Fins a darrere hora no ho tenia gaire clar, és clar que quan he començat a conèixer amb una mica més de profunditat la sentencia del TC, sobretot en tots els aspectes relacionats amb la llengua catalana, m’he decidit de cop. Sí, hi aniré.
És clar que hi aniré, lluny de qualsevol partit, en mig de la gentada que omplirà de ben segur el centre de Barcelona i que hauria de donar la volta al món.
Senzillament per protestar, senzillament per ser un caparró més que ocuparà uns centímetres quadrats, que a l’hora de fer la foto comptaran en la xifra final que no serà ni la que diran els organitzadors, ni la que altres siguin capaços d’admetre.
Sí, hi aniré, però que cap, CAP, ho heu entès?, partit polític capitalitzi la meva assistència. Hi aniré perquè n’estic tip i no vull quedar-me a casa o a la platja i que tots aquells que desitjarien un fracàs estrepitós de Catalunya, no em puguin senyalar amb el dit dient, és un dels nostres.
NO, jo ja no sóc de ningú, sóc català i sobirà i això no hi ha TC que m’ho pugui retallar, per això sortiré al carrer i penjaré una senyera al balcó.
Bon dissabte amics!
LLUIS LLACH
SOMNIEU.
És clar que sí, somniem constantment.
ESPEREU MASSA.
És clar que sí, ham après a esperar i ho esperem tot.
VOLEU MASSA.
És clar que sí, volem massa, més, tot, àvidament.
TENIU MASSA PRESSA.
Sí, és clar que sí, caminar, arribar, recomençar, tenim pressa, molta pressa.
SOMNIEU.
Sí inevitablement, el somni d’avui com possibilitat del demà.
ESPEREU MASSA.
És clar que sí, i no ens fa cap vergonya ésser esclaus de l’esperança.
VOLEU MASSA.
És clar que sí, és el nostre dret rabiós, i encara més el nostre deure.
EXIGIU.
És clar que sí, apassionadament o amb tristesa.
I tanmateix,
i tanmateix, millor així,
millor un poble que es mou,
encara que, a vegades, precipitadament
encara que, a vegades, massa prudent,
encara que, a vegades, brut, baix, rastrer,
encara que, a vegades, sublim,
millor així, amb tota la seva condició humana, estranya i senzilla;
millor així, que no un ramat de xais sotmès al càlcul dels ordenadors d’interessos.
Per això, que ningú no s’avergonyeixi de dir, que ningú no s’avergonyeixi de cridar:
somniem, si, constantment, somniem sense límits en els somnis,
somniem fins l’inimaginable.
Somniem sempre,
i ho esperem tot, hem après l’art d’esperar, aquest art d’esperar
en nits interminables d’impotència; sabem esperar i ho esperem tot, tot,
i ho volem tot, volem l’impossible per a arribar al possible,
volem el possible per a arribar a l’impossible;
millor així, amb tota la seva condició humana, estranya i senzilla;
millor així, que no un ramat de xais sotmès al càlcul dels ordenadors d’interessos;
per això, si mai ens diuen, si mai ens gosen dir…
SOMNIEU
És clar que sí! constantment, somniem sempre.
Si en dieu: ESPEREU MASSA.
És clar que sí, hem après a esperar, i ho esperem tot.
Si ens dieu: VOLEU MASSA.
És clar que sí, volem massa, més i tot, àvidament.
Si ens dieu: TENIU MASSA PRESSA.
És clar que sí, caminar, arribar, recomençar, sí, tenim pressa.
IN FERNEM LAND 
Mi pequeña contribución será ir también, como mexicana trasterrada, yo también estoy y estaré siempre con Catalunya!
M'agradaM'agrada
Joaquim,
Subscrivim punt per punt el que has manifestat. Nosaltres també hi anirem com a ciutadans, lluny de qualsevol partit polític que intenti (que ho faran) capitalitzar la nostra assistència. Bona diada!
M'agradaM'agrada
Bon dia (?)
Tambe jo i des d’ara ja mai mes espanyol (tan sols per imperatiu legal). Fare servir el catala mes que mai, deixare d’escortar i comprar discs de la farandula espanyola (barden, sabina, estopa, germans Sarda… i un llarg etc. que lluiten fins i tot per “xiquixistan” pero ni “piu” pels catalans. I mirare amb lupa les propostes i programes del partits independentistes, no regalare mai mes el meu vot. Com diria en Rubianes “a mi la unidad de España me suda la polla por delante y por detras, y que se metan ya España en el puto culo a ver si les explota dentro y les quedan los huevos colgando del campanario”. Perdo per la frase, pero estic molt i molt emprenyat.
Ja tinc les senyeres penjades als balcons i aquesta tarda a la manifestacio.
Ni Estatut, ni concert economic, ni federalisme… CONSTITUCIO CATALANA I INDEPENDENCIA, JA!
Sento no possar accents. No va be l’ordinador i no surten
VISCA CATALUNA LLIURE!
M'agradaM'agrada
Jo també hi aniré, trist entre molts, català com tants, i lliure per sobre de tot; lliure per decidir qui soc, què soc i a on soc, lliure per reclamar i exigir el meu dret a ser, el meu dret a viure i el meu dret a decidir, lliure per desitjar que les Espanyes ens facin fora d’una puta vegada; lliure dels polítics que, a més de parlar, no saben fer altre cosa; lliure dels partits polítics que posen com a condició primera que el partit està per sobre de les persones.
Vull pertànyer al meu petit país, vull parlar la meva bonica llengua; vull viure la meva preciosa cultura; vull conservar els peus a la meva terra; VULL QUE EM DEIXIN DECIDIR QUE LA MEVA ÉS UNA NACIÓ MERAVELLOSA; i encara que no em donin aquest dret, jo sé que el tinc, jo sé que soc català, que estimo la meva terra i que els meus somnis passen tots a Sinera.
I soc feliç de compartir els meus sentiments amb vosaltres, amants de la música, gent maca; gràcies, un i mil cops més, Joaquím, per deixar-nos compartir, a més de l’amor a la música, l’amor a la nostra terra.
M'agradaM'agrada
Manel, s’ha de ser sectari i provincià, que en el fons el el que mou els discursos com el teu: EL PROVINCIANISME, per arribar al totalitarisme de saló com el que demostres, incloent els Sardà i els Estopa entre “els espanyols” (i a sobre amb aquest tonillo de superioritat prepotent que manifesteu els totalitaristes xenòfobs). Mira, ahora se me cruza cambiar a NUESTRA otra lengua, para decírtelo clarito, aunque no en un tono tan barriobajero como el de tu anhelado Rubianes (al que supongo que los insultos a España hicieron “catalán de verdad”, ¿no?): aquí todos somos catalanes: los García y los Puig, los que votan a Esquerra o los que votan al PP, o los que raramente votamos, y aunque no os guste a los racistas totalitarios, os teneis que aguantar con la realidad que tenemos y con la pluralidad social de esta tierra.
Y, en fin, para acabar, creo que finalmente usaré el tono barriobajero de Rubianes: Hasta los cojones estoy ya de los que usan el nombre de Cataluña (“Cataluña quiere…”, “Cataluña dice que…” ). I ho sento, Ximo, però això últim també es refereix a post com aquest últim teu, amb comentaris com “un fracàs estrepitós de Catalunya” si la gent no va a la manifestació. Catalunya som tots, els que aniràn a la manifestació i els que no, i per la mateixa regla es podrie considerar un fracàs de Catalunya (de l’altra part) si la gent anès. Catalunya és també els Mendoza, els Sardà, els Estopa, i també tota la gentada amb finestres plenes de banderes d’Espanya (que això no es veu aquest dies…que s’ha d’obviar tota aquesta realitat?) i també els Juan Manuels com yo. Viva Cataluña. Visca Espanya.
M'agradaM'agrada
Jo vaig tenir clar desde el primer moment que aniria a la manifestació….. i aixi será. Alla ens trovarem tots.
Subscric paraula per paraula el escrit de Manel aixi com la frase d’en Rubianes…
“a mi la unidad de España me suda la polla por delante y por detras, y que se metan ya España en el puto culo ….”
Estic fins els collons que decideixin per mi, gent que ens enveja i ens odia per ser com som. SOM UNA NACIO i TENIM DRET A DECIDIR.
M'agradaM'agrada
llegados a este punto y tono de la discusión, señores, yo me retiro que Vds. tendrán que hablar
M'agradaM'agrada
Jo, i tota la meva familia, també hi anirem. No vull per a les futures generacions que la llengua catalana i la seva cultura estigui menystinguda. A banda crec que es un maltractament social, que aquí, a Catalunya haguem de pagar el beure, de la resta de l’estat, i el Govern central no estigui obligat a invertir en infraestructures. D’això s’en diu cornut i pagar el beure. Ja n’hi ha prou. Malgrat aixòl, ara no ens queda altra remei que confiar en la política. Hi haurà d’haver bona política. Algu dels que escriuen aquí pot ser un bon polític. Necessitem gent despresa i amb ganes de millorar el que han malmés d’altres. Els polítics surten de la ciutadania i jo, encara, vull confiar en els ciutadans, amb els bons ciutadans, que n’hi ha. Solament fa falta llegir In fernem Land.
M'agradaM'agrada
Es lógico que haya exaltación por un estatut tan deprimente, después de cuatro años largos de espera. Pero hay que medir bien las palabras porque pueden aprovecharse de ellas quienes están a la espera para contraatacar.
La manifestación de hoy ha de ser contundente, pero al mismo tiempo serena, para no dar pie a posibles contra manifestantes que puede haberlos.
Por razones de tipo físico no puedo asistir pero estaré anímicamente con todos vosotros.
Ojalá sirva para algo, al menos para demostrar un desacuerdo contra un estatut inaceptable por los recortes a lo más sagrado de nuestros derechos como catalanes.
Si no escribo en catalán es porque, aún siendo mi lengua materna y cotidiana, no la escribo con absoluta corrección. Mis estudios fueron durante la época más rotundamente franquista y no tuve acceso a estudiar mi propia lengua. Quienes vivieron esa época saben muy bien lo que digo.
M'agradaM'agrada
Jo també hi aniré. No he penjat cap bandera. Hi ha moltes catalanitats i sé quina és la meva. A quin blog escriu en Juan Manuel? A qui dirigeix la seva arenga?Millor no dir-li res.
M'agradaM'agrada
Jo estic convalescent d’una operació i el metge m’ha dit que no hi vagi. Pero hi seré d’esperit i m’uneixo a tot el que heu comentat. Ah, i soc García. Ho dic pel senyor Juan Manuel, que fa diferencies entre els catalans segons el seu cognom (que c*ny vol dir això de “los García y los Puig”, equiparant-ho als que voten ” PP y Esquerra”?). Els que es queden fora de l’esperit d’aqueste manifestació, es queden fora de Catalunya. Sempre hi ha gent forània a totes bandes, no es cap problema, ells ja tenen la seva nació, però no es la nostra. I a la nostra hi ha Garcies i Puig, molt afortunadament.
Als del Constitucional (i a la seva opció ideológica) els hi sortirà el tir per la culata, i volen preservar la sacrosanta indisolubilitat de la unitat “Nacional” el que han aconseguit es que tinguem cada vegada mes clar que amb Espanya no hi ha res a fer, sino tenirlos com a veins. Que es quedin la seva Constitución, si no hi cabem, ha marxarem.
M'agradaM'agrada
cal manifestar el rebuig per una sentència on deixa el català molt mal parat i de pas exigir als nostres polítics que si defensen de veritat la llengua catalana, perquè la deixen arraconada amb dues horetes en l’horari dels alumnes de batxillerat?
M'agradaM'agrada
Ahir, el president va argumentar que el TC estava polititzat, com tothom sap. Això: que estigui polititzat, que tothom ho sàpiga, que s’accepti, que no es faci res, i que un màxim dirigent pugui dir el que ha dit sense dimitir i abandonar immediatament un estat així descompost, em sembla molt mes greu i perillós que els retalls al nou Estatut (sense el que hem viscut i crescut fins que els politics han fet de les seves)
No crec que mai lluiti per una Catalunya independent, encara que no m’importaria que ho fos (sempre que no s’organitzés des de l’odi i la autocomplaença), però si que ho faria per que es respectessin las regles del joc que la societat s’ha donat, començant per la divisió de poders. En això tan fred i poc encisador crec que ens va molt més a tots.
Absolutament d’acord i aplaudiments per el Juan Manuel, i absolutament en desacord amb els que estan portant la conversa al to que ha fet que pfp la deixi córrer. Enhorabona a tots els que, mes amb ignorància que amb malesa, estan aconseguint que la corda es tensi i que els ciutadans ens enfrontem, com si no tinguéssim prous problemes.
Visca la intel•ligència i visca la bona gent.
M'agradaM'agrada
Lamento profundament i ho dic una mica més alt, PROFUNDAMENT, llegir algunes expressions com la famosa frase d’el malaurat Rubianes, a In Fernem Land.
Jo tinc un sentiment que no pretén mai ferir a ningú, si algú se sent ferit per el to dels meus escrits, és que deu tenir la pell molt fina. Vaig amb molta cura d’utilitzar segons quins tipus d’expressions i sobretot paraules, per tal de no ferir a ningú.
Em dol la grolleria i allò que feia gràcia (a alguns i a mi a vegades) en boca del actor gallec, tret de context i col·locat per reforçar una opció em sembla tan vàlida com poc encertada i discutible.
No tinc cap intenció de censurar el llenguatge que s’utilitzi al blog, però em sap molt greu que hi hagi persones que davant d’aquest “nivell” d’argumentació, s’excloguin del possible i enriquidor debat, com ha estat el cas de la meva imprescindible Pfp, l’entenc i em produeix vergonya aliena. Us ho dic de veritat.
En segon lloc, sent fill d’andalús i catalana, i portant un cognom que acaba amb z, d’aquells que tan mal vistos estan per encara una part important de certa societat catalana, no acabo d’entendre a que surt a relluir un tema com aquest i quin és el fosc motiu per barrejar-ho tot.
Catalunya és tan plural que hi cap tot, que hi cap tothom, però alerta!, Catalunya és i jo aquesta tarda sortiré al carrer per dir en silenci (heu entès bé? silenci vol dir que no cridaré cap consigna) que som una Nació i tenim dret a decidir el que vulguem, ens deixin o no, però aquest és un altre tema.
Demà quan la Roja jugui contra Holanda, jo aniré amb Espanya, seria absurd que fos d’altre manera i en el cas que hagi de considerar totes dues sel·leccions com foranies, és normal que jo em senti molt més a prop de l’espanyola que de la holandesa.
Busqueu-li les lectures que vulgueu, però així ho sento jo i així ho expresso, clar i català, sobretot català.
Preneu aquest trist comentari com la més sentida de les protestes i un dels pocs reganys que tinc consciència d’haver fet des de el blog.
Sempre vostre
M'agradaM'agrada
Unes preguntes:
– a qui fa mal que els catalans volguem parlar la nostra llengua?
– a qui fa mal que els catalans, a més, volguem conèixer, també, la llengua i cultura castellanes?
– a qui fa mal que ens sentim catalans per haver nascut a una terra amb una llengua i una cultura riques i fermes?
– a qui fa mal que volguem exigir el nostre dret a parlar la nostra llengua i viure la nostra cultura?
– a qui fa mal que volguem q
M'agradaM'agrada
Un apunt que no m’esperava. Jo també tinc l’estelada penjada a la finestra i estic d’acord amb tot el que dius en aquest apunt. Bon dissabte
M'agradaM'agrada
Joaquim. Aixo em surt com a l’opera, del cor: BRAVO!
M'agradaM'agrada
Jo també hi seré en el gruix de la ciutadania, ciutadania major d’edat que no pot tenir perpetuament tutelada la seva capacitat de decidir qui és i què vol. Vaig començar la meva edat adulta amb un estatut tutelat pels defensors armats de l’antic règim i ara ja granadeta encara em trobo amb la tutela togada, hereva dels primers, de la sobirania popular. Llàstima no haver optat per la ruptura.
M'agradaM'agrada
Responc a en Raimon,
Li fa mal a la gent de “in fernem Land”. I no és la gent del blog del nostre estimat amic Joaquim.
Des de la llunyania, anem a la manifestació.
He vist al traductor Google que in fernem Land significa un país llunyà. Tant de bó!!!
M'agradaM'agrada
Teresa, jo no volia pas assimilar la dicotomia García-Puig i la PP-esquerra, només volia significar dues de les moltes posibles dicotomies pluralitzants que animen Catalunya. Naturalment que no té res a veure el cognom i la procedença amb el color politic. I tampoc té a veure el color polític amb la condició de català, i això és el que jo volia expressar: que tots som catalans, els Puigs, els Garcías, els del PP, els d’Esquerra, i fins els del Barça, els de l’Espanyol o els del Real Madrid. I tampoc no estic fent cap arenga, senyora Olimpia, és només la meva opinió davant d’un discurs excloent que m’indigna profundament.
Si volem ser una nació, si volem tindre una llengua…molt bé, és clar, però tot aixó no crec que tingui res a veure amb una sentència LEGAL d’un estatut LEGAL: TOT AIXÒ ÉS PURA PAPARASSA!!!
M'agradaM'agrada
No crec que pfp s’hagi escandalitzat de les paraules de Rubianes. Penso que s’ha retirat amb discreció deixant el tema pels que vivim a Catalunya i, directament, ens afecta la decisió del T.C..Amb això no vull dir que no siguin interessants les opinions de tots sigui quin sigui el seu origen.
Joaquim, no fa gaires dies el teu desig de triomf cap a la “Roja” eren molt diferents. Veig que avui, segons ens manifestes, han canviat. De savis és rectificar. Jo no sentiré el triomf de cap color. Està clar que mai no em deixaran tenir una selecció nacional. Si així fos potser m’arriscaria a apostar i tot. Que ningú prengui mal, ni avui per la nació negada ni demà per l’sport.
M'agradaM'agrada
Olympia, jo tampoc crec que la pfp s’hagi escandalitzat per la famosa frase, nosaltres que la coneixem bé ho sabem. S’ha escandalitzat per el baix to del diàleg, que invita a sortir de la manera més discreta possible d’aquest pati de veïns i veïnes cridaners, n’estic segur, el seu grau de civisme, cultura i tolerància, m’ho fan creure així. En qualsevol cas que sigui ella mateixa qui ens tregui de l’entrellat.
El meu desig de triomf cap a la Roja sempre ha estat el mateix, no sé pas com ho interpretaves abans. La Roja no és la meva sel·lecció, jo no en tinc de sel·lecció de futbol, no ens deixen. Alló que es fa pels volts de Nadal és un partit de costellada, absolutament polititzat i que no va enlloc. Tothom sap que les mancances nacionals a Catalunya, per a tots els temes futbolístics, les suplim amb el Barça i no vol dir que equips com l’Espanyol, el Lleida o el Sant Andreu no ho siguin de catalans, però qui ens representa en la catalanitat pel món, és el Barça. Un equip plural que també arreplegà sensibilitats i maneres de pensar molt diverses, però em sembla que m’enteneu tots, oi?
El fet que aquesta sel·lecció espanyola actual estigui plegada de jugadors del FC Barcelona no em fa tenir més o menys simpaties per a ella. Més aviat això em sembla una excusa de tots aquells que pensant el mateix que jo, tenen por de ser titllats del que no són, però òbviament la sel·lecció espanyola és molt més propera i nostra, que l’holandesa o l’argentina i tots aquests s’agafen per aquí per no caure (agafa’t per aquí que no cauràs que deia la Puig).
No tinc cap motiu, ni un, per anar a favor d’Holanda i molts per anar amb Espanya. Estem parlant de futbol i si no barregem les coses, tot s’entén prou bé. Si parlem de sentiments polítics em manifesto aquesta tarda, dintre de poca estona, demà seuré davant la tele, tot esperant veure un bon partit de futbol, sense volum, doncs els comentaristes i les seves proclames, seran bastant difícils de suportar.
BONA TARDA!
M'agradaM'agrada
Jo hi ANIRÉ.
Y que sea, el gran ensayo GENERAL, para ir en masa a Brusel-las, para que lo que tenga que pasar, pase, sin violencia pero con FIRMEZA.
De los poderes fácticos de la capital del Estado, no se podrá conseguir, nada de nada, y para muestra ………Hasta que el PUEBLO y las entidades civiles de Catalunya, no se decidan por hacer la PROTESTA en la capital de EUROPA, todo será marear la perdíz, y vivir en un permanente estado de engaño hacia Catalunya.No quiero que se me engañe más tiempo.
VISCA CATALUNYA !!!
M'agradaM'agrada
Joaquim, sento molt haver creat tal discursio en el teu bloc, no era la meva intencio molestar ningu. Tambe soc fill d’emigrants i els meus cognoms acaben en s i z, aixi que no es la meva intencio se sectari i no em considero com a tal. Provincia?, es possible, per que no?. No crec que sigui tan dolent. La frase del Rubianes, com ell, van dirigides a aquells que, des de la impunitat, s’omplen la boca de espanya i fan tan de mal (politics, mitjans de comunicacio) enfrontar-nos i, que a la fi, aconsegueixen que el TC retalli com ho a fet. Sobre els actors nomenats es perque sempre estan en la lluita per els que ells consideren oprimits pero mai els hi sentit ni un mot a favor nostre, ni tan sols quan el boicot als productes catalans.
El que he dit, mil disculpes per ficar-me en la teva casa i montar tal embolic.
Disculpes novament pels accents.
salut
M'agradaM'agrada
Acceptades Manel.
Tots els que la volem entendre la frase d’en Rubianes, l’entenem. Treta fora de context i sense l’obligació de conèixer com es va produir, deixada anar, així, sense cap tipus d’anestèsia, sense escoltar-lo a ell i amb la interpretació que pugui fer-ne cadascun dels visitants del blog al llegir-la, és normal que no m’agradi i més aviat em molesti. Les paraules mal sonants també i escrites o en boca d’un altre, encara més
Està dit, escrit i argumentat, jo no puc fer-hi res més.
Me’n vaig a la mani.
M'agradaM'agrada
Jo com Joaquim i tans d’altres que en aquest bloc esteu deixan constancia de que anireu a la manifestació també hi seré i vull deixá constancia de que als meus 65 anys será la meva primera mani…. , pero es que ya n’hi ha prou de tocarnos alló que sí sona que es el amor propi i a la nostra auto estima com ha nació. VISCA CATALUNYA
M'agradaM'agrada
JO, no aniré a cap manifestació política, estic d’acord en que el TC l’ha “cagat” de plé, però mentres hi hagin causes molt més humanament denunciables per les que SI sería just que tothom sortis al carrer, catalans ” de la ceba” castellans “de pura cepa” i els mal-anomenats “xarnegos” no tinc prous importants arguments per allistar-me a cap congregació política sigui del color que sigui per molt multitudinaria que resulti, i em sento orgullosa de la meva terra,Catalunya, i em sento orgullosa de que tot i haven nascut l’any que va acabar la fastigosa guerra, la meva mare ( de parla castellana) amb gran esforç, en els anys 50 ens portava al teatre Romea per que veiés les primeres obres de teatre en “catalá” recordo,Maria Vila, Ricard Palmerola etc… i les primeres sardanes tots els Dimecres a la Pl.Universitat, ( no tinc record que mai ens ho prohibissin…) també recordo algunes frases fora de tó especialment en algú centra oficial com,” hable en castellano que no le entiendo” però per sort , de tot aixó ja fa molt i crèc que amb una mica de seny per part de tots evitant remoure merdés passats podem fer patria desde casa nostre dia a dia, jo he aprés una mica ( estic aprennent) a defensar-me escrivint en la meva llengua, tant sols es voluntat , em comunico amb els meus nets en catalá, es obvi que ells i tots el petits d’ara que son el futur , sabrán la seva llengua i l’estimarán i per sort tindrán la oportunitat d’aprendre’n unes altres……Jo sòc molt gran però en el temps que em resta si alguns foran capaços d’iniciar una manifestació, sublevació o revolució contra els poderossos , entre ells el vaticá, que manegan el món permitín que tans mil-lions de criatures morin de gana i enfermetats durant tants i tants anys… aquell dia , com ja he fet alguna vegada , sortiré al carrer i cridaré en catalá o en castellá, i passará el de sempre….rés…
M'agradaM'agrada
Joaquim,
Prego disculpis la meva posició tan radical. Discrepar també és propi dels amics i, tens tot el teu dret a apostar per la “Roja”. Jo no he amagat mai les meves debilitats, que són moltes, per productes d’Espanya ja siguin artístics o alimentaris, entre d’altres. Jo mai no els faria cap boicot.
En Juan Manuel ens explica què és Catalunya i ens posa a tots a dins el mateix sac. Doncs no senyor. En tot cas hi ha catalanitats. Ho he dit abans. D’una cosa estic segura: Si pel PP fos, mai hauríem anat a la manifestació d’avui. La senyora Sánchez Camacho assegurava aquest matí que ells han aconseguit un estatut constitucional pel nostre bé…No, Juan Manuel. Tu també ets excloent negant-te a individualitzar tendències i parlant per tothom. Jo només ho faig per mí. Tothom és Catalunya segons tu però molts, amb tot el dret, la volen espanyola i molt altres, la reconeixen com a nació. Ho veus?
M'agradaM'agrada
Doncs jo no hi he anat (http://sicomor2008.wordpress.com/2010/07/10/no-no-hi-he-anat/) i per això no deixo de sentir-me català i espanyol, per imperatiu legal. M’hauria agradat formar part d’un estat federal en què es cregués i reconegués les difrerents nacionalitats (això sí que ens ho permeten dir).
El que més m’indigna és que el TC pugui sentenciar el que es va decidir en un referèndum legal i constitucional, que abans havia aprovat el Parlament, debatut i aprovat a les Corts i finalment signat pel Rei. I això és una democràcia? Sí, una democràcia de pandereta.
El PP ha aconseguit el que volia: dividir-nos entre els de la ceba i els espanyolistes (que esperen demà per fer la contramanifestació) i que hi hagi una confrontació, tal com ho va fer al País Basc. Així si mai guanyen se senten legitimitats.
No han anat contra una comunitat sinó que han dinamitat el poc creïble Estat democràtic. Espero que puguin dormir tranquils. Jo no tindria la consciència tranquil·la. Però es veu, i ho demostren reiteradament, que no en tenen, de consciència.
Com canta Sweeney Todd: “són temps durs, Mrs. Lovett.”
M'agradaM'agrada
Amigos, leo con asombro e indignación ilimitada que El País dice que éramos 56 mil manifestantes! Tomen ustedes las medidas que consideren oportunas con este diario. Yo ya sé lo que NO haré más.
Saludos cordiales.
M'agradaM'agrada
Brutal: Entre 56.000 y 1.500.000 más o menos… El Pais dice que son datos de una empresa especializada, Lynce, y siguiendo los enlaces, resulta que esa empresa dió casi exactamente la misma cifra (55.316) para la manifestación anti-abortista. No me extrañaria un pelo que luego digan que se han equivocado, pero lo cierto es que ya no sabes a donde mirar.
Glòria Aparicio: Me ha emocionado lo que dices y aún más cómo lo dices.
M'agradaM'agrada
No entraré amb una guerra de xifres absurdes. A la manifestació d’ahir és evident que no hi havia 1.500.000 persones ni 56.000 com diu l’agencia Lynce que treballa per Efe:
(La evaluación con base fotogràfica encarregada por Efe a Lynce dió una cifra de 56.000 personas con un margen de error al alza del 15%.),
que és el que diu El País, no pas la xifra que donen ells que està al voltant de 425.000, xifra segurament insuficient, però que s’acosta més a la veritat. No ho sé, és molt difícil d’esbrinar però n’érem molts, de procedències ideològiques molt diverses i amb interessos contrastats, ens unia una cosa i allà ens vam trobar tots.
Mai havia estat en una manifestació de caire tan sobiranista com la d’ahir. El clam independentista era unànime i reiteratiu, quasi seguit per la totalitat de la gent del meu voltant.
L’estudi sociològic del personal que vaig tenir durant molta estona a tocar de la meva suada camisa, és apassionant i dona per un post interesantíssim, qui sap si ho faré!
Lo d’ahir va ser gran, no sé si servirà per alguna cosa. Els més mal parats (no parits) els polítics assistents i els partits. Jo no vaig escoltar proclames contra cap partit estatal i si xiulets quan els polítics més significatius es van incorporar a la capçalera.
Després els vaig veure per tele i vaig escoltar les seves proclames i manifestacions, tot pensant lo lluny que estem uns dels altres.
Ahir vaig suar la cansalada, com es diu vulgarment. No vaig obrir la boca per dir res, per cridar res, per cantar res, tan sols per veure aigua d’una ampolla de litre i mig que es va esgotar al cap d’hora i mitja, doncs em vaig presentar amb tot el kit complert (gorra, ampolla d’aigua, senyera i roba fresca) i per dirigir-me a un matrimoni que durant una estona van estar al meu costat i no sabien ubicar la casa Batlló des de on estàvem. Vaig fer de guia turístic. La resta mut, bocabadat i emprenyat amb una canalleta que crec que no eren ni majors d’edat i llençaven visques a Terra Lliure tot matant-me el cuquet de l’orella o pretenien fer-me a mi i a la resta, botar o ajupir-nos, segons les feromones s’excitessin d’una manera o altre, per tal de no ser espanyols. Molt simpàtics, però decididament insuportables com tots els adolescents.
Vaig emocionar-me diverses vegades, emocionar-me de debò, amb llàgrimes humitejant-me els ulls, durant una cantada civilitzada dels Segadors (la canalleta del costat no sabien l’ordre correcte de les estrofes), acompanyats per un grup musical que ho feien forçar bé i del que no em vaig separar fins el cap de dues hores, tip d’estar palplantat en mig del Passeig, entre els carrers de València i Aragó sense haver recorregut més de 5 metres.
Us deixo un YouTube que he pujat, gravat entre les 5 i les 6 de la tarda, mentre esperàvem començar a caminar.
EL VÍDEO MUSICAL
El cap de dues hores, les cinc cançons que portaven en repertori em van començar a emprenyar, la veritat.
Com vaig poder, vaig anar situant-me cap al lateral i quan vaig arribar al carrer Aragó, vaig enfilar Pau Claris avall fins arribar a la Gran Via on una munió de persones s’havien situat al capdavant de la capçalera de la manifestació. No vaig poder creuar la Gran Via de Les Corts Catalanes com era la meva intenció. vaig anar fins davant dels Ritz i allà si, vaig creuar com vaig poder la riuada festiva, que no es diferenciava gens de la que havia conviscut amb mi en el col·lapsa del passeig de Gràcia, però aquest caminaven. Esgotat vaig decidir marxar, a quarts de vuit. Els ronyons em feien molt mal.
Pel camí de retorn, vaig veure molts, però molts guiris, carretejant maletes, abandonats pels taxistes incapaços de portar-los al seus hotels de destí, amb una cara de no entendre res, alhora que una mica sorpresos, emprenyats i fins i tot diria que meravellats de tanta festa.
Arribant a Urquinaona semblava que nos fos a Barcelona. Pel carrer la majoria de vianants eren turistes amb guies a les mans, anant cap al Palau o el Gotic.
La Laietana increïblement buida per ser un dissabte i el sol encara era de justícia.
Pràcticament a les vuit vaig donar per finalitzada la meva manifestació. Mai he tingut tan clar que SOM UNA NACIÓ I TENIM DRET A DECIDIR.
A can Colbran, m’esperava un sopar estiuenc i reparador. A les 10 de la nit The Royal Ballet a can Liceu com ja heu pogut llegir
Us dissabte intens
Us deixo unes fotos que he penjat al facebook
M'agradaM'agrada
Si, yo tambien estuve.
Me siento orgulloso de haber compartido con tanta gente esas horas de calor y sudor. El comportamiento y sobre todo la diversidad de gentes e ideas, fue de lo mejor.
Algunas cosas en común, ….estamos hartos de todos estos politicos, sin distinción.
Ha de surgir un algo o alguien nuevo y creible , que aglutine todo lo que ayer comenzó a girar.
Una cosa es cierta…… Hemos perdido el miedo….
He perdido el miedo…. a la INDEPENDENCIA.
No hay otra solucíon.
El estado o republica federal no es cosa de una o dos naciones, es que ELLOS ni se le pasa por lo más profundo del alma cambiar lo que son.
Leido en una pancarta ayer….. SPAIN IS PAIN ( España es sufrimiento, dolor)
Adiós España, con orgullo
M'agradaM'agrada
M’ha escrit un anònim que es fa dir AntiEspaña i m’ha deixat un comentari que no trobo adient, no m’agrada i el seu contingut curt i concís, porta directament a l’odi i a la confrontació entre els pobles, com el seu propi nick, “anti” (lleig noi, molt lleig anti, no anem bé).
M’ha deixat un vídeo promocional que està segur que ens agradarà i sí, m’agrada força, és la cunya publicitària de l’Omium que té la cançó de Llach com a base promocional i on unes quantes cares conegudes i algunes de notables, van dient paraules de la lletra.
Està bé, això m’agrada Anti, la resta, com tu mateix que t’amagas amb un nick provocador, gens.
Somniem
M'agradaM'agrada
Doncs la iaia Kàtia també hi ha anat,amb 66 anys ben portats a la vista però amb els ossos de 80.Abans de surtir de casa vaig tragar totes les pastilles adelantades de la nit per no tenir dolor i poder aguantar.Ho vaig viure fantàsticament bè,tantìssima gent al carrer,sobretot molt jovent.Vaig patir calor com tothom però a gust.La gent gran com jo que n’ha viscut de tot colors vivim aquestes jornades esperançats per si de cas algún dia CATALUNYA pot arribar a ser i tenir el que es mereix.No em pronuncio en politica i menys després de llegir les vostres magnifiques i no tan magnifiques opinions.
JOAQUIM,ets un home coherent,honest i crec que abans d’escriure en el blog penses el que diràs.No canviis,creuma,estar bé en un mateix reconforta.Com sempre gràcies per tot
M'agradaM'agrada
Joaquim, crec que el teu relat coincideix (si no fil per randa) bastant amb el meu, encara que jo el tinc per fer (?). La diferència és que jo vaig estar quasi tota l’estona (quatre hores) a l’ombra. Em va emocionar, i molt, veure gent en cadires de rodes. Una senyora molt gran (possiblement mes de noranta) amb una mena de cadira/llit, sembla que conduït t per la seva filla, i que s’anava posant bé l’enganxina de l’eslògan. Unes iaies a les finestres d’una residència de la Gran Via, on penjava la senyera (quanta historia viscuda). Jovent, molt jovent i canaia, molta canaia; la qual cosa em dóna esperances de que Catalunya no morirà com a nació. Va estar un gran dia.
També l’emoció de sentir i cantar Els Segadors…
Tot un orgull ser català i pertànyer a aquesta comunitat que és “IN FERNEM LAND”.
Gràcies, gracias, thanks
Llach, ahir, deia: “després de trenta anys hi han cançons que continuen més d’actualitat que mai” (o quelcom similar):
SOMNIEU.
És clar que sí, somniem constantment.
ESPEREU MASSA.
És clar que sí, ham après a esperar i ho esperem tot.
VOLEU MASSA.
És clar que sí, volem massa, més, tot, àvidament.
TENIU MASSA PRESSA.
Sí, és clar que sí, caminar, arribar, recomençar, tenim pressa, molta pressa.
M'agradaM'agrada
Joaquim, aquesta crònica per mi bé que hauria pogut ser un apunt nou més que un comentari però el bloc és del seu amo i res a dir. Jo també vaig emocionar-me ahir (duia un paquet de kleenex i tot!) i afortunadament no vaig coincidir amb adolescents gimnàstics 😉
M'agradaM'agrada
ahir a la tarda em vaig sentir formant part d’un col.lectiu, amb una personalitat propia i un dessig de continuar defensant la nostre historia. Estar envoltada de tanta gent, tantes senyeras, em fa pensar en una frase de la canço del Llach que completava el teu escrit…. hem après a esperar i ho esperem tot. Va ser una tarda magnifica.
M'agradaM'agrada
Voy a ser breve y no trataré de repetir comentarios que ya se han dicho.
Muy de acuerdo con los comentarios de Juan Manuel y los siempre razonados e inteligentes de José Luis.
Y aún no estando parcialmente de acuerdo con alguno de los razonamientos de Joaquim, te felicito sinceramente porque han sido expuestos con el corazón y los sentimientos, sin resultar para nada “anti” .
Como ya dije a raiz del hilo sobre la Sentencia del TC., algunos se están dejando llevar por el intento desestabilizador de nuestros nefastos políticos que tenemos actualmente ( tanto en el Gobierno Central como en el Tripartit, que están arruinando el país) y lo que hay que hacer es que la Sociedad Civil y la ciudadanía aún discrepando, se una y no lo contrario que es lo que pretende esa maliciosa e impresentable clase política.
No dejemos que de la lógica reivindicación de los sanos naCionalismos, se conviertan en naZionalismos y por ende en potenciales enfrentamientos entre los ciudadanos que pueden pensar democraticamente pero de forma diferente
M'agradaM'agrada
En primer lloc vull que el meu comentari sigui respectuos en tothom, dit aixó penso que els catalans ens podriem dividir en tres grups, el 1er. els que no estimen Espanya i no la soporten, els 2ons. els que no estimen Espanya pero la soporten (en aquest grup en podrie incloure), i 3er. els que tot i ser catalans i sentirse com a tals estimen Espanya obció molt valida i que yo respecto, després d’aquesta esposició vull fer una cosa que mai hauria pensat que fès i ès donar las gracies al sr. RAJOY perqué graciés a ell i els politics del estat central i a uns cuans politics d’aquí, serém molts els que ens pasarém al primer grup de catalans perqué ya n’estem fars de tan menyspreu .
M'agradaM'agrada
Jo hi vaig anar amb el cor. Quina enveja em feu els catalans! Vos ho dic des de la “Comunidad Valenciana” on una gran part dels seus habitants no se sent valenciana: “Yo soy de la Vega Baja, alicantino y español”. Vos ho dic des d’una ciutat tant castellanitzada, la de València (Valencia del Cid) on no es possible viure en valencià (el nostre català). Jo no puc. On existeix un premi que es diu “Jaime I”, on sempre guanya les eleccions del Cap i Casal una senyora a qui mai no he sentit dir ni una sola paraula en valencià (tant de bo tinguérem un “Montilla” per ací. On et trenquen els vidres del cotxe (a mi me’ls trencaren) per portar la senyera quatribarrada (que és la bandera de tota l’antiga Corona d’Aragó). Vos ho dic des d’una terra que cada volta s’assembla més a la platja de Madrid. Des d’una terra on moltíssima gent no s’estima la seua llengua, una terra que ha oblidat en bona part la seu història i els seus arrels: una terra despersonalitzada on cada vegada em sent més estranger.
I parlant de banderes, la meua és la senyera, la dels “quatre rius de sang” que cantava Raimon, com també ho és la tricolor republicana i no la “roja y gualda” que ens va imposar Franco, els franquistes i els que van canviar de bandera com qui canvia de jaqueta sota el soroll de sables que va acompanyar la “tan modélica Transición”. Jo no em sent de “la Roja”, la bandera roja que sent en el meu interior és la de la justícia social, la de la societat sense classes.
I ja que s’ha esmentat Rubianes. Jo vaig sentir la famosa fase en directe, en TV3, una tele que ens volen prohibir els amos del NO-DO de Canal 9. La va dir en un context de catalanofòbia furibunda, d’insult continua en molts mitjans de comunicació, en plena campanya de boicots, etc. I sí senyor, molts estem farts de la cantinel.la de la “indisoluble unidad…” heretada del franquisme. Com va dir Raimon: “Em amaguen la història i ens diuen que no en tenim, que la nostra és la d’ells”. Visca Rubianes, com Xavi Castillo, que segur que no els coneixeu perquè és un humorista vetat (en recorda a Rubianes) perquè satiritza a qui ens governa i està vetat (en you-tube podreu trobar alguna cosa d’ell). Parlava de Rubianes perquè he llegit en EL País Semanal que un jutge volia comdemnar-lo després de mort per unes paraules que li va dirigir a cert alcalde… el de Salamanca. Quina història amb els “papers de Salamanca”.
Acabe amb una qüestió personal. Va uns anys em trobava a Sevilla amb motiu del Parsifal de Barenboim. Uns sevillans ens van “insultar” a la meua dona i a mi perquè ens sentiren parlar entre nosaltres en la nostra llengua, en el valencià de l’Horta. Digueren “¡Fuera, catalanes!”. Nosaltres no els férem ni cas i seguírem parlant en la llengua que estic escrivint ara mateix. Una cosa semblant ens va passar a La Palmas amb motiu de l’Anell de Gergiev.
I ja, per a pixar-se. Quan aní a comprar uns abonaments en el Palau de les Arts de valència per a l’Anell de la Fura, la taquillera – que parla un anglés molt correcte- va dir-me: “Dígamelo en castellano que no le entiendo”. Que havia de fer jo, demanar el full de reclamacions perquè se’l passaren per l’arc del triomf?
Felicitats a tots els gemans que van acudir a la mani. Diu una dita popular valenciana. “Valencians i catalans, cosins germans”. Si diguera això en cert sllocs de la meua terra, no faltaria qui es creguera en el dret d’insultar-me o d’agredir-me.
La Roja? Sí, però amb la falç i el martell.
M'agradaM'agrada
Alex: Em fa mal, i no només als ulls, quan s’utilitza la lletra “z” en lloc de la “c” a l’hora d’escriure el mot “nacionalisme” i totes les seves variants. La mala i, en aquest cas, malauradament cada cop més sovintejada utilització del terme “nazionalisme” em sembla una banalització d’un terme massa escabrós per a vergonya eterna de la història de la humanitat perquè se’n faci un ús tan inadequat.
Rex: Cert és que aquí dalt tenim prou feina, però no per això jo no em canso de repetir que els catalans ens hauríem de sensibilitzar molt més contra les constants atzagaiades que rep el valencià des de les institucions que més haurien de vetllar-lo. Tot el meu suport.
M'agradaM'agrada
Rex, la teva entrada m’ha fet encongir el cor. Tot plegat molt trist. Com ben saps, aquí rebem molt, però tenim el “consol” que som molts però tu… Si m’ho permets m’agradaria passar el teu escrit a família, amics i coneguts, perquè s’adonin del perill que corre el català si no lluitem de valent.
Tot el meu suport també.
Una abraçada
M'agradaM'agrada
Rex, certament el teu testimoni és molt viscut, però no puc estar gaire d’acord amb la “cabaletta” final.
La falç i el martell, a aquestes alçades de la pel·lícula no m’interessa gens, masses morts al darrere, massa repressió, massa dictadura sota la falç i el martell. No et sembla?
A l’Alex dir-li, fent també suport a les tesis de l’Assur, que no oblidi la nefasta gestió, provocació i atac de l’oposició espanyola. Parla sempre dels Governs espanyol i català i t’oblida que en el cas de l’Estatut, ha estat el PP qui ha provocat aquest desgavell, no acceptant un Estatut que no va poder tombar (i això que ja hi havien passat el rasclet) al Congrés i al Senat i que el Rei, que tant els hi agrada, ja havia ratificat.
N’estic tip!
M'agradaM'agrada
Gràcies pel vostre recolzament.
Joaquim: realment m’identifique més amb la bandera roja sense la falç i el martell. De totes maneres, aquests símbols, com el de la A majúscula encerclada els sent pròxims a mi. Els he vist en les manis en què he participat des que tinc ús de raó política.
Tot depén de les circumstàncies: no em puc sentir pròxim a la falç el martell de l’època estaliniana i els gulags, però m’emocione cada volta que els veig en “Novecento” de Bertoluci o en una pel.li d’Einsenstein. I quant a la “A” encerclada, què vols que et diga, encara em conta emocionat mon pare de 83 anys quan el seu germà major, milicià de la CNT-FAI va ser condecorat per abatre ell a soles un avió feixista de Mussolini. Jo m’hi sent orgullós i identificat, de fet porte el seu nom. I ja que parlem de pel.lis, et diré que “Salvador” em posa la pell de gallina i que alguna llagrimeta em cau quan sona la veu de Llach entonant “I si canto trist”.
I no ens enganyem, Joaquim. Darrere de tots, de TOTS els símbols i banderes hi ha morts. El que importa és l’ideal que transmeten i les circumstàncies.
En el cas de la nostra senyera, no podem oblidar que passa el mateix. Sota ella van fer-se neteges ètniques, genocidis i colonialisme. Els que ho varen patir són els musulmans que durant segles varen poblar la Catalunya Nova, Mallorca, València, etc. i això sense parlar de la gent que va morir en allò que anomenem “expansió mediterrània”. El cronista Muntaner va escriure, orgullós, que fins els peixos de la Mediterrània portaven les quatres barres, que també arribaren a onejar en el Partenó d’Atenes. Això es feu per la força de les armes i amb morts.
Hui en dia tot el món s’ompli la boca amb els “drets humans”. Doncs bé, sense la violència revolucionària, la presa de La Bastilla i la famosa guillotina, la “Declaració Universal dels Drets de l’Home i del Ciutadà” serien paper mullat i seguiria endavant el Regne de la Nit, amb monarquies absolutes, inquisicions torturadores i súbdits en lloc de ciutadans. (Ara em ve al cap “La flauta màgica”).
Per això, convé relativitzar les coses i tindre sempre una certa dosi d’escepticisme. Res no és perfecte.
Salut i el meu recolzament al dret a decidir de tots els pobles que vulguen fer-lo servir.
Rex.
M'agradaM'agrada
REX, et recolzo totalment….. “Darrere de tots, de TOTS els símbols i banderes hi ha morts.”…. i no es consegueix res amb paraules maques i amb bones intencions, intentan convencer a les personas que d’entrada no volen entendre i no els interesa ser convençuts.
Qualsevol independencia a traves de l’histora s’ha conseguit a força de sang, lamentablement.
M'agradaM'agrada
Breument amics, aleshores no compteu amb mi. ja us ho fareu. No podré donar mai suport a cap iniciativa que d’entrada que assumeixi que s’ha de vessar sang. De què estem parlant? M’ho dieu seriosament?
M'agradaM'agrada
No has llegit be Joaquim. la meva frase acababa dient LAMENTABLEMENT.
No estic d’acord amb cap tema que comporti un vessament de sang, evidenment.
Una cosa es el que opinem tu i jo… i en Rex.. , pero un altre es la REALITAT…… i la realitat es que qualsevol poble ha aconseguit la seva llibertat per la força i normalment amb vessament de sang.
M'agradaM'agrada
Voldria intervenir per deixar ben clara la meua intervenció: una cosa és constatar la realitat i una altra és que t’agrade o en sigues partidari. Jo no sóc capaç de matar ni a una mosca i no crec que hi haja al món cap, però és qure CAP causa que pague la pena ni una sola gota de sang humana.
D’exemples en tenim a cabassos, per exemple a la Xina o al Vietman. Tant de mort en defensa de uns suposats ideals socialistes per acabar tenint una dictadura amb un sistema de capitalisme salvatge ultraliberal que esclavitza a la població. No valia la pena.
I tornant a Catalunya… tant de catalanisme, tanta burgesia patriòtica, que si modernisme, noucentisme, Mancomunitat… i al final aquests senyors de la gran burgesia catalana i catalanista van i financien Franco i acaben enriquint-se més encara durant la Dictadura. Acaba aquesta i torne a traure la senyera…
Qui vulga entendre, que entenga.
Salut i PAU.
Rex.
M'agradaM'agrada
No t’amoinis Rex, de debó. Soposo que en Joaquim ha contestat sense llegir-ho be …. i ha interpretat el que no es, …. sino no entenc la seva reacció, sincerament.
Salut i pau
Miquel
M'agradaM'agrada
Home Miquel, és clar que t’he entès.
Darrere de tots, de TOTS els símbols i banderes hi ha morts.”…. i no es consegueix res amb paraules maques i amb bones intencions, intentan convencer a les personas que d’entrada no volen entendre i no els interesa ser convençuts.
Qualsevol independencia a traves de l’histora s’ha conseguit a força de sang, lamentablement.
Dius que no s’ aconsegueix res amb paraules maques i amb bones intencions, això no ho dic pas jo, oi? Per immediatament dir-nos com s’han aconseguit els independentismes, això si, amb el lamentablement, que ho justifiqui tot.
No crec que hi hagi gaires interpretacions més a fer, o al menys no es desprenen del comentari, és clar que també podria ser que jo no fos capaç de interpretar-ho correctament.
Jo, que més aviat soc impulsiu de mena, m’ho miro força abans de deixar escrites segons quines coses, ja que és força fàcil que parlant dels temes més punyents, se’ns pugui interpretar malament o no sapiguem dir-ho de la manera més adient.
Jo he dit i em reafirmo, que si la independència ha de passar forçosament per allò que ha d’acabar amb un lamentable, no compteu amb mi.
Dit això, us deixo amb els interessants anàlisis que esteu fent.
M'agradaM'agrada
No hi a mes cec…que el que no vol veure.
SI, Joaquim, en aquest cas penso que has estat molt impulsiu i que llegeixes e interpretes el que et sembla….. mes clar que ho hem dit , crec que no es pot dir. No pots extreure unes frases de tot un context. Segurament no sabem expresarnos tan be com tu, ni segurament pensem exactament com tu en tot….i aixó crec que es bo.
El Bloc evidenment es teu… pero si obres el debat sobre un tema, i algu escriu quelcom que no es exactament el teu pensament, crec que deuries de contestar d’una forma diguem-ne menys fareidora. Particularment la teva interpretació de les meves paraules m’ha dolgut i mes quant les he intentat aclarir per segon cop i veig que no ha servit absolutament de res.
Torno a repetir que per mi,… i ja son tres…. NO existeix CAP causa, ni tans sols l’ independencia de la meva Nació que mereixi el derramament de sang de cap persona.
Un cop he dit aixo, Joaquim…existeix la REALITAT (que no els somnis)……i la realitat es la que tots sabem….. Qualsevol pais que ha conseguit ser un estat lliure ha sigut a partir de una revolució o d’una guerra.
Per aixo mateix crec que a Catalunya no aconseguirem ser mai un estat independent. No crec que amb bones paraules, ni amb cap pacte politic aconseguim res.
Per la meva banda aquest tema esta tancat i no penso aclarar mes aqui el que penso sobre aquest tema. Crec que ja ha quedat prou clar.
Una abraçada
Miquel
M'agradaM'agrada
Gràcies Miquel, ara ho has aclarit molt bé, fins aquest darrer comentari, potser forçat per la meva insistència, em suscitava dubtes la teva opinió, és clar que pots pensar el que et sembli, jo tan sols deia que amb mi no hi comptéssiu. De la resta de coses que dius, ja t’he contestat privadament, no penso que sigui de l’interès general.
El que si voldria dir és que després de més de 50 comentaris, de tots tipus i colors sobre el tema inicial, ara la cosa ha derivat a altres temes, que sincerament s’escapen del post i sobretot, un blog no es un foro i això m’agradaria que ho tingués present tothom, doncs un cop acabada la manifestació i els efectes col·laterals que hagi tingut, allargar-ho molt més, havent sortit altres temes de la temàtica habitual del blog, em sembla forçat. Tot i així el post continuarà obert per si encara algú vol afegir-hi més coses.
A disposar
M'agradaM'agrada