terfel, el baix baríton gal·lés de 45 anys, en un rol ideal per les seves característiques vocals, el llarg i esgotador Hans Sachs, de la llarga i a vegades esgotadora Die Meistersinger von Nurnberg del meu estimat Richard Wagner.
L’esdeveniment ha tingut lloc a Cardiff, a la seu de la Welhs National Opera durant el mes de juny, on també es produïa un altre debut, el de Simon Keenlyside incorporant a la seva nòmina de rols, el Rigoletto verdià.
Per avui deixarem el debut verdià, que tot sembla que no va ser tot lo reeixit que haguéssim volgut, per centrar-nos en el wagnerià, que ha obtingut la unanimitat de la crítica i del públic.
Al principi he notat, a l’entrada del primer acte, que la veu de Terfel oscil·lava una mica i m’he alarmat, però a mida que la representació avançava, la veu es va anar aposentant i el domini del personatge va ser absolut.
Si Terfel no fos tan casolà, de ben segur tindríem el Hans Sachs dels propers anys a tots els primer teatres, però de tots és coneguda la poca afició que té el baix baríton gal·lés, d’abandonar la família i el seu país, o sigui que com ja ha fet amb altres rols emblemàtics, haurem de viatjar si volem gaudir del seu Wotan, Hollander o el Sachs que avui us presento.
No he pogut escoltar la representació sencera, però quasi, i us puc dir que ell i el Beckmesser de Christopher Purves, són de lluny, el més destacable de la vessant vocal. La resta bé, però amb la màcula dels dos tenors solistes. El insuficient Raymond Very com a Walther Von Stolzing, que des d’avui ha passat a formar part de l’escolania de tenors clarament insuficients per cantar Wagner (ni tan sols el David) i que sense cap mena de complexe s’atreveixen a cantar-lo, sent com és un rol tan noble i malauradament amb una veu i un carisma artístic tan feble, tan poc consistent. Tampoc el David, més que dubtós d’Andrew Tortise, passarà a la llista dels meus David més preuats.
La resta del repartiment m’ha semblat correcta, però tampoc per llençar coets, amb una Eva que pateix massa en les notes més agudes, però de cant pur, tot i que no del tot jovenívol i una Magdalene que no destaca gaire, que és el que acostuma a passar en aquest rol, és com allò de no news, good news.
La direcció de Lothar Koenigs, director musical de la WNO (Òpera Nacional de Gal·les) m’ha agradat. És una versió clàssica sense genialitats i experiments absurds de cambra que desvirtuen la pròpia complexitat orquestral i el dens teixit harmònic. En tot moment l’excel·lent orquestra ha lluit transparència i contrapunt, amb ritmes vius i àgils, que atorguen més que mai, un caire de comèdia a la representació, lluny de les lectures feixugues i transcendents.
No podrem gaudir de la producció de Richard Jones, que sembla ser que ha funcionat molt bé, però al menys si que tindrem la banda sonora, que estic segur que interessarà a molts infernemlandaires.
Per tal de fer una mica de boca us deixaré uns fragments, però sobretot podreu baixar-vos l’òpera sencera, si premeu en els enllaços que us he deixat per actes.
Un cop més agraeixo al angelet la seva deferència.
Ara us deixo, mentre baixeu els arxius el “Was duftet doch der Flieder” del segon acte
i el famós i polèmic monòleg final “Verachtet mir die Meisternicht”
DIE MEISTERSINGER VON NÜRNBERG
Richard Wagner
Bryn Terfel (Hans Sachs)
Raymond Very (Walther Von Stolzing)
Amanda Roocroft (Eva)
Christopher Purves (Beckmesser)
Anna Burford (Magdalene)
Andrew Tortise (David)
Brindley Sherratt (Pogner)
Geraint Dodd (Vogelgesang)
David Stout (Nachtigall)
Simon Thorpe (Kothner)
Andrew Rees (Eisslinger)
Owen Webb (Ortel)
Rhys Meirion (Zorn)
Stephen Rooke (Moser)
Arwel Huw Morgan (Folz)
Paul Hodges (Schwarz)
David Soar (Nightwatchman)
Director musical: Lothar Koenings
Director escènic: Richard Jones
Disseny de vestuari: Buki Shiff
Disseny de llums: Mimi Jordan Sherin
Coreografia: Lucy Burge
Cardiff, 26 de juny de 2010
IN FERNEM LAND 
Es una pena que Amanda Roocroft no estuviera completamente adecuada para el rol de Eva, pues su voz es magnífica.
En el Liceu la pudimos disfrutar en el segundo reparto de “Jenufa”, al lado de Anja Silja y a mí me gusto más que Nina Stemme en el mismo rol del primer reparto. Si bien he de reconocer que la soprano sueca tiene una personalidad de auténtica estrella y la Roocroft no, pero su línea de canto y su interpretación las encontré extraordinarias.
También me gustó en el “Don Carlo” de Amsterdam, al lado de Rolando Villazón, pero no tanto. Creo que el repertorio más adecuada a la voz de Amanda Roocroft es el alemán y el eslavo.
Bryn Terfel es una auténtica fuerza de la naturaleza y cuando se encuentra a gusto y cómodo rinde extraordinariamente y dónde mejor que en su casa?
He hecho este comentario a estas horas porque los triunfalismos hispano-futboleros me han puesto nerviosísimo y no puedo dormir. He escuchado de todo: “Alemanes, melones, no tenéis c..”; el himno nacional de España a toda pastilla; gritos estentóreos de “Viva España!” (menos mal que no ha sido “Arriba…!”…); cláxons a todo meter durante más de tres horas…y eso como resultado de un partido favorable para la final, pero que aún no es la final. He de decir que cuando gana el Barça sucede lo mismo. Vivo en una calle condenada a todo tipo de manifestaciones. Dichosa Vìa Laietana zona sur!. 60 años de manidestaciones de todos los tipos y colores.
Por esta razón no puedo juzgar el material que nos ofrece Joaquim, pero dentro de unas horas (no puedo decir mañana) lo escucharé.
M'agradaM'agrada