IN FERNEM LAND

PREPARANT EL TAMERLANO


El proper dimecres 6 de juliol i el dissabte 9, tindran lloc al Gran Teatre del Liceu dos concerts on s’interpretarà l’òpera de Georg Frederic Handel, reunint per l’ocasió un important equip vocal, encapçalat per Plácido Domingo que interpretarà el rol de Bajazet, com ja ha fet, de manera deixeu-me dir que més que discutible, a altres teatres d’òpera.

Al Liceu l’equip que acompanyarà al gran tenor madrileny és magnífic:

Direcció musical:  William Lacey
Tamerlano: Bejun Mehta
Bajazet: Plácido Domingo
Asteria: Sarah Fox
Andronico: Max Emanuel Cencic
Irene: Anne Sofie von Otter
Leone: Vito Priante

L’equip fa goig i caldrà esperar saber en quines condicions vocals vindrà Domingo, que al 2008 al Teatro Real ja mostrava algunes dificultats per fer les poques però obligades coloratures que el rol de Bajazet ha de fer i tambée, perquè no dir-ho la il·lustre mezzosoprano sueca Anne Sofie con Otter que debuta massa tard al Liceu.

Però en canvi, comptar amb dos dels contratenors més prestigiosos del moment com són Mehta i Cencic per cantar els rols de Tamerlano i Andronico és tota una garantia de bon nivell handelià.

Quan Handel va escriure la sisena òpera per la Royal Academy of Music de Londres, ja sabia que el tema, abordat per altres dramaturgs i compositors, era conegut i estimat pel públic londinenc.

Al 1587 Marlowe estrenava Tamburlaine the Great, Jacques Pradon al 1675 estrenava el drama en vers Tamerlan ou la mort di Bajazet, al 1702 Nicholas Rowe estrenava Tamerlane, obra teatral que es representava any rere any per celebrar l’aniversari del Rei William III, un drama amb forces connotacions polítiques de caire antifrancès, que agradava molt al public anglés, ja que amb llibret associava el personatge de Tamerlano amb William III, mentre que Bajazet era assimilat al Rei Louis XIV de França. També el compositor Gasparini va escriure una òpera per a Venècia al 1711, amb llibret d’Agostino Piovene que va ser utilitzat per altres compositors, sobre el mateix tema i Scarlatti va composar Il Gran Tamerlano, amb llibret d’Antonio Salvi al 1706 i posterior a Handel, seria Vivaldi qui s’inspiraria amb els personatges per composar el seu magnífic Bajazet al 1735, utilitzant el mateix llibret de Piovene.

Handel va escriure en tan sols 21 dies la partitura d’aquesta òpera, entre el 3 i el 23 de juliol de 1724. L’obra es va estrenar al King’s Theatre de Londres el 31 d’octubre del mateix any i el llibret, basat en el de Piovene, va ser  escrit per Nicola Haym.

El tenor Francesco Borosini que va estrenar l’òpera de Gasparini i també va interpretar el rol de bajazet en la versió de Handel, va portar la partitura del italià a Londres i segurament va suggerir a Handel que treballés amb el llibret de Piovene, tot i que Handel va fer canvis substancials, sobretot l’escenificació de la mort de Bajazet (moment cabdal de la partitura handeliana) i que en l’òpera de gasparini és narrat pel personatge de Leone.

També Handel va equilibrar les intervencions dels personatges respecte al llibret italià, distribuint el número de intervencions dels personatges amb 6 àries per els personatges de Bajazet, Asteria i Andronico, quatre per Tamerlano i Irene, i una sola ària pel personatge de Leone. L’òpera també té un magnífic tercet, tres duets i el cor final.

Els caràcters dramatúrgics dels personatges, ja sabem que són bastant limitats en les òperes del barroc florit, on l’estructura musical al servei del virtuosisme, lastra el desenvolupament dramàtic de l’acció. Tan sols cal veure l’estructura de les àries amb el dacapo, és a dir amb una estructura  ABA, el que vol dir que finalitzen, si bé amb les variacions que els intèrprets de torn li volguessin donar, igual que s’han iniciat i això amics “infernems” és letal per a qualsevol progressió dramàtica de l’acció. Tot i així Handel atorga als personatges caràcters musicals adhoc per diferenciar els uns dels altres i en aquest sentit podríem dir que Tamerlano és una òpera de caràcter més dramàtic i tràgic que les altres gran òperes del compositor. Les àries, també farcides d’obligades coloratures, són menys artificioses i de tessitures més centrals.

El persontage d’Andronico va ser escrit per a un castrat (el famós Senesino), però també o va ser el de Tamerlano, malgrat ser un rol de bravura tirànica, poc associat a les dolçors de les veus i el cant dels castrats.

Per interpretar el tràgic protagonista de Bajazet, Handel segurament sota la influència de Borosini, va escriure la part per a un tenor, oferint d’aquest manera un contrast amb les veus dels altres components masculins, dos contratenors i un baix-baríton (Leone).

L’orquestració que utilitza Handel per aquesta òpera és més austera que l’emprada en les òperes precedents, obviant els corns i i les trompes, però afegint per primer cop el clarinet. Potser el caràcter més tràgic de l’òpera va influir en aquest tractament vocal i instrumental més allunyat del virtuosisme marca de la casa.

Pel que fa a la versió que ens espera i com ja he dit, a part de Plácido Domingo que fins el dia 6 serà tota una incògnita saber com estarà la seva veu, ja podem afirmar que el seu Handel sempre s’ha allunyat dels cànons handelians, oferint en una interpretació gens rigorosa pel que fa a l’estil, amb una aproximació quasi verista en els recitatius i com ja és habitual en ell una seducció personal, tan sols a l’abast dels grans cantants de la història de l’òpera, que ferà que en l’escena de la mort convenci a molts dels més asèptics, que s’hauran posat les mans al cap en escoltar l’ària d’entrada de bajazet al primer acte . Ell concentrarà l’atenció i com ja és habitual, galvanitzarà a la resta d’experts handelians a l’exit, i sinó ja ho veurem, no crec que jo vagi gaire desencaminat.

Escoltem com va cantar al Teatro Real al 2008 l’ària d’entrada “Forte e lieto a morte andrei”

I ara escoltem la mateixa ària per Kurt Streit, tal com ho va cantar a la ROH Covent Garden al 2010.

En el magnífic rol de Irene al Liceu vareu debutar a la gran Anne Sofie von Otter, llàstima que sigui tan tard. Ara us deixo l’excel3lent ària del segon acte “Par che mi nasca in seno” per la mezzosoprano Anna Bonitatibus interpretant el rol d’Irene, en una represnetació dirigida per Trevor Pinnock al 2001

Ara us proposo escoltar a Bejun Mehta cantant l’encisadora “Bella Asteria”, l’aria d’Andronico, tot i que ell al Liceu interpretarà el rol de Tamerlano. La magnífica versió està acompanyada al piano per Kevin Murphy i prové d’un recital al Festival d’Edimburg el 24 d’agost del 2004. Aquesta va ser la propina, precedida, com podreu escoltar, per una divertídissima presentació de l’ària.

I ara una perla handeliana, aquest cop és l’ària d’Asteria “Se non mi vuol amar” en la versió d’Elisabeth Norberg-Schulz dirigida per Trevor Pinnock amb The English Concert en la producció del Festival handel de Halle al 2001.

Escoltem ara la cabdal escena de la mort de Bajazet (Figlia mia non pianger no), en la versió de Topi Lehtipuu (Bajazet), Sandrine Piau (Asteria), dirigits per Emanuelle Haïm al capdavant de Le Concert d’Astrée, el 19 de març de 2010 al Théâtre des Champs-Élysées, en un concert dedicat a Handel.

I ara escoltem a Plácido Domingo i Ingela Bohlin, dirigits per Paul McCreesh al Teatro Real de Madrid. Evidentment és el gran moment de Domingo, on amb el seu domini de les emocions teatrals, aconsegueix o aconseguia, això ja ho veurem, un gran i colpidor moment teatral i musical.

Per acabar escoltarem a l’altre contratenor que cantarà al Liceu, Max Emanuel Cencic, interpretant “Benché mi sprezzi”, l’ària d’Andronico, extreta del disc que el contratenor va gravar amb I Barocchisti.

Curiosament el rol protagonista no té cap de les àries més lluïdes de l’obra

Per si no teniu cap versió jo us regalo la de la Royal Opera House Covent garden del 2010 amb el següent repartiment:

TAMERLANO (G.F. Handel)

Tamerlano ….. Christianne Stotijn (mezzo-soprano)
Bajazet ….. Kurt Streit (tenor)
Andronico ….. Sara Mingardo (contralto)
Asteria ….. Christine Schaefer (soprano)
Irene ….. Renata Pokupic (soprano)
Leone ….. Vito Priante (bass)
Dircetor musical ….Ivor Bolton
Orchestra of the Age of Enlightenment.

Londres 15 de març de 2010

Com observareu, els rols dels castrats són assumits per una mezzosoprano i una contralt, que és una solució que no em desagrada, sobretot si les senyores són, com és el cas, de categoria.

Espero que tot plega sigui del vostre interès.

Us desitjo un bon diumenge.

14 comments

  1. Josep Olivé

    Buf, quina sobrecarga de preparacions que porto (Daphne, Saint François d’Assise…) i ara només em faltava aquesta! jejeje… Benvinguda sigui, perque la volia a començar a preparar un d’aquets dies i ves per on ja ho he començat a fer ara mateix amb la detinguda lectura d’aquet esplèndit post.

    No conec aquesta òpera, i lo llegit ara i aqui només ha fet que incrementar el meu interés per ella. Constato que és del mateix any de la fantàstica Giulio Cesar, o sigui que Handel ja havia assolit el mestratge i prestigi suficients per a figurar entre els grans de l’òpera de tots els temps.

    La duració sembla ser que va més enllà de les quatre hores. Es a dir, hem d’anar preparats per a una versió íntegra: succesió inapelable e imparable (excepte en els entreacte o entreactes, clar) de recitatius i àries da capo. Doncs endavant! Cap problema! Cap por!. L’ultim Handel (Ariodante, crec), en un Liceu mig buit, em vaig “acomodar” entre dues butaques (de les que hi han soltes) i quan va acabar encara volia més.

    M'agrada

  2. La versió integra, estem parlant de unes cinc hores. Per sort, depen de qui ho mire, ja que és versió concert, estarà per unes 3h 50m…posem unes 4h. Espere que el “megacast” en aquesta ocasió…no siga tan dur per a ningú.

    M'agrada

  3. Bona tarda, Joaquim!
    Gràcies per aquesta classe magistral que en dones de Tamerlano així com per la versió que ens regales.
    Jo l’estic escoltant per en Malgoire i els seus “valets” i, tot i que no em desagrada, em resulta una mica monocorde. I és que Händel, probablement, abusava de la seva facilitat.
    En Plácido Domingo en el que ens poses se’n surt prou bé atès que no té la veu adequada per aquesta mena de música. La saviesa i l’ofici fan que es deixi sentir de grat per ser qui és ell.
    Rep el meu afecte!

    M'agrada

  4. tristany

    Això és un preparatori amb tots els ets i uts. Moltíssimes gràcies, Joaquim. Tinc moltes ganes de “veure” aquest Tamerlano, i no precisament pel senyor Domingo. M’estalvio de dir el que en penso, però estic segur que devem coincidir bastant. Espero que estiguis gaudint d’un plàcid diumenge.

    M'agrada

  5. los

    Hola Joaquim, anava a donar-te les gràcies per … però després de llegir el comentari del Xavier prefereixo dir moltíssimes gràcies per la teva “ajuda”. Aquest proper cap de setmana serà per a mi d’iniciació a dues òperes que no he sentit mai en directe i com que no sóc de Bcn aprofitaré que en dos dies en puc veure dues de molt diferents. Aprofito també per dir-te que m’encanta l’In fernem per moltes coses però sobretot pels teus comentaris de les òperes del liceu

    M'agrada

  6. alex

    Me hace bastante gracia de verdad y dicho coloquialmente algún comentario de que …petirèm… con este Tamerlano.
    Yo para sufrir de antemano o a sabiendas, no aparezco por un teatro de ópera ni siquiera para presenciar cualquier tipo de espectáculo.

    Estaré el día 6 pese a que soy poco fan de la ópera baroca y tengo sí interés en escuchar a los dos contratenores, por supuesto a Plácido Domingo ( será mi función nº 52 o 53 en teatro, con Domingo desde 1.976) y como sonará la Orquesta

    M'agrada

  7. Jo pensava que tenia entrades per dissabte i resulta que no, que hi vaig el primer dia, coses normals quan s’han comprat les entrades fa més d’un any.
    Crec que patirem Alex, no sé perquè t’estranya el comentari, és normal, Domingo no ha estat mai un cantant handelià i ara cada vegada li costa més tot. També és cert que treu forces i empenta de ningú sap on i que possiblement com ja he dit arrossegui el llarguíssim concert a l’èxit, Domingo és així, ho ha demostrat moltes vegades, però del 2008 al 2011 han passat tres anys i si al Real ja em sembla que el seu Bajazet no és el meu ideal del cant barroc, imaginat ara.
    Aquest, malgrat ser un rol central és per tenor i ara que ja fa mesos que es dedica a emmascarar la veu per cantar rols de baríton, no sé pas com li anirà. En qualsevol cas a part de Bajazet, que ha de cantar àries magnífiques, boniques i difícils, hi han altres cantants amb prou atractiu com per no parlar tan sols de Domingo.
    L’orquestra estic segur que sonarà millor que a Freischutz i amb el que ens ha costat l’estiu galdós de Lord Byron, ja haguessin pogut pagar una producció, que sempre fa més vistoses les òperes barroques, no?
    Gràcies Infernems amics, però això no és una classe de res, és una aproximació que si serveix per encuriosir als que no coneixen prou b´ñe aquesta òpera ja està bé, però aquells que veritablement en saben, trobaran a faltar moltes coses, com és lògic.
    La meva pretensió al blog és tota un altre.

    M'agrada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: