Avui no tenia previst aquest apunt, però m’he empassat tota la cerimònia dels Goya, una cerimònia sense respir i sense cap tall publicitari, tot un repte, allunyada en aquest sentit de totes les altres entregues anuals que es fan pel món i de la que aquesta és un calc, però ves per on, la d’aquest any m’ha semblat millor que altres vegades.
M’ha semblat una nit emocionant i en general distreta, gràcies a un bon guió i a un Buenafuente quasi sempre inspirat. Amb gags inesperats i divertits i algun número musical, com l’iniciat per Luis Tosar, de traca i mocador.
Els discursos dels guardonats, com sempre, s’han fet llargs, repetitius i és que ben pensat, no pot ser d’altre manera. Si algun dia tingués que recollir un premi, jo també me’n recordaria de la gent que més estimo. Deu fer goig, oi?
No crec que ningú s’imaginés fa un mes, quan parlàvem de la nit dels Gaudí, que Pa negre s’endugués els 9 premis que s’ha endut, de les 14 nominacions, però finalment ha estat així i que sigui una pel·lícula catalana i bona, sobretot bona i en català, m’omple d’orgull.
La nit ha guardonat més al cinema català, sobretot amb el documental Bicicleta, cullera, poma i amb tres guardons a Buried, però ha estat sobretot la pel·lícula del mallorquí Agustí Villaronga, la que ha desbancat a les altres dues que més nominacions s’havien endut, Balada triste de trompeta i También la lluvia.
Que Àlex de la Iglesia i Iciar Bollain (la propera Presidenta de l’Acadèmia?) estiguin a matar, potser ha beneficiat a Pa Negre, que finalment ha centrat l’atenció dels membres amb dret a vot, que no s’han volgut pronunciar a favor o en contra de la postura governamental per la qüestió de de les descàrregues d’Internet i la ja famosa Llei Sinde, en confrontació directa amb De la Iglesia i han decidit votar la millor pel·lícula i prou, sense altres condicionants, per fi!
Abans d’ahir vaig presenciar una escena als Icària, abans de la projecció des de el MET de Nixon in China, absolutament menyspreable.
La sala estava pràcticament buida i l’acomodador va acompanyar a una parella a primera fila, jo estava assegut a la fila 7, i a davant meu encara no hi havia ningú. Sense parar gaire atenció, vaig escoltar com la noia li deia a l’acomodador que l’indicava els dos seients que havien d’ocupar:
– Perdón no le entiendo
i l’amable acomodador va tornar-li a indicar els dos seients, tot dient,
– són aquest dos el cinc i el set.
La noia insistent i amb to impertinent, deia
– Perdón, es que no le entiendo.
En aquell moment em vaig adonar de que anava la història i l’acomodador també i aleshores li va dir
– son estas dos, la cinco y la siete
La noia va dir,
– ahora si, le he entendido perfectamente.
No vaig poder evitar dir en veu alta
– Quines penques!
L’acomodador quan va passar pel costat de la fila 7, em va fer un lleu gest de complicitat tot agraint-me la solidaritat.
Va ser un fet ultratjant i aquesta noia, no va dir absolutament res quan Thomas Hampson entrevistava als artistes durant els entreactes en anglés i sense subtítols.
Que els membres de la Academia del Cine Español hagin votat com a millor pel·lícula Pa negre, rodada, distribuïda i projectada tan sols en català, com a millor pel·lícula espanyola de l’any, és tota una bufetada a aquella noia i jo me’n alegro.
Espero que tingueu un bon dilluns.
AQUÍ tots els premis
No puc entendre com La cinta blanca ha estat derrotada per El discurs del rei, que em va agradar molt, però és que la cinta de Michael Haneke és una de les millors pel·lícules que he vist mai.
IN FERNEM LAND 
Ahir no vaig poder veure l’entrega dels Goya i ara mateix gracies al teu post m’asebento amb enorme alegria del triomf de PA NEGRE. Encara no son les 7 del mati i es el primer que llegeixo des-de el movil. Avui comencem be la setmana. Gracies Quim per el teu esforç informatiu.
M'agradaM'agrada
No tengo tele, pero te tengo a ti!!
Np he visto las pelis de Bollaín o de la Iglesia (la primera la veré y la segunda no me apetece), pero Pa negre es un Villaronga y yo adoro a Villaronga desde Tras el cristal. Es, como Jose Luis Guerin, un director de referencia para mí, y me alegro infinito de su triunfo. La peli vale mucho. En lo de peli extranjera, no sabría cuál es mejor, si El escritor, de Polanski o La cinta blanca. Y para mí, ambas son mejores que El discurso…aunque también me haya gustado mucho, pero el trasfondo es más o menos trivial.
Abrazos.
M'agradaM'agrada
Pues yo lo grabé, me lo pasaré rapidito y me ahorraré las chorradas de siempre. Me alegro por Pa Negre, la veré esta semana , aunque sé que lo pasaré mal, me afecta mucho la barbarie de la guerra civil….
Sobre el altercado en el cine….es el pan nuestro de cada día….. no hay remedio….. o si?
M'agradaM'agrada
No tengo micro-ondas y tampoco pienso ver Pa Negre en el cine oliendo a las nauseabundas palomitas que se comen en las butacas vecinas y escuchando comentarios a lo largo de toda la pelicula, cuando salga en dvd ya la veremos en mi maravilloso home cinema y las otras dos en liza también
M'agradaM'agrada
Yo sí que tengo tele……..y me paso unas óperas y películas en Blu-Ray….”.que quitan el sentío”.
Tampoco yo puedo con las palomitas, comentarios y demás…..
M'agradaM'agrada
Faig el meu comentari aquí, perquè ESTIC COMPLETAMENT D’ACORD amb el que dius, Julianen. Jo tampoc vaig al cinema des de fa dècades precisament per això que expliques. No suporto tenir al costat, al davant i al darrere, rosegadors de crisptes amb la pudor -sí, sí: PUDOR, PUDOR- insuportable que fan!
Per altra banda, jo també me n’alegro molt que un film rodat en català hagi obtingut un reconeixement, no perquè fos en català sinó perquè era bo. D’això se’n diu normalitat.
I m’alegra molt, també, pel reconeixement a l’escola d’actors catalans.
I un ZERO al regidor de televisió quan van passar per la pantalla les fotografies de la gent del cinema que ja no és amb nosaltres des de l’anys passat: “Gràcies” als plànols llargs, vam quedar sense poder saber qui eren molts d’ells. Vaja professionals de pega!
M'agradaM'agrada
Assur, totalment d’acord, una realització tercermundista!
M'agradaM'agrada
Efectivamente es emocionante ver como la Academia finalmente premia una pelíclula rodada en otra lengua. Me gustó lo que dijo la productora: la gente del cine siempre vais por delante. Independientemente de la anécdota creo que la película se lo merece, es una obra de factura impecable y muy bien interpretada. Enhorabuena!
M'agradaM'agrada
Totalment d’acord amb el teu texte.
“La cinta blanca” és infinitament millor que les altres.
Molt bé l’actitut dels actors, directors, productors, etc. Hi havia la ministressa i, pot ser és que en el fons és una d’ells, no hi va haver-hi show.
Simpàtic el número cantat.
La nena… emocionant, el cert. ja que hi som: la noia que vas veure a l’Icaria… va entendre la seva fonètica osonenca al dir el seu discurs entre sanglots?
Estic d’acord amb tu també amb l’assumpte dels discursos. Veure al president Maragall atenent el seu mòbil mentre li donàven el premi era genial! Un autèntic autohomenatge a la pel·lícula i a si mateix.
El Buenafuente, per a mi, no va tenir el seu millor dia; feia l’efecte que el guió éra com imposssat, no cosa seva. Imitar l’anunci de Nespresso era fluix.
“Pa negre” es va endur el que es merexia, ja ho vàrem comentar a un altre post. És molt bona, de debò, i com a resident aquí trobo que tenia una “mala llet” que em deixà planxat al sortir del cinema, i això que ja l’havia llegit feia anys.
Pregunta: què ha de fer el Jimmy Jump per anar a la presó? Un dia va sortir a Monmeló amb els cotxes a 350!
Per acabar: em vaig quedar molt (gratament) sorprès al veure l’arrassada de premis per les pel·lícules catalanes; “con la que está cayendo”, francament, no m’ho esperava. Chapeau per l’Acadèmia del Cinema.
M'agradaM'agrada
Jo vaig començar a veure la cerimònia quan ja feia una estona que anava. Vaig poder veure (i gaudir!) però, de tots els Goya que se’n va endur Pa Negre, una bona peli, feta, produïda i interpretada en català. No hauria estat malament però que algun dels premiats hagués dit quelcom més que “bona nit” o “moltes gràcies” en la seva llengua. De totes maneres m’alegra pensar que al menys un (o part) d’un col·lectiu espanyol (el cinema) te un mínim respecte per la feina (ben) feta en una de les llengües oficials de l’estat. Em sembla que ja han començat a ploure crítiques des de les cavernes.
M'agradaM'agrada
Yo también encontré la ceremonia menos “chabacana” y más digerible que otras veces, pero creo que se tendrían que prohibir todos los agradecimientos familiares que llegan a ser una verdadera birria. Noche catalana por todo lo alto, a medida que “Pa negre” iba acumulando premios, la cara de Alex de la Iglesia era un poema. Y también me quedé decepcionado con el premio a “El discurso del rey” ya que de lejos la película de Michael Haneke se merecía el galardón, cosa que también sucedió el año pasado en la entrega de los Oscar.
M'agradaM'agrada
Va estar bé, certament. Ara, millor que es limitessin al “bona nit”, que sinó, encara hauria passat com amb l’entrenador del Girona a Osca (http://www.elperiodicodearagon.com/noticias/noticia.asp?pkid=646957) (per cert, és curiós com canvien els titulars els mitjans aragonesos i catalans).
Penso que Buried hauria d’haver guanyat alguna cosa més: la proposta és arriscadíssima i el resultat, Déu n’hi do.
Realment, la del discurs del rei és, de les tres, la “menys bona” (que és bona, és clar, però no tant). Jo hagués votat per The ghost writer, que com a pel·lícula, és completíssima, potser més que La cinta blanca, enlluernadora formalment, però que trobo menys rodona, amb un guió menys brillant.
M'agradaM'agrada
El cine en casa no es cine, como el teatro en televisión no es teatro y como ya se comentó en su día, la ópera en el cine no es ópera.
Si yo hubiera decidido no ir más a los conciertos o al teatro, por los caramelitos, toses e impertinencias varias, de mis vecinos de butaca. ¿Qué opinaríais?, pues yo creo que es lo mismo. Hay sesiones cinematográficas donde difícilmente te encuentras las bolsas de maíz frito, eso si, hay que buscar horarios y días de la semana diferentes a los fines de semana y las sesiones “prime time”. También dependerá de las películas, ya que el público de La cinta blanca difiere bastante del de Balada triste de trompeta.
Hay que ir al cine a pesar de los pesares, zambullirse en la oscuridad de una sala y ver la proyección en una pantalla que sobrepase las dimensiones del comedor o el salón doméstico.
.
Puede que sea un nostálgico, pero hay cosas que necesitan una cierta liturgia y el cine es una de ellas.
En cuanto a Pa negre, voy a ir a verla, en versión original y subtitulado en español, aunque en versión original, puedo verla sin ningún problema, pero para mi esposa es más complicado.
M'agradaM'agrada
Y agrego que en los Verdi o en los Floridablanca de BCN no hay nadie que se atreva a entrar a la sala con palomitas.
M'agradaM'agrada
Gabriela ja m’agradaria que en els Verdi no hi entrés ningú amb crispetes, però mentre el cinema tingui venda de crispetes,serà difícil per algunes persones resistir-se a la temptació.
Tot i que cal dir que hi ha maneres i maneres de menjar-se-les de manera discreta. Però sí, sí que s’atreveixen i tant en els Verdi com en els Verdi Park, les crispetes hi són presents.
Cordialment
M'agradaM'agrada
Doncs, Branca, no ho he vist mai. He tingut sort. Records.
M'agradaM'agrada
Me sumo a que La cinta blanca es de lo mas grande de los 11 años del Siglo, a que algunos cines todavía se puede ir sin temor a morir de palomititis y a que fue estupendo que se arrasase con toda naturalidad. Veré Pa negre, pero cruzando los dedos a pesar de todo.
No vi la ceremoniá, pero si a la chiquilla que saludo en catalán, pero creo que dijo “Bon día” 🙂
M'agradaM'agrada
Hauran de tancar les sales de cinema perquè jo deixi d’anar-hi. És cert que, a vegades, has de triar determinades hores però jo veig la gran pantalla, que des d’aquí exalto, sense altres sorolls que els que fa la pel·lícula.
Estic contenta per Pa Negre que em va agradar molt i voldria que fos la primera d’una serie de pel·lícules rodades en català fetes amb qualitat, rigor i ofici.
Jo també votaria per La cinta blanca. Sento coincidir amb en Joaquim a qui no li agrada que jo li digui allò de: “estic d’acord amb tu”. Joaquim, ho sento. Estic d’acord amb tu. La cinta blanca és de les millor pel·lícules vistes per mi i n’he vist unes quantes.
Vergonoyós el que ha passat amb l’entrenador del Girona F.C. que ha demostrat el seu valor deixant plantats als que pretenien impedir-li parlar en el seu idioma.
Vergonyós el que va passar la setmana passada a l’aeroport de Palma on un noi va ser pegat per la guàrdia civil perquè -quines coses- els va parlar en català. Se’l van endur a les seves dependències i li varen colpejar la cara “para que aprendas”. Teniu la notícia a VilaWeb on la podeu demanar.
Salutacions!
M'agradaM'agrada
És curiós com es poden veure les coses de manera tant diferent. A mi no em va agradar gaire la cerimònia. A part d’algun moment bo, i del brillant musical de Tossar i companyia, la resta em sembla avorrit i llarg. L’Andreu està bé, tot i que no sé perquè s’enfada tant amb el ridícul que fa el Jimmy Jump. Sí, aquest noi amb barretina ja fa el solet una pena prou gran com perquè no calgui que l’Andreu perdi el temps amb insults i amenaces. No calia.
Penso que estaria bé que algú provés de donar-li la volta a aquest tipus de cerimònies, també als Gaudí i, és clar, als Òscars. Sempre m’han semblat actes pesadíssims als que gairebé mai arribo al final.
D’acord amb la satisfacció de l’èxit de Pa Negre, i el documental del Pasqual Maragall. S’ho merexien.
Dedico aquest comentari a…
Gràcies !!!
M'agradaM'agrada
Jo opino que aquestes cerimònies han de deixar-se tal com estan. És veritat que de vegades els agraïments es fan llargs i tot això, però crec que és normal, que és un cop a l’any i que és part de la gràcia. Amb lo del número musical i el Jimmy Jump, totalment d’acord amb tu.
M'agradaM'agrada
Doncs sobre l’aparició a l’escenari d’en Jimmy Jump sí que m’agradaria dir una cosa, i no precisament d’ell sinó de la reacció d’ en Buenafuente quan va manifestar, indignat, que es sentia avergonyit, com a català, d’aquell personatge i insinuant, a la vegada, que si fos per ell, una bona surra al cul s’enduria aquell irrespetuós poca solta amb barretina, amb la qual cosa va obtenir l’aplaudiment unànime del públic…
Vaja, vaja… És el mateix Buenafuente, però, qui utilitza “el Follonero” perquè es coli a actes més o menys oficials, o a rodes de premsa, com a la del president francès Sarkozy, on hi va deixar un mòbil perquè sonés, mentre el president parlava, una cançó de Carla Bruni, o quan va trencar el protocol a Veneçuela en un acte oficial per regalar-li un caganer a Hugo Chàvez…
Això, està clar, a Buenafuente li fa gràcia (ei, i a mi, també, eh?), però el que va fer Jimmy Jump, en canvi, bé mereixeria un bon escarment.
Quina manera tan diferent de mesurar les coses té en Buenafuente, a qui de bon grat li hauria dit: “Buenafuente, si d’alguna cosa t’has d’avergonyir en aquest moment no és de ser català, sinó de formar part de l’organització d’un espectacle on la seguretat deixava molt i molt que desitjar”.
M'agradaM'agrada
Totalment d’acord Assur. Si llegeixes el comentari que he fet al meu bloc (tonijuanet.blogspot.com) veuràs que coincidim.
David, em costa imaginar-me com es podrien fer d’una altra manera aquestes gales, però segur que es poden millorar. Algun dia algú potser ens sorprendrà…
M'agradaM'agrada
No m’agraden gaire les gales, són totes iguals: que si catifa, que si agraïments, discursets, un rotllo. La d’ahir no la vaig veure i suposo que el Bienafuente li va donar el seu punt d’ironia.
Me n’alegro moltíssim pels premis a Pa Negre que veuré tan aviat com pugui; per l’Emili Teixidor, la seva novel·la és molt bona; per Villaronga, un magnífic director mallorquí 😉 i una llàstima per La Cinta Blanca, una obra mestra.
M'agradaM'agrada
Jo també vaig veure la Gala i de debó que va estar esplèndid.Ara resulta que a Espanya quàn volen ens entenen.Va ser emocionant quàn els petits van rebre el premi,valia la pena esperar.
Hauré de llegir el llibre abans de veure la peli.Hi ha algú de vosaltres que m’ho desaconselli????
M'agradaM'agrada
De las 25 galas de los Goya sólo he visto unas cuantas y de los últimos 7 años creo que la de ayer es la única y me pareció muy conseguida, en cuanto a escenificación y “gracietes”. No se me hizo pesada, pero es cierto que tantos agradecimientos siempre iguales- fatigan un tanto. Pero yo pregunto:si tuviéramosque que subir al escenario a agradecer un premio qué haríamos? Pues yo creo que lo mismo, de lo contrario los americanos ya se hubieran inventado una nueva fórmula.
No uedo hablar sobre ninguna de las películas españolas porque no he visto ninguna. Ahora me interesa “Pa negre”, pero tengo la convicción de que voy a padecer y ya estoy harto de pasar media película mirando el suelo, para no alterarme. Haré un esfuerzo con este film.
A mí me gustaron mucho “El escritor”, “E
M'agradaM'agrada
De res Miquel, a disposar.
Ja, ja, ja, Gabriela, sóc com la caixa tonta?
Emilio, si arribes a presenciar l’escena li saltes a la jugular.
Julianen, ¡Qué ilusión verte por aquí!, doncs mira jo amb les odioses crispetes i tot, m’estimo molt més la sala del cinema. El que no acabo d’entendre és que hi fa el microones aquí al mig.
Assur, el regidor no va està gens bé en el moment necrològic, però en canvi va tenir constantment la càmera pendent de les tensions entre la Ministra, el President i l’aspirant, amb veritables troballes.
Josep, vols dir que l’adjectiu tercermundista s’escau a una retransmissió com la de TVE?, penso que no, tot i el seriós entrebanc esmentat. El regidor va ser, en molts moments, molt analític, seguint fil per randa als personatges de la platea, que eren el centre d’atenció. Aquest fet em va semblar molt meritori i realment nou.
Hola Kucharón, la productora per acabar-ho d’arrodonir, va estar a l’alçada de la pel·lícula.
Pianista, penso que el pitjor que es pot dfer del paio de la barretina és parlar-ne. És un tipus patètic, que fa vergonya. I ara la pregunta, com s’ho fa per burlar totes les mesures de seguretat de qualsevol esdeveniment mundial?,
Roberto, també hi va haver participació catalana en altres pel·lícules i també premiats. Veurem si això serveix per esperonar la Industria i fer una veritable competència, seria boníssim pel cinema espanyol.
Veus Bocachete, no acabem d’estar d’acord. The ghost writer, que també us vaig dir que m’havia agradat, no supera ni de bon tros, el magisteri cinematogràfic de la pel·lícula de Haneke.
Carlos R, estem molt d’acord. Amb molesten les crispetes i els caramalets a l’Auditori i al Liceu, i no penso deixar d’anar ni al cinema, ni als concerts, ni a l’òpera. Potser el meu instint assassí se’n ressentirà.
Com diu Branca, i tant que hi han crispetes als Verdi?
José Luis, si, va dir Bon dia i en aquell moment a mi em queien els llagrimots per les galtes. MOLT EMOCIONANT.
Olympia quina barra tens!, m’encanta coincidir amb tu,!, ja, ja, ja, ja. Com ets!
Antoni jo també vaig pensar que l’airada resposta de Buenafuente després del barratinaire, no calia, va caure en el parany que vol aquest ximple.
kalamar, Buenafuente va tenir moments esplèndids, però mantenir-se al llarg de més tres hores, és complicat, però la sap llarga i té sortides magnífiques.
Kàtia, llegeix el llibre primer, sempre.
M'agradaM'agrada
No, hombre, no! Si acaso tuviera que darte un título sería de la página internáutica inteligente!!
Abrazos!
M'agradaM'agrada
el microones com tots els amants de les crispetes coneixen es per cuinar-les a casa i portar a la llar l’insuportable olor del vestíbul del cinema Verdi del costat de casa meva
M'agradaM'agrada
HAHAHAHAHA!!! Vinga, Julianen, canya!!! Un dia, i parlo de fa molt anys, vaig sentir a la Guillermina Mota que, queixant-se precisament d’això, deia a la ràdio que hi hauria d’haver sales de cinema-restaurant, i sales de cinema
.
Jo entenc perfectament que hi hagi a qui no li molesti ni la pudor ni el desagradable soroll que es fa mentre es roseguen crispetes (el mateix Mariscal, a l’entrega dels Goya, va exclamar: “Vivan las pantallas grandes de cine comiendo palomitas o lo que sea”) , però a mi em posa molt i molt nerviós i no em puc concentrar, per tant, simplement, no hi vaig: veig les pel·lícules a casa i, a la meva manera, en gaudeixo molt més que no pas a una sala de cinema.
M'agradaM'agrada
Sigo…”El discurso del rey” y “La línea blanca”. Al premiar a una de estas películas me hubiera decantado por una de las dos últimas y muy probablemente por “La línea blanca”.
Yo ya comenté a Joaquim que no comprendía por qué al enfocar a los artistas fallecidos, unos se podían ver y otros no. Me pareció lamentable.
M'agradaM'agrada
No vaig veure la gala, aquestes cerimònies m’aborreixen soberanament.
Em poso del costat d’aquells que no suporten les crispetes al ben mitg del film y les converses mentre es desenvolupa una conferència, un recital o … .
Em poso molt nerviosa y passo molt vergonya quan les protagonistes són amigues meves que van amb mi i que han de verbalitzar tot el que se’ls passa pel cap en aquell precís moment . Em treuen de polleguera, i ho saben, però no s’inmuten, no hi ha res a fer .
M'agradaM'agrada
Molt interessant post. Jo m’alegro molt per el cinema català, tot i que opino que la millor pel.lícula de l’any era la del senyor Álex de la Iglesia. L’any passat la cerimonia ja es va fer sense cap publicitat i és cert, és tot un repte.
M'agradaM'agrada
David perdonam, vaig oblidar de donar-te la benvinguda a In Fernem Land.
T’agreixo molt els comentaris. M’agradaria tornar-te a veure tot opinant de les coses que us proposo.
M'agradaM'agrada
Pregunta,pregunta…¿Qué tal la novela de Teixidô “Pa negre”? Por leerla…¡Gracias!
M'agradaM'agrada
Buena, entrañable, muy recomendable.
M'agradaM'agrada
A buscarlo toca, pues…¡Gracias! Será bueno conocerlo antes de ver la peli…
¡Saludos!
M'agradaM'agrada