Klaus Florian Vogt, Hüon von Bordeaux a l'òpera Oberon al Capitole de Toulousse.
Ahir vaig estar mirant i admirant la representació que el cinemes Girona ens van escatimar de l’òpera de Richard Wagner Der Meistersinger von Nürnberg, que aviat comentaré a In Fernem Land i que tindreu l’oportunitat de baixar-vos, espero que amb més fortuna que l’accidentat Onegin.
No l’hem acabat per problemes aliens a l’empresa, però ens queda el més espectacular, ara bé ja us puc dir que les lloances més reclinatoriables són per Vladimir Jurowski i David McVicar, que signen una producció bellíssima. pel que fa als cantants, emmarcats de manera tan luxosa, tots en surten prou dignes, tret que a mi el Walther von Stolzing del tenor Marco Jentzsch, no m’ha agradat gens.
Bé ja en tindrem ocasió de parlar-ne, el cas és que tenia dues gravacions d’òpera pendents d’escoltar i que em semblava que podien tenir un cert interès, però quan ho he fet, he constatat altre cop, que ahir no era un dia especialment tenoril.
Si el Walther del tenor Jentzsch vorejava l’escolania de Nürnberg, en lloc de l’heroic i líric enamorament d’un jove decidit i el Pinkerton de James Valenti a la ROH m’ha semblat d’una mediocritat exasperant, el Hüon que Klaus Florian Vogt va cantar a Tolosa de Llenguadoc el passat més de març, en les representacions de l’Oberon de Carl Maria von Weber, m’ha semblat definitivament per plegar, o potser no, què em dieu vosaltres?
Sabeu que Vogt em treu de pollaguera, més pel que canta que no pas per com canta. El tenor alemany és molt musical i sempre mostra una sensibilitat especial en el seu cant, però o algú l’aconsella molt malament o ell ha perdut el senderi definitivament, pensant que és un heldentenor i em sembla que no. Ja canta Siegmund, Florestan, Hüon, Parsifal (com bé sabem) i… qualsevol rol que es proposi, però voleu dir que ni ha prou amb ser musical, sensible i cantar bé?
El rol de Hüon von Bordeaux de l’òpera Oberon , es molt difícil i sobretot té una tessitura extrema, amb unes notes agudes molt compromeses. Malgrat això és un rol de molt lluïment i si el tenor que l’interpreta té el cos i el tremp vocal suficient per fer front a les exigències de la partitura, és molt possible que assoleixi el triomf de la vetllada o en tot cas el comparteixi amb la soprano que ha de cantar la part de Rezia i obsequiar-nos amb la magnífica Ozean! du Ungeheuer!, l’altre gran moment d’aquesta òpera amb una música excelsa però malauradament oblidada per culpa d’un llibret teatralment horrorós.
El personatge de Hüon, interpretat per un tenor líric, contraresta al de Oberon que ha d’anar a càrrec d’un heldentenor, però Hüon necessita també d’un cert cos vocal, ja que ha d’exhibir un generós registre que es passeja pels extrems de la partitura amb moments de gran compromís, com és l’ària del primer acte “Seit früh’ester Jugend im Kampf und Streit!“.
El fet és que abans d’ahir van donar per France Musique la retransmissió de l’Oberon que es va representar al Théâtre du Capitole de Toulouse al març del 2011 i em cridava molt l’atenció com podia fer Klaus Florian Vogt el rol de Hüon von Bordeaux, ja que jo tinc molt present i a l’altar davant del reclinatori, la versió que va gravar Ben Heppner al 1992 en el magnífic enregistrament dirigit per James Conlon i em costa que algú m’agradi més.
Com ja he dit, ahir diumenge els déus dels tenors no m’afavorien i quan estava decidit a deixar la Butterfly de la ROH en el bagul de les coses oblidables (no tan sols el Pinkerton de James Valenti no em va agradar), per deixar-vos la interessant representació d’aquest Oberon, m’he topat amb això:
Canta Klaus Florian Vogt i l’Orchestre National du Capitole de Toulouse està dirigida per Rani Calderon.
Ja ho sé que les comparacions sempre son odioses i que el que us posaré ara és una gravació d’estudi i Vogt ho canta en directa, però és clar que sent una gravació en diferit de France Musique, ja sabeu que no és garantia de res.
Així doncs, tenint en compte tot el que cal tenir en compte, us deixo a Ben Heppner, ara que passa per hores molt baixes, amb un dels moments més àlgids de la seva carrera discogràfica.
No és tan sols el gruix, el cos o el tremp de la veu, és que Heppner em sedueix i emociona amb un cant valent i molt viril, salvant tots els paranys de l’endimoniada cabaletta amb exultant suficiència.
També us posaré la versió de Helge Rosvaenge que em sembla digne d’audició, procedent d’un recopilatori d’àries alemanyes gravades entre els anys 1941-1943. Dirigeix l’orquestra Artur Rother.
I la del meu admirat Nicolai Gedda, un tenor líric com Vogt, però amb tot un altre món interpretatiu i sonor.
Bé, no és tracta d’escollir la versió que més us agradi, recordeu que demà finalitza la tria del cantant dels cantants, però per recuperar-me del mal sabor que m’han deixat els tenors en aquest diumenge de rebaixes, serà per això?, he decidit buscar uns Hüons com a Weber li hagués agradat, o potser millor, uns que m’agraden en a mi, i segur que així no m’arrisco gens.
Bon dilluns!
IN FERNEM LAND 
Ja saps que en línies generals m’agrada Vogt (sobretot el seu Lohengrin), però avui he de reconéixer que tens la raó en tot el que dius. Quina mania que tenen molts cantants en posar-se en terrenys que no els hi van. Pot ser per això -a part de l’edat, esclar- que Heppner estigui com està?
M’agrada molt també el Hüon de Jonas Kaufmann a l’enregistrament de Gardiner d’abans de l’esclat planetari del muniquès.
Molt bon dilluns per a tu (i tothom) també.
M'agradaM'agrada
El Lohengrin també m’agrada en a mi i el Paul, déu ni do, però ni el seu Walter, ni el príncep de la Rusalka, ni el seu Siegmund, ni el seu Parsifal, ni…em satisfan.
Aquest Hüon em sembla molt millorable.
Si, Kaufmann està també esplèndid, però prou protagonisme té aquests dies, no et sembla? 8)
M'agradaM'agrada
Vogt aquí no està gens bé i comparat amb els altres 3 o amb en Kaufmann que anomena en Tristany, però calia fer la odiosa comparança?
M'agradaM'agrada
No sé si calia Santi, però ahir es va sumar a la suma de decepcions tenorils del diumenge i per altra part si decideix assumir els riscos de cantar aquests rols, ha d’assumir els riscos dels insatisfets com jo.
Gràcies per comentar.
M'agradaM'agrada
Joaquim, realment en Klaus Florian, en aquesta preciosa ària, està inadequadament escolanet o, potser, petit cantor, ja veus.
M’han agradat els altres i sobretot Ben Heppner. No entenc om no es fa més sovint una òpera de tanta bellesa melòdica com és “Oberon” que, fins i tot, en versió concert per evitar el cost i les dificultats dels decorats, podria agradar molt. Ara bé, em pregunto qui podria cantar-la amb cara i ulls. Jo he escoltat molt una versió incomparable interpretada per Domingo i Nilsson.
Amb afecte!
M'agradaM'agrada
Si Olympia, tens raó, en lloc de fer.nos un Faust (pecat mortal) en versió de concert, molt millor un Oberon que no aguanta l’escenificació, per el seu llibret.
La versió de Nilsson i Domingo (Hüon) dirigida per Kubelik és magnífica, és cert.
Kaufmann pot cantar-la o al menys ho feia fa anys, de manera magnífica i Rezia podria ser Stemme, què et sembla?
M'agradaM'agrada
Lo siento no puedo con l’escolanet. No puedo decir que sea mal cantante pero no me gusta cómo canta, ni el repertorio que ha escogido y que interpreta con su voz asexuada de niño cantor. Está a un paso de cantar Tristán…con voz de tenor ligero.
En este “Oberon” nos da cría de gato por liebre, con conatos de “gallo” incluído y no de corral.
Las comparaciones no tienen por qué ser siempre odiosas, sirven para ver cuándo nos timan y cuándo no.
Este señor Voght cada vez me gusta mucho menos. Si decidiera dejar el canto le aplaudiría.
M'agradaM'agrada
Home Colbran, deixa’l que es guanyi les virolles, algunes coses les fa bé, però caldria que algú li fes escoltar algunes comparacions odioses.
M'agradaM'agrada
Quise decir Vogt.
M'agradaM'agrada
Efectivament les comparacions són odioses…sobretot pel qui surt perdent amb la comparació, clar. I poques comparacions es poden resistir a un Heppner amb l’estat vocal del gloriós recital del Liceu de ja fa uns quans anys. Més val retenir en la memória aquell recital, perque crec que l’Heppner malauradament va en direcció a la retirada prematura.
Dius que t’exaspera el que canta més que com ho canta. Gairebé jo invertiria la frase. A mi tot sovint m’exaspera no el que canta sino com ho canta. Es a dir, amb Parsifal m’agradava molt la línea de cant, el color de la veu, però renoi, faltava nervi. Tenia molt de pur i poc de foll. Francament no el veig cantan Florestan o Siegmund. No ho sé, potser em portaria una sorpresa. En canvi, ves per on, i potser perque el personatge es presta molt a l’abstracció i a la melangia més absoluta, em va agradar molt en el paper de Paul a “Die tote Stadt”, tant aqui al Liceu al 2006 com a Madrid a l’any passat per aquestes mateixes dates.
Tot el que llegeixo dels Meistersinger de Glyndebourne és sa i bo. Vaja apat ens varem perdre! Catxis! Crec haver vist a la web de Glyndebourne que estaven previstes dues retransmissions en directe. No sols no ho recordo bé sino que no ho sé trobar a internet, però juraría que estaven programades dues retransmissions en directe. El que si sé es que a cap sala té previst d’oferir una segona retransmissió. En fi, “let it be”.
Molt bé el segon repartiment de “Ariane et Barbe-bleue”, em va agradar molt. I l’òpera, l’òpera es sensacional, i quan més l’escolto més m’agrada! Katarina Karneus molt bé. I l’orquestra, ostres l’orquestra francament força bé (amb alguns lapsus als vents, tot s’ha de dir) i amb un molt bon director (Stephane Denève), que deu ser molt apreciat pels músics: en sortir a dirigir va ser rebut amb clares mostres d’acceptació amb el repicar de peus a terra. Bon senyal vaig pensar. I aixi va ser. D’altra banda, el montatge i sobretot el treball d’actors d’en Claus Guth és sensacional. Ja em va agradar el primer dia, i ahir encara més. Catxis, amb la Westbroek un daltabaix, un daltabaix hagués estat! Però estic content.
M'agradaM'agrada
Si Josep, crec que sempre canta bé, però no tot ho pot cantar i aquí és on rau el seu error, però si tothom o quasi li aplaudeixen tot, qui és qui diu que la resta estem equivocats?
Aviat els Meister, i podràs degustar-los tantes vegades vulguis.
M'agradaM'agrada
De espanto, pero se vé que su agente sabe venderlo, y se vé que hay quién traga.A mí hace yá mucho tiempo que dejé de escuchar y ver al pseudocantante KFV.La cosa está muy mal, para tener que llegar a éstos despropositos en la Ópera.
M'agradaM'agrada
Hola Toni saps perfectament que a Alemanya sobretot, l’adoren, però si, l’òpera i no tan sols per segons quins rols canti KFV, està farcida de despropòsits, de fet sempre ho ha estat, però ara és escandalós.
M'agradaM'agrada
Odioses pero molt interesants i instructives! ara entenc lo de la veu d’esoclanet…molt encertat!
Moltes gràcies Joaquim!
M'agradaM'agrada
Doncs mira saisbcn, ni que sigui tan sols per això, ja em sento satisfet.
Gràcies a tu, a vosaltres.
M'agradaM'agrada
Mira como me voy a meter por temas solo segundarios en el post. Estuve en el Peter Grimes con Heppner y la orchestra con A Davis genial y el coro requetegenial! El Heppner muy impresionante, pero la voz se esta despidiendo :-(((( Eso si es triste… Aun asi me gusto mucho y fui a verlo dos veces 🙂
Los Meistersinger de Glynebourne los pase en un cine-horno sin aire pero mira si me compenso el Finley y el senor Kranzle por todo! Entre este q vi por cine y el de Bryn q vi en Cardiff en vivo solo puedo dar gracias a todos los santos por haber visto dos versiones tan buenas a tan poco tiempo distancia. Si los tenores mejorables, pero dudo q hoy en dia alguien pueda pagar el cast entero de la 1 calidad, vease hasta el Meister q tendremos en dic en ROH donde cojearemos del Sachs. Pero sinceramente, el senor Wagner le escribio un Preislied precioso, pero ya no le dio pa escribirle una personalidad medio interesante al sujeto, q no deja de ser un papel tenorino, dificil de cantar pero solo de la vidaaaa. Si esos siguen viviendo al lado del Sachs mis amigas y yo lo tenemos claro q ese matrimonio no dura nada 😉 Si es q es increible q la chica se va con ese tontooooo, por dios! Pero si, noe staria mal oir uno q por lo menos cuando los Meister se rien de el no te estes partiendo con ellos, como me paso con el de Glynebourne. El Very fue mucho mejor en Cardiff.
Pero vamos, con lo que me gusta esta obra, que vengan todos los Meistersinger q se puedan pagar q yo encontanda a la cola 🙂 Disfruto de la acumulacion de ella increible por las opera de UK, porque vete a saber cuantos anos de espera tocaran luego hasta volver a oirla en vivo.
La butterfly por radio creo q perdio mucho de su encanto en la sala a causa de micros en la muela, o mejor dicho a pie del escenario q destruyen el excelente balance de sonido en la sala q suele ocurrir en ROH. Si Valenti no es el Pinkerton de los suenos.. si es q eso no es una contradiccion de terminos con ese sujeto ;-))) pero verdaderamente en situ importaba un bledo quien era eso, Opolais arraso de tal forma y concentro con cada gesto y nota la atencion de ublico q fue impresionante. Unos gestos mas naturales y elegantes y la passion y delicadeza a la vez q se unia entre escenario y foso fue tal q el silencio solo lo interrumpieron los q se soplaban la nariz llorando y una tal esplosion de aplausos no habia oido casi desde el famosos Barbero turti-star! Fue impresionante y pocas veces me toco una obra asi, y esta en particular nunca.
Por mi parte espero q tanto ella como Nelsons vuelvan mucho por la casa.
Del Huon personalmente me gusta mas Heppner, pero Vogt tiene una voz muy particular, que tiene sus simpatisantes como los q no les gusta tanto el sonido, para gustos los colores.. de voz 😉 Aunque no sea lo que mas me fascine de todas formas me parece bien q hay cantantes interesados en la obra y asi podemos disfrutar de la musica. Yo por ejemplo le oi un Lied von der Erde con Hampson y Pappano en version de musica cameral que me encanto, recuerdaselo al provedor si te interesa oirlo alguna vez 😉 Y ese Lohengrin de Baden Baden me sigue gustando mucho.
M'agradaM'agrada